La vall de l'Issa

De vegades sembla que tot es posa en contra. Jo volia estudiar, i vull, esclar, però no em deixen. Jo voldria haver començat en acabar el llibre que llegia, però vet aquí que tot i que acostumo a enllestir-los en tres o quatre dies a tot estirar, un de mida estàndard (200-300 pàgines, amb tres o quatre hores de dedicació diària), resulta que el darrer m'ha tingut ocupat del 29 de maig ençà.

Aquesta novel·la filosòfica que avança a comptagotes, pregones reflexions que no em colpeixen, o no entenc, les ninetes arrossegant l'esguard per les lletres que s'empetiteixen i s'esmunyen, i es barregen, i ara una línea sobre una altra, el capítol XLV segueix al LXX. Batibull de noms (Juchniewicz, Peikswa...) i d'arbres i bèsties (què coi és un carpí, un trèmol, què és una mallerenga, un xarrasclet?).

A més a més, el meu llit sempre okupat per mon germà, mirant la tele de l'habitació, dormint, escoltant rap. Jo llegeixo ajagut al jaç. O quan mon pare posa la tele del menjador a tota canya, música o una pel·lícula de merda, o em mana anar a comprar pa i vi. Ahir tot lo dia fent una feina per ERC... només em faltava aquesta.

Avui per fi he acabat el llibrot dels collons. Ara aviam quina excusa trobo per no estudiar... Escriure al blog?