22 anys

Hi ha gent que pot ser molt simpàtica però que no puc tragar. Alguns són el que en Josep Pla anomena uns primaris; és a dir, gent que es mou pels impulsos més elementals, que interpreta la vida des d'una perspectiva senzilla i trivial. Bé, això no vol dir que aquesta gent sigui tan simple, ni que siguin necessàriament inferiors (inferiors a qui? a mi? Au, va...). Tampoc no vol dir que no m'hi pugui avenir amb ells. Però bé, és gent generalment de temes simples i alienants, d'escassa cultura i reaccions passionals. És gent que pot anar de molt bon rotllo, molt simpàtica i oberta. És gent que, per descomptat, sempre té la raó. I en fi, anar fent.

Dedicar-me a classificar la gent amb trets tan generals és de ben segur un error. Potser el que estic fent és arreplegar alguns casos que conec i abstreure'n unes característiques comunes. Pot ser.

D'altra banda, tenim els materialistes empedreïts, gent que tampoc no puc veure. Alguns dels primaris també són obertament materialistes. Crec que el materialisme és propi de societats culturalment poc desenvolupades, de gent que s'aferra al patrimoni i els diners i projecta la seva vida i la dels seus en funció del benestar venal.

Odio viure pel benefici material, perquè no m'aporta ni tan sols benestar físic. Jugar a les travesses; pensar quant val al restaurant el conill que estàs menjant a casa teva; fer un tossal d'una fotesa com ara cinquanta euros menys; i etcètera, hi ha mil exemples de gent retuda als diners. Suposo que com menys en tens, més t'hi capfiques perquè és més necessari, tot i que la gent mai no es troba sadollada. El cas és que això no és vida.

Tant els primaris com els materialistes són una mena de gent amb la que no m'hi puc fer gaire. De fet, jo no em faig amb gairebé ningú, però amb aquests encara menys. Quan feia l'ESO o el Batxillerat, trobava els meus companys com uns indigents mentals. A la Universitat he anat descobrint gent diferent, que al meu barri escassegen. En endinsar-me en l'entrellat associatiu del poble, he retrobat antics models per tornar-me a adonar que jo en sóc molt diferent. Jo no pertanyo enlloc, ni a un món ni a l'altre, sóc un apàtrida. Tots dos mons m'aporten coses diferents i per això, en qualitat d'observador privilegiat, aprofito per estudiar les formes de relació social. El món és foll.

Per cert, avui faig vint-i-dos anys.