El meu altre jo ha passat a millor vida

No sóc cristià. Ni jueu. Ni musulmà. Podria seguir dient el que no sóc, tot i que millor deixaré clar d'una vegada per totes que sóc ateu. Però el fet de que hem de morir un dia o altre és indiscutible. Les maneres de com afrontar aquest inel·ludible final de trajecte que són les nostres vides dóna peu i forma a diferents visions religioses.

Jejeje... tot això per arribar a la qüestió que més m'interessa aclarar: el meu altre jo ha mutat, ha mort si voleu. Jo, l'ànima d'aquell antic ens, s'ha transformat en només unes hores d'existència a DaNi.

I vull començar donant un altre punt de vista sobre l'entrada que parla de l'assassinat del conegut líder espiritual de Hamás (o com s'escrigui). Primer de tot deixar clar que la violència no m'agrada. Però -i sé que això em serà discutit-, l'ésser humà porta intrínseca la violència en la seva naturalesa. És utòpic pensar en un món sense violència, i hem de ser realistes i plantejar un món on la violència es canalitzi d'una manera diferent.

Poca broma amb el tema. No sé, amb tanta tensió que hi ha entre dos pols tan oposats com l'israelià i el palestí, us imagineu com seria -per exemple- una partideta al Counter Strike o al mític Age of Empires?? L'exemple sembla una mica ruc. Però cal pensar que seria com fotre-li de cops a l'ordinador quan aquest no rutlla. Com un ninot anti-estress. Sóc conscient del que estic dient, i de la controvèrsia que pot aixecar.

Abans d'alçar les vostres veus, reflexiuneu. Sembla una fotesa de les més grans imaginables. Però davant un dilema de tals magintuds, o es busquen vies secundàries o s'acaba utilizant la via natural: l'expressió de la violència mitjançant la força, imposant la mort i la destrucció sobre els éssers que ens envolten. He donat un exemple molt i molt gràfic i ruc per un problema de l'envergadura que tots coneixem... Però queda constància de l'essència del meu plantejament.

Davant un encreuament d'interessos d'aquesta escala cal trencar-se el cap, però pensant -i no d'altres maneres més mundanes-. Una mica de reflexió, sisplau.