No sé si és de la seva competència, però la Generalitat hauria de prohibir ipso-facto els clàxons dels vehicles. N'estic fins al capdamunt (fins als collons, va) dels impacients conductors incapaços d'esperar dos minuts a què es desennuegui el camí que els ha de portar a les seves respectives feines, llars o allà onsevulla que vulguin anar. Trobo inútil el brogit de les botzines, és que potser es pensen que la via es desembussarà més aviat per fer més soroll? Que crear ritmes amb el clàxon facilitarà un trànsit fluïd? Si us plau, quan sigueu a un embús urbà no feu servir la botzina. Els residents us ho agrairan.
N'estic fart, ja, del brogit del carrer. En els onze anys que porto vivint en aquest pis les obres al carrer han estat constants. S'han restaurat totes les façanes possibles: les de davant, les de dels costats, i la nostra pròpia. Van clausurar el col·legi municipal que hi havia davant i van construir una nova planta a l'edifici. Van reformar tot el carrer, i l'han aixecat com tres o quatre cops més. Han canviat els contenidors d'escombraries almenys tres cops, amb les reformes de vorera que comporta. Han enderrocat quatre blocs de pisos propers i n'han construït tres. Ara mateix n'estan construint un de nou.
És inaguantable: es passen la vida fent obres. Entre públiques i privades, no hi ha déu que ho pugui suportar. Obres, el trànsit i el taller de cotxes de davant (regentat pel segon regidor del PP a la Casa de la Vila) i la seva gossa: vull anar a viure a Tuixén o un poble perdut dels Pirineus, on l'únic so que senti sigui la remor llunyana dels rierols i el piular dels ocells.
Odio la televisió.