Hauria d'obrir una nova secció a aquest bloc anomenada cròniques borratxes o quelcom de semblant. Encara ara no passaria un control de trànsit, d'aquests de bufera. És la una, i bé, ja veieu.
Hauria de deixar l'alcohol, però per a què? Per a després haver-lo de cercar? Doncs, per a això, deixo el meu Gin Giró a la lleixa de sempre.
Hauria de ser més prudent. No sabia ni que tenia esprai disponible. El que sí sabia era que tenia guix. En vaig agafar la capseta i el cilindre i, amb una borratxera que m'abona indeleblement al club de la cirrosi, vaig sortir al carrer. Vaig escriure a la tapisseria d'aquí davant. I, al carrer següent, la policia em va aturar. No ho recordo gaire, però em vaig identificar sense DNI i, de ben segur, multa. L'espero dissabte. Aquí, assegut, o treballant al Guissona. I jo, mentre ho confirmaven, bevia la birra, convidant i tot el poli! La va rebutjar amb un diplomàtic «no, gràcies, estic de servei».
Hauria de tindre en compte que escriure davant de casa meva, a banda de facilitar les coses a la policia, les facilita a la pitjor policia: mons pares. Suposo que coneixen la meva lletra, i si veuen que arribo a dos quarts de set, no ha de ser massa difícil d'esbrinar qui ha estat. Si més no, duia l'Avui, coartada no gaire bona.
Vaig trobar-me pel camí un tal Ricard que no coneixia de res, a davant del PP, al mateix lloc on va acabar la seva companyonia després d'una o dues hores. Jo gastava el guix, perquè l'esprai era requisat. I vaig explicar-li què és el Caufec, però tal i com anava em costava molt d'articlar mot. Ell tampoc no em va semblar que anés massa fi, però més que jo sí. A Laureà Miró va aconseguir-me una Sant Miquel: gràcies. Vem tirar cap a Can Cadena, però era tancada. Eren dos quarts de cinc, em sembla.
En acomiadar-nos vaig fer la ruta de Can Clota. No recordo la trajectòria, però vaig voltar molt (unes dues hores), fins exhaurir la capsa de guixos. Cap patriulla enlloc: només van aparèixer per tocar-me els collons. Aneu a la merda.
Hauria d'adonar-me de què tot plegat és, al capdavall, patètic (adjectiu de moda).
no home, no crec que fos tan patètic, de fet, hi han coses molt més patètiques no?... jeje... amb guixos d'aquells de pizarra?... jeje baja
Bé, no sé, anava massa borratxo. Però aquestes sortides nocturnes acostumen a ser si més no "peculiars". Els polis bons tius, per ser polis. Ara, repassant la conversa, se m'acuden mil formes més brillants de contestar llurs intervencions... Anar pet és una merda, costa molt de controlar xD.
Bé, els guixos són per pintar als armariets negres de les connexions telefòniques o elèctriques, que són pertot arreu. Als murs no es pot fer gaire amb guix xD.