Ara parlaré d'allò que, si no en vaig parlar, segur que ho tenc en esborrany.
Mallorquí, meravellós dialecte. Més llengua que no pas valencià. A la merda PP, divisionistes de la llengua.
Friends. Una merda de sèrie més americana. Les odio. Maleïts pijos americans, maleïda american way of life. Mentida sobre mentida; cultura de la por, consumisme, valors reaccionaris, puritans. Sens dubte, hipòcrites.
Els amics. Em pregunto què collons és un amic: algú amb qui confraternitzar, intimar, ser confident. Ja ho he dit, només n'he tingut un, i s'esvaí, com tota la resta. Tot és efímer, res no dura.
Amb qui parlar... algú que t'escolti... tinc una vaga idea de què pot ser, perquè un cop ho vaig tastar. Ja ho he dit altres vegades. Però em resulta tan aliè a mi... Sense els altres, la vida no té raó de ser. Si no m'agraden les relacions socials, què he de fer? Per això potser no tinc availables els comments. No m'agrada el tracte social.
Ara mateix vinc d'una mena de sortida. He tingut sort amb el dau i he begut molt més que els altres, altrament amb els petes. Sempre em passa igual, no sé cde què parlar, la veritat és que no sé per què parlar. No m'agrada parlar, tot i que sí que m'agrada escoltar la gent, riure'm amb i d'ells. Però tenir una relació amb ells, no. Potser m'agradaria ser com ells i tenir-ne de normals amb ells, però això no treu que, essent com sóc, no m'agradin. I no m'agraden.
Doncs res, algun dia diré per què crec que no m'agraden.
