Em van dir quan vaig entrar a la Uni, a cadascuna de les assignatures, que és fonamental per a ser un científic, mal que sigui d'aquests que en diuen «socials», deixar de banda les teves opinions i, encara més, els vehements i apassionats rampells militants, perquè si no, no fas ciència, fas pamflets. T'has de dedicar a observar i 'nar fent objectivament, mai ofuscat per les teves ideies personals.
Bé, ja vaig parlar un dia del llibre d'Economia d'en Mankiw, un ultraliberal desacomplexat que arriba a dir a una pàgina que tant li fa no ser al Govern si pot escriure els llibres d'Economia dels universitaris. D'aquí podeu extreure'n conclusions, de com regalimen els fulls d'anticomunisme, antiecologisme i antiqualsevol cosa que no sigui neoliberalisme aberrant.
Ara mateix estic treballant sobre ecopacifisme, i l'autor del capítol és n'Enric Tello, professor a la UB, les ideies del qual, més que ofuscar-lo, l'obnubilen. Quan llegeixes sentències fulminants com ara que tal cosa caracteritza l'estúpida acusació del «zoologisme», llençada contra l'ecopacifisme per part d'alguns intel·lectuals benpensants (els neoliberals) incapaços de comprendre la caducitat de les seves categories antropomòrfiques a la present crisi de la civilització. La inconsistència del seu «heroic» argument atropocèntric [...] resulta més aviat patètic quan se'ls hi recorden tres coses elementals... i etcètera. Combativa, incendiària, radical: així és la seva ploma, i així és el capítol que escriu al llibre d'en Mellon sobre ideologies i moviments polítics contemporanis (Ed. Tecnos, 2005, en castellà). Aquí trobareu una crítica despietada al liberalisme i les lliçons contràries que es treien del llibre d'en Mankiw.
Com més avanço (a empentes i rodolons, això sí) en aquesta carrera, més segur estic de què l'única manera per arribar a treure'n alguna cosa clara de tot plegat és atendre al que diuen totes les parts, i mirar d'entendre alguna cosa. El que ja he après és que puc engegar a la merda als meus treballs a qui em roti, perquè els científics socials són una espècie extingida i, fet i fet, no vaig néixer jo per ser-ho. I collons amb el pacifista, treieu-li la coma del títol.
Leave a comment