No m'agrada el metro i menys a hora punta. L'acostumava a agafar a Can Boixeres (L'Hospitalet, a tocar d'Esplugues) per anar a l'Autònoma. Fins fa poc, els trens eren els més vells de la xarxa de metro de Barcelona. La gent fa pena, perquè xerra cridant, no té estudis i són grassos i llardosos: en aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones. Sempre hi ha aglomeracions i gairebé mai no em puc asseure. A sobre, el metro s'esgavella diverses vegades l'any.
En fi, que em fa fàstic el metro i l'ambient enxubat i empudegat. És una de les raons per les quals vaig començar a anar fins Sarrià en bici, on prenc els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els FGC.
L'anomenat tren de Sarrià és, i sobretot a aquest barri, una meravella. Anant a hora punta, el màxim que em passa és que haig de quedar dret, molt allunyat de les empentes i estretors del Metro. La parada de Sarrià té quatre vies i tres andanes i molt d'espai, i bancs per seure i gent amb corbata i tot, i moltes carpetes universitàries i gent jove. Se sent parlar francès o anglès sovint. Bé, m'agrada.
Esclar, això és així perquè hi pujo a Sarrià. Pujar al mateix tren a Provença és igual d'humiliant (com de bestiar) com anar a la línia blava del Metro. L'andana és molt petita i no s'hi cap gens, que si no fos per unes mampares cada dia cauria algú a la via. Un treballador passa l'estona demanant que ocupem tota l'andana i que deixem sortir. Dins el tren no s'hi pot respirar. A Sarrià baixa molta gent i en puja poca i es fa espai i s'alliberen seients, i és on comença l'excel·lència.
A l'estació de Sarrià es nota que hi ha calés. El trajecte fins la Universitat passa per Vallvidrera, les urbanitzacions de Sant Cugat i per Sant Cugat. Algunes estacions són d'estil modernista; d'altres, són com torres d'estiueig de principis de segle XX, molt boniques. Per les finestres es pot contemplar Collserola, gairebé verge. L'ambient és força silenciós i respectuós amb la lectura; la gent enraona, no bramula.
Bé, avui pel que he sentit s'ha trencat una catenària per Sarrià i per això he fet més d'una hora tard a classe. Això passa fins i tot a les millors famílies. El Tren de Sarrià és, però, el millor ferrocarril que conec de l'àrea de Barcelona: molt més confortable que el metro, moltíssim més puntual que la Renfe, molt millor en tots els aspectes que el Tramvia. I au, 'nar-hi 'nant.
Leave a comment