És el que va dir la dona que tallava el bacallà en una colla d'unes tres parelles molt sorolloses i emprenyadores. Ella és d'aquelles que per agafar un paquet de mortadel·la et remenen tot el pretatge t'ho llencen tot per terra i per altres prestatges es tiren mitja hora triant impedeixen el pas amb els seus cinquanta quilòmetres de perímetre i sempre et pregunten que quina diferència hi ha entre la mortadel·la d'olives i la normal. Doncs sí, un adult d'aquests tan madurs, amb el seu enteniment tan limitat i el seu capteniment tan corrent, cridant enmig del súper que són adults. I la gent va i s'ho empassa.
Però com és possible que hi hagi gent com aquesta? Era de les que llegeix el diari d'embolicar tonyines «Metro» al metro i devora hores de programes del cor. És de les persones aquestes de ment quadrada que es pensen que només hi ha una forma de veure les coses i que per designi diví són elles qui la posseeixen. És, en definitiva, un vailet mental.
I després he sentit la senpai...
(Senpai: persona que porta més temps que tu fent la mateixa feina i que per tant li deus un respecte)
... xerrant amb un client. És de les típiques que no tenen ni puta ideia de res, però quan li preguntes sempre té una resposta. Li pots preguntar: què vol dir que aquest entrecot sigui madurat? I et respon: doncs que està envasat al buit. I tan ampla. I ho sol acompanyar amb un: gràcies a això, està com més tendre, saps allò?, com més tendre? Saps allò... Entens? Acompanyat d'una sèrie de gestos amb les mans i mirant-te de fit a fit amb una cara d'entre bona persona i d'autoconvenciment.
Per tant, ella també és de les que déu nostru senyor va dotar de la veritat absoluta. No li portis la contrària, no diguis que s'ha equivocat: sempre té excusa, sempre té raó. Les seves ordres són incontestables, són dogma de fe, i pobre de qui no les compleixi diligentment. Si per casualitat hom s'equivoca, serà durament represaliat. Però si és Sa Excel·lència, no pas, mai de la vida, perquè tot serà degut a un malentès.
Ella telefona almenys dos cops al dia, pel telèfon de la feina. Però com és la filla del cap, no passa res. Un dia, tonto de mi, vaig gosar dir en broma, quan son pare li va donar la raó en alguna cosa en què estava, per mi, equivocada: Clar, com ets la filla del jefe... La seva resposta deixava entreveure una ira reprimida a punt d'esclatar: Què?. I jo, desmentint el que acabava de dir. No dona, si no t'equivoques mai!
Ella sempre surt a prendre el cafetó pel matí. I qualsevol altre surt. Ella sempre es posa a xerrar amb el primer que troba a la botiga, i pobre de tu que ho facis. Ella es fuma sempre alguna cigarreta al lavabo, passant de qui no és fumador. Ella surt sempre deu minuts abans que jo, perquè clar, ella també treballa pel matí. Ella no arrossega mai cap caixa, perquè o li fa mal l'esquena o està molt cansada de la resta del dia. Sempre té excuses. Sempre fa el que li rota.
Doncs nena, n'estic fins als collons. Vés a pastar fang.
Vés a pastar fang – 29/04/2004
- Vamos, deja eso, que ya somos adultos!
És el que va dir la dona que tallava el bacallà en una colla d'unes tres parelles molt sorolloses i emprenyadores. Ella és d'aquelles que per agafar un paquet de mortadel·la et remenen tot el pretatge t'ho llencen tot per terra i per altres prestatges es tiren mitja hora triant impedeixen el pas amb els seus cinquanta quilòmetres de perímetre i sempre et pregunten que quina diferència hi ha entre la mortadel·la d'olives i la normal. Doncs sí, un adult d'aquests tan madurs, amb el seu enteniment tan limitat i el seu capteniment tan corrent, cridant enmig del súper que són adults. I la gent va i s'ho empassa.
Però com és possible que hi hagi gent com aquesta? Era de les que llegeix el diari d'embolicar tonyines «Metro» al metro i devora hores de programes del cor. És de les persones aquestes de ment quadrada que es pensen que només hi ha una forma de veure les coses i que per designi diví són elles qui la posseeixen. És, en definitiva, un vailet mental.
I després he sentit la senpai...
(Senpai: persona que porta més temps que tu fent la mateixa feina i que per tant li deus un respecte)
... xerrant amb un client. És de les típiques que no tenen ni puta ideia de res, però quan li preguntes sempre té una resposta. Li pots preguntar: què vol dir que aquest entrecot sigui madurat? I et respon: doncs que està envasat al buit. I tan ampla. I ho sol acompanyar amb un: gràcies a això, està com més tendre, saps allò?, com més tendre? Saps allò... Entens? Acompanyat d'una sèrie de gestos amb les mans i mirant-te de fit a fit amb una cara d'entre bona persona i d'autoconvenciment.
Per tant, ella també és de les que déu nostru senyor va dotar de la veritat absoluta. No li portis la contrària, no diguis que s'ha equivocat: sempre té excusa, sempre té raó. Les seves ordres són incontestables, són dogma de fe, i pobre de qui no les compleixi diligentment. Si per casualitat hom s'equivoca, serà durament represaliat. Però si és Sa Excel·lència, no pas, mai de la vida, perquè tot serà degut a un malentès.
Ella telefona almenys dos cops al dia, pel telèfon de la feina. Però com és la filla del cap, no passa res. Un dia, tonto de mi, vaig gosar dir en broma, quan son pare li va donar la raó en alguna cosa en què estava, per mi, equivocada: Clar, com ets la filla del jefe... La seva resposta deixava entreveure una ira reprimida a punt d'esclatar: Què?. I jo, desmentint el que acabava de dir. No dona, si no t'equivoques mai!
Ella sempre surt a prendre el cafetó pel matí. I qualsevol altre surt. Ella sempre es posa a xerrar amb el primer que troba a la botiga, i pobre de tu que ho facis. Ella es fuma sempre alguna cigarreta al lavabo, passant de qui no és fumador. Ella surt sempre deu minuts abans que jo, perquè clar, ella també treballa pel matí. Ella no arrossega mai cap caixa, perquè o li fa mal l'esquena o està molt cansada de la resta del dia. Sempre té excuses. Sempre fa el que li rota.
Doncs nena, n'estic fins als collons. Vés a pastar fang.
Escrit per en Josep.Comentaris
Per The_Bell. 30/04/2004. 12h59
Tots hem hagut de patir alguna persona d'aquestes. Malauradament, el jefe sempre té raó, i per extensió, la filla del jefe també.
Respecte els adults, només cal anar un matí al mercat.
Digues la teva