El meu substrat lingüístic és, però, el castellà. Vaig aprendre abans a parlar castellà, i segurament (o no) em dedico a traduir directament en enraonar en català.
De vegades escolto mon pare i em sorprenc. Ahir vaig sapiguer que a casa meva diem juriol. A casa meva diem juriol i jo sempre havia pronunciat juliol. La troballa m'ha sobtat i omplert de joia; ara podré dir i escriure juriol a tort i a dret i, si algú se m'en riu o queda amb un pam de nas, només caldrà afegir-hi: «és que a casa meva ho diem així»
Juriol, juriol, mes xardorós, que ja ens aguaita per escanyar-nos de xafogor. L'estiu ja és aquí, quina merda de primavera eixarreïda, ni una gota. Se'ns assecaran els clavells de la revolució...
jo sempre n'he dit juriol.... em va costar molt entendre que s'escrivia juliol....encara és l'hora d'ara que em sona malament... juliol és molt difícil de pronunciar... la posició de la l és incòmode.... ele ele ele....
Au maria! Agoita no t'empunteguis, doncs! A casa meu diem coses com xarbotar, deixatar, i eixabuirar. A casa meva també tenim coses d'aquestes.. :p
A m'engixa poder dir la frase que has escrit: "en ma casa es diu així". No em negue a escriure normativament, estic completament convençuda de la unitat lingüística, però gaudisc quan puc dir "aspardenyes", "ansomiar", i apixar amb tranquilitat, perquè al meu poble s'apixa.
Salut!