Taquicàrdic

Em trobo com esverat, amb la tensió alta i el cor bategant amb força. Em tremolen les mans i m'està costant escriure això. Tinc calor però fred alhora, és com si m'hagués sentat molt malament un porro. Tinc un neguit semblant a quan em llevo després d'una borratxera en què l'he feta grossa, i vaig recordant allò que he perpetrat i em sento culpable sense cap raó aparent... Doncs em sento taquicàrdic sense cap raó aparent, i voldria recloure'm a casa i no veure ningú, per la por de trobar la meva culpa reflectida als seus ulls.

Bé, tant se val. Aquesta sensació és molt desagradable, totes dues de fet, i m'estimaria més fer d'ermità uns dies a una muntanya pirenenca, prenent notes sobre la Bíblia i a cinc hores de qualsevol altre ésser humà.