Quan em diuen d'entrar a aquell bar sempre m'ho rumio dos cops, i encara més quan abans ja ha begut una mica massa. Les converses acostumen a ser incòmodes perquè quan comença a xerrar a mercè de la cervesa no hi ha mercè per ningú al seu voltant. És l'il·luminat. El xicot que ha passat al costat, pel que sembla, feia mala olor, i ha bescantat les seves aixelles amb prou força perquè ho sentís tot l'aforament. A l'altra taula hi seien quatre quillos, encara sort que hem marxat aviat, però segur que ens han sentit. Això no és dir el que un pensa, sinó buscar marro. I no comento tota la resta.
Aquests atacs de sinceritat a mi, sincerament, em fan por. Sempre acabo rebent perquè, evidentment, jo sóc jo i vaig a la meva, cosa que li deu sapiguer greu, tot i que a mi em sàpiga bo. I no tinc gaires més ganes de parlar d'aquesta persona.
Després, en bici, he dut mon germà a Kan Kadena (casal okupat), però ja havia acabat tot. Hem fet dos cubates i hem tirat cap a Sant Just que hi havia Correllengua. Ell gairebé no em seguia, va molt lent i té por d'anar per la carretera. El cas és que allà també havien acabat, tot i ser només quarts de tres tocades. Malgrat tot, va ser molt interessant aquesta part de la nit.
Leave a comment