Capde de Sant Joan

Parlant de la meva interessant vida, us diré que als dos propers exàmens no m'hi presentaré. I no perquè no els pugui aprovar perfectament, sinó perquè en tots dos casos he relliscat a la primera part (en el de demà, no vaig sapiguer què contestar al primer parcial i vaig escriure ximpleries; al de dimecres, no vaig lliurar el treball pertinent). A més a més, resulta que en tres setmanes tinc vuit exàmens i així descanso una mica. El proper és el de divendres de Política Exterior Espanyola, que no és gaire difícil i que, a més, tinc la part de pràctiques ja aprovada.

Així que aquest cap de setmana he aprofitat per emborratxar-me (visca!) i per llegir dos llibres curts; ahir, La rebel·lió dels animals d'Orwell, que és una crítica força directa a les dictadures comunistes, en especial a la soviètica, i que no m'ha agradat tant com 1984, potser perquè aquest és més fàcilment ampliable a qualsevol altre règim (capitalista). En qualsevol cas, és interessant la seva teoria de la revolució, present als dos llibres, i que consisteix en què un vuitanta per cent treballa com esclaus, un quinze per cent manté l'aparell de l'Estat, mentre un cinc per cent el controla i se n'aprofita, i viu a Pedralbes. Aquesta frase més o menys modificada és de 1984.

Això fou ahir. Avui, per no abaixar el to (tot i que l'he abaixat), he llegit per primer cop Eduardo Mendoza. En primer lloc, comentar quin mal d'ulls em fa llegir d'un català «Esplugas», «Sardanyola», «Molins de Rey» o «Pueblo Nuevo». Ja posats, podria dir «Santos» per comptes de «Sants». Dir en favor seu, però, que escriu «Montjuich», amb hac. El llibre en si és Sin noticias de Gurb, que no passa de ser una crítica satírica i mordaç, però no gaire, de la Barcelona dels Jocs Olímpics. Està bé, en alguns moments les rialles m'han fet saltar les llàgrimes (en tres moments, concretament), però a mesura que el llibre avança l'humorisme s'esbrava. En fi, un llibret per passar l'estona i riure una mica.

O sigui que resumint, em resten només tres exàmens i tot l'istiu per llegir tota la llista que he anat confegint, que es tracta de totxos, totxanes i maons de mida no inferior a la Bíblia.