Electricitat

I bé, estava pensant en com en són de maques, aquestes torres. Malgrat el seu impacte visual, agressiu amb l'entorn, és indiscutible la seva bellesa, que si en Quixot les veiés, sens dubte, pensava a l'instant que eren gegants d'aquells que veia pertot.

Les presses o embassaments acostumen a tenir també l'objectiu de transformar l'energia potencial de l'aiga a una certa alçada en energia elèctrica. Aquests embassaments posseeixen un gran atractiu visual i, no res menys, sovint es converteixen en lloc de lleure per la família, on un es pot banyar si no el veuen, pescar si no el pesquen i fer una barbacoa si no ho socarrima tot.

I, parlant d'en Quixot, què s'ha de dir dels nous molins de vent, molt més gegantins que els propis del segle d'or de les lletres espanyoles? En una posta de sol, aquelles bèsties de ferro s'aixequen imponents sobre l'horitzó, per damunt de tot, inabastables, poderosos, inquietants.

Si aquest fill de quelcom hagués viscut als nostres dies, es faria un embolic amb tants de gegants a cada cantonada, i abans que contra ramats de bens lluitaria contra exèrcits de torres. Segurament, més que atonyinat contra una senzilla paret o a cops de fona, moriria electrocutat.

És el meu petit homenatge al cabron aquest que compleix quatre segles, i també a les torres elèctriques d'aquí sota, que seran substituïdes cruelment per només dues, perquè diuen que aquestes s'han d'amagar sota terra per l'impacte visual i no sé quines altres collonades.