Scorpions

Vaig dir fa un temps que potser parlaria cada mes d'un disc...

Ara he trobat un recopilatori dels Scorpions que, collons, m'ha agradat. Pels ignorants il·literats que no sàpiguen de què parlo, aquest grup és una banda de Heavy Metal / AOR, un rock molt melòdic que parla d'amor i té moltíssimes balades.

Sí, jo el super heavy, he caigut a les urpes de l'AOR. A mi també m'agraden els Scorpions, amb les seves lletres insulses, les seves tornades (estribillus) apegaloses i ensucrades, el seu cantant mediocre, etc. Han estat més d'un cop èxit als 40 Principals. Quina paüra!

M'han enganxat, no sé pas per quant de temps. És més, haig de reconèixer que ara estic escoltant altres grups d'AOR i heavy melòdic. Potser, com van dir-me fa dos dies, m'estic moderant. Potser ja no sóc el jove antisistema que odia tothom i es caga en tot. Ara ja fins i tot m'agraden (m'encisen) els Scorpions.

Però al meu favor haig de dir que aquest encís no és total, i que mai seran un dels meus grups favorits. Perquè per mi és important el que es diu, i quan la lletra és incapaç de generar sinèrgies, un esclat d'emocions fins i tot contradictòries, aleshores perd molt. El missatge dels Scorpions no m'arriba de cap de les maneres en cap de les cançons. Sense una essència, són un grupet mig pop que senzillament m'agrada, com tants d'altres n'hi pot haver. Aquests, però, hi encabeixen solos de guitarra a llurs cançons.