Això de mirar enrera i passar factura del que han estat aquests sis mesos sembla la típica pel·lícula. I què vaig fer els primers sis mesos de l'any passat? Doncs estudiar i treballar, i als vespres i caps de setmana perdre el temps. Enguany ha estat molt diferent.
M'ho miro com si jo ja no fos el protagonista. Què hi feia el nano aquell a les dues de la matinada amb una rasca polar encartellant, o fent altres coses pitjors? Què hi fotia desobeint el cap de la feina i escapolint-se'n per collonades com el Caufec? Cada vespre, una reunió o una activitat, llevat dels de dijous. Els caps de setmana, encara més.
He pujat per primer cop a un castell a una plaça, i encara conservo aquella primera impressió, i és com una pel·lícula. De fet, tinc la pel·lícula física dels fets. De tantes ximpleries com n'he fet, el que he deixat de fer ha estat estudiar, i malgrat tot, dos notables (i dos suspensos...).
Ha fet fred, aquest hivern, ha nevat i tot, cobrint amb un tel de gel coses que ni la calor sahariana canicular podrà fondre, i que només de tocar amb els capcirons dels dits glaça tota la sang. Una Guerra Freda. Però bé, encara poden anar fent, i ha estat molt positiu en termes generals.
Moltes coses, bones i dolentes, que potser hauria d'haver començat a tastar molt abans.
Leave a comment