Molins, jo t'acuso

Jo sóc molt sensible a certes coses. Una d'elles és la llengua. Jo sóc dels que pensa que la llengua catalana està en perill i que tot esforç és poc per salvar-la. A la feina, intento parlar sempre que m'és possible en català amb tots els clients. Ara hi ha molts més immigrants que fa dos anys, i alguns d'ells em contesten ja en català tot i ser castellanoparlants, trobo que els immigrants no espanyols tenen més predisposició a aprendre català que no pas els de l'Estat Espanyol.

Bé, a la Universitat la majoria de professors parlen català. Tenim una tal Eva Anduiza, molt bona professora, que parla castellà, però ho entenc i ho admeto perquè no és catalana. El més important és que sigui bona professora, malgrat que ens parli en castellà. Amb tot, sap català i l'entèn, malgrat que fa poc temps que és a Catalunya. I el més important és que s'expressi bé, que les classes siguin fluïdes. Tenim, malauradament, un professor que es diu Joaquim M. Molins López-Rodó que també fa les classes en castellà. I és amb ell amb qui estic indignat.

El seu nom no és enganyós, és català i parla català, i malgrat tot s'estima més fer les seves avorrídissimes classes en l'idioma del Regne. Com la primera setmana no vaig assistir a cap classe, vaig pensar quan el vaig sentir que no era d'aquí. Durant les classes, però, de tant en tant se li escapava algun catalanisme, però no vaig pensar que fos catalanoparlant. El vaig sentir comentant amb companys alguna cosa en català, però vaig pensar que sabria alguna coseta del nostre idioma, però no pas prou per fer una classe sencera fluïda. La setmana passada vaig preguntar als meus companys què en sabien, i em van dir que sí que sap català, que és català, i em van dir que es diu Molins. I avui li he preguntat, després de classe, per no destorbar-la, que si podria fer les properes classes en català. L'única resposta ha estat (en català) "les dues llengües són oficials", i quan li he contestat, m'ho ha tornat a repetir.

Amb aquesta mena de gent no anem enlloc. Que un professor universitari catalanoparlant faci en castellà les classes és incomprensible. Que un encarregat de formar acadèmicament el futur de Catalunya castellanitzi l'ensenyament, no ho puc sofrir. Amb els esforços que fem molta gent parlant català, gentussa d'aquesta es passa l'idioma per l'arc del triomf. I si té cap altra raó, que la digui. Però l'excusa no em satisfà.

M'he baixat el darrer disc de Limp Bizkit, només per curiositat. I quina puta merda de disc. Gairebé em fa tant de fàstic com l'actitud d'aquest professor.