No sé quin ha de ser el paper de la Universitat, però el que és cert és que no forma intel·lectuals. Jo sóc del parer que és cadascú individualment qui ha de procurar-se a si mateix la seva pròpia formació, i que esperar que sigui la Universitat, o el que sigui, qui ho faci, és perdre el temps.
Evidentment, la Universitat mostra uns camins, però els has d'intuir. Alguns professors estan molt conscienciats en això, però la majoria passen. I, de fet, inclús els més exigents, a l'hora de l'avaluació, abaixen el llistó per permetre'm de passar a mi, fins i tot.
Jo no estudio. Avui he enllestit gairebé cent pàgines d'un llibre (El vigilant en el camp de sègol, d'en Salinger) i me n'he cruspit un altre de sencer aquesta tarda (L'amic retrobat, d'en Fred Uhlman, no arriba a les cent pàgines). A més a més, he vist una pel·lícula (Pi, d'Arren Aronofsky) que m'havia recomanat un amic de classe. Avui no he fet res per la carrera, però per demà encara tinc una feinada monumental d'una merda d'assignatura, i que encara no he començat.
Sí, avui dia, qualsevol pot tenir el títol de llicenciat. Quan l'obtindré, el faré servir de paper de vàter. O potser me'n liaré porros. Però deu ser infumable.
Hola Josep,
soc el Jaume, el "company sentimental de la Jordina. Avui ella m'ha enviat un enllaç d'una entrada del teu quadern que li ha agradat i he aprofitat per llegir el que hi dius. Ella ja fa dies que ho fa, a ella també li avorreix d'estudiar però és menys critica que tu amb el model i suposo que això li ho fa més fàcil, i en te prou amb fullejar els blocs dels amics i amigues de tant en tant per motivar-se. Jo per la meva part entenc que així sigui perquè a mi també m'ha entretingut. És més m'ha divertit i m'ha agradat el teu estil i t'animo a continuar. Jo també el visitaré de nou i fins i tot penso que aviat hauria de crear el meu, ja que permet una comunicació més intima i més sincera a la vegada que una mena de despullament que ha de ser bo. No m'hauria de costar ja que quan era jovenet mantenia un diari però és clar la diferència de concepte és que un bloc és public i allò era privat, tot i que m'agradava compartir-lo amb segons qui.
En fi, l'únic problema que hi ha és que avui en dia el més valuós i preciós que hi ha és el temps amb tota la demanada desbordant que només ha fet que augmentar amb la revolució de les tecnologies de la comunicació i et pots considerar afalagat si hi ha gent que dedica donar-te part del seu amb llurs visites.
Res més, fins aviat.
Jaume
Gràcies Jaume, serà un plaer veure't per 'quí.
En un post de fa temps deia una cosa sobre la gent que em llegeix, sobre la utilitat que tenen per mi... el problema és que era massa directe i algú es va posar les mans al cap. Però tens raó, és un goig tenir gent que em vagi llegint, ni que siguin quatre
Vinga, passi-ho bé
vaja... el jaume per aquí... has de saber, Josep, que jo fa prou temps que el conec... i no m'ha escrit mai... (crec) així que has de sentir-te afortunat... té els seus moments d'inspiració...
Jo abans de criticar el model... preferixo tenir el títol i així poder dir "fins i tot jo en tinc un" però de moment... continuaré fent el mandra... que no m'ha anat tant malament... persona d'última hora... o de mai... i en moltes coses sóc de mai...
També m'he donat compte que aquest quatrimestre he llegit molt (coses extra-universitàries)
I res, que com sempre i per a variar no tinc molt a dir-te i no callaria mai... així és la contradicció en la que visc... i sobrevisc i moro cada dia una mica més i ressucito al tercer dia d'entre els vius...
Ostres, quanta genteta!!!!!!!!!
Jajajajaja
Petonets a tots i totes!
Per cert, jo també tinc la mateixa decebedora impressió respecte què és un "universtari" en aquests temps, especialment quan proves de (en)raonar amb gent de certes facultats com ara... Periodisme, Dret? (i si us plau que no se m'ofengui ningú)
Ah! Ara t'envio la pràctica d'Administratiu pel dijous.
Hola a tots i hola Marteta, permet Josep que per alusió m'adreci a ella.
No és veritat el que dius, i ara qui es podria ofendre soc jo si no te n'en recordes. Hi he entrat un parell de vegades més i potser si no he parlat és que de vegades hi ha tant nivell en el teu blog que no goso parlar per no espatllar-ho.;0)
Em va agradar particularment el dels 10 moments màgics d'un dilluns, aquell que vam coincidir proporcionant-te el penultim d'ells. Per cert en què consistia el que vas tenir a 4am?
Sincerament, vaig trobar que estaves fent quelcom molt artístic amb tot plegat i que estaves creixent molt depressa... però com ja he inferit abans temps és un be molt preciós.
Per cert, Josep, quin dia era al que fas referència per poder llegir el que hi deies?
Ah per cert que entre altres coses que poguem tenir en comú, una de les més significatives és que segurament vaig ser concebut i vaig viure a Esplugues des del primer dia de la meva vida, o almenys des de que em van sortir de la clinica fins els onze anys?
Al carrer Josep Campreciós 2º 1ª per ser més precís i vaig anar al Colegio Nacional "Isidro Martín", avui sortosament normalitzat.
M'ha costat, però l'he trobat. No recordava com es deia, i a més d'això n'he parlat de passada altres vegades: Lo Post.
Ja sabia que havies viscut i estudiat a Esplugues... el que debatíem amb la Jordina era si havies estudiat al Natzaret, com jo
Vinga, salut
caram! josep, tens molts feligresos a la teva congregació!!!
bé, de fet és veritat que tothom pot ser universitari, però el cas és que no tothom ho és. Ostres m'acabo de lluir amb la frase. A veure, vull dir, que potser sí que els nivells universitaris estan una mica baixos, i potser des de fa una colla d'anys en endavant l'anada a la universitat s'ha convertit en una cosa molt assolible, no com anys enrera, quan només hi anaven uns quants. Això no crec que sigui una cosa negativa, ni molt menys! Jo crec que TOTHOM hauria d'anar a la universitat, i veure que el que et donen a classe no és el tot, aprendre a buscar-te la vida, a llegir i informar-te pel teu compte... sí, ja sé que tot això es podria fer, i s'hauria de fer sense necessitat d'anar a la universitat, i de fet ja conec persones que sense cap títol, ni ganes de tenir-lo són molt cultes i han après totes soles. Però ja que es pot, sempre va bé tenir un paperet que t'acrediti. Encara que el tinguis guardat dins un calaix, com és el meu cas..... ot'hi vulguis fregar el cul... tot i que no t'ho aconsellaria, que després qui et pagarà la visita al metge per curar les morenes? bé sí la Seguretat Social.. però aquest seria un altre tema!
apa ciaus!
Ets a la universitat i encara no t'havies llegit L'amic retrobat? Estic completament d'acord amb tu, doncs: avui en dia qualsevol pot ser llicenciat.