El quiosc i avui, que m'he aixecat amb ganes de fer veure que escric una cosa semblant a pseudo-literatura pedant

Fa un dia de sol rabiós, rutilant, enlluernador. Com tots els jorns anteriors, pujo (gairebé escalo) el rost que és el meu carrer: quan plou molt, els autobusos amb prou feines avancen, les rodes rellisquen sobre la calçada xopa, que sembla un torrent. Tot badallant i traient-me les lleganyes, vaig pensant en tot el que haig de fer aquell dia naixent. Com cada dia, però, el primer que faré serà comprar el diari a l'«Enxaneta». Però, com ja és habitual, el quiosquer que m'ha venut, entre molts altres llibres, el gran Quadern Gris d'en Pla, resulta que no es troba a dins i ha tancat amb pany el seu negoci. Abans, quan em passava això, l'esperava i m'emprenyava, però ara simplement passo d'ell. Avui no he comprat l'Avui perquè el meu quiosquer era al bar del costat prenent un cafè. Jo t'asseguro que com et trobi gaire més sovint prenent el cafè, et comprarà el diari ta mare.