Fa un dia blau pur i net, el blau que m'encisa i que puc observar hores embadalit. Fa una temperatura molt agradable i una brisa que em fa onejar els cabells. He pujat corrent fins la Font de la Senyora, on va originar-se el petit incendi d'ara fa uns mesos a Esplugues. El canyissar s'ha regenerat en tan poc temps que me'n faig creus, els matolls van creixent si fa no fa com abans, i alguns pins mig socarrats resisteixen allà palplantats. He continuat per la Carretera de les Aigües, pel vessant que dóna a Finestrelles i Sarrià, però he decidit baixar per un camí privat que duu cap a unes dependències d'Agbar, a la part més alta de Finestrelles, una zona que va patir un greu incendi encara no fa quinze anys. Hi sobreviu un grapat de pins molt alts, a la zona sota la propietat d'Agbar, una petita pineda que dignifica una mica el Puig d'Ossa. Com aquell tros de carretera finia a les dependències esmentades, he sortit del camí i he travessat el camp per una zona on hi ha masies antigues. He sortit dels camins privats, he passat per Cal Suís i per la zona del motocròs, que és on es farà el Caufec.
Mirava el cel estúpid quan he pensat que ben tip n'estic de les portes al camp (camins privats, reixes, tanques, etc), però que si mirés més sovint cap amunt m'adonaria de com el cel és també ple de torres i fils i pals i mil coses més que malmeten el paisatge. Ni portes al camp ni xarxes al vent.
Me'n tornava cap a casa, en aquest ambient fresc i net, una sensació que com a bon analfabet no sé com descriure: llibertat? pau? felicitat? (les descripcions es fan amb adjectius, indocte!). El poble es veia com més ample, més tranquil i acollidor, i m'hi passejava amb una gran satisfacció propera a la felicitat. Per mi és molt més valuós un entorn agradable i net que una societat altament productiva però fastigosa, estressada i grisa (d'aquesta repulsió, en part, ve la grisor d'aquest bloc). Només per això, alguns pensarien que vaig en contra del progrés, però jo penso que el progrés és una altra cosa.
Leave a comment