La decisió

L'aula setze és petita i hi ha poca gent i una professora liberal espanyolista que fa classe en català sense vocals neutres. La cambra està ben il·luminada i ventilada, i del poc espai que en té encara en sobren dos terços: tants pocs alumnes que hi ha. I els que hi són són una colla de setciències milhomes impertinents. La gent no m'agrada gaire, no. On són els rastes? On són els hippies? On els okupes i els pollosos? No hi són, només hi ha pijus de merda. Així és la majoria de l'alumnat de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

La Facultat té diversos edificis en una mena de minicampus de gespa i zona peatonal, al costat del Palau Reial. La Secretaria és la cosa més lenta que he vist des que vaig anar a renovar-me el DNI. Els qui t'hi atenen ho fan en castellà i encara sort que t'entenen. El vestíbul és fosc i la gent... una colla de pijus.

Enguany comença un nou pla d'estudis per a Ciència Política a la UB. A més a més, fins ara no es feia primer cicle i per tant encara no s'imparteixen classes de segon curs. Jo haig de començar tercer i, com ja he comentat, fins ara només s'impartien classes de segon cicle, els alumnes no són de «tradició politològica», ans vénen d'altres bandes (com ara Dret...). El temari està enfocat d'una altra manera perquè fins ara l'alumnat tenia unes altres característiques. I tot plegat, no m'agrada.

Resumint: que he considerat que seguiré a la UAB. Perquè potser no hi crec, en l'amor a primera vista, però això no m'ha agradat. Encara sóc a temps de fer la matrícula a l'Autònoma, la faré aviat i em posaré al dia. I au, salut i gràcies.