Sempre tens una paraula i un gest amable. Sempre disposada a agrair o a demanar disculpes quan calgui, però el perdó te l'hauria de demanar jo per no abraçar-te i dir-te que ets fins i tot massa bona persona. Vas pel món amb el teu somriure i la teva timidesa, fent-lo més agradós per viure-hi. Hauria d'haver algú com tu a totes les famílies. Tothom que té un micro hauria de ser com tu, i no s'espargiria metzina sinó floretes i una verdor espletant. Si governessis no hi hauria ni països ni res pel que matar o morir, ni religions, ni possessions, cobdícia o fam; tothom viuria tranquil i en pau.
Però ets única i els altres som només el teu reflex translúcid, distorsionat i enfosquit, una silueta teva que s'endevina amb prou feines. Per això no t'abraço ni et faig petons, ni t'he agraït mai que siguis la millor persona que he conegut.
Leave a comment