Compromís

És molt difícil que la gent es comprometi en res, perquè la gent passa d'emmerdar-se. Viu molt bé la vida amb la seva hipoteca i les lletres del cotxe.

Amb tot, hi ha gent que s'associa i tot en agrupacions de tota mena. Agrupacions d'aquestes necessiten tirar endavant, i aleshores, si la cosa no és de l'Ajuntament, ja em diràs qui s'hi posa al capdavant, qui governa això.

Sóc partidari de les assemblees horitzontals. De fet, és corrent que tothom hi pugui anar, dir-hi la seva, aportar temes, etc. El problema és que, dins dels que s'hi comprometen, només una petita part vol anar més enllà i comprometre's de debò. Molts dels qui hi són no estan gairebé gens compromesos, només atorguen el privilegi de la seva presència quan a ells els hi sembla bé.

És decebedor (<-- a partir d'ara, tots els qui em llegeixen no diran mai més decepcionant) pels qui es comprometen, però potser ho és perquè demanen massa, que tothom ho senti com ells ho senten. Potser per a un integrant de la colla, el seu objectiu màxim com a membre és que els seus resultats millorin dia rera dia, i fer-la cada cop més gran. Per uns altres, només és un lloc per passar l'estona, com si fossin a un bar o al camp de futbol. De tota manera, els segons s'obliden de què com més serem, més riurem.

Res, feu el vint per cent de la població total, i d'aquest vint per cent feu-ne un altre vint per cent, i potser obtindreu el número de gent d'aquesta mena.