El que diré ara no és res d'innovador, que no s'hagi dit abans. Jo m'estimo molt la meva llengua, quan llegeixo un llibre d'un autor català, moltes vegades em corro del gust de gaudir de tal domini de la llengua, del lèxic, de la retòrica, etcètera. Me l'estimo tant, que quan noto que una paraula es mor o és morta, vull plorar —però jo no ploro mai—. En fi, que em sap greu profanar la meva pròpia llengua amb aquesta merda de blog, i és quan decideixo que vull tancar-lo d'una puta vegada —però no en sóc capaç.
Crec que era la Caterina Albert qui deia que cada cop que moria un català moria una part de la llengua... I jo m'he fet l'optimista per un moment i he cregut que cada cop que neix un català aquesta també reneix; doncs ves, la kultura [amb K] dels nostres dies em fa pensar "pues va a ser que no" [i disculpa'm la frase, però és així com s'enriqueix a dia d'avui la llengua]
A mi em passa el mateix! Per això llegeixo en Josep Pla! Salutacions
Doncs a mi em resulta més senzill de moment llegir el blog aquest... Precisament, no el tanquis, Josep, t'equivocaries
No el tanco perquè em posseeix, però sempre puc obrir-ne un altre de diferent que ningú no conegui...
Au noi! Per una vegada que es pot llegir alguna cosa amb una mica de cap i peus. Et mereixes una bona esbroncada per aquesta idea. És clar que pots fer el que vulguis.