Això de suposar que els fets que anem vivint passen i desapareixen és un engany. No hi ha res que passi, res que desaparegui! Tot el farcell de les coses que hem viscut, més i més gros cada dia, l'anem arrossegant amb nosaltres fins a l'hora darrera. Potser i tot més enllà. I tu ja saps quina càrrega tan feixuga arrossego de quan era jove.La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, J. Pous i Pagès
Ahir van venir a comprar al Guissona uns companys de classe de quan estudiava al cole. N'eren tres i de cadascun d'ells en conservo almenys un episodi per oblidar, que voldria remetre a oblivió. Però el record no es deixa.
Les ferides encara hi són, i es tornen a obrir fàcilment. No he superat aquella època, sinó que en fujo esperitat sense mirar enrera, no fos cas que m'encalcés. Però no puc evitar trobar-me'ls de cara de tant en tant, i els records s'atarteren i les ferides tornen a rajar. Sóc el mateix de fa sis anys.
No en parlo mai d'aquella època perquè fou un època negra. Però el corc encara rosega. Dec tenir les entranyes podrides.
Caram, t'entenc perfectament. Devies patir bullying, pel que dius. Això és una cosa que tothom ha patit, en major o menor mesura. Jo he intentat oblidar-ho, però és impossible. Es tracta d'intentar evitar-los. I punt. Res d'afrontar la situació. Jo ho he intentat i és estúpid. El mal ja està fet. Pensa que a ells algú altre els devia fer mal: els seus pares, potser. El mal és una cosa que es va encomanant. Salutacions cordials.
Bé, voldria aclarir que llevat de casos puntuals no vaig patir mai "assetjament a les aules", que no sé com collons dir-ho perquè no quedi fatal. El que dius, només vaig patir el que tothom ha passat en major o menor mesura, alguns més que d'altres. Les tres persones que esmento no em van fer mai "bullying", paraulota de moda per designar una cosa que sempre ha passat. En tot cas, són persones que vull oblidar.
Del que fujo potser no és tant d'aquella gent, sinó de mi mateix. Potser, més que als altres, només vull oblidar-me a mi. Sóc el mateix de fa sis anys.
doncs jo crec que tothom fuig alguna vegada, o sempre, ja sigui d'una cara o de la nostra pròpia. Jo abans també corria sempre, fins que vaig poder transformar-ho, i ara només ho faig algunes vegades puntuals davant de certes persones inoblidables...
Tiu, és una vertadera creu o quasi un joc d'ordinador entrar i navigar pel teu blog!! Què es pot fer per evitar la vertadera bordissalla que et cau al damunt de part de Reebok i altres marcianets. No havia vist mai cosa semblant excepte quan entres en alguna d'aquestes pagines porno. ufff!
Ja veuràs que he deixat entrades per varies pàgines però si et ve de gust contestar alguna, et pregaria que ho fessis en la meva o per mail ja que m'evitaria de nou passar per aquest tràngol. Tingues pietat