Dimarts tretze

Dimarts tretze, i ha estat un dia com qualsevol altre i, per tant, bo. Hoc, ara m'agraden els meus dies malgrat que, com avui, siguin una merda. Perquè tot i haver treballat vuit hores ha estat un bon dia perquè avui, sí, avui plovia. I quan plou sempre és un bon dia.

M'han dit que aquesta aiga més que fer brollar rovellons els arrossega i arrassa. Però, tot i que això pogués arribar a ser cert —que només endarreriria la collita per més endavant—, si més no els cargols s'ho deuen estar passant d'allò més bé.

Perquè un dia gris és un bon dia, i un dia plujós o, encara més, procel·lós, és el millor dia que et puguis immaginar. Sentir tronar mentre tu, com a bon cargolí, vas fent la teva amb la resta de cargolins. Que plogui, que em mullaré. Que plogui, que entraré per primer cop de segons i sentiré ploure. Ha estat un bon jorn.

Xerrava amb l'anarcoide sobre alienació, anarquistes de radiofórmula, l'egoisme i el compromís amb la societat. I m'ho ha reduït a l'Hakuna Matata. Visca! Això demostra que qualsevol dia pot ser un bon dia, per bé que grisegi i llampegui i es treballin vuit hores. Perquè hi ha llibres per comptes de televisions, i colles castelleres per comptes de penyes de futbol, i gent amable per comptes de fills de puta. I perquè collons, pot ser dimarts tretze, però pots debatre sobre com salvar la societat amb un noiet de la meva edat.

Quin dia més bo!