Tabac

Aquesta tarda era al bar prenent la cervesa quan dos homes s'han col·locat al costat meu a la barra, tot fumant. Era un bar de fumadors, per tant la llei els empara: poden ofegar-nos impunement. Si hagués estat només això, encara rai, però el seu fum era realment insuportable, mai no havia olorat ferum tabàquica més nociva. Els paios parlaven com si els del lavabo els haguessin de sentir, per la qual cosa, sense parar l'orella, he sentit el que deien. Parlaven de què Espanya es trenca i de què he robat els papers d'un arxiu; de què Zetapé té les mans lligades i de què amb Franco això no passava. I que tant de bo tornés Aznar i ens fes passar a tots per l'adreçador.

Aleshores un d'ells ha tret la capseta dels cigars per encendre'n un altre, però l'hi ha caigut a terra, als meus peus. Com sóc cortès de mena, m'he ajupit per recollir-la, i ha estat aleshores quan ho he entès tot: