La fi per fi

Avui he acabat els exàmens. És un tòpic, però ja n'estava fins els collons: cada cop que potolejava, o que romancejava, o que llegia desvagat, o que folgava, o que jeia, o que dropejava, o que, en definitiva, esmerçava una estona del meu temps als vicis mundans; aleshores en Pepet Saltamartí (Pepito Grillo) em burxava per recordar-me que hauria d'estar cremant-me les celles per treure matrícula d'honor... o per aprovar, senzillament. Però jo no podia, i sovint mandrejava, ara amb en Dantès, ara amb l'Ariadna, i així no hi ha manera.

I estic molt cansat. Perquè no és només el que hem passat, sinó la promesa d'unes vacances de pics i cops a casa i al carrer. Fem obres a la cuina i el lavabo, i soterren no sé quins fils elèctrics (un altre cop). Aquesta setmana la treballaré a jornada completa. Els d'ERC em demanen feina. I tinc pendent la pàgina dels castellers.

He dit algun cop que els dilluns em llevo molt més cansat de com em vaig llevar divendres. Hi ha hagut força caps de setmana on m'he lliurat a la mala vida i ho he notat a les migdiades dels dilluns. Doncs sospito que acabaré aquest estiu més cansat de com l'he encetat. Per això avui estic més baldat que de costum: perquè porto tot el curs a darrera, i perquè veig tot el que em ve al damunt. Enguany no tindré vacances. Dantés, ja et llegiré.