El professor Ballvé ens deia que molts dels nostres drets reconeguts i dels somnis pels que lluitem s'han aconseguit o originat als EUA. Per començar, el moviment antiglobalització.
El senyor Arcadi Oliveres ens explicava com va anar a petar a la cimera aquella de Seattle del 99. Ens comentava com s'organitzaven de bé les ONG's, els procediments murris i minuciosos que segueixen i les artimanyes que s'empesquen. Deia que allò li va servir per reconciliar-se amb els EUA.
Però és impressionant, a poc que miris al voltant, el reguitzell d'organitzacions i plataformes i grupuscles i colles de gent que esmercen bona part dels seus recursos, de temps i de diners, a fons perdut, només amb l'esperança de millorar un petit aspecte insignificant d'aquest món en el que vivim.
Avui el senyor Oliveres ens deia que abans, per no anar quinze mesos a la mili, et tiraves tres anys a la garjola: sembla estúpid, però de mica en mica s'omple la pica i de gota en gota s'omple la bóta...
L'altre dia, al Consell de Cultura de l'Ajuntament, hi va aparèixer un representant d'una entitat que treballa pels damnificats per Txernòbil: els beneficis serviran per pagar la calefacció a uns orfenats que passen l'hivern a 25 graus sota zero. També van aparèixer uns metges que es dediquen a les donacions de sang, i sense comptar la resta d'entitats culturals sense cap mena d'afany de lucre, començant pels Castellers i passant pels que munten les festes populars.
Hi ha tantes coses per les que lluitar, que fa feredat que el món estigui tan malament. Crec que el teixit cívic a Catalunya és molt gran.
Leave a comment