Ha tornat a ploure i fa fred, i això em transporta invariablement a l'últim hivern, que va ser el millor des de fa moltíssim temps. L'hivern passat no sé si vaig ser feliç, però si més no m'ho vaig passar molt bé i vaig pensar, a estones, que la vida tenia algun sentit.
No vull pas dir que ara estigui completament deprimit, ara mateix estic igual que abans, però potser la fal·lera ja ha passat, ara estic més en fred. La meva vida continua anant força bé en comparació al que era abans fa uns anys. He fet moltes cagades però sobretot alguns encerts que han il·luminat aquesta nit perpètua i han donat color a la cervesa grisa. Si més no ara hi ha un fanalet que m'acompanya allà on vaig.
Com sóc tronat, m'he tornat a queixar del fred, com cada any. Però és indiscutible que amb fred, pluja i vent jo gaudeixo més de l'ambient. M'agrada el vent gèlid a la cara, anar en bici sota la pluja, les nits polars de borratxera –o no–. I m'agrada recordar les gèlides i ventoses nits passades (no gaire plujoses, però) del febrer d'aquest any o del Nadal del passat.
Per això deu agradar-me tant el cel tan blau i els nuvolets de cotó-fluix.
:) que bé!