Aquell dia vaig pujar al tren com sempre, com ahir, com demà. Res no em feia pensar que, feia un hora, estudiants com jo de l'Autònoma, de l'Autònoma de Madrid, que també agafen el tren per anar a classe, no havien pogut arribar al seu destí.
Vaig entrar a l'aula, era dijous, tocava Sociologia. Quan em van donar la notícia ben bé no m'ho creia: una bomba a un tren? Però que s'han begut l'enteniment? El primer que vaig pensar va ser ETA, no ho negaré, però a poc que coneixia més dades, i que hi reflexionava, no ho veia tan clar: ells sempre avisen, ells mai no ataquen civils de forma indiscriminada, l'alliberament d'un poble res no té a veure amb una matança d'aquesta mena. Vaig pensar en Al-Qaeda o altres terroristes forans o tocats del bolet.
De camí cap a casa, perquè les classes eren suspeses, dins el tren, notava un neguit estrany. Una mena d'incomprensió i d'impotència, d'incredulitat, el que sempre es diu, i por, no ho negaré tampoc. És el primer i darrer cop que he tingut por del terrorisme. Una altra cosa és el profit electoral que se'n faci d'aquesta por: a mi no m'enganyareu.
El terrorisme ocupa, dins el meu gradient de problemes polítics, un dels darrers llocs. Salut, revolució, i el meu condol.
Això que mai ataquen civils de forma indiscriminada...
Jo aquell dia vaig agafar quatre trens diferents (un a Sants) i tampoc m'ho podria creure; crec que cap atemptat l'he sentit tant proper com aquell, probablement pel fet de ser al tren.
En fi, piro a l'estació que si no en perdré un, de tren xD
si, va ser molt fort, jo anava cap a l'escola, amb molta il·lusió.. le smeves primeres pràctiques, i el somriure de la cara se'm va esborrar al veure la merda aquella per la tv... no m'ho podia creure, fos qui fos, s'havien passat tres pobles... a la tarda agafava el tren capa Figueres, com cada setmana .. i gairebé ningú parlava, era com na mena de silenci d'aquells que pesen tres tonelades!
buuuf