L'escorxador

Em fa moltíssima mandra parlar de política, i per això ja no en parlo. Perquè aquest circ està prenent dimensions vergonyants (bé, més vergonyants que de costum). Ja vaig mossegar-me la llenga durant la campanya de la Constitució Europea: perquè només hagués esquitxat bilis i metzina. La campanya de tots els partits, els de l'hoc i els del pas, el mateix redactat del Tractat Constitucional, tot plegat era per cremar tots els col·legis electorals; si després d'això l'anarquisme no ha pujat com l'escuma ja no sé quan ho farà.

I l'enèsima crisi del Tripartit, aquest cop provocada pel PSC (per fi se'n pot aprofitar ERC!), torna a sacsejar el panorama polític. Ara fa un any nedàvem entre crisis del Tripartit i ens preparàvem per més crisis i per l'atemptat i el canvi de govern Estatal amb tarantina (by Iu Forn). Avui ja afrontem la primera moció de censura i una querella contra... el President de Catalunya. Són ja moltes crisis les que ens uneixen, estimat govern: ja no ens ve d'una altra, però hòstia puta, aneu tots a cagar. El vostre partidisme, la vostra corrupció, la tàctica del dit a l'ull aliè, arriba un punt en què m'avorreix i em fastigueja i m'atipa tant que només puc engegar-vos a pastar fang. Feu-vos fotre. Cardeu el camp. Moriu-vos tots plegats. Deixeu-nos estar, malparits, d'una vegada, de la vostra retòrica falsa i de tripijocs per set de poder.

És que ja tant me fot, amics meus. Si jo, militant d'un partit, malparlo, despotrico contra els partits i contra els polítics, per alguna cosa deu ser. He estat testimoni directe del moment en què un polític ha posat en segon terme els seus ideals per finalitats electorals: aquí és on comença la perversió del sistema. Avui agafaré el meu carnet i el cremaré, i em delectaré amb encís místic contemplant la seva lenta combustió. Ens cal foc renovellador: prou de pastors capciosos i de ramats servils (que van de cap a l'escorxador).