No vaig votar PxC

«La immigració a Catalunya està arribant a uns límits fora de l'aconsellable, sobretot perquè aquesta immigració rep els ajuts socials que s'haurien de destinar als espanyols més humils i necessitats que no reben res»

Així comença una carta publicada a una revista comarcal de notícies regionals i anuncis immobiliaris que es porta publicant ja dinou anys al Llobregat Jussà, l'Aquí. El lector diu que els immigrants no són gens beneficiosos per l'economia, perquè ens roben la feina i els ajuts socials. L'he cercat per mitjà del Google, i he trobat que l'autor, un tal Gandia, no és l'autor real, sinó un tal Feliciano o, potser, una tal Maria.

No paro de sentir que els immigrants, en especial els il·legals, no tenen dret a reclamar uns drets que al seu país no veurien ni en pintura. No garantir el seu salari mínim, o que cotitzin, o simplement permetre que els tractin com atzembles, és rebaixar el nivell de l'Estat espanyol al dels països d'on provenen. Bramar que s'haurien de prohibir les mesquites fins que a aquell país àrab no es permeti el culte cristià és ser igual que ells. I tots sabem que els sarraïns són lletjos, bruts i ignorants, i no volem ser com ells...

Augurar la fi de la nostra cultura a causa de la immigració és alarmista i innecesari. Només el poble basc (ara m'he passat...) és tan pur que pot cridar als quatre vents que la seva cultura és absolutament pròpia i ancestral, que no ha estat tacada per d'altres tribus o civilitzacions. Per Catalunya i Espanya han passat mil pobles diferents. Els musulmans, per dir-ne un a l'atzar, van portar una de les cultures més avançades d'aquell moment, i van crear les Giraldes i les Alhambres, i construïren fonts de diferents colors i olors molt abans que els catalans ens haguéssim rentat mai... La península Ibèrica, però en especial Catalunya, per ser terra de pas i poble de comerciants, és el resultat de la barreja de mil pobles, del mestissatge.

La immigració no és perjudicial, sempre i quan s'integri bé. D'això ja en va parlar el TdQ, segurament molt millor que jo. En un país normal, la integració no crec que representi massa problema, però a casa nostra ja n'hem rebut un bon munt. Realment, no em fa res aquesta nova immigració sudamericana i africana, la que m'amoïna és l'espanyola, és clar. Potser és perquè visc a Esplugues, però més aviat semblem els catalans els qui ens hem d'adaptar a ells que no pas a l'inrevès. Aquí, els catalans som minoria.

Catalunya ha d'afrontar aquest repte. No sé si la solució són papers per a tothom. Si només Catalunya ho fes, l'allau seria increïble. De moment necessitem plenes competències en immigració. Jo no crec ara per ara que sigui cap problema seriós, però si no podem legislar per nosaltres mateixos, sí que ho serà. Tindre Estat propi seria ja la rehòstia, però el que hi ha ara, l'espanyol, no ens té gaire en compte.

El que més greu em sap és que es titlli de delinqüents els nouvinguts. Els pobres tenen, estadísticament, moltes més probabilitats de ser-ho, i una de les causes que els manté en la pobresa són els impediments per regularitzar la seva situació, de trobar una feina digna. Només troben sortida en contractes il·legals o en màfies de pirateria, de prostitució, tràfic de drogues, etcètera. Els europeus de l'est, abans sota el jou comunista, ara tenen tota una Europa sense fronteres físiques, però amb moltes altres fronteres de moltes menes de maneres. A més a més, posaria la mà al foc que els autèntics lladregots es diuen Ferrer o Martínez i ocupen càrrecs directius, i a sobre que ens roben els enfaristolem.

Els que sí que estan encara sota jou rus són els txetxens. I mireu que sempre he estat pro-txetxè, però ara n'han fet un gra massa. S'ha d'entendre la llarga opressió soviètica, les interminables guerres, Grozni esbocinada... Jo no crec que, com diuen, els txetxens siguin nacionalistes; són desferres humanes, espectres sense infantesa plens d'odi i rancúnia -una mica com els palestins. Només així es pot entendre el que han perpetrat ara. "Les nostres mares han patit molt. Ara que ho facin les vostres", és la frase que han repetit deu mil cops pel sensacionalista telenotícies de Telecinco. No és nacionalisme, ja ni tan sols és supervivència. És venjança per tot el que l'exèrcit rus els ha infringit, per tota la història de sang i fetge. Si Txetxènia no tingués petroli seria independent des de començos dels noranta. L'atemptat és condemnable i execrable, però és almenys comprensible.

Amics, jo us dic: no tracteu els immigrants com bèsties o com delinqüents; tracteu-los com tractaríeu qualsevol altre català (parleu en català!), sense discriminar ni positivament ni negativa. Només si ells es troben bé a Catalunya voldran esdevenir catalans.

PD: A causa d'una altra caiguda de la ZonaLliure, aquest post l'he hagut de publicar avui per comptes d'ahir al vespre, com tenia previst.