No heu pensat mai què faríeu si avui fos el darrer dia, o si avui fos avui i avui i avui, i avui es repetís fins l'avorriment? Si tinguéssiu almenys un sol dia balder, que no haguéssiu de retre comptes l'endemà.
Jo ho penso sovint. En un sol dia, què coi faria? Els complexos, angoixes, pors, els deixaria del cert de banda; no sé si seria normal, però ho seria més que ara. No importaria què fos el que fes perquè demà no existiria, no hi hauria expectatives sobre res.
Què et diria a tu? Et sorpendries.
Què seria el que diria? Em sorpendria.
Potser, potser, un sol dia no en fóra prou. Però en tindria prou amb un sol dia, un sol jorn, vint-i-quatre hores només d'irresponsabilitat total, per conèixer fins on poden arribar els meus límits.
No tinc cura. Avui ha estat un dia pèssim.
Doncs dona-li un cop d' ull a la pel·lícula "Atrapat en el temps", del Bil Murray. Et faràs una idea del que podries arribar a fer si poguessis repetir un dia, sense que repercutís en l' endemà, perquè l' endemà no eixistiria.
La pel·lícula la l'he vista, precisament pensava bastant en ella quan l'he escrit.
Salut.