Si com l'abella qui trobà sobtosa

Si com l'abella qui trobà sobtosa
la flor pus bella, qui la corlligà,
sens profanar-la amb lo fibló gosar,
honorant la casta flor delitosa;
ne pren a mi, qui mon únic defalt
fon trobar-te de forma insospitada
i conviure amb ma pensa cativada
fins que haja mercè altra flor de mon alt.

Llir entre cards, jo no et pusc oblidar,
l'amor encar em torba el pensament,
si com los puigs porran fugir al vent,
ma voluntat d'ell poria escapar.

Bé, heus ací un intent de poema que mira d'estrafer l'estil d'Ausiàs March. Es pot comprovar com sí, objectiu assolit, m'ha quedat un poema estrafet (oh, bonic joc de paraules). Vull dir que per fi començo a entendre els poemes d'Ausiàs March, i és aleshores quan m'adonc de com en són de bonics i cruels, i és quan m'ho passo teta. En tot cas, no passo d'un o dos poemes per dia. També vull puntualitzar que, posat cas que algú entengués el que he escrit, tot és mentida, és una exageració que no respon gaire a la realitat, i no s'ha de prendre al peu de la lletra. Per últim, dir que «corlligà» no rimaria amb «gosar», però jo ja no donc més de si. A més, sigueu benvolents amb les errades que hagi pogut cometre, que segur que en són moltes.

Els dos versos en cursiva els he manllevat del poema número 34 de l'edició d'Edicions 62 a cura de Joan Ferraté. Es tracta del poema que es titula «Tots los desigs escampats en lo món», que es pot llegir aquí amb grafia original medieval.