Jo idealitzo algunes coses que poc o gens he conegut. Elevo als nimbus èpoques passades que de segur varen ser pitjors que l'actual, col·loco nimbes a individus mitificats. Llegia per exemple la història d'Esplugues, i m'enyorava de com era el poble abans. I així amb algunes coses.
No puc dir que ahir caigués cap mite, perquè encara és una santa, per a mi. Era molt jovenet quan se'n va anar, però vaig plorar la seva marxa. Sempre l'he situada a la part més sobirana del solemne cadalfalc. Durant la justa inacabable, que ja dura vint-i-un anys, anava envestint els oponents, rebent les seves estocades i adesiara caient del cavall. I la seva àuria figura, del cadafalc estant, m'aixecava de terra perquè jo, brandant l'espasa, migpartís el cap de l'enemic.
El cas és que ahir van ficar a la rentadora amb lleixiu el concepte que tenia d'ella, i n'ha sortit esblaimada i menys lluminosa. Els meus records daten de la més tendra infantesa; eren percepcions distorsionades. El temps els ha distorsionats encara més.
Malhaja la realitat facinerosa, però! Ella continua essent estanyol al desert i illot enmig de la mar, i per molt que ens recordin que els semi-déus també caguen i tenen furóncols purulents a la cara, els semi-déus continuen essent semi-déus.
Pels segles dels segles amén.