De vegades sento que visc a una espluga fosca i tenebrosa que s'obre enmig d'un espadat de tres mil metres i on mai no hi toca el sol. Veig l'ombra com s'estén per la vall, i a la llunyania altres esplugues assolellades on creixen les flors i l'herba és verda. En fi, de vegades des de la meva cofurna solitària em fa fàstic el món i la felicitat dels altres, però el que més em fastigueja sóc jo, incapaç d'atènyer el sol.
t'agrada la mel i mató? si t'agrada et convido! si no t'agrada, doncs ja buscaré alguna altra cosa! xD