Aquest és el títol de l'article que el professor de Ciència Política de la UAB, Jordi Argelaguet i Argemí, ha publicat avui a l'Avui. Ve a dir que no cal parlar amb ETA perquè ja està molt afeblida, que hi ha moltes probabilitats que hagin sigut ells els de l'atemptat i que Carod-Rovira és un inútil com a polític.
De tot això, només estic en desacord amb la primera afirmació. Que Carod és un inútil, ja ho he dit a bastament en aquest blog. Que és possible que hagin estat els etarres, i tant, tot i que jo penso que és més probable que hagi sigut AlQaeda. Però que no cal parlar amb els botxins, doncs home, no hi estic d'acord.
El politòleg Argelaguet es basa per defensar la seva tesi, sobretot en què ETA està abocada a la derrota. Doncs mireu, jo no penso així. Una cosa és que ETA mai aconsegueixi els seus objectius d'aquesta forma, que en això estic d'acord. Però una altra de ben diferent és que aquests desgraciats desapareguin. És més, si segueix aquesta política del senyor Aznar d'il·legalitzar tot el que faci olor a basc, la seva base anirà creixent. Cada cop hi haurà més odi, que nodrirà les files d'ETA.
La solució no és només judicial. Com el problema dels maltractaments té una base social (d'educació), el conflicte basc té una base política. Si per resoldre els maltractaments s'hauria de revisar l'educació, per resoldre aquest conflicte hi hauria d'haver voluntat de diàleg. Potser no amb ETA directament, però sí amb Batasuna, o almenys amb el govern democràtic basc. Per què no han volgut rebre mai a Ibarretxe? No vull pensar que ja els hi va bé el terrorisme, però el que demostren és una total desconsideració vers una societat que encara està patint molt.
Ibarretxe no és cap assassí. Jo penso que encetar el diàleg amb ells pot ser l'inici de la solució. Que la unitat d'Espanya no és sagrada, macos. Que si la majoria dels bascos volen ser independents (per molt absurd que us sembli) ho heu d'acceptar. Que tots els conflictes polítics s'han de resoldre parlant.
Dialogar amb assassins? – 12/03/2004
Aquest és el títol de l'article que el professor de Ciència Política de la UAB, Jordi Argelaguet i Argemí, ha publicat avui a l'Avui. Ve a dir que no cal parlar amb ETA perquè ja està molt afeblida, que hi ha moltes probabilitats que hagin sigut ells els de l'atemptat i que Carod-Rovira és un inútil com a polític.
De tot això, només estic en desacord amb la primera afirmació. Que Carod és un inútil, ja ho he dit a bastament en aquest blog. Que és possible que hagin estat els etarres, i tant, tot i que jo penso que és més probable que hagi sigut AlQaeda. Però que no cal parlar amb els botxins, doncs home, no hi estic d'acord.
El politòleg Argelaguet es basa per defensar la seva tesi, sobretot en què ETA està abocada a la derrota. Doncs mireu, jo no penso així. Una cosa és que ETA mai aconsegueixi els seus objectius d'aquesta forma, que en això estic d'acord. Però una altra de ben diferent és que aquests desgraciats desapareguin. És més, si segueix aquesta política del senyor Aznar d'il·legalitzar tot el que faci olor a basc, la seva base anirà creixent. Cada cop hi haurà més odi, que nodrirà les files d'ETA.
La solució no és només judicial. Com el problema dels maltractaments té una base social (d'educació), el conflicte basc té una base política. Si per resoldre els maltractaments s'hauria de revisar l'educació, per resoldre aquest conflicte hi hauria d'haver voluntat de diàleg. Potser no amb ETA directament, però sí amb Batasuna, o almenys amb el govern democràtic basc. Per què no han volgut rebre mai a Ibarretxe? No vull pensar que ja els hi va bé el terrorisme, però el que demostren és una total desconsideració vers una societat que encara està patint molt.
Ibarretxe no és cap assassí. Jo penso que encetar el diàleg amb ells pot ser l'inici de la solució. Que la unitat d'Espanya no és sagrada, macos. Que si la majoria dels bascos volen ser independents (per molt absurd que us sembli) ho heu d'acceptar. Que tots els conflictes polítics s'han de resoldre parlant.
Escrit per en Josep.