Recently in Castells Category

2016 Santa Magda

| No Comments

Vinga va, escriuré una mica sobre Santa Magdalena, les festes del poble.

Durant la setmana i en general durant el darrer mes els assajos havien anat bé i el 4de8 es dreçava altre cop davant nostre poderós com el castell del shogun enmig de la plana, i aixecàvem les katanes i les poctlles pensant que tot havia d'anar bé i que repetiríem l'actuació de Sants de feia dues setmanes.

Tot semblava a punt, els assajos havien anat bé i res no feia pensar que a plaça hagués d'anar malament, perquè els assajos anaven bé i res no feia pensar que.

A més, havien aparegut bolets estranys pel poble, com ara això:

07_pistaVermella

Oh, devessalls de sentiments esventats pel poble, i no al putu Concurs de Tarragona!

02_Concurs

Amb aquesta trempera tornàvem a descartar el 2de7, que el deixem per quan pugi més polit i rapidet i hi tinguin més confiança, i tornàvem a plantar-nos per enèsima puta vegada als jardins del Robert Brillas, no fos cas que actuéssim a la plaça de l'església diumenge.

Memorial David Carreras

Del tema de la plaça de l'església diria que ja en vaig parlar i no hi tornaré ara. Només dic que, si bé ha estat una plaça amb una certa discontinuïtat, ha vist durant els primers anys de colla les actuacions de Sant Mateu, i els darrers anys les de Santa Magdalena, les dues festes majors d'Esplugues, a més d'altres actuacions variades. No estic gens d'acord amb aquesta decisió però ja no en parlaré més, que ja n'he parlat prou.

Diada de Festa Major d'Esplugues

La veritat és que parlar del seguici de divendres i de la Professó del Ferro de dissabte em fot una mandra que no té nom. El seguici: hauria estat com sempre si no hagués estat per les tempestes que ens passaven de trascantó, que segur que a Sant Just hi havia caigut el diluvi. Nosaltres ens estalviàvem la primera ruixada forta, que de fet era la més forta i tempestuosa, però no tota la resta, que va durar almenys dues hores. Així que per l'Avenç començava a ploure més seguit i pujant el carrer de l'Església la cosa començava a ser força xopa. S'anaven fent pilars diversos, amb el Quique o els dos pilars familiars de Can Tinturé, i continuàvem per enfilar l'església, amb el pilar caminant amb el passadís dels Diables, que enguany no ha caigut malgrat el xàfec, i ens esperàvem a l'entrada de l'església si podia ser a aixopluc, esperant que la resta d'entitats anés fent la seva cosa. En aquesta foto tan ben feta es pot veure pluja, paraigües, el pilar i els diables fent-nos passadís:

Seguici i ofrenes Santa Magdalena

Vaig acabar entrant al Temple™ en un moment prudencial i vaig observar una mica algunes entitats i llur ofrena, que cada any que passa em sembla més allò que se'n diu bigarrat o xaró i que també se'n pot dir cutre. Un panxarrut anunciava les entitats, que de fa uns tres anys compta també amb colles no estrictament de cultura catalana, i jo em situava prop de l'altar per fer-hi fotos. Aquest any no portava la samarreta satànica de Dark Funeral però tant se val, quatre fotos, el pilar pujant els graons i girant, la gran ovació i sortir-ne content.

Seguici i ofrenes Santa Magdalena

Els Diables, que havia sentit que no farien els versots, els van fer malgrat els paraigües del públic. Van estar bé, amb algun record per a la colla i sobretot per a les colles que van fotre el camp porai i es van passar pel folre dels collons la festa, i també altres històries, com l'esment a la Txell, i moltes d'altres que si volíeu haver escoltat haver-hi anat, malparits.

Seguici i ofrenes Santa Magdalena

En acabat hi devia haver correbars, però nosaltres ens vam aixoplugar en un bar i que anés corrent el temps, fins a l'hora del concert, que va ser aixins i que a més es va acabar la birra i em vaig endur un tiquet a casa.

Professó del Ferro

Dissabte era la Professó del Ferro, que també va anar com acostuma a anar, però sense pluja: un bon grup de torrats fent giragonses pel carrer de Montserrat rere d'una bóta, en Casellas amb els seus sons experimentals i nosaltres que al revolt de la cruïlla amb el torrent aixecàvem el pilar. No sé quant va durar ni res per l'estil: el vaig veure sense gaires complicacions, passant les bigues i riells, i a la plaça de l'església va girar i apa, foc de Diables i als concerts d'Allioli, que no sé si van tocar Kortatu. Parlant d'això, Esplugues, mierda de ciudat.

Professó del Ferro

I diumenge era el dia de l'actuació. Arribàvem una mica abans de les 12 amb els Diables obrint pista i ens esperàvem una mica i fèiem un pilar de 4 de dol d'entrada per la Txell.

Pilar de 4 de dol per la Txell

Érem primers d'actuar i enfilàvem sense dubtes el 4de8, que de dins estant em va semblar encara millor que el de Sants (que havia acabat tremolant una mica al final amb unes mides una mica perdudes). El de diumenge no: es va bastir així com un rei i es va desvestir maco i radiant. El segon de l'any, amb molta tranquil·litat, que sap greu que no siguem més a plaça i assaig més sovint per sovintejar-lo més.

Memorial David Carreras

En segona ronda fèiem el cony de truita de set. Feia d'agulla al tres i només en recordo com d'incòmode és i que se'l confitin si volen, però bé, una altra truita al sac que no va donar gaires problemes, pel que sembla, a diferència d'altres truites que ens han donat molts més maldecaps i altres romanços.

7d7_jmPorta

I per plegar una actuació que anava ràpida i àgil com una truita de riu i resplendent com les aigües del riu baixant sota el sol de migdia de juliol, fèiem un altre 3de7 aixecat per sota, que vaig mirar de fora estant i que... Què? És aquest el que va pujar desmanyotat i a ritmes destruitats, o allò va ser a assaig? No ho recordem, amichs.

Memorial David Carreras

Per donar comiat al primer tram de temporada, un vano de 5 i pilarets de 4.

Memorial David Carreras

Aquest tram de temporada ha estat, si més no per mi, molt estrany. He gairebé deixat la Junta, tot i que encara hi sóc, després de molts anys amb presidents diferents i caps de colla i blabla. Hi he anat sobretot el primer tram completament d'esma, important-me una merda si fèiem el 4de7 o el 5de7 a plaça. Escrivia les cròniques com aquesta, també d'esma. Tenia el cap per altres bandes, que si feina que si sirulos o altres coses que ara em fan més gràcia, com Esquerra i altres cantons. Però bé, a mesura que passaven els mesos m'hi anava engrescant a poc a poc, però tampoc no gaire, fins ara a l'istiu, que torno a veure un mes de vacances i em torno a relaxar amb moltes ganes. Com vaig dient, potser sí que necessito vacances castelleres i tornar-ho a agafar amb forces un altre dia.

Pel que fa a la colla, doncs no he acabat de fer els numbros del primer tram, però així per sobre és evident que hem acabat millor amb dos 4de8 descarregats que han donat molt més bones sensacions que també el reguitzell d'intents desmuntats que van venir després del que només es va carregar per Can Vidalet i que no vaig veure, que passejava per la platja atòmica de la Vall de Llors. Pel que he anat seguint, el munt de canvis a tronc per baixes diverses i les defeccions habituals de la pinya han obligat a fer cinquanta mil canvis a tot arreu; no he acarat els troncs del darrer 4de8 del 2015 amb els d'aquesta temporada, però bé, les coses han canviat. I així, a velocitat de formiga han anat preparant aquest castell, el 3de8 va agafant forma i el 2de7 necessita allò que dèiem per 'quí dalt. La sensació és que al començament d'any vam abaixar el nivell respecte a l'any anterior, però que al final ens hi hem posat a l'altura i que l'hem superat amb confiança i resultats parcials, amb molt millors perspectives de cara al setembre aquest juriol. Donarà fruits algun dia la feina amb la puta torre de set? Farem mai el 3de8? Jo, ni puta ideia, pregunteu a qui en sàpiga.

I això és el meu balanç fins a l'agost. No gaire lluït, busqueu un altre cronista, si en trobeu cap.

Les altres dues colles a plaça, Lleida i Cerdanyola: prou feina tenia jo a fer tweets i penjar fotos i fer-ne i merdes com per estar gaire al cas del que van fer. Sembla que Lleida va mantenir el nivell, i que Cerdanyola estan fent figa aquesta temporada, aviam com els hi va.

Després era l'hora d'anar cap a la Closca a dinar. Hi havia arròs negre, que era molt bo, i en acabat vem passar els vídeos de la colla, i en acabat va començar el Cabaret Artístic, amb actuacions molt lluïdes, com la dels pares de canalla, que va ser la que més va agradar, pel que sembla, o la del Pèsol i l'Arita, vestida de Winehouse. La que més em va fer riure, en tot cas, va ser la del Macià i el Pepins, sobre les dificultats de beure una cervesa, que em va semblar espectacular, malgrat que l'havien improvisat en pocs minuts, pel que sembla.

Al final es feia fosc, la gent anava a sopar i jo acabava el primer tram de temporada 2016 a les 23.30 camí de casa.

Fotos no gaire bones: Memorial
Professó
Seguici

Memorial:
@Cargolins p4dol 4d8 7d7 3d7s v5 4p4
@CdLleida 5d7 2d7 4d7 p5 2p4
@ccerdanyola 3d7 4d6 3d6a p4 p4

2016 Diada d'Estiu de Sants

| No Comments

Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants a fer xerinola pel barri.

Era el tercer cop consecutiu que participàvem a la Diada d'Estiu dels Castellers de Sants. El primer cop ens vem fotre l'hòstia amb el 2de7 carregat, i l'any passat vem desmuntar dos cops el 4de8. Semblava que hi havia una mena de maledicció amb aquesta actuació, que és força maca i atractiva i que si més no a mi m'agrada força.

Havíem tingut també molts problemes amb el 4de8, després de moltíssimes baixes i novetats al tronc i a tot arreu. Jo no segueixo mai gaire de prop les alineacions dels castells, però aquest cop ha estat flagrant el reguitzell de modificacions que s'han estat fent des del darrer 4de8, a final d'octubre de l'any passat, i aquest de dissabte.

En tot cas, fa un o dos mesos les proves netes van començar a anar bé, i fa un parell de setmanes les pinyes van començar a semblar sòlides de debò. A l'assaig de divendres vem posar-hi dosos en una pinya de puta mare, i semblava que estàvem a punt per portar-lo a plaça. Coneixent la tradició de la colla, que necessita molta seguretat abans de tirar un castell, em semblava que anàvem una mica justos d'assaig, però en tot cas em vaig equivocar i dissabte va anar rodat.

Vaig arribar una estona abans a la diada i vem conquerir una terrassa de bar, per on hi va anar passant mitja colla, alguns dels quals sembla que no van pagar. S'hi va anar aplegant la gent a ritme mandrós de dissabte tarda i al final em vaig enfaixar i tot. Érem tercers i sortíem de 4de8. Després d'alguns dubtes i coses per l'estil els segons decidien que no estava prou bé i desmuntaven el peu. Tot seguit es tornava a muntar, sembla que més ben quadrat, i van refilar gralles.

Ja feia temps que teníem ganes de tornar a provar aquest castells, que al final la gamma de set sembla poca cosa i es fa massa curta. El de dissabte va pujar força maco de mides, tot i que a prop de la carregada va començar a remenar una mica. Des del meu punt de vista, a l'agulla, el veia bé de mides, però sembla que es va tancar una mica. També sembla que acotxador o enxaneta es van distreure una mica en la pujada, fet que devia agreujar aquests petits problemes. En tot cas, es va carregar amb molta corda i es va descarregar sense problemes. Ja el tornem a tenir aquí: és l'onzè descarregat de la colla (més dos de carregats); des del 2012 hem descarregat consecutivament per temporada 1, 2, 3 i 4 4de8 per temporada; de moment en tenim ja un. L'any passat se'ns va entravessar aquest castell a partir del que va caure a Can Vidalet; enguany aviam si tenim més sort i més assistència a assaig i el podem sovintejar més.

Diada d'Estiu de Sants

Després d'això ja anàvem força més tranquils i enfilàvem el 3de7 per sota. Com que estava al darrer cordó vaig decidir quedar-me fora a fer fotos. De fora estant va semblar un 3 rodonet, compassat i molt tranquil.

Per plegar tornàvem a fer la truita de set, que bé, com sempre és una mica olla de grills. Entre el baix i el segon, que em demanaven alternativament més força de dreta i esquerra, anava una mica atabalat.

Plegàvem amb el vano de 5. Per alguna raó el pilar de 5 es va haver de desmuntar, malgrat estires i arronses i hesitacions variades.

Pel que fa als Castellers de Sants, només podem aplaudir des d'aquest malaurat bloch immund la seva brillant actuació, amb una tripleta vilafranquina feta amb la puta punta de la poctlla i la cirereta del pilar de set amb folre per acabar. Sembla que enguany tornen a tenir un pilar molt robust, que els permet d'ampliar el ventall (el 4de8a, etc.), i que continuen fent amb força facilitat els castells de 9.

Els Xics de Granollers, que eren a l'altra banda de la plaça (nosaltres ens hem apropiat de la zona dels Capgrossos, que és millor que la que ocupàvem els dos anys anteriors, la de Xics dissabte) van fer sembla que plàcidament el 4de8, el 2de7 i diria que el 5de7.

En acabat els Borinots van fer una prova a plaça de 2de9 amb folre, una pràctica més o menys habitual que no acaba de ser gaire ben vista però que mira, es va fent. De fet, una setmana més tard l'han descarregat a Tarragona.

Aleshores havíem de decidir què fèiem, i la decisió va ser fer petar una mica més la xerrada a la terrassa amb el Marc i l'Alba. I llavors havíem de fotre el camp definitivament, que havia de pujar cap a Corbera de Llobregat, que hi havien coses i que es va allargar una petita estona.

Castellers de Sants: 3d9f 4d9f 4d8a p7f 6p4
Xics de Granollers: 2d7 4d8 5d7 p5
Cargolins: 4d8 3d7s 7d7 p5(id)+2p4

2016 Sant Joan Despí

| No Comments

Aquest cop la crònica no puc fer-la gaire. Vaig arribar tard, a segona ronda, i els castells que sí que sí que hi era no els vaig mirar gens. Així que només em puc refiar de les cròniques de la Nancy i dels Margeners --perquè sembla que Cornellà no fa cròniques des de fa temps.

La setmana havia estat força estranya pel que fa a assaig: dimarts venia Cornellà a casa nostra, i l'endemà nosaltres a la seva. A més, com ja vaig dir a la crònica anterior, durant el concert de Miquel del Roig vaig pujar a fer un garrotín, davant la inusual absència de cantaires de la colla amfitriona, fet que va provocar que el meu estirabot restés sense resposta. Així que anava saludant alguns castellers de Cornellà, d'altres ja no em volien dir res i d'altres m'amenaçaven de tallar-me un floc de cabells brandant unes estisores.

L'assaig de dimarts va anar força bé, amb força bones proves per nosaltres; en acabat, vem oferir als forasters birres i pica-pica, cortesia no corresposta l'endemà al poble veí. Dimecres nosaltres érem força pocs i només vem fer dues pinyes. Jo anava fent algunes birres al bar mentre contemplàvem la desfeta lamentable del Barça de bàsquet. En acabat encara m'hi vaig quedar fins que van tancar el local, amb una colla de poc més de 5 cornellanencs i cap altre cargolí.

Així que sapiguent com està la colla lila, que va avançant cap al 2de7 i el 4de8 a poc a poc, però va avançant, ens plantàvem diumenge a les set del vespre a Sant Joan Despí, territori suposadament neutral entre Cornellà i Esplugues. Com que jo voltava per Esplugues per temes electorals, al final vaig anar a clapar una estona a casa a la tarda i em vaig adormir: a les set tocades em preparava ràpid i tirava cap a Sant Joan Despí, poc després que es fes el nostre 5de7, o just quan el fèiem, no me'n recordo.

Nosaltres érem segons en l'ordre d'actuació i, segons les dues cròniques citades (Nancy i Margeners), el nostre 5de7 va ser molt tranquil. Just abans Cornellà també n'havia fet un altre, abans: segons quina font, el van fer després d'un intent desmuntat per indecisió de canalla, segons la crònica dels Margeners de Guissona.

El tres per sota de segona ronda pel que diuen es va fer sense gaires problemes; jo el que en recordo és que guai. Cornellà havia fet el 4de7 amb agulla: en fi, el que és segur és que ells comencen a fer sense cap problema castells de la gamma alta de set i són a només una passa de distància nostre.

En tercera ronda descarregàvem el 4de7 amb vistes, segons diu tothom també i anuncia la Tècnica, al 4de8 més o menys imminent que volem provar tan bon punt el puguem provar, si és aquesta setmana a Sants, millor. I Cornellà va fer el mateix.

Nosaltres vem ser els únics que vem plegar amb un pilar de cinc. Hi va pujar la Marina, que diria que era el primer perquè no em sona gens que n'hagi fet cap més.

Diada castellera a Sant Joan Despí

Sobre els Margeners, a banda que venien del mid-west català en un cap de setmana de pont i en jornada electoral, un diumenge ni més ni menys que a quarts de vuit del vespre, a més a més aquest any tenen problemes d'assistència. Així que es van haver de conformar amb castells de sis.

És, evidentment, una merda de crònica aigualida: vaig fer tard i vaig passar dels castells. Pel que fa al resultat de les eleccions: putaspanya.

Castellers d'Esplugues: 2 pd4, 5d7, 3d7ps, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: 2 pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Margeners de Guissona: pd4, 3d6a, 4d6, 3d6, pd4

Fotos: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667597409083

Crònica "Nancy": http://www.cargolins.cat/content/5d7-3d7ps-i-4d7-sant-joan-desp%C3%AD
Crònica "Margeners": https://margeners.cat/2016/06/28/actuacio-a-sant-joan-despi-3/

2016 Aniversari Cornellà

| No Comments

Estava mirant 'Ichi the Killer' mentre al damunt dels nostres caps s'abrandava una tempesta que ens feia més remullats. La pel·li adollava els darrers devessalls de sang i el xàfec també s'espolsava les últimes gotes: a les 18.15 pujava a la bici i baixava fins a l'església de Cornellà, on estava a punt de començar la diada d'aniversari dels Castellers de Cornellà, amb Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants, els seus padrins. Tot s'ha de dir, Cornellà sempre ha tingut la mà trencada per organitzar diades amb colles maques i en festes importants de les ciutats de la vora, etc.: s'ho curren força.

Vaig entrar a l'església regalimant aigua plujana i veia allà al mig, entre la munió de gent, els bancs i el Cristu, els Castellers de Cornellà, que ja carregaven el 3de7, que de lluny estant em va semblar força quiet i parat. És el segon cop que veig castells dins d'aquesta església; el primer va ser ja fa uns cinc anys amb Minyons de Terrassa i tal, on la mena de càntic que fan per celebrar castells, fent la figa, reverberava força.

3de7 Castellers de Cornellà

El lloc era molt sagrat i tota la pesca, però hi feia molta calor i molt d'enrenou i hi estàvem estrets i era més difícil fer-hi birres, perquè el vi del sagrari no que no el van treure. Val a dir que quan havia sortit de casa ja no plovia, i que per tant a dos quarts de set tocats ja no plovia gens i s'obrien clarianes a ponent, per la qual cosa no tenia gaire sentit quedar-s'hi dins. D'aquesta manera van acabar sortint tots plegats perquè els Borinots fessin el primer castell: el 4 de 8 amb agulla.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

Pel que diuen porai l'any passat només en van fer un, però no ho semblava gaire perquè el de dissabte, el primer de l'any, no va patir gens. El quatre estava força quadrat, potser una mica estirat per baix, i el pilar feia cara de ser molt solvent i que podria haver resistit el diluvi d'una hora abans.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

I, tot seguit, els Xiquets de Tarragona feien el 3de8, que diuen que potser no era meravellós però que a mi em va semblar fet amb molta tranquil·litat.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

Era l'hora de la segona ronda i venien els Castellers de Cornellà a enllestir la feina que els havia quedat pendent la setmana anterior a Can Vidalet. Així, si fa no fa com l'altre dia, el cinc va pujar molt sòlid i amb bones mides, es va carregar sense problemes i es va descarregar en un pim-pam, sense problemes per dalt. Clap-clap, molt bé!

XXV Aniversari Castellers de Cornellà, 18 de juny del 2016

Es discutia si els Borinots farien o no farien el 3de9f, però sembla que el xàfec de poc abans va acabar d'ofegar aquesta possibilitat, de manera que va emergir del terra moll un 2de8f que res, va fer la impressió d'indestructibilitat absoluta, una torre infrangible, marmòria, invulnerable, pètria, poctlla. És el mateix castell que van provar els Xiquets de Tarragona tot seguit: va pujar al segon peu, diria, i en general no era una torre tan bonica com la dels Borinots, una mica més bregada.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

I arribava la tercera ronda, que va veure tres castells dels Castellers de Cornellà. El primer 4de7 amb agulla pujava de puta mare, o això semblava, però, aleshores, amb l'enxaneta enfilant els dosos es va cridar "avall" per cap raó aparent. Vaig veure una nena plorant i vaig pensar que era per aquesta raó, però després em van dir que tenien problemes amb la posició d'un baix, i que al capdavall el pilar del mig estava com tort. En repetició el 4 va pujar força més destarotat i es va fer anar avall una mica abans que l'anterior, amb dosos ja a dalt.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

Finalment, en repetició de la repetició, per sortir del seu aniversari amb tres castells van fer el 4de7, que aviam com evoluciona i qui el porta abans a plaça, ells o nosaltres, o totes dues colles alhora en una d'aquestes actuacions que fem junts aquest any. (A més de Sant Joan Despí aquest diumenge, actuarem amb ells per la Trobada del Baix i a la seva Diada del novembre, si no és que tot els va molt rodat i es classifiquen també pel malaurat Concurs.)

25è Aniversari Castellers de Cornellà

En tercera ronda els Borinots van portar un 5de8 que, com els altres castells, va ser per emmarcar. La catedral m'agrada especialment, i amb l'església de fons i tan ben parat és una gran cosa de veure. Per la seva banda, els Xiquets van descarregar el 4de8; diuen que la pluja potser els va fer descartar el 4de8 amb agulla.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

En pilars els Borinots van plantar el de 6: així d'entrada semblava que el Pau, el segon, estava com molt dret, però bé, al cap i a la fi el van fer amb una comoditat aparent força d'allò de treure's la potlla fora. Els Xiquets van fer el vano de 5 i Cornellà, pilars de 4.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

En acabat hi va haver la clàssica polca d'Ours. Amb una colla de zona tradicional i una altra que es caracteritza per execrar i avorrir fins al moll de l'os aquesta pràctica, habitual en moltes colles del nord i de tot arreu, es va donar el cas que només la van ballar alguns castellers de Cornellà, en una plaça en què la majoria de castellers o s'ho miraven o no en feien cabal.

I vaig anar a sopar a un bar del cap de la Rambla amb la Raquel. Al cap d'una estona vem passar al Patronat, on tocava un grup narcotitzant que anestesiava la parròquia, i quan van acabar va pujar a l'escenari el típic, mític i mirífic Miquel del Roig, que cada dia que el veig em sembla que fa més cara d'emprenyat. De les vegades que l'he vist, a l'hora dels garrotins s'hi fan cues o hi puja un grapat de gent, i es van picant entre ells amb en Miquel que de vegades hi intercala garrotins seus. Dissabte, tanmateix, només hi va pujar l'Adrià de Borinots i ganapiot, i jo mateix, cargolí i ganapiot. Jo, que no faig mai garrotins, potser me'l podria haver estalviat: vaig ser recompensat amb una petita escridassada i una empenta en baixar de l'escenari. En Jep sempre fent amichs. A primera línia del concert hi havia els quatre cargolins que ens hi havíem plantat i un munt de borinots, a banda d'algú de Cornellà esbarriat per alguna zona lateral, que no van voler respondre.

Al final va acabar el Miquel del Roig i també se'm van acabar els calés: vaig anar a buscar-ne a la caixa de la rambla, però resulta que la tanquen de nits. Com que tenia la bici a mig camí (a l'Ajuntament) i no tenia diners, vaig decidir tornar cap a Esplugues.

Feia tres anys que no penjava fotos d'altres diades al Flickr de la colla; això és perquè ja no vaig a tantes diades, perquè si hi vaig no faig fotos i perquè si en faig no les penjo a Flickr perquè ara és "de la colla", no meu.
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157670008025475

D'altra banda, haig de netejar l'objectiu de la càmera. I també sap greu que Cornellà i Borinots mai no facin fotos de les altres colles amb qui actuen, però buènut. A més, els de Cornellà les pengen amb restriccions de drets i ni tan sols les puc inserir en la crònica.

Amb Cornellà actuarem aquest diumenge i compartirem assaig dimarts i dimecres; amb Borinots actuem a la plaça d'Osca amb Capgrossos d'aquí dues o tres setmanes; amb els Xiquets, ni tan sols recordo haver-hi actuat mai (però potser sí).

@CastCornella 3d7,5d7,id4d7a,id4d7a,4d7
@borinots 4d8a,2d8f,5d8,p6
@xiquetstgn 3d8,2d8f,4d8 #castellers

2016 Can Vidalet

| No Comments

La setmana havia anat bé i anàvem travessant per fi el 2de6 net i el 4de7 net força sovint, i fins i tot les proves amb pinya començaven a fer bona cara, i divendres hi havia força colla i en acabat a la Closca hi havia un munt de gent fent-la petar i semblava que tornem a enfilar el bon camí, després de nombrosos d'entrebancs per motius diversos, etc.

Amb aquesta trempera arribàvem a la diada de Can Vidalet amb el màxim que podem fer a hores d'ara: 7de7, 3de7 per sota i 5de7. És un repertori que ja havíem dut a plaça per Sant Jordi al Brillas; era el segon 7de7 de la temporada, el tercer 3de7s i el vuitè 5de7. En general són números per sota dels de l'any passat per aquesta època, perquè tot i que de 3 per sota de moment també n'havíem fet tres, i que de 7de7 només en teníem un, per Can Vidalet sumàvem deu 5de7 i, sobretot, un 4de8 carregat i un altre de descarregat. En tot cas, sembla que aquestes dues setmanes després de Vacarisses ens hem refet de les baixes i comencem a tenir a l'abast (una mica llunyans encara) el 4 i el 2 (un castell que no vem provar fins a final de temporada, l'any passat, i blabla).

D'altra banda, l'any passat, que havíem provat el 4de8 a CanVi, que va quedar només carregat, jo no hi vaig anar, puix que en els moments en què el 4 bunyolejava i s'esbaldregava, jo passejava feliçment per l'Hospitalet de l'Infant.

Doncs això, tornàvem a Can Vidalet, el barri d'Esplugues que sempre ens rep amb banderetes espanyoles, i ens instal·làvem pel mig de la rambla esperant que fos l'hora de començar. Jo em trobava amb gent del partit a la terrassa del Willis i feia el vermut mentre ens enfaixàvem a ritme mandrós. La nostra taula s'anava omplint mentre enlairàvem els pilars d'inici, com sempre d'allò més intressants.

FM Can Vidalet, 2016

Ens tocava obrir rondes, un fet inusual per tal com acostumem a tancar-les, però aquest cop érem els amfitrions i no teníem gaire excusa. Començàvem amb el 5de7, on vaig entrar d'agulla a la plena per segon cop consecutiu, fet també insòlit, des d'on vaig veure un tres força tranquil. La Marta, que em feia les fotos, em va confirmar la placidesa del castell, tot i que em va comentar que la torre estava una mica separada del tres. Doncs res, un altre cinc: des del 12 de maig del 2013 que no caiem en aquest castell; des d'aleshores n'hem descarregat 52 de consecutius, amb un únic intent desmuntat el 20 d'octubre d'aquell mateix any abans de tornar-lo a descarregar el mateix dia.

FM Can Vidalet, 2016

Sembla que en segona ronda ja hi érem tots i provàvem el 3de7 per sota. Em van posar al darrer cordó, fet que vaig aprofitar per fotre el camp de la pinya i pujar a la plaça de dalt per veure'l. Entre el que vaig contemplar i el que em van explicar, el 3 va anar pujant més o menys compassat, tot i que a les dues darreres aixecades hi va haver una remenada important, que es va anar aturant a mesura que es coronava. També podem mirar el vídeo i sortir de dubtes.

Al vídeo sí que es veu força remenat, però sense perill en cap cas. Deu ser la impressió de veure el castell de fora estant, acostumat a fer-hi de contrafort o agulla.

FM Can Vidalet, 2016

Després del tres tocava la truita de set. Tot i que també em deien que havia anat bé, també de dins estant, un altre cop d'agulla al quatre, vaig notar desarranjaments, moviments i les merdes típiques d'aquest castell. En tot cas farem cas del que ens diuen i direm que estava molt bé, «un 7de7 de postal, perfecte de mides i que va pujar i baixar sense cap complicació».

FM Can Vidalet, 2016

Plegàvem amb el vano de 5, en què un dels pilars de 4 va acabar caient endavant.

FM Can Vidalet, 2016

Pel que fa a les altres colles, la segona eren els Bandarres, que anaven a mig gas a Can Vidalet i només van fer 4de7, 4de7a i 3de7, uns castells que així ara amb la distància no recordo que tinguessin dificultats especials. Si més no, no ens van plantar el 2de7 als morros. Van plegar amb el pilar de 5.

FM Can Vidalet, 2016

I els Castellers de Cornellà --amb totes dues colles actuem moltíssims cops a l'any: enguany, quatre o cinc cops amb cadascuna-- venien amb ganes de fer el 5de7, però una enxaneta o acotxadora es va fer enrere --sembla que ja havia passat a assaig-- i va quedar en intent desmuntat. És una llàstima, perquè el castell semblava molt maco i sòlid.

FM Can Vidalet, 2016

Després d'això van abaixar el llistó i van repetir l'actuació dels Bandarres, però sense pilar de 5 final. El record, també des de la distància, és que no van patir gaires problemes per descarregar-los. També cal tenir en compte que sempre vaig atabalat entre rondes i no m'hi fixo gaire.

FM Can Vidalet, 2016

I vem volar cap al local, a l'altra banda d'Esplugues: de l'Hospitalet a Sant Joan Despí travessant torrents, autopistes i tres o quatre barris sembrats de blocs de pisos afrosos. Necessitaven el meu portàtil per posar la quarta ronda, que els bandarres no es van mirar gaire, i per la sessió de DJ de tot seguit, en què com sempre els bandarres s'hi van posar força.

2016-06-14_04-38-36

Jo vaig fer una botifarra amb l'Ignasi de Cornellà, que diria que vem guanyar. Quan vaig tornar a sortir al pati, la qüestió ja anava força etílica. O sigui que em vaig esperar que em tornessin el portàtil i me'n vaig tornar a alguna hora fosca del vespre. No trobàvem el cable de l'ordinador i hi vaig haver de tornar l'endemà per pescar-lo.

Fotos Josep/Marta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668807327540
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669203402762

Castellers d'Esplugues: 3p4 5d7 3d7s 7d7 v5 (p4c)
Castellers del Poble Sec: 2p4 4d7 4d7a 3d7 p5
Castellers de Cornellà: 2p4 id5d7 3d7 4d7 4d7a p4

2016 Vacarisses

| No Comments

Volia penjar les fotos abans d'escriure això, però per segon cop en poc temps Flickr is down i no puc penjar les meves, de manera que comencem a escriure això sense haver-ho pogut fer. Puta bida tete. I ara veig que ja han penjat GoT 6x06; és a dir, que continuaré més tard.



I vist el capítol, que m'ha semblat més aviat fluixet, podem continuar. Val a dir que al ritme que van aquesta sèrie arribarà als 20 anys i encara estaran igual. També es pot dir que l'equip tècnic de la colla va dividir la major part dels castellers en uns grups de WhatsApp bàsicament per controlar i promoure l'assistència a assaig i diades, i que enguany han assignat una casa reial de GoT a cadascun d'aquests grups, i el meu resulta que som els Stark. Fa gràcia perquè almenys les tres primeres temporades la sèrie anava d'anar matant Starks, però sembla que ara la cosa comença a anar una mica millor i fins i tot sembla que aquest mes estem per davant del grup de tronc o jo què sé. En fi, visca tot, i aviam si la princeseta rossa socarrima els Lannister i el High Sparrow, i els Stark tornen a Winterfell. I ara resulta que Girona té mar.

Assaig dels Castellers d'Esplugues, 2016

Mentrestant a l'assaig de dimarts sembla que vem avançar força amb la torre i divendres estrenàvem la xarxa de dos nivells i múltiples forats i en acabat vaig passar per l'Ateneu, que hi cantaven glosses amb base musical electrònica d'en Casellas, que era un desgavell força important, i per acabar d'enllestir la nit vaig passar una estona per Cornellà, que era la nit dels concerts punkis.

Festes alternatives de Cornellà, 2016

Actuàvem dissabte a les 19 h a Vacarisses, un poble on no havíem actuat mai. El Pepins, l'Ibra i el Gerard hi van anar amb bici; jo hi hauria anat, però els km finals a partir d'Olesa, de pujada constant, em van acabar fent desistir. També hi va influir el fet que al matí havíem estat en això de les Flors al Carrer que organitzen els veïns del carrer de l'Avenç i de l'Església i al final se m'havia fet tard. En fi, això, que sembla que l'Ibra va patir força la pujada aquesta, que em deien que es feia eterna.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

I de fet eren les 19 hores i una corrua de gegants ballava pel carrer de dalt de la plaça. Vaig pujar al bar de dalt i tot de gent afilerada feia cua per pixar, o sigui que vaig haver de fer una cervesa. Els gegants van acabar de passar, però sembla que van girar per darrere de la plaça on actuàvem i hi anaven entrant colla per colla, amb la corresponent presentació de cada colla de l'speaker amb descripció dels gegants i el ball en solitari corresponent. De manera que vaig tenir temps d'intentar entrar al lavabo, que sempre estava ocupat, per la qual cosa em veia obligat indefugiblement a fer una altra cervesa.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Contra tot pronòstic vaig aconseguir pixar i vaig acabar baixant a la plaça. Teníem Montserrat de fons, les parets magnífiques de Sant Llorenç del Munt just a darrere, el cloquer amb estelada de l'església una mica més enllà i actuàvem en una plaça més aviat lletja davant un ajuntament horrible. Els Minyons actuaven, si més no, al mig d'aquella plaça i, per tant, en les fotos hi sortia bé Montserrat de fons; nosaltres ni això: encara més arrambats cap al cantó hòrrid de la plaça, era difícil enquadrar-hi la muntanya màgica. Doncs res, resti això per a la posteritat, my friends.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Pel que fa als castells tampoc no hi ha gaire res a dir. Vem començar amb el 5de7 on, cosa estranya, vaig entrar d'agulla. Hi faig d'agulla algun cop a l'any, un lloc on es veu tot molt més bé. En fi, em va semblar que va anar més aviat bé, àgil i amb bones mides, però ja no recordo si hi va haver alguna cosa més a dir.

FM petita de Vacarisses, 2016

Com que érem només dues colles va tornar a passar l'efecte Teià™; no tenia temps entre rondes de fer birres, ni de penjar fotos, ni pràcticament de res: només enviava el tweet de la ronda i anava a recuperar les ulleres i la càmera de retratar. O sigui que res, en segona ronda tocava el 4de7 amb agulla, on vaig tornar-hi a entrar de lateral a l'agulla, el meu lloc habitual. Així vaig poder estrènyer les cuixes ferrenyes de l'Emi, que deia que fes més força de la meva banda, que se'n nava cap a l'esquerra. Des d'allà dins vaig trobar el pilar força ferm i no recordo haver sentit res del tronc, o sigui que devia anar bé. Tenia l'Andreu de baix a radere i sembla que li va passar l'efecte Ofec™: les espatlles de qui fa de lateral o de mans al pilar del mig tapen el nas i la cara del baix, que es queda sense aire i s'asfixia. Em va passar una vegada quan encara feia de baix: el Rubèn Verge em tapava tota la cara i el Gallo m'esfondrava la clavícula, vaig sortir d'allà destrossat i amb el principi de claustrofòbia que encara tinc, que fa que ja no em posi ni sota les proves de folre i que blabla.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Per acabar era l'hora del 4de7, on també vaig entrar d'agulla; vaig fer el tres en ratlla dissabte. Entrava per l'Antonio amb el Macis de segon, va anar pujant amb l'Àlex estrenant-se a segons a la meva dreta; sembla que en general també va anar bé, si més no des de dins no es va veure malament.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Plegàvem amb tres pilars de 4. Aquest any ens estem especialitzant a acabar d'aquesta manera. Tampoc no vaig preguntar per què no vem fer pilar de 5, però bé, tant se val. Sembla que si no fem pilars d'entrada hi ha molts numbrus perquè acabem fent una cosa per l'estil.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Pel que fa als Minyons, van fer 3 i 4 de 8 més un 5de7 maco i un vano de 5 amb els fills de la Gwen al pilar on hi havia el Riveiro a segons.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Agrairia pregonament amb profusió d'agraïments si algú em diu si hi va haver polca final, que com que vaig pirar ràpid no ho vaig veure: havia trobat cotxe per arribar per la segona part del Madrit, que malauradament va acabar guanyant una altra puta Copa d'Europa amb un gol en fora de joc, unes mans no xiulades i l'Atlètic fallant penals com subnormals. En acabat van fer tast de licors i altres coses, jo al final vaig acabar desapareixent, engolit per la nit, camí d'enlloc, a somniar no res.

Festa Major #Vacarisses final
@Minyons 3d8 4d8 5d7 vano5
@Cargolins 5d7 4d7a 4d7 3p4

Fotos Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669011009816
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668241027300

2016 Aniversari Carallots

| No Comments

Diumenge actuàvem a la diada d'Aniversari dels Carallots de Sant Vicenç.

Era el segon cop que actuàvem als Horts de Llobregat: la primera va ser fa dos anys a la Trobada del Baix que vem fer sota pista coberta perquè acabava de caure un xàfec que els ciclistes ens vem cruspir amb patates senceret pels llots de la vora del riu. En aquesta ocasió feia un dia força bonic i esperava el Pepins a la benzinera una estona, però al final no sé quin embolic s'havia fet amb la targeta del Bicibox --tenia la bici al Bicibox del Pou d'en Fèlix i ell viu a la Plana-- i vaig haver-hi d'anar tirant tot sol, tranquil pel riu ple de duminguerus. Crec que vaig fer exactament el mateix trajecte que el de fa dos anys, trencant pel mateix camí del pont i pel corriol vorejant els horts fins a la carretera d'entrada als Horts de Llobregat, per una pista de terra amb un canal d'aigua a l'esquerra. Podria ésser, mes, puix que poc que ho podem assegurar completament, deixem el track i alabat sia Jaume Barri, que vindrà al «dia de la colla» del 10 de setembre.

biciCarallots

Ara el repte és anar amb bici a Vacarisses, que no és que sigui molt (40 km), però que sí que té la gràcia que el final és tot de pujada, uns 400 m amunt a partir d'Olesa, i fa força mandra.

Mentrestant arribava a la plaça estranyament baldat pels concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa de la nit abans, després del correfoc de Boc de Biterna, i em notava un esprit de pesantor acrescut pel fet que semblava que faltava gent a totes les putes bandes, molts de tronc, i havíem de renunciar si més no al 3 per sota. D'aquesta manera aparcava la bici i anava a resoldre el tema de la tristor, la feixuguesa i la ressaca al bar del costat de la plaça, des d'on vaig veure la cercavila joliua entrar a plaça procedent de l'església. Sempre que he entrat a una església abans d'una actuació ens ha caigut un castell.

Per variar érem tercers i, no recordo si esperant que aparegués algun altre tocatardà, començàvem amb el 4de7. I què n'hem de dir, d'aquest castell? Ni puta ideia, ha passat el temps i no me'n recordo. Jo hi entrava d'agulla de l'Oli i el lleuger record que en tinc és que es va fer sense problemes però que no acabava d'anar còmode del tot, però vés a saber.

Diada Aniversari Carallots, 2016

En segona ronda enfilàvem el magnífic 5de7, on com és costum vaig entrar de lateral interior de la torre i, per tant, no vaig veure ni fava. Crec que van dir que va anar rapidíssim i sense gens de problemes, cosa que està molt bé, tot s'ha de dir.

IMG_5085

Un dels problemes de deixar passar massa temps entre la diada i la crònica és que s'esvaeix el record no només de l'actuació, sinó de l'assaig, i tot es confon en un aiguabarreig tèrbol i turbulent i blabla. Així, ara dubto si aquest divendres va ser que van donar camises de manera extemporània, i també dubto a qui les van donar exactament (fos aquest divendres o un altre), i per tant el que crec que és el que va passar (que les van donar perquè anàvem molt justos de personal i algú dels nous havia de pujar al tronc amb camisa) no ho puc assegurar.

En tot cas, tornaré a rondinar sobre el mateix tema que he rondinat cinquanta mil cops, perquè total rondinar és de franc i no costa diners: la colla no tenia protocol definit de lliurament de camises fa uns anys; es van acabar decidint uns criteris generals per donar-la, que bàsicament eren que fes alguns divendres que hagués vingut el casteller novell, que hagués passat per alguna altra diada i que l'actuació següent al lliurament de la camisa fos local; aquests criteris eren orientatius però més o menys estables; els criteris al cap de poc es van començar a crebantar per alguns motius, entre els quals el suposat motiu d'aquesta setmana; una altra raó era que no es desmotivés ningú entre Sant Mateu i Sant Just amb el Concurs pel mig i altres romanços; l'argument principal per establir el protocol era valorar una mica més la camisa, que no es donés com sempre s'havia fet de qualsevol manera i sense gaires cerimònies ni poctlles; evidentment, amb tantes violacions d'un protocol feble i desnerit «guanyar-se la camisa» continua sent un tràmit sense gaire valor més enllà de pagar el que valgui (i així i tot hi ha mil casos coneguts de castellers que no l'han pagada) i haver vingut a algun assaig i que et necessitin a plaça; evidentment, estic totalment en contra d'això, però què putes hi puc fer?, més que me n'he queixat ja no ho faré. En resum: una altra raó més per què estic fins als pebrots de la Junta en general.

Diada Aniversari Carallots, 2016

Doncs tornem al cas, que és que era l'hora del 4de7 amb agulla, un castell on durant molts anys he entrar d'agulla al pilar del mig però en què de fa algun temps començo a anar a llocs diferents i menys interessants. Aquest cop sebollit en un lateral vaig mirar amunt algun cop i no hi vaig veure res a destacar, i d'altra banda sembla que s'hi va estrenar l'Emi com a segon del pilar del mig.

IMG_5108

Per acabar havíem de fer un vano de 5 del qual me n'havia escapat, amb l'emprenyamenta del Txus.

IMG_5116

Després de tot plegat, foto de grup a la plaça de la Vila, polka d'Ours i em feia molta mandra tornar amb bici i vaig aconseguir engalipar el Pèsol perquè me la fiqués al cotxe i tornar amb ell.

Sobre l'actuació de les altres colles, doncs destacarem els castells «emocionants», «dinàmics» i amb mides «estranyes» que ens van oferir els Carallots, una molt bona actuació per a ells que es pot resumir en aquest fragment extret de la seva pròpia crònica:

Carallots comencem les rondes, i a la primera portem per primer cop en aquesta temporada el 3d7 amb l'agulla, es tanca pinya però s'ha de tornar a obrir perquè al nucli no acaba d'estar bé tothom. [...] El castell comença a pujar i cada cop costa més aguantar la mida: "Més esquerra!" "Menys dreta!" "Se'n va endavant!" "Pugeu al Ximo!" Crits i més crits, sembla que no es pugui descarregar aquest castell, però surt l'esperit carallot i l'aconseguim descarregar!!! Com si no s'hagués patit gens el castell, la baixa del pilar comença a cantar i la pinya la segueix, que bé acabar un castell així!

Aniversari Carallots 2016

Pel que fa a la Sagrada Família, no ens van fer el 2de7 als morros però sí el 3de7 per sota que hauríem d'haver fet nosaltres. Sense haver-me fixat gaire en SaFa, vaig trobar que ho van fer tot plegat sense gaires complicacions.

Aniversari Carallots 2016

A la Closca com de costum va anar passant el temps però, inopinadament, el Pujo va menar el ramat de cargolins cap a la Nau per muntar la xarxa, una tasca que molt solidàriament em vaig estar mirant des d'un banc xarrupant una birra. Al final vem acabar tornant a la Closca per veure un partit que no s'acabava mai. Jo m'adormia, quan va acabar la primera part de la pròrroga no sé com ho vaig acabar fent però vaig desaparèixer d'allà i l'endemà vaig veure a la tele que el Barça havia marcat un altre gol. Potser no va anar exactament així, perquè tenia molta son, han passat tres dies i tot es fa boirós i blabla.

Carallots de Sant Vicenç: p4cm 3d7a 4d7 3d7 v5
Castellers de la Sagrada Família: p4+p4c 3d7s 5d7 4d7 p5
Castellers d'Esplugues: 2p4 4d7 5d7 4d7a v5

Fotos
Josep/Cristina: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668521547971
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668417300462
Mercè: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157666318498733

2016 Cerdanyola

| No Comments

Ha passat una mica de temps però entre naps i cols no trobava temps per escriure la crònica.

Tot va començar un llunyà divendres de l'abril passat: l'assaig sembla que va anar bé i tota la pesca, però avui he dormit poc i no tinc ganes d'allargar-me gaire.

Dissabte fèiem un pilar dins la piscina amb motiu del trofeu de no sé quin aniversari del Club Natació d'Esplugues, del qual l'ínclit Txus n'és nedador, als màsters, com l'A. Carrasco, que dissabte no hi era, a més del R. Cuadrado, que ja no ve a castells i que també és màster. Just abans del nostre pilaret van fer relleus els màsters, en què competien precisament el Txus i el Ruben. En el segon relleu l'equip del Txus va agafar força avantatge, però cap al quart, per alguna raó que segons el Txus es resumia a «donar peixet», la noia que nedava amb l'equip del Rubén va remuntar i va passar per davant de l'altre; cap a mitja piscina el noi va tornar a remuntar i va guanyar per molt poc.

Trofeu Aniversari Club Natació d'Esplugues

Oh, quina gran emoció, les curses a la piscina. Els brams de la plebs adotzenada que caramullava les grades retrunyien eixordadors per tot el recinte: uh, oh, m'agrada l'esport.

I tot seguit, després d'haver-hi estat esperant vora d'una hora, posàvem els peus dins la piscina petita, que em cobria fins als malucs o la cintura. Vem tancar la pinya; el pilar mirava una mica de gairell cap a la grada i, com que la piscina fa una mica de baixada per arribar a metre i mig de fondària, teníem tendència a lliscar cap a la dreta (o l'esquerra del baix). Jo hi feia d'agulla petita; va pujar l'Emi xop damunt el baix amb barret de nedar al cap, i tot seguit, portada damunt les espatlles d'algú per no mullar-se, l'Ana s'enfilava al pilar. A continuació, l'Emmel portava també a collibè l'enxaneta. Mentrestant, posaven al cantell de darrere de la piscina uns matalassos per si quèiem no sortíssim cinquanta metres més enllà i ens esberléssim el cap. L'enxaneta va pujar i, tot just quan feia la passa per pujar a les espatlles de l'Anita, li va caure la samarreta del Club de Natació que havia de desplegar un cop fos a dalt de tot. L'Emmel, amatent, la va arreplegar i l'hi va llançar, però malauradament no la va poder agafar: es va ajupir una mica i es va tornar a redreçar. Aleshores l'enxaneta, pensant que ja estava tot venut, va ajupir-se per baixar, però la van fer aixecar-se un altre cop perquè el pilar girés una mica per saludar. Entre tantes pujades i baixades i brandades, a la pinya, que lliscàvem cap avall, ja n'estàvem una mica tips. El públic, d'altra banda, tot i que havia començat amb un silenci expectant, després de l'aleta va esclafir estentòries ovacions blablabla, que no sentíem res més que una tempesta de brams entusiastes procedents de la plebs abjecta i adotzenada. I res, contra tot pronòstic vam descarregar el pilar. L'Emi es va tirar de cap a la piscina i la resta xipollejàvem com nens dins l'aigua. Lleugerament xops, entre aplaudiments encara, vem tirar cap als vestidors, i apa, cap a veure el Barça.

Pilar de 4 a la piscina

L'endemà havíem dicidit d'anar amb bici a l'actuació de Cerdanyola. Com és costum, jo havia anat a dormir tard i el Dani no va poder agafar la bici. Havia quedat amb el Quique, però la son va ser massa puixant i fins a les onze no vaig sortir del llit. Vaig preparar ràpid les quatre coses i vaig pujar a la bici sabent que hi faria tard.

bici

Aquest cop vaig fer el mateix camí que el de la diada de Ganàpies, però amb molt menys trànsit per Diagonal i Meridiana i sense perdre'm fins a Montcada. Allà, per comptes d'anar en direcció a Ripollet, que és el que vaig fer l'altra vegada, anant per la riera de Sant Cugat, diria, vaig acabar agafant el camí del riu Ripoll, si no vaig errat. Això va fer que hagués d'anar demanant per on collons s'hi anava, i al final vaig trobar el camí del final de Collserola que ja havíem pres un cop per anar no sé on també amb castells.

I allà era jo: eren les 12.30 i les colles ja havien fet els seus pilarets d'entrada i tot just en aquell moment els Castellers de Cerdanyola, àlies Martinets, erigien un 3de7 trontolladís que, enmig de la plebs adotzenada, una mica a mitja distància, no era gaire maco, tot s'ha de dir.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

L'únic cop que hi havia actuat, a Cerdanyola, havia estat en la mateixa plaça, que la recordo més aviat deserta i solitària com una vida sense truites. En aquest cas, però, havien aconseguit lligar l'actuació amb la fira del Roser, i era tot un cafarnaüm babilònic que s'abraonava damunt les paradetes o que simplement passejava com un ramat mandrós en cerca de passar el matí pasturant pel carrer.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

La flaire de carn a la brasa era força bona però al final semblàvem cargolins rostits, de tanta fumera. Tampoc no hem d'oblidar de fer esment del clàssic venedor de globus: fa temps que no en faig recompte, des que Saballuts Digital van plegar per manca de recursos.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

En aquesta foto de dalt, d'altra banda, es veu en Dani el Desertor amb en Quique el Ciclista Abandonat.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Nosaltres érem tercers i vem fer una actuació molt tranquil·la. Com diu una crònica que volta pels puestus:


Els Castellers d'Esplugues, finalment, també han plantejat avui una diada de rodatge. Els Cargolins han obert la seva actuació amb un cinc de set plàcid, tot i que en plena execució han aparegut a plaça gegants a ritme de batucada. S'han apuntat en segona ronda un quatre de set amb l'agulla impecable, i en tercera ronda han descarregat un quatre de set lleuger, probablement apuntant al carro gros. Els del Baix Llobregat han tancat la seva jornada amb un pilar de cinc, seguit de dos pilars de quatre simultanis.

L'Òscar Montserrat per la seva banda diu això:

L'altra colla era la dels Castellers d'Esplugues que a l'espera del carro gros que l'any passat van aconseguir dominar aquest principi de temporada estant rodant els castells de la gamma alta de set. I en aquesta ocasió han descarregat amb bones sensacions el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7. I per acabar pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Val a dir que el vem «dominar», el 4de8, un sol cop abans d'istiu, i que tota la resta van ser un altre de carregat i una tirallonga d'intents desmuntats.

L'assaig de divendres havia anat raonablement bé, però sembla que hi havia massa baixes en llocs importants que van impedir de fer, bàsicament, el 3de7 per sota. No érem milions a plaça però teníem una pinya prou sòlida, els castells es van fer amb molta tranquil·litat i res, anem mirant endavant aviam què passa abans d'istiu.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Aquesta vegada, com que havia sortint esperitat de casa per no fer massa tard, no vaig agafar la càmera de retratar (tampoc els pantalons blancs), i per tant vaig fer pinya o vaig estar buscant fotògraf i fent piulades i coses d'aquestes: en tot cas, amb prou feines vaig estar per la diada. Sé que les sensacions amb els Castellers de Cerdanyola no eren gaire bones, i a més van caure dels pilars a final de l'actuació. Els de Barcelona els vaig veure amb molta seguretat amb castells de vuit mirant també cap a reptes superiors.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Segons les estadístiques de què disposem, era el tercer cop que actuàvem a Cerdanyola. La progressió és distreta: el 2002 havíem fet pd4cam, 2d6, 3d6, 4d6, pd4; el 2008, 3d7, 4d7, 5d6, 3pd4; enguany, pd4cam, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4. En la temporada del 2002 vam descarregar en total 4 castells de 7, incloent-hi el primer 4de7a, que no vem repetir fins precisament el 2008. Aquell any vam descarregar 30 castells de 7. L'any passat en vem completar 65: en fi, només és per allò que les coses han anat canviant força amb el temps. Aquí, el 3de7 del 2008 en una plaça pràcticament buida:

Actuació a Cerdanyola del Vallès, 2008

La bona gent de Cerdanyola ens convidava a dinar en allò que abans se'n deia «menjar de Valls», que a la nostra colla sempre en diem «de carmanyola» (tot i que no recordo que ho fem gaire per a altres colles, sempre que convidem paga la colla, no els castellers) i que també alguns en diuen «de traje» per allò d'allò. Com que Cerdanyola és a prop de la UAB hi havien joiosos litres de cervesa, que s'escalfava alegrement al solet de primavera. Quan vaig anar a arreplegar la bossa per ficar-hi una xibeca de les que reien totes soles al sol, l'escamot aplegabirres les va fer fonedisses, amb gran tristor per part meva.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

El Macià tenia son i, al fons, reposava a l'ombra la meva bici amb el Cardona, que s'ho mirava esbalaït. I res, al final vem tirar cap a casa.

Fotos del pilar aquàtic: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667674620901
Fotos de la diada: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667870786515

Hi han més fotos porai d'altra gent, però res, tu, ells no ens enllacen les nostres, doncs que els bombin.

2016 Sant Jordi

| No Comments

Vaig tornar a la Closca cap a les set, després d'haver acabat de dinar a les cinc i d'una hora aproximadament de migdiada. En arribar a castells se n'anaven els darrers papes tancabars aguantabarres habituals, amb llur canalla, i només hi restaven dues parelles que jugaven a botifarra i una parella que es cuidava del bar.

Vaig engrossir el meu llistat d'ordi fermentat impagat a la barra i vaig anar ajudant el Pepins a jugar a botifarra. La seva parella era el Rai; l'altra, el Txus i el Dani Figueras. El Pepins i el Rai guanyaven quan vaig arribar; en general els somreia la sort. Per exemple, el Pepins va cantar oros tenint-ne només dos (la sota era la carta més alta), confiant que els dos colls que tenia bons compensarien la manca de trumfos, i suposant que el Rai sí que tindria oros: i així va ser, per pura xamba van treure molts punts d'aquella mà. Algun cop de sort o de ben jugar, tanmateix va afavorir l'altra parella, i molt a poc a poc es va anar igualant la partida. Hi van haver tres o quatre contrades consecutives, que van accelerar una partida que encara no havia arribat a 50 punts. Hi van haver també algunes mans mal repartides: en una, el Pepins tenia 4 manilles i un as o dos. El Rai va tornar a repartir i, oh sorpresa, va tornar a donar al Pepins 4 manilles i un as: van fer 24 punts. D'aquesta manera la partida anava desfilant amb un avantatge clar per a aquesta parella, però en un parell de botifarres que es van cantar i en alguna altra mà afortunada, el Dani i el Txus van remuntar fins a arribar a un aferrissat 94-96 per sota. Es va parlar de fer una botifarra a cegues per acabar; no recordo si es va fer, però el que és segur és que el Rai i el Pepins van guanyar àmpliament la darrera mà, i s'ha acabat el bròquil. En la foto següent, la mà del Pepins en què havia cantat oros tenint només el 10 i el 2 i amb dues manilles d'altres colls:

Partida de botifarra

D'altra banda, abans de l'actuació a Lleida el Rai i el Gallo van guanyar el Txus i el Sàlvia president de pallissa, que no sé si els van deixar a zero, i això és tot el que havia de comentar sobre això.

El Sant Jordi havia començat dissabte amb la paradeta a la plaça de l'Ajuntament. Jo vaig ser gairebé tot el dia, des que em vaig llevar, a la d'ERC. Cap a la tarda vespre va passar un xàfec que em va deixar xop per veure el Barça; cap a la nit encara pujàvem una estona a Sant Just, però ben poc, i amb el Txus i el Pepins perdent-se pel poble intentant trobar el Casal de Joves i un aparcament de Dropbox. Van trigar la puta hòstia a arribar.

Paradeta de Sant Jordi

L'endemà era el dia de les partides de botifarra. Havíem de fer un pilaret per la Cursa Solidària de Sant Joan de Déu, que ja se sap que cada dos per tres hi ha una cursa pel motiu que sigui. Som un poble de runners, corredors i tocats del bolet.

pilar Cursa Solidària hospital Sant Joan de Déu

Poc abans de les dotze arribava amb la bici al Robert Brillas en obres, l'aparcava i m'arrossegava cap al cantó blau de la plaça. Els Carallots, de color carbassa llampant, i els Sagals, d'una mena de carbassa més terrós, tendien al color tronja cap a l'altre cantó de la plaça. El blau electromecànic i el carbassa llampant pel terrós confluïen en el centre d'aquell lloc i alçaven llurs pilars amb joiosa gaubança. Nosaltres en vem fer tres de 4; un d'aquests pilars el parava a segons el Joan Carles, que tornava a enfaixar-se després de molts mesos del que el tòpic descriu com a «llarga lluita contra la cruel malaltia». Al pilar hi pujava la seva filla; quan ja s'estava descarregant el J. C. va començar a plorar i després a abraçar-se amb tothom, de manera que va protagonitzar el moment més emotiu de castells en més d'un any. Felicitats, crack.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Després d'aquest doll de llàgrimes i d'emocions, era hora de tocar de peus a terra i enlairar castells; vem mirar a dreta i esquerra, hi érem pràcticament tots i vem enfilar el 5de7. Per la meva banda, com de costum de lateral interior de la carregada de la torre, només vaig notar que el segon se n'anava una mica massa cap a mi; pel que diu tothom va ser un cinc magnífic, formidable, estupendu.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

El castell següent era el peix gros del dia, el tres per sota. L'any passat el vem fer el 19 d'abril fora de casa (Sagrada Família) en la quarta actuació i havia estat el més matiner de la nostra història; enguany ha arribat en la cinquena actuació el dia 24 d'abril, una setmana més tard. L'any passat vam fer el nostre rècord de tresos per sota, 12, el màxim en tot el món casteller el 2015; enguany no hi ha cap raó perquè no ho puguem repetir si realment tenim ganes de seguir assajant un castell que, com es va veure aquest diumenge, tenim molt apamat. En efecte, malgrat ser el primer de l'any, i a més dels canvis que hi van havent al castell, el vem pujar molt compassat, amb alguna sacsejada en la penúltima aixecada, el vem acabar d'alçar sense problemes i el vem descarregar rodonet i amb una tranquil·litat ben palesa. Tot molt bé.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Per fer el 7de7 els membres de la Tècnica van anar entabanant tots els castellers, excastellers i badocs que van trobar per la plaça. Teníem dos cordons pelats i poca cosa més, necessitàvem l'ajuda de les colles carbassa llampant-terrós, fet que va destacar el Pujo al mig del quatre mentre quadrava la truita. Jo hi feia d'agulla al quatre --al 3de7 per sota havia tornat a fer de contrafort, de la plena--, un lloc molt més còmode que no quan m'hi posaven al tres. L'Emi el Triturador pujava damunt el meu baix i ja d'entrada vèiem que alguna cosa no aniria bé: era impossible que de bon començament no carregués més cap a la seva esquerra. Vem intentar fer pujar o baixar crosses, però les gralles van refilar llurs belles melodies d'espinguet abans que l'aparent desgavell es pogués redreçar. Pel que m'expliquen, estava força desquadrat pel meu rengle i pel del de la meva esquerra, que a més tenia una agulla nova (ni tan sols havia assajat la posició a la Nau, pel que sembla). El meu baix va patir com un malparit, però l'Adalid xisclava com si el passessin a degolla. El castell per la meva banda era un flam, era molt difícil de recuperar mides, el segon de l'Adalid va arribar a cridar enfurismat que si dreta que si esquerra, les crosses del meu baix, l'Àlex D., patien el xàfec com podien. Notava que el baix es mig plegava i podria ser que s'enfonsés, per la dreta no acabaven de donar més força, i res, que al final es va descarregar aquell maleït bunyol de truita. Truites mai més, enlloc, contra ningú. Truites caragirades, truites que fan patir.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Segons l'estadística, és el 7de7 més matiner que hem fet mai, perquè si bé l'any passat també el vem estrenar per Sant Jordi, en aquell cas es va escaure en 26 d'abril, dos dies més tard que enguany. Visca tot i sobretot els anys de traspàs.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Després d'això vem fer dos pilars de 5 simultanis, que no sé ben bé què tenien de nou perquè no ho vaig demanar. La casualitat va fer que les altres dues colles ens fessin pinya per esperar a fer els seus respectius pilars de cinc amb la nostra ajuda a les pinyes, tot i que sembla que eren prous ells tot sols per fer-los sense problemes.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Parlant de les altres colles, els Carallots van començar amb un 3de7 que es va anar muntant bé però que va començar a tremolar i a desfer-se una mica. En algun moment feia patir, però es va descarregar per donar pas al 4de7, que aquest cop va pujar amb mides dolentes i amb tremolors que van obligar que baixés la canalla. En repetició va pujar un altre cop obert i amb tremolors, es va carregar amb penes i treballs i amb els terços estirant-se i mig ajupint-se; al final es va vèncer la resistència i 4de7 al sarró. Vaig aplaudir per l'enjòlit de la batalla aferrissada, o RT x final epiko y emosionante.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Després d'això van bandejar els castells de 7 per a una altra avinentesa i van presentar un 5de6 que no era gaire maco però que estava bé, i es van acomiadar amb un pilar de 5 lluminós i llampant com la seva camisa.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Pel que fa als Sagals d'Osona, segons m'explicaven els que hi tenen contactes, estan passant una època de vaques magres després d'algunes baixes importants de tronc per raons diverses, entre les quals l'atracció àvola i celerada dels malaurats lagartus d'allà baix. D'aquesta manera presentaven un programa amb castells de set que van expedir sense cap problema aparent: 3de7, 3de7a, 4de7 i pilar de 5.

Després d'això els músics grallaven les cançons típiques el nom de les quals no conec: Juny, Juriol i la Polca dels ous. 4 de 4 polques, ja.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

En corrua a ritme de mol·lusc gasteròpode pulmonat arribaven els cargolins a la Closca; jo hi havia arribat amb bici i havia començat a parlar de la vida. L'Alfons, que feia anys, i el Joan Carles, que havia tornat a posar-se la camisa amb gran alegria per a tota la colla, ens convidaven a un barril d'ordi fermentat per Sant Jordi benaurat. Mirava l'hora i ja era massa tard i havia de dinar...

I botifarra de pagès.

Actuació:
#Castellers #Esplugues 3p4 5d7 3d7s 7d7 2p5
@SagalsdOsona p4 3d7 3d7a 4d7 p5
@carallots 2p4 3d7 id4d7 4d7 5d6 p5

Fotos:
Sant Jordi Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667509335186
Sant Jordi Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667403571932
Pilar Cursa Solidària: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667581859565
Paradeta Sant Jordi: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667363239776

Ahir, després de tant de temps, vaig tornar a l'Autònoma. Era la diada de primavera de Ganàpies.

Negres tempestes sacsejaven l'aire, núvols foscos ens impedien de veure el sol durant el matí, plovia i encara plovia més als nostres corts núvols, però dues hores abans de l'actuació havia escampat prou la nuvolada. Vaig pujar a la bici camí de la UAB.

Sempre que hi havia anat amb bici ho havia fet travessant Collserola; llavors o bé baixava per l'Arrabassada o bé per la vall de Sant Medir o com se digui. L'excusa era la pluja (que tot seria moll), però vaig decidir anar per carretera perquè no tenia ganes de pujar i baixar muntanyes. Llavors podia anar pel Llobregat o pel Besòs: vaig triar aquest darrer per conèixer aquest camí i perquè em semblava més planer d'entrada i més tranquil (menys carretera interurbana).

El fet és que haver d'aguantar els semàfors de Barcelona, la munió de badocs passavolants i el merder de la Meridiana i la merda infinita dels seus carrils bici, va fer que ara mateix prefereixi el camí Llobregat-Rubí.

Quan vaig trobar per fi el passeig de Santa Coloma i vaig haver entrat a la meravellosa ciutat de S. C. de Gramenet --els blocs de pisos de colors pastel com deixats caure des del cel de qualsevol manera a la falda de la muntanya pelada, una església que treia el nas entre ciment armat, una estació d'autobusos rònega on amb la Tresa havíem menjat unes patates fregides per anar a Can Zam, que també es veia: un desgavell tot plegat--, vaig anar desfilant per la vora del Besòs, que baixava força rioler per les pluges recents. Havien tancat l'accés al camí de la riba del riu per perill d'avingudes, o sigui que pedalava pel passeig de la vora, fins al pont de Montcada, per on em perdia una mica fins a arribar a un camí de la vora d'una riera que em va portar per Ripollet fins a Cerdanyola. Finalment vaig acabar trobant la carretera de la UAB.

Una passejada meravellosa per la ciutat caòtica de Barcelona i les meravelles més magnífiques del Besòs: Santa Coloma, Montcada, Ripollet, Cerdanyola.

Diada Primavera Ganàpies 2016

La tornada a l'Autònoma em va omplir de nostàlgia, alegria, enyor, joia i gaubança i una mandra infinita del munt d'anys que hi he passat: ara mateix hi tornaria amb les mateixes ganes que els porcs van a l'escorxador. Vaig veure la cornucòpia que segons en Peyu de l'APM era una mena d'altaveu; vaig passar per Humanitats: oh bar, oh biblioteca, paradís terrenal. Vaig passar per davant la Facultat de Polítiques: mès en oblivió. I a la Cívica ja hi havia tot déu. Vaig aparcar la bici i a esperar.

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, i d'Economia i Empresa, de la UAB


La diada

I a la diada vaig anar buscant ganapiots, em van donar la samarreta de l'Eskamot Ganapiot i vaig anar mirant els castells. Eren Arreplegats, Ganàpies i Trempats-Marracos-Pataquers, més o menys per aquest ordre d'actuació.

Es dóna el cas que és el primer cop que no bec gens durant una diada ganàpia. La raó és que tenia tres euros a la butxaca per tornar amb tren amb la bici al damunt. En fi, no beure en una diada ganàpia és un dels típics sacrilègits que no es poden permitir.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Començaven els AZU amb el 2de7 amb folre, que el vaig veure en general molt tranquil. Tot seguit, es va alçar el de Ganàpies. Va pujar força bé, també, però a partir de l'aleta es va obrir per terços, diria, i va començar a tremolar força. I es va poder descarregar. És el primer que descarreguen, després d'almenys un de carregat de l'any passat, diria.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Sobre aquesta mena de castells: jo havia estat molt crític amb els Arreplegats quan van començar a posar folres intempestius i a inventar coses rares per anar fent castells nous per blablabla, però ja fa temps que van guanyar la partida. Els primers a pujar al carro van ser els Xoriguers, diria, i alguna altra colla d'aquestes més endavant, i Ganàpies també hi va acabar caient i ara és tota una altra cosa que quan jo hi era. Com que ja m'agafa una mica lluny tant se me'n fot, que facin el que vulguin.

Diada Primavera Ganàpies 2016

En segona ronda els AZU tiraven el 3de8 amb folre, que va pujar rodonet, sense gaires problemes, descarregat amb la punta de la poctlla, records per al públic i allò que fan de saltar damunt la soca mentre es va desmuntant l'estructura.

Llavors els Ganàpies feien el 4 i 3 de 7 simultanis, una diguem-ne proesa que es van empescar en l'àmbit universitari els AZU l'any 2009. Aquell dia els malparits van despatxar aquests dos castells de manera absolutament sincronitzada, dues aletes just alhora, descarregats sense despentinar-se. Va ser força maco, la vritat. Aquesta foto em sembla que la tenien penjada a la seva TresA com un pòster, que no sé si van fer voltar i tal:

AZU04

El d'ahir de Ganàpies no va ser tan reeixit. El 3de7 va pujar força bé, àgil, però el 4 va anar molt més lent i de seguida es veien problemes per terços. L'aleta va trigar força més a fer-se que no al 3de7; quan aquest castell ja s'estava descarregant, el 4de7 estava molt rebregat, obert per terços i tremolant com una fulla al vent: no va trigar a esbaldregar-se.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Just abans de caure el 4de7:

Diada Primavera Ganàpies 2016

En tercera ronda els Arreplegats descarregaven el 7de7, que no m'hi vaig fixar gaire però que no va semblar difícil.

Diada Primavera Ganàpies 2016

I els Ganàpies continuaven amb les falconades rares i feien el 9de6, que a banda del cafarnaüm que representa, i més amb tres enxanetes, que cadascuna va una mica al ritme que li plau, etc., no va semblar problemàtic.

Diada Primavera Ganàpies 2016

De les altres colles, bé, no m'ho vaig mirar i no sé què dir-ne. Castells de sis, alguna patacada, etc.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Pel que fa als pilars, els Arreplegats van descarregar, també sense gaires problemes, el de 6 amb folre, que potser va patir en algun petit moment, però la vritat és que no gaire.

Diada Primavera Ganàpies 2016

La resta, pilars de 4 llevat de Pataquers, que van fer el de 5. Per acabar, els ganapiots van perpetrar un 4de5 amb agulla amb en Rubió parant a segons el pilar del mig: va acabar abaixant-se els pantalons i ensenyant els calçotets de Ganàpies que porta a les grans ocasions. Va rebre l'ovació entusiasta incondicional ditiràmbica dipsomaníaca de la plaça.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Havia plogut una mica (ens va passar el xàfec d'esquitllentes. A Terrassa deien que queia calamarsa). Mentre donaven els "Gremipremis" es ballava una polka multitudinària sota un arc de sant martí doble.

Diada Primavera Ganàpies 2016

El grup de Ganàpies era molt nombrós, res a veure amb els que érem temps era temps, quan no era defès de beure durant la diada i tot flairava a porro.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Després d'això va començar a fer-se la cua kilomètrica per poder practicar les libacions a déu nostru senyor, en Jaume Barri, qui començava a entonar himnes homèrics, el primer dels quals, "La vall del Vi", feia gaubar tota la congregació de fidels.

Ganàpies, primavera 2016

Per la meva banda, mirava el radar de pluges i contemplava que podia ésser que vinguessin xàfecs nous; mirava l'hora i veia que no quedava gaire més d'una hora de llum; decidia, per tant, pujar a la bici i desfer el camí de Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Santa Coloma, Meridiana dels trons, Diagonal i Esplugues.

Un final que s'adeia amb la tarda: uns ganàpies que arreplegadegen, que malgrat els 1.700 litres d'alcohol em comencen a quedar massa lluny en força aspectes. Sóc un ganapiot rondinaire. De fet, sempre remugo.

Fotos.

Ganapiots6

2016 Aniversari de Lleida

| No Comments

Doncs dissabte actuàvem a Lleida.

Dues hores d'autocart passant per Vilagrassa per arribar a "l'eix comercial" de Larida, on havia passat una bonica vetllada el 3 de gener passat fent-hi compres per exemple al Benetton de la mateixa plaça de la Paeria. Però això ja ha passat, és pretèrit i adéu-siau.

Sobre la diada, la vritat és que em suava tant la poctlla que no sé ni per què estic escriguent això. M'havia pres unes vacances de tres assajos per motius diversos, el principal dels quals és que estic emprenyat amb la colla i amb tothom i no volia perdre-hi més temps.

En fi, que vaig ser el primer de baixar de l'autocart i vaig anar de dret a la plaça. Vaig trobar una terrasseta davant del cafè on vem prendre un cafè aquell 3 de gener infaust; el bar es diu Des-tapa't, i a davant hi ha una "impremta" que ven "Cafès, menjars i el de després", que ja m'explicaràs què és això de després. Són molt de la broma, a Lleida. Deu ser per la boira i per la calda insofrible de l'istiu.

2016-04-09 17.24.01

A Lleida havíem actuat només un cop, segons les estadístiques, si no vaig errat: va ser fa pocs anys al parc dels Camps Elisis per l'Aplec del Cargol. El record sempre remembrarà aquella cargolada que els Castellers de Lleida ens van oferir al seu local, una cargolada espectaculart de la qual encara en sóc ben agraït. A Lleida hi he actuat també amb Ganàpies, fa la tira al claustre de la facultat de no sé on. Va ser una gran nit aquella, en què em van batejar com a helicòpteru per raons inversemblants.

Cony de Lleida de merda, hòstia. Que se la venguin als aragonesos. Puta merda d'Aragó, també, collons.

Doncs jo estava instal·lat a la terrassa i veia desfilar els castellers, que feien visita turística a la ciutat. Jo encara pensava que em farien una visita sorpresa, però com a somiatruites no em guanyaré mai la vida. A les sis la gent s'aplegava a la plaça i aleshores era el moment de fer veure que encara sóc casteller i m'enfaixava una mica, així com qui no s'hi capfica, en aquella tarda bonica, i aleshores començava a cercar fotògraf etz i tot plegat, i érem tercers 'as usual' i havíem de fer 4, 3 i 5 de 7.

I què n'hem de dir, de la diada? Havia pensat d'apuntar-ne alguna cosa per allò de recordar-ho i poguer posar més suc a la chrònica, però no ho he fet i així això surt com un putu xurru. El 4de7 de primera ronda va anar així sense cap problema a destacar, pel que en recordo; feia d'agulla i el meu baix feia una mica de cara de merda d'oca, però així en general va ser un altre 4de7 més en la història dels Cargolins, que ja m'explicaràs. En segona ronda era el torn del 5de7, que sembla que va pujar amb algun petit problema que ni putes quin era. El cas és que els Castellers de Lleida havien caigut del mateix castell en l'inici de la mateixa ronda. Això, i que sembla que hi havia algun problema al tronc, va fer que la canalla no s'hi trobés còmode i un dels que anava a la torre no ho va veure gens clar i es va fer enrere. I intent desmuntat de cinc de set.

El Pau de Moixis havia gravat amb Periscope el castell; m'havia demanat si era un 5de7 normal i tal, i li vaig dir que sí, que aniria bé, en principi. I al final es va veure que no va anar bé, som una colla de cagadubtes. En repetició, tot seguit, tiràvem el 3de7; com que fèiem el castell immediatament després del 5, sense cap castell d'altres colles pel mig, van haver d'anar a caçar alguns cargolins esgarriats que havien anat a pescar cerveses, com ara l'Àlex Z. Per la meva banda, d'agulla a la diria que buida, hi havia un buit de pressió bastant intressant pel costat que tocava a la rengla. Ja de bon començament em trobava molt més a prop de l'agulla de la plena que no de la de la rengla, i així quan va anar pujant el castell ben aviat es va fer sentir aquest buit. El segon del meu baix tendia a anar-se'n cap a la seva dreta, el forat del buit, i demanàvem més pressió d'aquella banda; sembla que la rengla també se'n nava cap al mateix cantó. Com que fèiem un simple 3de7 no va suposar cap problema, i apa, descarregat.

Diada d'Aniversari dels Castellers de Lleida, 2016

I en repetició havíem de tornar amb el 5de7, perquè el teníem i si no hauríem hagut de tornar a fer un castell de sis, suposo. Aquesta vegada el castell va pujar més ben quadrat, sembla que malgrat els possibles dubtes la canalla va voler travessar el castell, i llestos, descarregat. El 5de7 és el castell que més vegades fem a l'any i el tenim força apamat. Per acabar, per alguna raó que no vaig demanar, no vem fer pilar de cinc i ens vem conformar amb dos de quatre.

Pel que fa a les altres colles... Doncs res, avui tampoc no en parlo.

@cdlleida 3d7 5d7c 4d7 3p4
@moixiganguers 2d7 5d7 4d7a vano5
#Castellers #Esplugues 4d7 id5d7 3d7 5d7 2p4

Vem anar a buscar birres al súper del mateix Eix Comercial™. L'escamot paki havia fracassat en l'intent de trobar-ne algun a prop. Quan vem tornar a la Paeria tot just començaven a ballar la polka d'Ours: ja en són 3 de 3.

I tornem a Esplugues, que a Lleida no se'ns hi ha perdut res, pel que sembla. Dues hores més d'autocart mentre perdia el Barça i parlava una mica per WhatsApp per arribar a la conclusió que tot és una merda. Adéu-siau. Amb tant de viatge d'autocart alguns es pixaven a l'autocart, com ara l'. Massa viatges pel Territori.

2016 Sant Just "Triangular"

| No Comments

Ahir continuàvem la temporada, que tot just hem començat, a Sant Just Desvern.

Vaig fer una mena d'anàlisi de les "places pròpies" dels Castellers d'Esplugues. Actuem a Sant Just des de fa alguns anys, després de l'arribada del jovent santjustenc fa uns deu anys, un jovent que ha vist moments de més vitalitat però que ara és el que hi ha. Aquesta actuació era la del "Triacord" o "Triangular" entre Borinots, Bandarres i Cargolins: fa quatre anys que a inici de temporada actuem totes tres colles plegades, una diada típica d'inici de temporada que pel que vaig veure fem alternativament a Sants o a Esplugues, però mai al Poble-sec: amb Bandarres actuem un parell de cops l'any a casa seva, però no en el marc del Triangular aquest.

Tot això és molt intressant, ja ho sabem. Es dóna el cas que a Sant Just tots aquests anys hem actuat per les festes de Tardor, Sant Just al Carrer, davant Can Ginestar, enmig de les festes i en un ambient molt animat. La primera actuació a Sant Just d'aquesta tongada va ser a la plaça de Maragall al juny o juliol, amb una calda insofrible i sense ni déu a plaça, que era com una paella gegant on ens rostíem. La plaça d'aquest abril ha estat la de la Pau, al costat del Walden: un parc ample i tancat on no havíem actuat mai, un lloc estrany per fer castells, isolat, sense cap motiu real per actuar-hi a banda de repartir pamflets, que és el que vem fer.

7d7_lluistarres

No vaig anar a la reunió de Junta del dimecres per algunes raons, una de les quals és que no tenia ganes de discutir. Havia escrit el document de les places pròpies només per reivindicar-ne una d'històrica i ben nostrada: la de l'Església, on els primers anys vam celebrar-hi la diada de Sant Mateu, i els darrers anys hi hem estat fent la de Santa Magdalena amb el nom de "Memorial David Carreras", el nostre fundador, que també era de missa i va ser un impulsor destacat del reviscolament d'aquestes festes. Per això tenia molt de sentit actuar-hi per Santa Magdalena, malgrat els problemes que pugui tenir la plaça, que són els mateixos que tenen milions d'altres places, per exemple les de zona tradicional: s'actua a la una de la tarda sota el sol implacable d'estiu a la plaça de l'ajuntament o de l'església.

Des d'aquest punt de vista, la nostra plaça l'únic handicap que té és que, si abans era el centre del poble, almenys des de la construcció de l'autopista és molt poc central. El problema principal és de mobilització de públic, tot i que sempre n'hi ha. Jo hauria mirat de mantenir aquesta plaça intentant-ho lligar amb altres activitats, canviant-ne l'hora o fent alguna altra cosa.

La solució ha estat passar l'actuació de Santa Magdalena al Brillas, on actuem cada dos per tres, en un marc que no té gaire relació amb aquesta festa i que, estèticament, és horrible. Però bé, què hi farem, som una colla de merda.

Canviar per canviar, recuperaria l'actuació del Gall, que és el mateix cap de setmana, i així almenys estarem en contacte amb alguna celebració real, malgrat que sigui igualment merdosa.

Acte suport a Ni muts ni a la gàbia

Parlava d'això amb el president el dia del pilar pels imputats pel Caufec, dissabte al matí al Brillas. Evidentment, no vem arribar a cap entesa. Després un dels bessons em recordava que hem actuat en una caserna de la Guàrdia Civil i pel casament de la infanta a Barcelona, i totes aquelles coses que fem que desmenteixen que no ens fiquem en coses polítiques. He arribat a veure que hem actuat per la festa de la Rosa del PSC. Fa no gaire vem fer un pilar per la PAH, i en general només tenim problemes amb alguns temes polítics, i ja sabem tots de quina mena són. Segueixo pensant que calia retocar els estatuts perquè la colla pugui decidir democràticament el que vol fer com a grup i actuar segons la majoria, però evidentment això és desviar l'atenció, dividir la colla i totes les merdes que volgueu cagar. Per cert, actuar al Concurs també és una qüestió política, però bé.

Així que diumenge baixàvem al Walden i voltava cercant les faixes vermelles, però al final vaig decidir comprar-ne una: la nostra paradeta no en tenia i la vaig haver de comprar a Bandarres, que poden ser pollosos i fer les torres tortes i lletges, però ells fan cinquanta torres per temporada i tenen molta més trempera, tenen faixes a la paradeta i també partit pres en merdes polítiques explícites.

5de7 Castellers d'Esplugues

Érem primers i començàvem amb tres pilars de quatre, tot i que un va caure per motius desconeguts. Sortíem de 5de7: sembla que el bon assaig de divendres (no hi vaig anar) va demostrar que els serrells pendents amb aquest castell estaven superats. L'estructura sembla que es va enfilar bé i robusta, és un dels castells que més vegades fem durant l'any; la renovació de canalla era un fet i, malgrat que sembla que això en va alentir una mica l'execució, no va suposar cap entrebanc.

En segona ronda estrenàvem un altre castell enguany, el 4de7 amb agulla. El quatre es va bastir i desbastir bé, i el pilar només va remenar una mica amb terços i segons fotent el camp, que acostuma a ser el moment més crític d'aquest castell. I aquí també hi va haver estrena de canalla.

Finalment, va ser l'hora d'un 4de7, que de seguida es va desquadrar; el meu baix (jo hi feia d'agulla) es cagava en tota la nissaga del segon fins a l'època romana, pel cap baix. També hi havia estrena de canalla, pel que ens informaven, i quatre de set avall i prout. Per plegar, un vano de 5.

Explicaria el que van fer les altres colles, però no em ve de gust. Una crònica, aquí.

#castellers #Esplugues 3p4(1c) 5d7 4d7a 4d7 vano5
@borinots p4 3d8 4d8 7d7 vano5
@bandarres 2p4 4d7 4d7a 5d7 vano5

En acabat anàvem en cercavila cap a la Closca. Poc que tenia jo ganes d'anar-hi en corrua grallera des del Walden fins a castells, o sigui que amb la bici en un tres i no res ja hi era. Els vaig esperar un moment, vaig fer una birra i vaig pirar a dinar a casa.

I quan vaig tornar ja havia començat el concurs de DJ: en arribar-hi jo érem més o menys el mateix nombre de castellers d'Esplugues, Sants i Poble-sec. Sectors de gent nostra, com els de la Vella, s'havien fet fonedissos.

Aquesta mena de festes compartides amb altres colles sempre m'han semblat molt bé. Està bé que la colla surti de l'endogàmia i es relacioni amb altra gent de tant en tant. Ja fa anys que la colla es va obrir a la resta del món casteller; quan hi vaig entrar fa 12 anys, a banda de les dues arreplegades que teníem, la majoria estava dominada per un isolacionisme autista força marcat. Recordo que eximis membres de la colla deien que els hi suava la polla completament el que facin altres colles.

2016-04-05_02-10-35

Això d'una banda. D'una altra, festes "joves" com les d'ahir, per bé que espantin gent de la Vella o altres sectors de la colla, tenen la virtut d'engrescar el jovent i els no tan joves en uns espais molt distesos, divertits, en relació amb altres colles, etz.

He sentit veus que diuen que coses com les d'ahir no fan gens de bé a la colla. Jo no sé com collons s'ha de tenir l'escala de mesurar per dir que una festa que manté tot déu en un ambient divertit i diferent fan mal a la colla. Jo mira, ja plègut.

2016-04-05_02-11-12

Com que teníem permís fins a les 21 h, malgrat que a les 20 h havíem passat a dins de la Closca per no fer soroll, i que teníem les portes i finestres tancades i el Txus controlava que no hi hagués ningú al pati fent xivarri, malgrat tot plegat es va tancar expeditivament la Closca, fent fora els castellers de les altres colles que encara hi eren (tots plegats érem uns 50, encara) i donant per acabada la vetllada. En fi, doncs res. Els Borinots deien que obririen el seu local per seguir fent la festa...

Alguns vem anar a sopar a la rambla del Gall, esbravant-nos una mica, i va passar el temps una estona fins que va ser el moment d'aturar la nit.

Fotos Sant Just:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157666635728242
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157664468743744
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157664485675383

Fotos suport Ni muts:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157666634760822

Diada a Sabadell, 2016

| No Comments

Doncs hola.

Hem començat la temporada aquest diumenge, a Sabadell. L'any passat l'havíem començada a Terrassa. Tot molt bé.

Actuàvem a la banda posterior de l'Ajuntament, la plaça del Doctor Robert, a tocar de la Rambla, on havíem actuat no fa gaire just després d'allò del Pau, sota un sol inclement i unes obres de FGC que per fi van acabar l'any passat o l'altre. Ahir, lluny d'aquell dia, tot era com molt pansit: un dia moix, de pluja, que no feia ni fred ni calor; imbècils amb palmes i palmons i llorer per fer el subnormal davant la puta església; desesmats sense gaire programa i amb poques camises a plaça; poctlla. Per no haver-hi, no hi havia ni ambaixada pakistanesa, havíem d'anar a un forn que les venia a 1,05, la filla de puta. Després resulta que a la mateixa Rambla una botiga de pernils les venia a 1 €. I poctlla.

Els trunyocletes havíem dit d'anar-hi amb bici. Descartada l'opció de travessar Collserola, podíem anar pel Llobregat o pel Besòs. Va guanyar la versió del nord, però com que venia pluja del sud es va avortar l'operació i així vaig poder-hi anar amb l'autocart llegint un llibre tranquil·lament.

Així que arribàvem a les 11.30, miràvem el cel núvol i pensàvem: i ara què putes fem? Massa d'hora per beure, massa tard per tornar-se'n al llit. O sigui que vaig estar voltant com una papallona per la puta plaça, vaig buscar fotògraf, vaig informar-me sobre ambaixadors i cònsols, vaig cercar faixa vermella, vaig contemplar la puta subnormalitat de la Setmana Santa a l'església de la plaça del costat, etz., fins que fou l'hora de fer els pilars d'entrada: 2 pilarets de 4 i apa, endavant.

Els assajos aquest inici de temporada estant anant molt a poc a poc, a ritme de cargol bavallós desesmat. Per exemple jo, que ja fa almenys un parell de temporades que vaig amb els ànims en reserva, he faltat a molts assajos, no vaig començar a anar-hi fins al març i encara he fallat dos dimarts. Som pocs a la Nau i ahir érem pocs a plaça. Cada any dic que a cada bugada perdem un o dos llençols, i aquesta temporada no és cap excepció i de moment tenim algunes baixes importants almenys de tronc respecte a l'any passat. La canalla s'està renovant i a assaig de canalla no hi va ni déu ni sa mare. En resum, que tot va a poc poc, a ritme de cargol bavallós, aviam si revifa.

D'aquesta manera arribàvem a Sabadell amb 3de7, 4de7 i 7de6 en programa, un programa de mínims que comença per sota de l'any anterior, reflex de la molta feina a fer que tenim per endavant. Els castells no van presentar gaires complicacions: el 3de7 va pujar rodonet i fort, potser amb unes mides estranyotes a quarts, i amb estrenes a canalla (és aquí on es va estrenar la Jana?). El 4de7 següent, també amb estrenes per dalt, també es va fer tranquil·lament, a ritme pausat i feliç. El 7de6 va servir perquè estrenessin la camisa blava les noies que vénen de Matussers, a més que hi havia tres dones fent-hi de baix; el castell de dins estant no va semblar gaire bunyol, i és que si la truita es fa de sis és encara més lletja i horitzontal, però si més no s'acaba abans i no fa tant d'embalum. O sigui que truita acomiadada, a reveure, encantat d'haver-te conegut, ja trucaràs a la porta si vols tornar. Per plegar, pilar de cinc.

En fi, havíem descartat altres castells com el 5de7, que anava massa verd sobretot per dalt, pel que em diuen, o el 4de7 amb agulla, que té el problema sobretot del segon del pilar del mig (ahir no hi era el Macis), però el problema principal era la manca de camises: unes 90 entre tronc i pinya. Hi ha una foto de la Concepció Ventura de Saballuts en què es veuen laterals de Sabadell mooooolt a tocar de cuixa dels segons en la truita de sis, un fet que fa vergonya de reconèixer, però que és el pa que s'hi dóna. I torno a dir que no sóc ningú per retreure res a ningú, que sóc el primer que no vinc a assaig, que n'estic una mica cansat i vinc d'esma, tot i estar desesmat. O sigui que res.

Pinya 7de6 Cargolins

Què ha de passar? Doncs que vingui més gent a assaig, que els assajos vagin rodant gent, que durant les actuacions propvinents anem fent castells de set i mig i que a mig primer tram de temporada puguem començar a plantejar-nos el 4de8 seriosament, com l'any passat: però això, a hores d'ara, sembla massa lluny.

Pel que fa a altres qüestions, vaig fer d'agulla als tres castells, un fet relativament excepcional. Vaig agafar la càmera de fer fotos però em vaig descuidar la bateria al carregador, o sigui que vaig deixar el mòbil i vaig anar penjant fotos i merdes a trúitert del mòbil nou. Vaig veure ganàpies a plaça, però vaig suar de saludar-los, llevat de la Gemma... I, per acabar: primera diada, primera Polca d'Ours: intentaré aquest any aviam si puc fer-ne l'estadística, que fa dos anys que ho intento però sempre m'acabo descomptant.

I vem tornar a pujar a l'autocart, vem fer via cap a la Closca, vaig més o menys celebrar el sant a casa, vaig tornar a castells, va empatar el Barça i va anar passant la tarda, etz.

Fotos i fotos.

@saballuts 2p4 4d8 9d7(1e) 7d7 vano5
#Castellers #Esplugues 2p4 3d7 4d7 7d6 p5
@ccerdanyola p4 3d7 4d6 2d6 2p4

Doncs això, l'assaig de dimarts va anar molt bé, però pel camí amb moto la Sara va caure i divendres ja no podia pujar al 3de8, que enguany ha estat el primer cop que l'hem vist amb cara i ulls, fins i tot millor que el 2de7, aquest castell que és una mala puta.

És ara balder dir que teníem la clàssica de vuit a tocar, perquè s'ha vist que ni a prop ni lluny, de moment roman al món dels somnis. Uns assajos d'aquesta setmana que ens feien pensar en mirífiques meravelles i que al final han acabat amb el mateix pesombre de sempre: torre carregada i avall.

Ahir no estava ni emprenyat, era més aviat la resignació de sentir sempre la mateixa cantarella: que si estava molt ben assajada, com mai no l'havíem tinguda (malgrat que fins i tot l'any de Montblanc l'havíem descarregada a assaig); que si puja lenta; que, a la primera remenada, s'esberla per quarts, i etc. Si més no, sembla que ara no tenim problemes de canalla, i l'any vinent encara la tindrem més rodada i fineta, però això ja ho veurem d'aquí un grapat de mesos.

El que havíem vist divendres era un assaig molt bo amb la baixa de la Sara, que feia gairebé descartar el 3de8, perquè, com deia el Joan, podem posar recanvis al 4de8, que ja li tenim més o menys confiança i la mida presa, però no en un monstre com el 3, que blablabla. A assaig el 4 pintava bé i la torre també, tot i que no recordo si la vem provar sense xarxa, que ja se sap que el problema principal que tenim amb la torre són les pors, els nervis i aquestes putes coses de merda.

De manera que a la Closca jugàvem a botifarra i guanyava i tal i tal i es feia tard i tal i tal i a esperar a diumenge, que no quedava gaire, i a veure què passava. Totes les porres passaven per 4de8, 2de7 i 3de8, en aquest ordre, per raons diverses: el 4 hauria estat el cinquè descarregat si hagués anat bé, la torre ha tendit a trair-nos sempre i el 3 hauria hagut de sortir si tota la resta hagués anat bé. O sigui que "castell a castell, que no n'hi ha cap de petit i mai no se'ls hi ha de perdre el respecte", i etz etz.

3d7net

Vaig passar d'anar-hi amb bici perquè estava una mica cansat i així doncs ens plantàvem a la plaça d'Octavià per fer castells amb Sant Cugat, Minyons i Cerdanyola. Diades de quatre colles no acostumen a ser gaire fluïdes, però bé, és el que hi havia.

Diada de Sant Cugat 2015

Va començar amb el retard casteller habitual i encara vem fer totes les colles pilar de dol per allò de França i, a més, per acabar-ho d'adobar, totes quatre colles vem fer pilarets d'entrada. Esperàvem que anés ràpida la cosa, perquè amb quatre colles anant al màxim podia passar de tot.

Diada de Sant Cugat 2015

Pel que fa a la nostra colla, contra pronòstic, o si més no el meu, vem començar de 2de7. Per què? La raó sembla que és que, a causa de la baixa de la Sara, el 4 havia quedat una mica tocat, i que per tant es considerava menys arriscada la torre, un castell que no havíem tornat a provar des de l'any anterior i que en general sempre ens ha donat moltíssims problemes. D'aquesta manera es tancava una pinya que era una roca i anava enfilant-se el castell. Les sensacions eren molt bones des de la base; hi feia de vent petit i notava la torre molt tranquil·la. Els de fora d'altres colles em van dir després que va pujar molt lenta i que va començar a entregirar-se amb dosos col·locats. Deien que si hagués fet més via es podria haver aguantat fins a sortida de dosos, que és quan es dóna per enllestida. El cas és que sembla que els moviments eren més aviat laterals i, amb canalla petita sortint, una darrera batzegada va significar la ventallada final. Va ser una típica llenya de torre, un esclat, una explosió, quarts volant cap a un cantó i terços cap a l'altre, una patacada molt bonica plàsticament que ens fotia enlaire qualsevol il·lusió amb el 4de8 i altres collonades.

Diada de Sant Cugat 2015

Hi han fotos de l'hòstia que molen molt voltant pels puestus, però bé, jo només poso aquesta i apa.

Diada dels Castellers de Sant Cugat

I amb això ja podíem donar per acabada la nostra temporada, que ha tornat a ser la millor de la història, com sempre diem, tot i que hem fet una passa enrere amb la torre, però en què hem descarregat quatre 4de8, més un altre de carregat. Hem fet el primer 9de7, hem fet molta feina amb el 3de8 i la torre i, si tot anés bé, aquesta feina ens hauria de permetre d'aconseguir la famosa clàssica de 8, que de fet no havia estat una possibilitat real i tangible fins molt al final de la temporada.

Diada de Sant Cugat 2015

Després de la llenya la Gemma se'n va anar amb ambulància, sembla que no és res de gaire greu, i amb el 4 completament descartat descarregàvem un altre 5de7 (el vintè) i un 4de7 sense història, i per acabar un altre vano de 5. Com es pot veure, vaig entrar en la meva posició habitual al 5:

Diada de Sant Cugat 2015

Alhora que nosaltres ens rabejàvem en el fangar de sempre, els Bandarres descarregaven la clàssica, ells sí, amb el primer 3de8, i esdevenien ensems "colla de 8" segons la CCCC. Els Castellers de la Sagrada Família també provaven la clàssica, però després del 2 i el 4 el 3 els va quedar en intent desmuntat.

Diada de Sant Cugat 2015

I, en la nostra plaça, esguardàvem astorats amb ulls com tronges el que els malparits dels Gausacs ens plantaven als nassos: després del 4de8 enfilaven el primer 5de8 de la seva història. Aquest castell m'agrada especialment, i els santcugatencs el van pujar així més o menys ben lligat, però durant les aletes la rengla es va com estirar o mig plegar per quints i tot plegat va ser un terratrèmol d'estires i arronses, i quan el vaig veure descarregat me'n feia creus que haguessin edificat una catedral com aquella que hagués pogut resistir aquell terratrèmol. Gran admiració pels Gausacs, que si sempre havien anat un pas o dos per davant nostre, ara han fet un salt gegantí. Com que van fer el 5 perpendicular al monestir, les fotos on surt de fons queden estranyes.

Diada dels Castellers de Sant Cugat

Acabaven amb el 3de8, perquè segons em deia el Bardalet han renovat tot el tronc de la torre i la tenen allà aparcada. Una de les solucions per a la nostra torre és aquesta: canviar-ho tot. Ja fa temps que es diu, perquè un dels problemes principals són els nervis i la por, però bé, jo què sé. Van acabar amb el pilar de 6, els malparits, que devien cremar Sant Cugat a la tarda, després del que havien perpetrat.

Diada de Sant Cugat 2015

I els Minyons, doncs van començar amb el 3de9f, que va patir una mica pel folre jo diria però jo què sé, i van continuar amb el 5de9f, un castellàs enorme després del 5de8 dels Gausacs. Vaig veure el 5 malva insultantment tranquil, felicitats per vatros. Van plegar amb un 3de8 amb agulla per pujar-lo un pis mes en la seva diada, que crec que és aquesta setmana, on també es plantegen coses com el 4de10fm i tal. Pilaret de 7 per plegar, que no vaig veure.

Diada de Sant Cugat 2015

Només resten els de Cerdanyola, que eren quarts, i que van portar també el 2de7, però va mostrar molts problemes de bon començament i, desmuntant-lo, va acabar petant. Havien començat amb el 4de7a i van acabar també amb un 5de7 molt maco.

Diada de Sant Cugat 2015

Així vem anar desfilant, sense polca d'Ours, malgrat que els Gausacs tenen músics com per formar una orquestra simfònica.

Diada de Sant Cugat 2015

A la Closca havia pensat de passar per casa una estona i fer coses, però al final em vaig fotre un durum d'aquells i vem anar comentant la jugada, vem veure els vídeos, vem buscar problemes i solucions i vem jugar a botifarra, que vaig tornar a guanyar amb unes mans boníssimes i amb el president de parella que vem destrossar el cap de colla i el cap de pinyes.

Diada de Sant Cugat 2015

I res més. Un any llarg, en què m'he anat desconnectant a poc a poc, en què hem tornat a fer la millor temporada però no acabem d'enlairar-nos, i suposem que la feina de formigueta es traduirà d'alguna manera l'any vinent, sigui en forma de clàssica, sigui d'alguna manera. De moment, ara toca fer la puta revista, i lloat sia Jaume Barri, que converteix l'aigua en kali.

Diada dels Castellers de Sant Cugat

Castellers de Sant Cugat: p4dol, 3p4, 4d8, 5d8, 3d8, p6, 3p4, 3p4
Minyons de Terrassa: p4dol, p4, 3d9f, 5d9f, 3d8a, p7f, v5
Castellers d'Esplugues: p4dol, 3p4, 2d7c, 5d7, 4d7, v5
Castellers de Cerdanyola: p4dol, p4, 4d7a, i2d7, 5d7, p5

Fotos:
Josep
Manel
Humbert

A Igualada no acostumem a anar-hi malgrat que amb Moixiganguers actuem sovint. Acostumem a anar a pobles del voltant, com el Bruc, Vilanova del Camí o els Hostalets de Pierola. El darrer cop que hi vem actuar, i l'únic fins aleshores segons la CCCC, és el de fa uns 5 anys, a la plaça Pius XII, just al costat de la de l'Ajuntament, que és on aterràvem dissabte cap a les 16.30 hores.

L'assaig de divendres havia anat molt bé, amb proves netes senceres de 3de8, 4de8 i 2de7, i la idea era provar el carro gros a Igualada, que hauria estat el cinquè descarregat de l'any si hagués anat bé. Tanmateix, tot i que ja anàvem un pèl justos amb els que érem teòricament, alguna baixa nova de darrera hora ens va fer descartar el castell, i així ens replantejàvem una actuació que passava a ser de tràmit. Així, la Susa aprofitava l'avinentesa per fotre el camp cap a Karts, atès puix que car ha estat el cap de setmana dels Karts de Sant Just, que sempre que coincideix amb alguna actuació ens afecta força.

Diada Morada d'Igualada, 2015

D'altra banda, actuàvem per primera vegada amb una colla de muixerangues, la Nova d'Algemesí, que fan estructures humanes curioses.

Diada Morada d'Igualada, 2015

D'aquesta manera l'escamot Ens-e Sua la Potlla Bastant Tot vem fer un tomb pels encontorns per localitzar una ambaixada pakistanesa. En vem trobar una de cubana, que ja feia el fet, i fórem fort gaubats no debades. El fetge de Prometeu ens saludava.

Diada Morada d'Igualada, 2015

Després que el Pujo ens expliqués per què descartàvem el 4de8 malgrat el bon assaig de divendres malgrat el desastre d'assaig de dimarts, ens disposàvem a fer castells o alguna cosa per l'estil. L'actuació va començar amb mitja hora de retard, per la qual cosa em podria haver arribat fins a la plaça de Can Font o com es digui, però no va ser el cas i vem veure els castells de Moixiganguers i de Sagrada Família. El dels morats, un 2de8 amb folre, es va aixecar a poc a poc amb bones mides i molt tranquil; a la descarregada sembla que es va girar una mica o es va obrir, però tot plegat es va controlar perfectament, i fou una torre majestuosa que aplaudírem fort tots els presents (jo no, que feia fotos i a més tenia un recipient d'ordi fermentat a l'altra mà).

Diada Morada d'Igualada, 2015

Va ser l'hora arribada i vem alçar el 5de7, que com que no n'he vist el vídeo no tinc ni fava de com va anar. Per la meva banda, de lateral interior a la carregada de la torre, em venia una mica cap a la meva banda, semblava que hi mancava una mica de pressió. Tampoc no he demanat com va anar, sembla que molt bé per a tothom. També s'ha de dir que, com que estava explicant com fer fotos i tal, vaig arribar que la pinya ja era tancada i hi vaig entrar tard perquè no trobava el meu lloc habitual. El cinc estava perpendicular respecte a l'Ajuntament, quan jo me l'esperava horitzontal, posició que encara em va desorientar una mica més.

Diada Morada dels Moixiganguers d'Igualada

Així que tot era molt maco i res no feia mal i vem poder contemplar la figura de la Muixeranga, una "alta de 5". I començava la segona ronda, amb una velocitat d'aquelles que per sort és un novembre càlid, perquè si fos un novembre normal ens hauríem glaçat en primera ronda.

Diada Morada dels Moixiganguers d'Igualada

En segona vèiem passar un intent desmuntat de 4de8 dels Moixiganguers que era un poema, amb molts nervis, mides estranyes i esplèndides remenades. Després era el torn del de Sagrada Família, que va pujar encara pitjor, amb canvis al tronc, molt males mides i tot desfet, que es va desmuntar força aviat. En repetició, els Moixiganguers van pujar un altre 4de8 també força nerviós però molt més ben lligat, que es va carregar amb inquietuds; quan l'acotxadora baixava dosos un quint es va acabar asseient damunt de quarts i l'acotxador es va despenjar per l'altra banda d'una manera que sempre esfereeix, tot molt lòcut. Malgrat el despenjament, 4de8 descarregat segons tothom, i després d'un castell de SaFa tiràvem el 3de7 per sota. El vídeo del castell dels Moixis és força distret:

Vaig tornar a entrar de contrafort per la plena del 3 per sota i vem anar notant que la cosa es feia amb molta tranquil·litat, vem carregar i descarregar i lloat sia Jaume Barri. Al vídeo que han penjat a Facebook es veu molt i molt compassat, amb unes darreres aixecades a l'uníson que eren un goig. Dotzè 3de7s de l'any, una gran feina, som la colla que més n'ha fet de llarg, malgrat que els rècords històrics en una sola temporada els tenen colles com la Vella o Barcelona, que van provar el 3de8 per sota, amb vora una vintena de 3de7s en un sol any. Altres colles que en feien molts abans, com Sagals i d'altres, també en tenen més. Pel que fa al 5de7, ja n'hem completat 19, empatats amb Xics de Granollers, que és el sostre del 2015.

Diada Morada d'Igualada, 2015

La Muixeranga feia una figura seva, "la trobada", i tornava la gresca amb la tercera ronda, que ja anava sent hora de plegar que estàvem cansats. Va passar alguna cosa estranya amb el torn de rondes i ens va tocar abans que Moixiganguers, o sigui que SaFa va fer el seu 3de7 i nosaltres vem muntar el 4de7. El castell en general no estava bé, però tampoc no estava tan malament, tot i que per la meva banda va resultar que ningú no sabia què collons volia, si dreta o esquerra, i que jo deia que la dreta espitgés però sembla que no em sentien més enllà del primer lateral (que tampoc no deia res a ningú, potser ni tan sols em sentia ell). El cas és que el Ramon, que sempre parla baix, vaig sentir que pronunciava "esquerra" i vaig donar per descomptat que demanava que el lateral d'aquella banda estrenyés més: el resultat va ser una remenada per la meva banda i un altre crit que fos la dreta la que fes més feina. Sembla que hi havia algun canvi per dalt, mentre que d'altra banda aquí es veu el Ramon dient-me que espavilés.

Diada Morada dels Moixiganguers d'Igualada

En vaig sortir força emprenyat i vaig decidir que em desenfaixava i anava a trobar la plaça de Cal Font, que vaig acabar trobant després de rondar rambla amunt i avall i entrant per un carreró que menava a una xemeneia. Vaig arribar fins al carrer de l'Aurora, però ja havia passat massa temps i no volia perdre l'autocar, i la puta merda mòbil s'havia tornat a quedar sense bateria, o sigui que vaig girar cua i cap a la mateixa plaça després de pixar en un arbre, i encara em va costar una mica de retrobar l'Ajuntament.

Diada Morada dels Moixiganguers d'Igualada

En arribar-hi els Moixiganguers ja havien fet el 9de7 i els pilars es descarregaven; vaig veure el nostre de lluny ja pràcticament acabat, que em van dir que havia patit com una mala puta i a mi que tant se me'n refotia. La Nova Muixeranga havia fet el de 5 per sota, i tal i tal.

En resum, nosaltres vem acabar anant a la diada mig de tràmit i amb poca tensió, quan l'havíem plantejada de cara a barraca. Els Moixis van fer la millor actuació de la temporada amb un 2de8f molt solvent però amb moltíssims dubtes al 4de8, a més d'un 9de7 que no vaig veure perquè estava voltant porai emprenyat. I Sagrada Família va exhibir un 4de8 molt flonjo amb canvis que va marcar la resta de l'actuació. La Nova Muixeranga va fer les seves figures, que són curioses si no s'han vist mai en directe.

A l'autocar vaig anar escurant una altra birra i xerrant amb el Paco i em vaig anar relaxant, i al final vem tornar a la Closca tard, devien ser més de les 10, i vem estar-nos allà una estona i els qui hi havien cap a mitjanit no coneixien Kortatu (però esclar, la puta merda reguetonera que perrea pels puestus, això sí que tothom ho coneix). Molt poc més tard tancàvem la paradeta i a dormir, que estava molt cansat.

Diumenge hem participat, d'altra banda, en això d'"Esplugues toca per la Marató" que organitzen els Drums, una colla de percussió que té cinc anys. Un pilaret girat a la pista vermella del Pou d'en Fèlix amb el Tono de baix i alguns batucaires fent-nos pinya i visca l'univers.

Esplugues toca per la Marató

Per acabar, parlarem un moment del soscaire™ de divendres a l'assaig. Doncs resulta que entrava d'agulla al 4 quan vaig sentir repetidament el meu nom, i vaig anar cap a on hi havia la Marina i vaig ser informat que un nen havia posat el casc d'assaig a la taula de les pinyes, on havia col·locat les ulleres, que a causa del desplaçament del casc van caure planes a terra. Amb l'impacte es va esquerdar un vidre. Com que tothom em preguntava si m'havia fotut una altra patacada amb bici, doncs la resposta és no.

L'actuació completa:
Moixiganguers: 2d8f id4d8 4d8 9d7 2p5,(1id) 2p4
Castellers Sagrada Família: 7d7 id4d8 5d7 3d7 p5
Cargolins: 5d7 3d7xs 4d7 p5
Nova Muixeranga: Alta de 5, trobada, la tomasina, p5xs

Fotos:
Igualada Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157660953511902
Igualada CdE: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157660987905731
Toca Marató: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157660955847912

Vídeo:

Festes de Tardor de Sant Just, 2015

| No Comments

Aquesta setmana han estat festes de Sant Just.

A Sant Just fa alguns anys que hi nem i és un poble germà amb el qual tenim molta relació per vincles diversos. Per exemple, ens diem «cargolins» per culpa seva, segons diu la llegenda populart (informació sobre aquest malnom: http://www.cargolins.cat/la-colla#cargolins). Aquest any no he anat als concerts ni a res de la festa de Sant Just perquè havia estat pescant truites per l'Ebre; per exemple, aquí hi ha una foto de Flix:

La visió cap a Ascó és una mica depriment, la vritat.

Com que venia en Renfe (que només triga dues hores i mitja de Móra a Sants amb un retard mitjà de 15 minuts; ahir, només de 8) i vaig haver de passar per casa per agafar els trastos de castells i carregar una mica la càmera, em vaig perdre la xiroia cercavila que escomençava al Parador i peria a Can Ginestar, on actuem. Vaig ésser-hi arribat a les 11.45 i ens vem disposar a començar la cosa.

Festes de Tardor de Sant Just, Castellers d'Esplugues

Els tres pilarets d'entrada van donar pas al 4de8.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

Per Sant Just acostumem a desmuntar el 4de8: el 2013 dues vegades, l'any passat va pujar després d'un altre de desmuntat i al tercer peu molt desmanegat (possiblement és el 4de8 més atrotinat que hem descarregat) i enguany no podia ser diferent, perquè els catalans som gent de tradicions i ens agrada fer les coses així com cal.

Festes de Tardor de Sant Just, Castellers d'Esplugues

Així que fidels a la tradició vem enfilar el 4de8 en primera ronda, que va pujar desmanyotat i tremolós, tot i que semblava que es podia defensar. Un rengle estava com massa entrat, o entregirat, tot plegat era una olla de grills i, finalment, amb dosos col·locats hom decidí assenyadament de fer baixar la cosa.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

La meva opinió era, aleshores, que estava per desmuntar, tot i que potser esfetgegant-nos com l'any passat l'hauríem pogut completar. La Gemma comentava que, com que a l'assaig de divendres no havíem posat dosos a la pinya --que sembla una condició sine qua non per fer el 4de8 a plaça--, doncs l'havíem hagut de fer a Can Ginestar.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

Els Moixiganguers, per la seva banda, ens ensenyaven tot seguit com es descarrega el 4de8, que també van haver de defensar.

diada-st.just - 25 de octubre de 2015-17

En repetició, per evitar suposo la parida dels peus desmuntats de l'any passat, vem decidir posar una mica més de seny encara i vem ajornar el carro gros per a la segona ronda, una decisió que vaig trobar encertada. Vem pujar un 3de7 per sota en què vaig tornar a entrar de contrafort. La sensació va ser que el vem fer força bé; les sàvies paraules d'en Joan Pujadas van fer efecte i, per comptes de perpetrar un tres de set per sota horrible i desastrós, en vem expedir un de bonic i esvelt. Alabat sia Jaume Barri, onzè 3de7s al sarró.

diada-st.just - 25 de octubre de 2015-22

En segona ronda, per tant, tornàvem amb el 4de8. Els mots del Pujo encara ressonaven dringadissos per les orelles dels benaurats cargolins, que, un cop per fi es va haver tancat la pinya, van veure com s'enfilava un carro gros puixant i magnificent que, en tot cas, va començar a tenir alguns problemets de no res amb els dosos col·locats. L'estructura va començar a remenar-se una mica, les mides es van començar a perdre una mica i tot plegat era una mica incòmode. Una aleta bonica va esgarrapar el cel santjustenc amb la refiladissa de les gralles, que ens va sonar com música celestial o la 3a de Beethoven, que segons Carson McCullers blablabla.

El castell el vem haver de defensar una mica a la descarregada però, malgrat tota la pesca, va semblar que no corria gaire perill en tota l'estona. Com que ja és el quart descarregat de l'any --més un de carregat i sis intents desmuntats-- sembla que estem arribant al punt dolç aquell de confiança de poder defensar un castell que no sempre ha d'anar bé. Encara se'ns obre com una magrana si no tenim prou pinya pròpia, i si els assajos no van bé a plaça el castell se'n ressent d'allò més, i tot allò que se'n pot dir, però bé: cada cop el tenim més apamat i els numbrus així ho certifiquen. Ens resten dues diades, Igualada i Sant Cugat, on pretenem repetir-lo --pel cap baix, a Igualada-- i, fins i tot, si anessin excepcionalment bé els assaigs, podríem provar el 3de8 --però sembla que això té més numbrus d'acabar passant la temporada vinent. En definitiva: som colla de vuit, al·leluia, lloat sia Jaume Barri.

diada-st.just - 25 de octubre de 2015-26

En aquesta foto de l'Humbert encara sembla que el castell estigués més o menys bé (és que l'Humbert és un artista), en aquesta es veu més rarot:

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

Hi va haver una certa eufòria:

diada-st.just - 25 de octubre de 2015-29

Ja havíem fet els deures i només ens restava la cosa aquesta del 7de7, que em diuen per l'orellera™ que era el quart de l'any. L'any passat també l'havíem desmuntat a Sant Just, i sembla que hi havia una certa conya amb aquest tema. En tot cas era l'hora de tornar a tastar la maleïda Truita de Ceps, que va pujar molt malament, molt desquadrada, amb molts crits i xiscles procedents de tot arreu, amb els terços capolant els segons en una meravellosa i esplendorosa ballaruga --«les truites Esplugues les fa amb ballarugues»--, soberga, superba, insuperable sardana de set pisos oblongs, boteruts i cridaners.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

Havíem fet un poema, i el Joan se'l mirava amb aquests ulls blaus emanant serenor conhortadora al castell, que havia bregat abans de ser expugnat.

Festes de Tardor de Sant Just, Castellers d'Esplugues

Amb això ja pràcticament havíem enllestit. El meu mòbil feia figa i vaig trobar un endoll dins de CanGi per poder continuar piulant el resultat de l'actuació, que va ser aquest:

#SantJust final
#castellers #esplugues 3p4 id4d8 3d7s 4d8 7d7 2p5 4p4
@moixiganguers 2p4 4d8 5d7 3d7 p5
@CDTerrassa p4 4d7a 5d7 3d7 p5

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

Dels pilars, ni fava, els vaig veure més o menys bé. Pel que fa als 4 del final, doncs igual, visca tot. Una diada de Sant Just per emmarcar, una de les millors del nostre historial, cervesa habitual a la paradeta de la plaça de l'Ajuntament i cap avall a la Closca, on havíem de celebrar que la CCCC ens considera oficialment colla de 8.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

La Marta feia trampa a la pinya dels pilars:

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

De les altres colles, doncs no hi ha gaire res a dir. Els Moixiganguers, després del 4de8, que no va ser el millor del món però que sí que va anar més bé que el nostre, van descarregar el 5de7 i un 3de7, suposo que per quan tornin a fer el 3de8. Només els resta la seva diada, la setmana vinent, on nosaltres, si tot anés molt bé, potser provaríem el 3.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

Els Castellers de Terrassa eren relativament pocs i no van passar de fer el que diu aquí dalt, sense gaires problemes.

Castellers d'Esplugues a Sant Just, 2015

I res més, dues diades, les fotos que ara s'acaben de penjar, i visca Jaume Barri.

Josep/Anna C.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157658032093984
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157659943261959
Humbert: https://www.flickr.com/photos/132255549@N08/sets/72157657988831374
Sílvia: https://www.facebook.com/silvia.lozanogarcia.7/media_set?set=a.10208122505649267.1073741877.1499291512&type=3

2015, diada a Sant Antoni (BCN)

| No Comments

Hola!

Diumenge vam actuar al barri de Sant Antoni, un indret que no em consta que haguéssim petjat mai abans. Pot ésser? Qui ho sap!

Actuació a Sant Antoni (BCN)

Havíem quedat a les 11 per baixar-hi amb bici, i jo a les 10.50 m'espolsava la son de les orelles després de la visita la nit abans al Correllengua de Sant Just, on hi van haver corrandes --en què el Macià va llepar força-- i concertet de Miquel del Roig, que sembla que es va esgrogueint de mica en mica.

Així que em disposava a agafar la bici per arribar a l'Ajuntament d'Esplugues cap a les 11.15 quan un soscaire™ va ésser esdevingut i una roda va començar a llepar el quadre de la bici. En aquest cas va ésser ops d'anar a agafar la bici grossa de mon pare, que no es fa servir gaire, per poder davallar joiosament xirois amb goig cap al Sant Antoni gaubancer.

I fórem arribats a l'avinguda de Mistral i aparcàrem les trunyocletes a l'aparcabicis i fou el moment de mirar el cel, esguardar les colles i veure que havíem arribat amb el temps fort just però prou com per coldre la festa amb libacions a Demèter.

Diada a Sant Antoni (BCN)

I així encetàvem la cucurbitàcia amb tres pilars de 4, amb la parelleta Paula/Masche i el Marc i aquelles coses. Així somrèiem al dia gris per encarar el gran repte, el peix gros del cove, la fita de pes, i tralarà: el 4de8.

diadapoblesec - 18 de octubre de 2015-6

El castell va pujar amb alguns dubtes, no estava del tot clar i una remor somorta o no tan somorta planava damunt la pinya. El 4 es va anar bastint amb una remenadissa constant, però controlada; per dalt semblava que començava a prendre unes mides una mica boterudes. No sé si va ser dels ràpids o dels lents, perquè se'm feia etern; l'enxaneta va travessar i vam haver d'aturar el moviment, tant a pinya com per tronc, perquè la remenadissa ara començava a tendir a sacsejada, i les mides boterudes s'anaven imposant. El meu baix semblava que s'enfonsava una mica, vam aguantar la construcció i carro gros que va arribar a destinació feliçment.

Actuació a Sant Antoni (BCN)

Aquí, la descarregada del castell, segons ho veia el Pujo segons ho veia l'Humbert:

diadapoblesec - 18 de octubre de 2015-7

Em deien que havia estat força semblant al de Can Vidalet, que va quedar només en carregat; bé, jo el vaig veure que si més no li hem pres la mida i el podem defensar força. Ara caldrà esperar l'adveniment del 3.

Diada a Sant Antoni (BCN)

Aquest castell era el vuitè 4de8 descarregat en 3 anys --el novè descarregat des del primer del 2012--, fet que significa que per a la CCCC som "colla de vuit" de ple dret, cosa que ens afecta bàsicament per l'assegurança i poca cosa més, a banda del suposat prestigi davant la resta de colles: la constància en aquest nivell.

Diada a Sant Antoni (BCN)

En primera ronda els malparits de Bandarres ens havien descarregat un 2de7 que vaig veure força maco, i en segona ronda ens van plantar un 4de8 que diria que va anar més remenat que el nostre, amb alguna sotragada interessant, però que van poder completar una mica amb l'ai al cor.

diadapoblesec - 18 de octubre de 2015-11

Després del seu carro gros ens va tocar un 3de7 per sota en què vaig entrar de contrafort, una posició des de la qual amb prou feines es veu res. He tornat a mirar-ne el vídeo i les impressions de plaça es confirmen: no va patir gaire, tot i que les dues darreres aixecades no van acabar d'anar alhora; en tot cas, alabat sia Jaume Barri, ja n'hem fet 10, un rècord histriònic.

Actuació a Sant Antoni (BCN)

Començava la tercera ronda i els Bandarres, que s'havien ensortit prou bé amb el 2de7 i el 4de8, sembla que havien exhaurit les forces i no van poder salvar un 3de7 per sota que se'ls va esberlar en una de les darreres aixecades, després que anés pujant força rebregat. La caiguda, que sembla que no va ser gaire greu, si més no va tocar un casteller del Poble-sec, que va haver de ser retirat amb ambulància. Sembla que no va ser res, però ens vem quedar sense ambulància i, després d'haver esperat una estona, vam donar per finida la diada amb uns pilarets de 4.

Diada a Sant Antoni (BCN)

Bici cap amunt i a celebrar a la Closca que érem colla de vuit, malgrat que ja ens en consideràvem (si més no, jo), des del 2012, i que la festa de debò la farem aquest diumenge després de la diada de Sant Just.

Diada a Sant Antoni (BCN)

Només em resta parlar de la Jove de Barcelona, amb qui a Esparreguera vem tenir mal rotllo i que espero que diumenge se solucionés. Ells venien a totes a fer el màxim que tenen en cartera: un 5de7 força maco i un 4de7 amb agulla que el recordo una mica estrafet. Estava sent una diada molt maca per tothom, però el malastre va irrompre i va eclipsar el dia, que d'altra banda continuava sent núvol.

Fotos de diumenge amb Castellers del Poble Sec i Jove de Barcelona:

#SantAntoni
@bandarres 2p4 2d7 4d8 i3d7s 2p4
#Castellers #Esplugues 3p4 4d8 3d7s 3p4
@jovebarcelona 2p4 5d7 4d7a p4
Suspès manca ambulància

Diumenge vem tornar al Serrallo. A banda de les dues actuacions al malaurat i avorrible Concurs de Tarragona, només hem actuat en aquesta ciutat quatre vegades més: les tres "Diades Blaves" dels Xiquets del Serrallo dels anys 2008, 2010 i 2015 (la del 2010 a la plaça dels Sedassos; les altres dues, pel port segurament), i el 1998, convidats per Sant Pere i Sant Pau. És a dir, no és un territori que acostumem a calcigar i, amb tot, els darrers anys ho hem fet força més sovint: cinc cops des del 2008, una només abans, el 98. El 2010 als Sedassos vam descarregar 3, 4 i 3de7 amb agulla; el 2008, segurament pel port, 3, 4 i 2de6. Es dóna la circumstància que ara per ara només he fallat a dues actuacions: la de Can Vidalet d'aquest any i aquella de TGN del 2008, o sigui que res.

Enguany no anàvem gaire a totes; jo, per començar, no havia passejat en tota la setmana per castells per raons diverses. Anàvem amb el ralentí després de Festa Major i les mirífiques coses que havíem fet: grans castells com el 4de8, enormes baluernes oblongues i boterudes com el 9de7. Dimarts havíem passat per can Carallot, i divendres je sais pas com putes van anar les coses. O sigui que en la cartera teníem el 5de7 acostumat i 3 i 4 de 7 per acompanyar.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

Els autocorbs trigaven a arribar i nosaltres vem passar a conèixer el local dels Xiquets del Serrallo, on vem trascolar un quintet. Quan per fi van aparèixer vam desfilar cap a la zona mínimament transitada del moll i apa, a començar.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo 2015

Com que érem quatre piules vaig entrar en els meus llocs habituals: de lateral interior per la torre del 5 i d'agulla als altres dos. En el primer 3de7 no acabàvem d'estar del tot còmodes per baix a la pinya, almenys a la meva zona, i no sé si hi van haver cosetes per altres puestus, però el castell des de dins es va veure més o menys rodonet i tranquil i amb algunes conyes dels segons i d'altres, i es va descarregar sense altres qüestions noticiables. Com es pot veure, no hi havia gaire neguit en la descarregada del castell:

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo 2015

En segona ronda encolomàvem el 5de7. Anàvem força justos de pinya i sembla que tot plegat ballava sardanes. Com de costum, no vaig veure res des del meu racó, pel que vaig sentir per dalt no van estar precisament còmodes, però mira, tu, diria que ja era el 18è 5de7 de l'any.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

A la foto sembla que la plena del 3 està força oberta, i a plaça vaig sentir que la torre estava una mica destarotada, però no en tinc ni idea.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo 2015

Mentrestant havíem anat a buscar entrepans de truita i, d'altra banda, una noia de CDC va venir a donar-me els diners de la porra, que havia guanyat jo: vaig posar 53 per a JxSí i 10 per a la CUP. Aprofito per no barrejar política amb castells per comentar que el Mas se'l poden confitar i que de moment estic content d'haver votat els cupaires. També vaig adquirir una bossa castellera d'aquestes que venen a la paradeta, que vaig pagar després amb els diners de la porra. A la barana on endrapàvem els entrepans ens homenatjaven.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo 2015

Després d'aquest interludi tan interessant, va ser el torn del 4de7. Vaig tornar a entrar d'agulla; tampoc no acabàvem d'estar còmodes, les agulles hauríem acabat fent el rombe si hagués estat de vuit, però apa, despatxat i bona nit.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

A l'hora dels pilars hom diu que no en teníem de 5 (bé, això m'ho he inventat jo ara mateix). El cas és que en vem fer dos de 4, i llestos. Per primer cop en vés a sapiguer quant de temps, vaig fer d'agulla en un pilar (sempre me'n faig escàpol).

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo 2015

Jo vaig enfilar cap a Móra d'Ebre, els Autocorbs van volar per l'autopista com un còrvid camí de la Closca dels Cargolins, i aviam si demà vaig a assaig.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

Pel que fa a les altres colles, sembla que era el primer cop que actuàvem amb els Xiquets de Vila-seca, una colla que com que no segueixo gens em pensava que seria semblant a la Global de Salou (que crec que va desaparèixer fa un parell d'anys després d'un periple ben curt i lamentable); tanmateix, els vaig veure molt bé amb un 4de7 i un 3de7 més un 5de6 i pilar de 5 per acabar: vaig aplaudir-los encomiàsticament i copiosa interiorment.

Escut dels Xiquets de Vila-seca

Els Xiquets del Serrallo van fer 3 i 4de7, però en segona ronda es van menjar amb patates un 4de7 amb agulla que semblava molt insegur. Quan l'estaven desmuntat, l'acotxador o l'enxaneta es va despenjar força espectacularment; la resta de l'estructura es va desmuntar sense més incidències. El nen va caure damunt el Verdu, que se'n va anar amb l'ambulància però que en va resultar il·lès (al·leluia!).

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

Van resoldre la qüestió amb el 2de6; al començament ja pensava que ens tornarien a engaltar un altre 2de7.

Diada Blava dels Xiquets del Serrallo, 2015

I què més? Doncs res més, quan tingui les fotos pujades aviam si publico això. Un cap de setmana molt maco i Tarragona continua sent força bonica.

Fotos:
Josep/Tresa: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157657184292013
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157659095860090

@XiquetsSerrallo 3d7 i4d7a 2d6 4d7 p5
@cargolins 3d7 5d7 4d7 2p4
@xiquets_VS 3d7 5d6 4d7 p5

Festa Major d'Esplugues, 2015

| No Comments

Doncs dijous l'assaig va anar força bé. S'havien centrat esforços en el fet que vinguessin castellers antics i d'altres colles per evitar el galliner dels "porta un amic". S'hi volia anar amb tranquil·litat, fent proves bones netes i de pinya, perquè se suposava que "la feina ja estava feta" i que només calia polir detalls (per exemple, alguna pinya bona del 9...) i agafar confiança.

Vem fer birres en acabat i vem passar per la moscatellada. Al final la nit es va allargar una mica...

L'endemà era el dia del pregó. Hi vaig arribar sense presses, la gent es va anar aplegant al Brillas, es va fer l'homenatge al roure pels "qui ens han deixat" i vem anar fent cap a l'Ajuntament, amb algun castellet pel camí i alguns pilars.

Festa Major d'Esplugues 2015

Hi pujava gent poc habitual, as usual:

Festa Major d'Esplugues 2015

O com això:

Festa Major d'Esplugues 2015

El pregoner enguany era en Fanguet, un personatge de ficció que apareix la nit de Reis, i no sé, tot plegat força estrany, típic d'aquest poble esfotrassat. I aleshores el Ferro Ferro amb en Marcel Casellas i en Quico Pi de la Serra.

Festa Major d'Esplugues 2015

Enguany ningú no va treure l'estelada al balcó perquè troben que és fer el notes i aquestes coses. Vem sortir en crematasques a ritme cargolí fins a la zona on tocava Káncer de Sida.

Sé que és un grup que no agrada en general. Fan un punk que bruteja una mica i tenen unes lletres que de vegades tendeixen al nihilisme rebentaire. Bé, a mi m'agraden força, què hi farem. Després molta gent que bescanta grupets així de punk adoren merdes fastigoses pensades per a subnormals comatosos, com Txarango et caetera.

I vem pul·lular un altre cop força estona per llà, i es va fer tard, a les 6 tancaven barraques i vem començar a desfilar. La colla tenia torn de barraca, com a gran dada i com és habitual.

Cercavila infantil Castellers d'Esplugues

L'endemà era dissabte, dia de Prediada. Em vaig haver de perdre els actes del matí i vaig acabar passant-hi a l'hora que sortia la cercavila des de la biblioteca cap al Brillas. Vem fer pilarets pel camí, un dels quals davant els iaios de la Fèlix Llobet, vem saludar gent antiga que feia acte d'aparició i ens vem instal·lar als jardins del casal cultural per principiar l'esdeveniment, acompanyats amb els Xiqüelos del Delta.

Festa Major d'Esplugues 2015

I què direm de la Prediada? D'entrada, com sempre, que se n'hauria de dir "actuació de vigílies", o "vigílies de festa major" ("vigílies" a seques ja va bé), com diuen a la immensa majoria de poblacions de Cathalunya. Com tothom sap, és una actuació poc agraïda, amb molt d'enrenou, un correfoc infantil que hi passa, la barraca sovint amb música esbotzatimpans i moltes altres distraccions, com venedors de globus. Per això ja fa temps que ens la prenem amb força calma i hi convidem només una colla, per fer més via.

Vigílies FM Esplugues 2015

Començàvem amb el 4de7, que va pujar una mica desquadrat i va començar a remenar. Amb acotxador col·locat o col·locant-se, no se sap què va passar que no es va veure clar i es va tirar avall. Des de l'agulla semblava per descarregar, però ja se sap que aquest castell sempre el desmuntem amb Xiqüelos.

Festa Major d'Esplugues 2015

En repetició va anar amunt i avall i descarregat. Ja no recordo gaire com va anar, la veritat, en recordo la remor i alguna remenadissa, i fressa i bellugueig, però res, despatxat.

Vigílies FM Esplugues 2015

En segona ronda enfilàvem el 5de7, que enguany estem fent com botifarres: era el dissetè. En aquest castell, com de costum, vaig entrar de lateral interior per la carregada de la torre i, com és costum, no en vaig veure res. Només recordo que el castell venia cap a la meva banda, però jo aquell dia estava força atrotinat pels dos dies anteriors i amb prou feines em servava dret jo mateix.

Vigílies FM Esplugues 2015

En tercera ronda enxufàvem el 3de7, que la meva bella memòria remembra com dit i fet i a passar cap al pilar de 5 de comiat. Per acabar, un pilar de 4 de la canalla, amb folre, que vaig esguardar de fora estant car havia hagut ops d'orxegar el glop d'aiga adés begut. I és que en Jep no està fet per nedar.

Vigílies FM Esplugues 2015

El Joan ens va convocar en un racó dels jardins per dir-nos que l'endemà blablabla (és a dir, vaig deixar d'escoltar-lo quan vaig veure que ens deia el mateix que a assaig). Pel que fa als Xiqüelos, van fer castells de 6 de vegades una mica aixins desmanegats però en general sense perill.

Vigílies FM Esplugues 2015

Com que veia que no em trobava gaire bé vaig sortir volant del Brillas i vaig mirar de descansar una mica a casa: em vaig clapar de seguida. Cap a mitjanit em vaig despertar, vaig menjar alguna cosa i vaig trescar feliçment cap al carrer de les Piles, a tocar de l'Isidre Martí, on hi havia el concert folk del sopar dels Bastoners, que sempre hi vaig i no me'l volia perdre. En el primer ball vaig estar a punt de trallar, però al final vaig anar bevent aigua i, quan ens van informar que calia escurar el barril de cervesa, vaig fer de freixura cor i vaig servir-me un parell de gots de birra.

El bonic concert de folk va finir i vem passar per barraques, desobeint com cada any les admonicions del cap de colla de torn, que sempre ens insta a colgar-nos d'hora. Allà vem estar mirant la cosa, em van recordar coses de la nit de dijous que més val metre en oblivió i al capdavall va aparèixer un nano d'ERC que fa anys que volta, que anava massa trempat i que em va mantenir despert fins a les 9 del matí: és el primer any que vaig a matinades.

Matinades Festa Major Esplugues 2015

A l'altura de la Plana, a les nou tocades, vaig decidir que potser seria bona idea mirar de dormir una estona i em vaig posar el despertador a les 11.30. Cinc minuts abans no sonés em vaig llevar, em vaig inocular tres cafès i vaig desfilar cap a l'Ajuntament, que ja ens tocava.

FM Esplugues 2015

Diria que és el primer any en alguns enrere que no hem superat l'actuació de Diada de Festa Major anterior: enguany hem descarregat 4de8, 3de7s i l'andròmina del 9de7, que està clarament per sota de 4de8, 2de7 i 3de7s. Au, va, les ordenaré per nivell:

1a, 2014: pd4, 4d8, id2d7, 2d7, 3d7s, vano5, 2pd4
2a, 2015: pd4cam, 4d8, 9d7, 3d7s, 2pd4+2pd5, 2pd4
3a, 2013: pd4, 7d7, 4d8, 3d7s, 2pd5, 2pd4balcó
4a, 2012: pd4cam, pd4, 4d8, 7d7, 5d7, 2pd4+2pd5, 2pd4
5a, 2010: Pde4, 5de7, 3de7s, 4de7a, vano5, 2Pde4 balcó
6a, 2011: Pd4cam, Pd4dol, 5d7, 4d7a, 3d7a, vano5, Pd4balcó
6a, 2009: 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde5, 3Pde4balcó
8a, 2008: Pde4, 3de7, 5de7, 4de7, Pde4, 3Pde4
--, 2007: 3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4

Així, el darrer cop que passava això va ser el 2011, per raons de força major. En fi, que tant és. També és interessant mirar aquests anys i veure quin castell era la "novetat":

2015: primer 9de7
2014: primer 2de7 descarregat
2013: res, només millor diada històrica
2012: primers 4de8 i 7de7
2011: res, diada de circumstàncies
2010: primer 3de7s
2009: primer 3de7a
2008: primer 5de7

Només volia ordenar això, tampoc no ve d'aquí. El que sí que és segur és que aquesta va ser la FM amb més camises pròpies: 186 d'"útils". I daixò.

Pel que fa a la torre, aquest castell ha estat planant com un fantasma (com sempre, vaja) fins a darrera hora de la diada de diumenge, i si no s'ha fet ha estat... bé, pel de sempre, qüestió de confiança, d'acabar de polir-la i fer-la més fineta i àgil, de resoldre problemes... És possible que la fem enguany? Jo crec que justejava una mica per la Diada, però que es podria haver descarregat perquè l'hem passada sencera neta alguns cops i les proves amb pinya no anaven malament (potser no anaven perfectes, però bé).

Havia sentit que deien que no parléssim d'aquest 2de7 però, com és costum, faig el que em don la puta gana. Per cert, se'm veu a l'agulla en aquesta foto de l'Humbert:

DIADAesplugues - 20 de setembre de 2015-4

Començàvem de 4de8, que era l'inici pel qual tothom apostava. L'havíem desmuntat un piló de vegades seguides aquest any (5), l'havíem descarregat un cop i carregat un altre, els assajos havien estat bons i tot indicava que si no passava res d'estrany estava al nostre abast. Va pujar força bé de mides, potser una miqueta desmanegat, i es va carregar molt ferm; a la descarregada els petits desarranjaments es van desarranjar més i es va remenar una mica, un moviment que es va aturar perfectament i que ens va permetre de descarregar el castell sense gaires problemes. Un 4 força maco i a pensar en el 9.

DIADAesplugues - 20 de setembre de 2015-6

Del 9de7 se n'havia parlat des de feia força temps, almenys que jo recordi des de la primera temporada del Lluís, però es veia molt difícil perquè calia molta gent de tronc i també molts elements a pinya que sovint no teníem, com ara totes les crosses necessàries i mil impediments més. Enguany es va presentar com a objectiu possible i sembla que es va començar a preparar des de bon començament de temporada, rodant gent nova o inhabitual en totes les posicions necessàries i fent algunes proves de pinya "per parts" en alguns assajos. Aquest setembre hem fet dues proves de 9 a plaça (anatema) i algunes per parts i dues de senceres (que jo recordi, he faltat a alguns assajos). En fi, semblava que la pinya estava una mica verda, però el tronc havia anat passant sencer de sis algunes vegades, i semblava que si la pinya l'agafava bé es podria fer sense moltes complicacions, només algunes, les derivades del fet que el castell dura tres quarts d'hora i que per consegüent es desquadra i coses per l'istil.

FM Esplugues 2015

A plaça evidentment el vem tirar a la primera. Sembla que estava raonablement ben quadrat. Com que sabia que havia de durar mitja vida, em vaig dedicar a aguantar la cuixa del meu segon (com al cinc, anava de lateral interior de la torre) i, quan veia que brandava una mica massa, estrenyia amb més força. El castell el fem amb una sola enxaneta perquè, pel que sembla, de canalla per a aquesta andròmina també anem escassos, i aquest fet contribuïa a fer-lo encara més llarg: amb tot, segons els puristes, millor amb una de sola.

DIADAesplugues - 20 de setembre de 2015-23

Aquest castell té una certa diferència amb els castells "nous" anteriors: 5de7, 3de7s, el 2de7 descarregat de l'any passat, fins i tot el 7de7... Si més no, per a mi la gran diferència és que aquest castell no em motivava gaire gens: m'agrada una mica més que el 7de7, serveix per rodar molta gent i perquè molta pinya toqui cuixa, però en general no deixa de ser un invent de circ lleig que serveix d'excusa mentre no arriben les coses importants, com el 2de7, pensar en el 3de8, etc. Era important segurament fer-lo perquè demostra la potència de la colla, però fora d'això, si aquesta potència no es materialitza en castells més importants (com ha passat, per exemple, amb Moixiganguers), doncs aquest 9de7 es pot confitar una mica. Si la qüestió és empescar-se una andròmina, el següent pas seria provar la marieta aquella, el 5de7 amb agulla, de què se'n va parlar també amb el Lluís.

Festa Major d'Esplugues 2015

En fi, va ser en aquest moment que hi va haver el gabinet de crisi i es va acabar descartant el 2de7. Vem portar a plaça la bala de la recambra, el 3de7 per sota. Com que he faltat a alguns assajos i ara em foten de tercer aixecador, aprofito per desaparèixer de la pinya i fer fotos. El castell de fora estant va pujar millor que el del Poblenou, però també hi va haver una rebregada important en la darrera aixecada, amb un plegament d'Aleix menys esfereïdor que l'anterior. En resum, un 3de7 per sota una mica remenat però força més controlat que l'anterior. Ja és el novè que fem enguany, el nostre rècord (el màxim eren els 7 de l'any de Buñuel), i potser caldria veure si batrem el registre màxim de qualsevol colla de la història històrica.

DIADAesplugues - 20 de setembre de 2015-42

Encara anava amb l'estómac regirat i havia estat patint al 9de7; tot i que havia begut molt poc el dia abans, gairebé no havia dormit i estava molt cansat de tota la resta de la setmana. Començava a arrossegar-me com un parrac per la plaça; vaig fer fotos al vano amb dos pilars de 5 que vem fer per plegar (un altre cop d'esquena a l'Ajuntament) i vaig veure els rebentabalcons, i aleshores vaig fer disquisicions sobre si havia d'anar al local o passar a dormir.

Festa Major d'Esplugues 2015

Pel que fa a les altres dues colles, doncs Sants va tornar a fer la nostra plaça de 9, des que el 2011 Minyons hi fes el primer 3de9f, aquest cop només carregat, després que uns moviments que pujaven del folre acabessin esberlant-lo. També van desmuntar un 4de9f que va semblar molt tendre i que es va desmuntar molt aviat, i això malgrat que ja n'han descarregat dos enguany. La resta de castells, de 8, van ser força tranquils, igual que Capgrossos, llevat d'alguna cosa. Al nostre web hi ha més info d'això.

Festa Major d'Esplugues 2015

Et voilà:

Festa Major d'Esplugues 2015

I vaig passar per la Closca, on vaig aprofitar la barra lliure per fer cocacoles, perquè no tenia esma de fer res més. Feia goig tornar a veure castellers mig retirats o jubilats del tot campant per llà i comentant els castells o el que fos. També hi va haver una representació de diverses colles: Sants i Capgrossos, i també Sant Feliu i l'Aureli de Gràcia. El Macià estava fet caldo i a l'hora de dinar vaig comptar que li havien fet 4 o 5 fotos, allà tirat en un racó clapant. Vem dinar, vem veure els castells, la gent va abraçar la disbauxa de seguida, vem fer una botifarra, feien titius a l'altra banda i després garrotins, i van posar a traïció un partit de bàsquet de la selecció de l'ominós Regne d'Espanya, i després per fi el partit del Barça, i després va anar passant l'estona i vaig passar-me a la birra, i hi vaig estar una estona fins que es va fer tard i ens van tancar la barraca.

FM Esplugues 2015

En conclusió? Doncs poca cosa, la vritat. Ahir estava pensant a deixar la colla una temporada o anar només a les diades o a algun assaig. Després de deixar la responsabilitat al capdavant de comunicació potser podria acabar d'agafar vacances. És el primer cop que recordi que per Festa Major estic força indiferent a la resta de l'alegria de la colla, i anava completament serè veient tothom regalimant gintònics per les orelles, i la perspectiva és que potser necessito un descans.

Tota la informació, al nostre web:
http://www.cargolins.cat/content/descarreguem-el-primer-9de7

Diada FM:
Castellers d'Esplugues: pd4cam, 4d8, 9d7, 3d7s, 2pd4+2pd5, 2pd4
Castellers de Sants: 3d9fc, 2d8f, id4d9f, 4d8, vano5
Capgrossos de Mataró: 2d8f, 3d8, 4d8, 4pd4+pd5

Prediada:
Castellers d'Esplugues: pd4, pd4, pd4, 4pd4, id4d7, 4d7, 5d7, 3d7, pd5
Xiqüelos i xiqüeles del Delta: 3d6, 4d6, 4d6a, pd4

Cercavila del pregó:
pd4, 3d6, pd4, 2pd4, 4d6a, pd4cam

El Poblenou, 2015

| No Comments

Doncs escric això sense les fotos penjades perquè les coses van com van, però aquest grup motla:

Recordo que el Pedro portava una samarreta d'aquest grup i que deia que les boles de so contundents li agradaven de vegades. Molaria que els que venien abans tornessin. Però la cosa és que on collons han de tornar. Tothom es fa el seu grupet a la colla, sense això la gent va a la deriva i fot el camp. Costa molt que la colla sigui activa integrant la gent. Però tant se val, perquè el problema és que es polititzen les coses. (Hint: això és demagògia).

Realment, aquests dies m'estan servint per veure que el projecte de colla no existeix gaire. Però bé, jo què sé, no en vull desbarrar més. On és la gent? Per què els que fèieu que m'hi sentís bé heu nat desapareixent per la raó que sigui? Fer castells és essencial per a una colla castellera, és la raó que existeixi, però al cap i a la fi és només secundari per la feina que ha de fer l'entitat. Us trobo a faltar, i no crec que hi hagi res a fer.

Pel que fa als castells, el grupet de Trunyocletes havíem quedat a una hora determinada (tres quarts d'onze), després d'ajudar a muntar barraques. Jo, conseqüentment amb el que he escrit a dalt, no hi vaig anar, a muntar barraques, perquè la nit anterior guanyava a botifarra amb el Txus a la Closca. Em vaig llevar a tres quarts si fa no fa, vaig fer dos cafès i vaig nar a arreplegar la bici aviam si enganxava el Pepins i la Marina, que ja havien sortit. I els vaig enganxar per la Diagonal, no recordo quin problema tenien, i tot va ser bonic.

Vem arribar al Poblenou i vem suposar que havíem de fer castells, o sigui que vem lligar les bicis i vem esparar que ens toqués. Érem tercers i sortíem de 5de7. Hi tornava a haver speaker, que és una figura que no ha de faltar en una actuació així com cal, com tothom sap. El 5 va ser oli en un llum (o no) i vem continuar amb el castell següent, el 3de7 per sota. Com que havia fallat a l'assaig de dijous i aquestes coses m'havien posat de tercer aixecador, és a dir, per llà pul·lulant, i per tant em vaig quedar fora a mirar com el pujaven. El castell va pujar una mica aixins no gaire maco, però a la penúltima aixecada una rebregada molt important va plegar el castell, que va estar a punt de col·lapsar, com diuen en anglès.

El tronc va entomar la batzegada i la pinya va redreçar la cosa, que es va carregar amb problemes però que es va poguer controlar. I en tercera ronda era el torn del 4de7, "prova del de vuit", que per la meva banda va anar una mica cuit perquè el baix sempre em pateix molt, vagi bé o malament el castell, però que per la resta va estar bé. Vem plegar amb un pilar de 5.

De les altres colles, n'hi hauria per fer dues cròniques més. No em ve gaire de gust, la vritat.

D'altra banda, al final de tot les colles havien decidit que farien cadascuna una prova de la seva cosa. Barcelona es va enfonsar amb un 5de9 amb folre, Gràcia va provar el 4de9 amb folre, i nosaltres vem tancar una pinya del 9de7, que era un putu galliner i que si Satanàs vol farem aquest diumenge.

Vem tornar tranquil·lament amb bici per la Diagonal, vem dinar, vem mirar els castells (m'he tornat a quedar la càmera), vem tornar a jugar a botifarra i ens van tancar la Closca i aquí som.

@CdBCN 5d8 4d8a id3d9f 3d8 p6
@cvg_cat 2d8f 5d8 id3d9f 3d8 p6c
#castellers #esplugues 5d7 3d7s 4d7 p5

Onze de Setembre a Badalona, 2015

| No Comments

Quan vaig entrar a la colla, suposadament (ningú no va comptar ningú) la majoria dels castellers no eren independentistes. Estava molt bé no treure estelades, perquè si en treies se t'emprenyaven, pel que sembla. La Gemma em va explicar fa poc la història d'aquest pilar, i jo què voleu que us digui, si la majoria no vol una cosa, doncs s'accepta i prout.

04 Correllengua 2002, Castellers d'Esplugues

El putu Flickr ara em fot una puta merda de codi increïble per enganxar les fotos aquí.

Sobre aquest tema, copiaré el que ha dit el dimitit sotspresident de la colla, en Jordi Figueras:

Pensament agressiu i malintencionat... mentre avui alguns feien un tres de nou, altres feien res de nou... [...] no, no ho oblido Erik, de fet és el meu principal problema, hi han coses que no les oblido fàcilment. Res de nou respecte a la reacció espanyola respecte a la mani, 3d9 de Vilafranca i altres, novament, no han fet res...

Fa gràcia que la colla hagi de romandre neutral davant una qüestió que l'afecta directament perquè els estatuts ens obliguen a no fer res i perquè els que són "neutrals" (és a dir, hi estan en contra) no volen. La colla no es mulla en res: adherir-nos a la merda del dret de decidir va ser una odissea, la colla pul·lula per Esplugues com una vella ranca i en general hi ha poca participació, tant a dins com a fora de la mateixa entitat. Hi han dies que em fa tant de fàstic aquesta colla que la deixaria estar i em dedicaria a fer ganxet.

Bé, jo què sé, no tinc ganes de fer la crònica, només volia desbarrar una mica. La faré ràpid, dinaré i després niré a buscar la bici, que la tinc lligada davant el monument de Casanova.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

Doncs res, la colla de Trunyocletes vem quedar a dos quarts d'onze a l'Ajuntament; força just per arribar a Badalona pedalant. I, així i tot, encara vem sortir a les 10.50 perquè el dia abans la parròquia havia retirat tard i se'ls enganxaven els llençols i tocatardans tots.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

Vem començar a pedalar, però com que anàvem tard em va entrar la pressa i el primer tram de la Diagonal el vaig fer follat. La bici nova xerrica com un munt de ferralla quan frena, i no és la cosa més bella de l'univers, però així és la vida. Per la Diagonal abans de passeig de Gràcia el Valero es va fotre de lloros al carril bici, amb els monticles aquests que han posat per segregar el carril, que impedeixen fer avançaments i que permeten que les motos s'hi colin quan hi han embussos.

Vem aparcar cap a tres quarts de dotze, però la puntualitat habitual d'aquestes coses ens va fer esperar més de mitja hora. Ahir no teníem piulador/facebookeru oficial, o sigui que hi vaig tornar jo, després d'algunes actuacions de descans. Les quatre gotes que queien van deixar de caure, ens vem situar al mig de la plaça de la Plana i va escomençar allò.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

El 5de7 va pujar molt bé, tothom deia que es va descarregar molt tranquil. Per la descarregada de la torre sentia que el terç tenia la moto, que davallava cap al segon, que triturava una mica el baix. Però res, tot molt plàcid.

Onze de Setembre a Badalona, 2015

En segona ronda tocava el 3de7. Tinc problemes per recordar els castells, m'ho hauré d'apuntar, i això que ahir no vaig beure absolutament gens durant l'actuació. El 3 em sona que va ser un pim pam sense gaires històries; el meu baix sembla que patia una mica malgrat que el castell era una postal, i així passàvem a tercera ronda. A la foto l'Aleix està com una mica assegut, però jo què sé.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

I en tercera ronda tocava el 4de7, prova del de vuit, que va pujar i baixar així una mica rarot per baix, una mica incòmode de no res, amb el meu segon que carregava cap a una banda i els laterals que havien d'anar estrenyent o afluixant segons el moment, i descarregat i cap a fer el pilar de 5 de comiat.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

De la resta de colles, només destacaré el 3de7 amb agulla dels Carallots, que van desmuntar a la primera i que en repetició van descarregar in extremis. Segons el "Carallot" que conec de Ganàpies, hi havien mil canvis a tronc i va ser molt meritori aconseguir-lo. Jo vaig al·lucinar una mica, però tot va bé si acaba bé.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

Els Carallots ho van celebrar força:

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

Vem dinar a Badalona i vaig agafar la bici cap al Clot, on ens havíem citat per a la Via Catalana™, la mani de l'11-S™ o la Meridiana™. Des d'on érem vem veure el 3de9f de Vilafranca i pilars de Minyons de Terrassa; tota la Via anava plena de castellers amb camisa i, com que Esplugues és una puta merda, nosaltres ens ho vem quedar mirant.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

A la mani regalaven petons, i és que tot era hamort™:

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

Les cartolines aquestes que donaven pel punter eren d'allò que se'n diu com per a bojos.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

A la Via també vem aprendre molt; per exemple, que Llavorsí és carlista.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

A les 17.14 van penjar una estanquera al balcó, que va ser rebuda amb una bonica escridassada. Al cap de poc la van retirar.

Onze de Setembre, Badalona i Meridiana

I res, fins aquí això. Visca Catalunya lliure.

@collamicaco p4 4d7a 4d7 3d7 vano5
#castellers #esplugues p4 5d7 3d7 4d7 p5
@carallots p4 3d7 id3d7a 3d7a 4d7 p5

https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157658520400105
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656186681673

Festes de la Plana, 2015

| No Comments

Eren les 17.50 hores, vaig enfundar-me els pantalons blancs i, vestit de barrufet, vaig caminar cinc minuts pel carrer per arribar a La Plaça™.

La Plaça era un tram de carrer tancat per alguna raó ignota, que travessa la rambla del Carme davant de la plaça Gandhi i del carrer de Rovellat. És a dir, la plaça no era una plaça i el públic tendia a ser minso.

Es podria dir que no havíem actuat mai a les festes de la Plana, el meu barri. Les festes de la Plana són altament folkloritzants i el to general és de killam i lolailo-lailo. A les nits porten grups de flamenc o "folclòriques" i coses així, i la patuleia que s'hi aplega és la potolada habitual d'aquests saraus. El dissabte al matí des de fa molts anys té lloc al mateix indret on actuàvem a la tarda la sardinada populart. La Cua de la Sardina™ és la tradició més nostrada al nostre barri i és un exponent de la llardor d'aquestes festes, que jo només visito de tant en tant només per poder desbarrar després, tal com faig aquí ara.

Taller de castells a la Plana, Esplugues

Al matí, aprofitant la Cua de la Sardina™ havíem fet un taller de castells a la plaça Gandhi. No sé si vem fer cap fitxatge, o sigui que després de fer alguna cervesa al bar de baix vaig pujar a casa a dinar i veure si dormia o què fotia. Però no vaig fer res d'això: eren les 17.50 que vaig enfundar-me els pantalons blancs i, vestit de barrufet, vaig caminar cinc minuts pel carrer per arribar a La Plaça™.

A la Plana només havíem fet alguna cercavila, algun pilar en actuacions variades i algun castell al poliesportiu o a la plaça de Catalunya per raons diverses. O, almenys, és el que em consta a mi. Diria que mai no havíem fet una actuació amb totes les lletres al meu barri, que és al capdavall el que més castellers aporta a la colla, o un dels que més n'aporta. Només al meu carrer en compto una pila. L'Associació de Veïns folkloritzant i espanyolíssima ens hi havia convidat i nosaltres no podíem dir que no, o sigui que de cap a les festes del barri a actuar amb els Castellers de Gavà.

4

Vem començar amb puntualitat castellera: gairebé 30 minuts de retard. Cap a dos quarts de set enfilàvem els dos pilars de 4 d'entrada, amb canalla ben maca per llà dalt, i ens disposàvem a encetar el meló de la cosa ditxaratxera i inaugurar el segon tram de temporada amb diligència i trempamenta constitucional.

Festes de la Plana, Esplugues

Enfilàvem el 4de7 en primera ronda, un castell que, què voleu que vos digue, xeics, es va fer aixins sense res d'allò. En segona ronda venia la diversió, el 3de7, que pujava com xiulant xiroi i repartint flors i violes, però que quan s'havien de col·locar dosos vaig haver de cridar "avall!". Jo feia d'agulla, i el meu baix, que havia anat agafant cara com de restrenyiment, em va mastegar un "baixeu-lo" que vaig haver de desxifrar abans de comunicar-lo a la resta. Al final, sembla que havia tingut una mena de tall de digestió i havia de vomitar; va anar d'un pèl que no em ruixa. Va sortir esperitat de la pinya tot lívid i suposo que devia orxegar per algun racó.

Festes de la Plana (Esplugues), 2015

Després em miraré l'estadística de castells desmuntats, però sembla que enguany estem batent rècords: segons la CCCC, ja ens acostem al 6% d'intents desmuntats, amb 5 4de8 tirats avall i aquest 3de7. L'any passat, que també vem desmuntar força, el percentatge no arribava al 5% (tot això comptant-hi pilars; no puc obrir el meu Excel i no puc mirar-ho millor). Els darrers 3de7 desmuntats es remunten a l'època del Jaume Verge o la Sílvia, quan el 3de7 era una bístia d'indomtable frèndol: deu temporades seguides sense desmuntar aquest castell. El d'ahir va ser una anècdota.

En repetició em van canviar el baix i el tres es va enfilar una mica regirat i amb mides una mica fora de lloc. El segon, que era l'Emi de cuixes ferrenyes, estava com de costat, el segon demanava que el lateral de la dreta no fes absolutament res, i aquelles coses que passen dins d'un castell que es veuen molt bé des de l'agulla i qu'és per 'xò que m'agrada tant aquesta posició.

Festes de la Plana, Esplugues

En tercera ronda tocava el 4de7 amb agulla, un castell que enguany sembla que fem menys que altres temporades (de fet, ja n'hem fet 5; els dos darrers anys, 12 a final de temporada). El castell sembla que es va anar alçant desmanegat, i que un segon va començar a enfonsar-se a poc a poc. Com que hi havia moltes mans pendents d'aquell rengle, el pilar del mig estava desatès. Jo, que feia d'agulla del pilar, veia com el segon em venia al damunt i no hi podia fer gaire res; estava traient el fetge per la boca quan el pilar va quedar net i les mans el van fermar, i aleshores es va dreçar completament. Tanmateix, tot seguit una revinclada interessant va fer tremolar el pilar de dalt a baix, una remenada important que va fer periclitar L'ESPADAT dramàticament. Nogensmenys, fou descarregat entre la joia popular de l'entesa gernació, que atapeïa aquella plaça tan carismàtica e àdhuc cosa.

Festes de la Plana (Esplugues), 2015

Per acabar, com que sembla que no teníem el pilar de cinc per alguna raó (jo no pesco res, darrerament, ni tan sols truites), vem plegar amb dos pilars de 4.

Però, esclar, com que aquella bella gesta no podia cloure sense una cirereta, havíem d'afegir-hi encara una nova proesa: una prova de 9de7 fins a terços allà al mig. També hi vaig entrar d'agulla, diria que a la rengla del tres, si és que aquest monstre té rengles. És LAMANTAPLA fer proves a plaça, i encara més d'andròmines com aquesta, però què hi farem, tu, som vinguts en aquesta vall de llàgrimes a patir i arrossegar-nos pels llots com verms pels fems.

Aleshores vem plegar i vem fer camí de la Closca. Fer camí és bonic, els camins diuen que s'esvaeixen o que no s'han de demanar planers, i aquesta mena de coses, però això és una altra història. A la Closca vem convidar els de Gavà a sopar, i jo em vaig fotre una botifarra amb més pa que formatge. Vem estar xerrant i va anar passant el temps, i l'Adalit i l'Anna estaven molt macos sota l'arbre en la catifa de fulles seques, i va ser bonic i bell.

Festes de la Plana, Esplugues

A dins la Closca anàvem fent i vem veure l'Eloi fent capoeira o ballant break. Vem passar els castells i em vaig haver d'endur la càmera un altre cop. Hi havia un noi andorrà i les boires van començar a escampar-se pel local, després que la policia se n'anés. I no he dit res dels Castellers de Gavà. Eren pocs i volien fer castells de 6, dels quals només van descarregar el 3de6, en segona ronda: en primera l'havien desmuntat, el mateix que va passar amb el 3de6 amb agulla i el 2de6 posteriors: en general, els castells eren lents i els possibles problemes d'estructures s'agreujaven amb les indecisions de la canalla.

Festes de la Plana, Esplugues

I avui hem fet un bolo a la Torre dels Lleons. En parlaria, però... bruf. Era un aplec internacional de farmacèutics que volien veure cultura espanyola, suposo, perquè també hi havia una parella de cantants com de flamenc o rumba assajant. Van trigar molt a arribar els convidats i a la fi vem tornar als jardinets de l'entrada on al començament havíem "assajat" el 3de6 i el 4de6a, que vem fer sencers.

Castellers d'Esplugues a la Torre dels Lleons

Així, cosa d'una hora més tard els vem tornar a descarregar, més dos pilars. Sembla que no teníem gaire repertori més i vem enllestir en vora 15 minuts. El correbars de tornada es va anul·lar i al final vem pujar 4 amb bici a Cangi, on n'hi havien 4 més. I qu'és bona l'aigua.

IMG-20150906-WA0013

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157658257897751
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157655931807303
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157655922525894
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157658252034332

El resultat:
@Cargolins 2p4 4d7 id3d7 3d7 4d7a 2p4
@CastellersGava p4 id3d6 3d6 id3d6a id2d6 p4c

Memorial David Carreras 2015

| No Comments

Ja ha passat mig Santa Magdalena --només resta el pilar a l'església del dia 22-- i aquí estem, sense més assajos fins a finals d'agost i amb mitja feina feta però encara amb moltes coses a fer.

Divendres, després d'assaig, hi havien els concerts a les Tres Esplugues: una banda aixins reggae que estava bé quan no feia raggae i amb talls de llum intermitent que es van perllongar fins als DJ de després, que com a gran cosa i enmig del poti-poti van posar "No hay tregua", que és la cançó fiestera de tota la puta bida, tete.

Així l'endemà em vaig despertar i era la Professó del Ferro. Vaig passar al matí pel Brillas, que feien concert vermut típic: abans de les gralles hi va haver batucada, que va estar a punt de foragitar-me d'allà. Al final, belles gralles refilaren amb una certa indiferència del públic, i a l'hora de dinar vaig passar per casa, vaig dinar i vaig tornar per les partides de botifarra, però ja era tard i les parelles estaven totes fetes i les partides avançades, o sigui que m'hi vaig estar mirant-m'ho i veient la desfeta del presi. I cap a casa a descansar una mica més: una dormideta i cap a quarts de nou a la Professó del Ferro.

Festes de Santa Magdalena, Esplugues

Aquesta vegada no vaig beure licor de ginjoler i vaig anar fent cerveses a ritme tranquil. El pilar va pujar bé i ferm el pendent, i va girar davant l'església, i diuen que fa 180 metres de recorregut amb un desnivell mitjà de 8,8% i una pujada màxima del 15%, suposo que en la recta de després del primer revolt. Els diables van cremar un cop vam haver acabat, i vem sopar i vem veure el concert: l'orquestra Allioli va tocar, també, "No hay tregua", que és la cançó fiestera de tota la puta bida, tete.

I l'endemà era diumenge i teníem castells. Com es fa en zona tradicional sense que ningú no es queixi gaire, començàvem a les 13 hores, després de la santa puta missa, davant l'església: molta calor però ja és habitual que en faci a l'istiu, o sigui que menys remugar per galindaines, pòtols. Els diables ajudaven a escalfar l'ambient amb un bonic núvol de sofre, i començàvem.

Memorial David Carreras, 2015

El senyor Pujadas ens aplegava en un racó i ens mirava amb els seus ulls blaus per declamar l'arenga com faria aquell rei abans de conquerir València:

"Hem fet la feina i tralarà Però el Gallo té caquetes (corrípies) i tralarà i fins que no vingui no hi haurà 4de8 i tralarà sortirem de 5de7 i tralarà i la diada serà llarga i tralarà".

Memorial David Carreras, 2015

Corpresos per aitals mots ens disposàvem a tancar el 5de7 quan va aparèixer el Gallo amb prou bon semblant. Aplec d'urgència de la Tècnica™ per donar un cop de timó en el rumb de la diada: la primera escala seria el 3de7 aixecat per sota. Abans, però, havíem fet els dos pilars d'entrada, amb en Ramon de segon:

Memorial David Carreras, 2015

Al final, un potxó ben merescut.

Memorial David Carreras, 2015

Bé, el 3de7 per sota es va anar alçant molt bé i jo hi vaig tornar a entrar d'agulla a la buida, des d'on vaig veure el Rai posant molt bé els peus al baix en un 3 per sota molt ben fet i amb molta solvència per encarar el 4de8 en segona ronda.

Memorial David Carreras, 2015

L'havíem desmuntat la setmana abans a Sants. L'assaig de divendres no havia acabat d'anar bé però el tronc el teníem, la pinya també, i només era qüestió de convèncer la canalla, que sembla que divendres havien estat per la feina. També és cert que sent pocs a assaig i fent pinyes flonges que "s'obren com una magrana" doncs no donem prouta confiança i tralarà, i tralarà, però el cas és que s'havia de provar per Santa Magdalena i allà teníem la pinya muntada.

Memorial David Carreras 2015

Si el diumenge anterior havia pujat a Sants amb molt bones mides i molt fort, el d'aquest diumenge es va anar estrafent ràpidament. El meu segon estava molt tort i no hi havia manera d'arreglar-ho. Bé, l'hauríem carregat segur i l'hauríem d'haver defensat com bojos a la descarregada, a mi em semblava que estava per completar-lo, però es va desmuntar amb l'acotxador per llà dalt, o sigui que res, mala sort, a la puta merda, vaig anar a buscar una birra.

Memorial David Carreras, 2015

En repetició fotíem a la bassa el 4de8 fins al setembre i provàvem el recoi de truita de set, on per sort vaig entrar d'agulla al 4 i no al 3. Així, vaig mirar amunt i vaig veure un 7de7 molt tranquil i un pèl lent que en la foto surt força maco, malgrat que parlant del castell de què parlem això sigui un oxímoron.

Memorial David Carreras, 2015

Com que havíem fet ronda de repetició, ens tornava a tocar de seguida, i portàvem el 5de7, un castell on vaig tornar a entrar de lateral interior de la torre, un lloc on no es veu gairebé res. Bàsicament, em va semblar un castell tranquil i apa siau. Diria que s'hi va estrenar el noi nou aquest de Gavà que ara no recòrdut com es diu que és molt forçut com un Samsó i tal i tal.

Memorial David Carreras, 2015

Per acabar, pilar de 5, i tot seguit 4 pilars de 4, en què deien que no sé què dels baixos, que eren baixes, o no sé si ho vaig entendre bé. I cap a la Closca a dinar.

Memorial David Carreras, 2015

Pel que fa a les altres colles, venien amb pocs efectius perquè ja som a la ratlla de les vacances d'agost. Els Moixiganguers van fer 3 i 4 de 7 i el 4de7 amb agulla, tot amb força calma; em deien que tenien 13 baixes de tronc, un fet que a nosaltres ens obligaria a descansar una estona. Cornellà va portar un 5de7 que se li va obrir molt la rengla, més 4de7 amb agulla amb l'enxaneta del 4 amb la faixa al vent i un 4de7:

Castellers d'Esplugues: 2p4 3d7s id4d8 5d7 7d7 p5 4p4
Moixiganguers d'Igualada: 2p4 4d7a 3d7 4d7 2p4
Castellers de Cornellà: p4 5d7 4d7a 4d7 p5 2p4

Vam passar per la Closca i vem dinar i hi va haver cabaret artístic i jo vaig dormir una estona.

Memorial David Carreras, 2015

Fotos de la Professó del Ferro i del Memorial David Carreras:
Josep:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157653801463553
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656061124426
Manel:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157653785530264
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656118341041

Diada d'Estiu de Sants, 2015

| No Comments

I dissabte vem tornar a la plaça d'Osca de Sants per fer-hi castells amb motiu de la Diada d'Estiu dels Borinots. Aquest istiu està fotent una calda bastant mortal però actuar a la tarda ho fa més passador, i a més fa que hi hagi molta més gent de públic. La cosa començava a les 18.30 i a poc a poc anaven aplegant-se els castellers. A davant de la Ciutat Invisible feien musiqueta mentrestant, i hi havia el Pau Llonch amb ulleres de sol. Vem mirar l'hora: era un quart de set, tornàvem a aterrar a la plaça i començava la cosa amb força celeritat. Érem tercers després de Sants i Capgrossos i teníem el 4de8 entre cella i cella.

Així que quan ens va tocar vem provar el 5de7, el 13è de l'any. Al paper anava d'agulla però vaig tornar a entrar de lateral interior de la torre, que és el meu lloc habitual. Des d'aquella posició vaig veure el castell molt tranquil i sense res a destacar, i sembla que tothom està d'acord en això, i per tant deu ser vritat.

I en segona ronda era l'hora de provar el 4de8, després d'unes setmanes en què els assajos no acabaven d'anar bé, amb relativa poca gent i alguns dubtes i pinyes flonges que tendien a perdre ràpidament la cohesió. Havíem vist un 4de9f (o un 3de9f) magistral dels Borinots i nosaltres muntàvem la pinya, que es va tancar amb confiança, i els segons no rondinaven gaire i va pujar a la primera amb molt bones mides, molt paradet, molt maco: era un 4de8 perfecte que es va haver de tirar avall perquè algú de canalla plorava i no volia pujar. Carro gros fins a dosos i a la merda.

Sempre es diu que si no tens la canalla no tens el castell, ens ha passat mil vegades sobretot amb la torre i amb altres castells. Si els assajos no acaben d'anar bé, per més bé que vagi el castell a plaça els fantasmes planen pel castell i ens espanten la parròquia. Vem caure en el 4de8 de Can Vidalet, ara aviam com aniran els que han de venir.

Amb una certa emprenyamenta, jo ja donava per fet que aquell dia no faríem el 4de8, perquè si el problema és que la canalla no vol, mala peça al teler. O sigui que vem mirar el que feien els Borinots i ens va tornar a tocar de seguida. En repetició descarregàvem el 3de7 per sota, que em va fer la sensació que pujava a sotragades sense gaire finor. La darrera aixecada em va fer patir una mica, amb els peus del Rai cercant les espatlles del Manolito, però es va poder controlar el moviment i lloat sia Jaume Barri.

En tercera ronda tornàvem amb el 4de8. El van tancar una mica més obert i ja d'entrada es movia més que el primer, tot i que no semblava gaire desgavellat. El castell es va estirar una mica però es mantenia bé; el meu baix remugava una mica però semblava que l'hauria suportat, però en tot cas no ho sabrem mai perquè va passar exactament el mateix en el primer 4de8, no sé si amb algun canvi pel pom de dalt (crec que van canviar l'acotxador o una cosa així), i un altre intent desmuntat amb dosos a dalt.

Ens tocava de seguida muntar un castell nou, perquè érem els tercers i ja estàvem fora de termini, o sigui que van decidir no complicar-se més i repetir el castell amb un pis menys. El 4de7 em va semblar una mica desmanyotat i no gaire maco, però en aquesta ocasió sí que hi va passar l'enxaneta i va fer l'aleta, o sigui que ja ho teníem. Fèiem per plegar un pilar de 5, els grallers de Sants es negaven a tocar la Polca, i cercavila amb la banda per la plaça cap a l'Espanya Industrial.

Va aparèixer el Marc amb el Gerard i vem estar xerrant amb l'Alba i quan ens feien fora del parc vem continuar a la mateixa plaça d'Osca. Jo en algun moment vaig anar a rescatar la bici, que la tenia mal lligada i em feia patir, però pel camí em vaig trobar el Christophe, que li havien intentat robar la seva i tenia el cadenat forçat. Vem haver d'anar al Kop de Mà, un bar del costat, i allà un noi ens va aconseguir un serrall i va acabar alliberant el velocípede. Havia deixat la meva bici al noi perquè anés al casal independentista a aconseguir el serrall i això també em va fer patir una mica. Però quan va haver tornat i alliberat la bici, vaig tornar a l'Espanya Industrial.

I vem passar la nit i es feia tard i vaig decidir quedar-m'hi a dormir. En algun moment vaig despertar i vaig guanyar a l'Scrabble. Però això ja era diumenge.

Més info.

2015 Trobada del Baix

| No Comments

Doncs encara no havia dit res sobre allò que va passar diumenge.

Aquella nit vaig retrocedir uns quinze anys i vaig estar fins a les 6 del dematí força tocades jugant a l'ordinador. Vaig dormir tres hores i vaig arribar a la Closca, on el divendres anterior m'havia descuidat la faixa perquè he estat escanejant les fotos antigues de castells. Aquesta setmana he acabat la feina, estan penjades al flickr de la colla, del 94 al 15, amb molts forats i moltes coses a dir, però:

A LA MERDA.

O sigui que a dos quarts de deu era a la Closca i vem esperar fins a les deu tocades que sortigués l'autocart. Vaig tancar un ull, vaig tancar l'altre, vaig mirar el Llobregat pensant que hi podria haver anat amb bici, vaig mirar el mòbil, vaig mirar Montserrat, ja érem a Esparreguera, feia una calor que occia maturrangues, érem al Teatre de la Passió, passàvem una passió de xardor, passàvem entre barts i arribàvem al nostre CENTRE.

A la plaça del Centre descarregàvem les bosses, atuells i tendals o envelats o peixos d'aigua dolça i observàvem la paella gegant on ens havíem de socarrar durant tres putes hores de la nostra vida. Milions de coloraines s'aplegaven a pleret a rostir-se al mateix forn, una plaça tancada sense gairebé ombres amb cosa de 1200 persones segons l'organització.

Érem onze colles en aquella plaça. És el nombre més alt de colles en una Trobada des que algú se les va inventar. Recordo un de Cornellà amb complicitat amb Castelldefels dient que fa vint anys tots els que naixíem érem una colla de dròpols. Mirem-ho:

Si hi pitgeu es veu més gros. Als requadres negres hi ha el castell més gran que va fer la colla; a baix de tot, quantes colles hi van participar.

Se'n poden dir moltes coses. Per exemple, que Cornellà ha dominat el panorama comarcal fins al 2008 i que històricament ha estat la colla que més ha fet per aquesta "escena", amb un 4de8 i cinc 2de7. Que els darrers anys hem estat nosaltres qui n'hem pres el relleu, sense arribar al nivell de Cornellà d'abans. Que els darrers anys tornem als bons temps de la Trobada en què hi havia moltes colles que feien castells de set, i que en teoria hi ha molt bona forma. Tinc més dades de la Trobada, si algú en vol que m'ho digui. Però tant se val.

Doncs arribàvem a la paella gegant i després dels pilars era el nostre torn. Érem tercers. Enguany hi ha hagut molts intents desmuntats però cap llenya, està molt bé. En tot cas, n'hi ha hagut molts, d'intents desmuntats, començant per nosaltres. Fa dos anys a casa nostra va ser un desastre i l'any passat als Horts de Llobregat, molt bé.

Bé, doncs com que érem al tercer grup, vem fer pinya (no en fem gaire) o vem veure com feien les colles. Jo feia fotos. I obríem de tres per sota, que n'hem fet un grapat enguany. Va anar pujant bé, amb alguna sacsejada, però es va completar sense perill, en principi, i mentre reprimíem el càntic de joia al voltant encara feien coses. Havíem començat molt aviat a alçar el dallò perquè la trombosi de gralles no ens ensopegués, i vem acabar que la resta encara feia les seves coses.

En segona ronda era l'hora d'allò del peix gros, el 4de8. Vem tancar la pinya però no semblava que estigués gaire bé, els segons rondinaven fort. Vem tornar a tancar i, tot i que no estava tan desquadrat, encara ho trobaven obert d'alguna banda, així que amb terços dalt i amb algun dubte, va baixar. Al tercer peu no estàvem millor, malgrat que havien tancat més els baixos. El meu, feia unes passetes cap a la dreta, com si així arregléssim res: ho empitjoràvem. No hi havia gens de confiança. No em semblava que el tronc en dongués gens, jo no estava gens còmode en aquella pinya. I així va baixar de seguida, amb dosos que devien passar per quints aleshores.

Pos res, va ser el torn del nostre 5de7, en què vaig entrar d'agulla i que em va semblar molt maco. En cada actuació n'hem fet un, a banda dels problemes que hàgim pogut tindre. I perfecte.

S'havia descartat el carro gros i vem descarregar el 4de7 amb agulla, en què jo anava de segon lateral. Ho dic perquè des de no sé quan hi havia entrat de lateral al pilar del mig. Pos res, des d'on jo era, tot va anar bé.

Oh, gens de valoració tècnica. Jo no en tinc ni idea, parleu amb qui en sàpiga. Jo no entenc res. N'estic fins a la polla.

No vaig dormir a l'autocart. Vem arribar a la Closca i van anar passant les hores i les cerveses. Realment, estava fet caldo. Vaig dormir una estona. Era tard. Devia estar destrossat. Doncs adéu-siau, vaig ressuscitar l'endemà al cap de deu hores, a les deu.

M'agradaria dir el que penso de la resta de colles, però ara vaig ujat. Bona nit.

Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7s, id4d8, 5d7, 4d7a, 2pd5
Castellers d'Esparreguera pd4, 4d7, id5d7, id5d7, 3d7, 3pd4
Carallots de Sant Vicenç 3pd4, 3d7, id3d7a, 4d7, 3d7a, pd5, idpd5
Castellers de Castelldefels pd4, 3d6, 3d6a, id2d6, id2d6, pd4
Castellers de Viladecans pd4, id3d6a, 2d6, 3d6a, id4d6, pd4
Castellers de Cornellà pd4, 4d7, 4d7a, 3d7, pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4, 4d6, 3d6a, 3d6, 2pd4
Castellers de Gavà pd4, id3d6, 3d6, id3d6a, pd4
Castellers de Sant Feliu pd4, 3d7, id5d6, id4d6a, 4d6a, pd4
Matossers de Molins de Rei 2pd4, 4d6, id5d6, id2d6, 3d6, pd5
Encantats de Begues pd4, 3d6, 2d6, 3d6a, pd4

2015 Sant Joan Despí

| No Comments

Doncs ahir vam tornar a Sant Joan Despí, 'Sanjuande' per als oriünds, des que fa alguns anys la Junta d'aleshores va pensar que havíem d'intentar colonitzar un territori disputat amb Cornellà (i que, francament, trobo que ens tenen prou avantatge; a més, ells repartien pamflets a plaça i natros no). La primera actuació a Sant Joan de Spit va ser el 2012; els nostres millors castells en aquests anys han estat, per ordre cronològic, 3de7a, 5de7, 5de7 i el 3de7 per sota d'enguany, que amb el 7de7 ha estat francament superior als anys anteriors.

Així que baixàvem volant la carretera de Barcelona que transita en paral·lel al Trambaix, aquest cuc de ferro que si l'has d'agafar per baixar al centre de Sant Joan Despí t'hi pots ben morir. Jo amb la bici hi vaig ser en menys de 10 minuts, i lloat sia Jaume Barri.

D'altra banda, parlant de bicis, els de Sant Joan Despí es podrien apuntar dues coses: el carril bici que baixa per la carretera de Barcelona és una puta merda (bé, la mateixa merda inútil que els d'Esplugues). La segona és que els aparcaments de bicis de la plaça de l'Ermita són una altra merda inútil que suposo que els han instal·lat per donar totes les facilitats als lladres de bicis.

Se m'havia fet el dia abans una butllofa estranya a la planta del peu i caminava ranquejant, per la qual cosa feia les visites a l'ambaixada pakistanesa a ritme tropical --estil tramvia. Força puntuals totes tres colles (Carallots, Cornellà i nosaltres) vem fer els pilars de 4 d'entrada i, sense esperar més, va principiar la gran cosa.

Érem els primers i teníem la intenció de començar de 7de7, però la truita es va haver d'esperar a causa de la incompareixença d'un terç, el nom del qual no diré. Així, com que l'Emmel encara no hi era, vem obrir rondes amb el 5de7, en el qual vaig tornar a entrar d'agulla, a la plena, i vaig abandonar el meu lloc habitual els darrers anys, de lateral interior de la torre. D'agulla el castell es veia molt tranquil, el tres molt rodonet, tot molt bonic, i la sensació general era que l'havíem fet amb la punta de la fava. Perfecte.

FM Sant Joan Despí 2015

I llavors tocava el 3de7 per sota, un castell que ja havíem fet 3 cops aquest 2015: a la Sagrada Família, per Sant Jordi a Esplugues i al Poble-sec després del 4de8 descarregat. Els assajos havien anat una mica aixins (en un dels de dilluns el Rai, que és el meu segon, gairebé em cau al damunt), o sigui que ens havíem de concentrar i fer les coses bé per llò de no fotre'ns-el per barret. La qüestió és que va anar pujant a bon ritme, ben compassat com se sol dir, també molt rodonet i bonic, el Rai no em va caure al damunt i es va acabar de dreçar amb solidesa compacta indestructible. Va passar l'aleta pel capdamunt de la cosa i es va descarregar amb el joiós càntic famós arreu de l'univers.

Contents com uns dements, vem veure passar les altres colles i va ser l'hora de muntar la malaurada truita de set, afrosa cosa informe, baluerna que consterna tot el món que té la dissort de contemplar-la, i tal. Bé, entrava altre cop d'agulla, a allò que en diuen "tres" per dir-ne d'alguna manera, i vaig veure que encara podia respirar i anar mirant amunt com es nava bastint aquell amuntegament de persones. I res, a banda que semblava que les mides no eren les millors (per exemple, el meu segon no arribava al que en diuen "rengla" del 4) i que va sortir una mica remenada, també sembla que es va fer amb la punta de la fava, aitambé.

O sigui que ja teníem la cosa feta. Vaig sortir-ne amb la faixa desfeta i, per tant, em vaig desenfaixar. Vaig buscar una foto de la truita i, un cop trobada, vaig anar a cercar suc d'ordi fermentat a l'ambaixada. Tornat que hi vaig ser, va ser l'hora d'esperar que féssim els dos pilars de 5 simultanis i els dos de 4 posteriors. Finalment, vem voltar una mica per Sant Joan Despí.

I de les altres colles, quoi? Doncs Cornellà, que sempre ens acompanyen, van fer un 5de7 en què vaig veure el tres molt obert o si més no la rengla molt estirada; un 4de7 amb agulla que prou bé, no sé si va ser on l'enxaneta del pilar li va costar déu i ajuda baixar, i un 3de7 que dallò sense història (acabo de veure que el DIEC diu que 'd'allò' i 'd'això' s'escriuen "aglutinats" i ara tinc un cobriment de cort).

Pel que fa als Carallots, una colla simpàtica que ens visitarà en un assaig aviat, van començar amb un 4de7 que em va semblar que es va haver de defensar una mica a la descarregada; tot seguit van desmuntar per alguna raó un 5de6 que vaig veure entre els arbres; en repetició van carregar un 3de7 que de feia estona havia anat perdent la mida, sobretot a terços, i que va fer una mica de mal a la Paula, que m'havien comentat que si s'havia trencat el braç o desllorigat l'espatlla, per

[Temps mort: "hombrus" i "caderes" no existeixen, parleu amb propietat; d'altra banda, només teniu una esquena, no podeu posar-vos "d'esquenes" amb ningú. I moltes altres coses. Adéu adéu.]

ò no va ser res, al final; després de la llenya, els Carallots van fer un 3de6 estrany, perquè no se sol repetir mai l'estructura, però de coses estranyes se'n veuen a tort i a dret per les places; per acabar, un pilar de 5. Val a dir que pel que sembla les altres dues colles eren molt més partidàries de fer pinya amb les altres colles, motiu pel qual el Pujo ens va esbroncar una mica durant mentre quadrava la truita. Jo, com que faig fotos, no m'hi acostumo a posar, però és cert que la nostra colla mai no s'hi posa gaire.

I res, alguns van anar a sopar i jo vaig seguir amb l'ordi fermentat amb el Roman, vem pujar per la Fontsanta i vem acabar discutint amb un paio que no sé què deia del català i que els nacionalistes són sempre els altres i que aquí s'imposen moltes coses. O sigui que vaig pujar a la bici i a dormir. Visca Santjuande.

Més info.

2015, Aniversari d'Esparreguera

| No Comments

Pos res, aquí som i estarem.

Diumenge vem passejar per Esparreguera. Hi havíem estat mai, a la ciutat dels esparrechs? Pozí, segons la CCCC hi havíem estat un cop, per Festa Major de l'any 97, el 12 de juliol, i hi vem desmuntar dos 3de7 i descarregar un 2de6, un 4de6 amb agulla i un pilar de 4 de comiat. Uns 18 anys més tard les coses han anat força diferents.

Po re, vaig aterrar a Esparreguera perquè vaig pescar l'Òscar R. pel camí, perquè si no poder hi hauria d'haver anat amb tren. Estava ujat d'allò més, feixuc de mos membres, i amb passes trontolladisses vaig asseure'm amb la parròquia davant l'església del bell poble baixllobregatí que voldria independitzar-se del Llobregat Jussà per configurar la inoperant comarca del Montserratí i anar a giravoltar per l'espai exterior i morir de fam, gonorrea i triquinosi. Fills de puta tots.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

Així que mentre algunes cerveses passaven per la parròquia i algunes coca-coles també, vaig alçar el ses del seient i vaig trontollar cap a l'ombra de l'església on actuaríem, a redós del sol puixant i de les malvestats del fat funest, que a altres colles sí que va estabornir.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

Els nostres dilectes exploradors trobaren un pakistanès a uns cinc minuts de plaça; jo vaig deixar passar la primera ronda abans d'aventurar-me per aquells terrenys inhòspits, allunyats del recer de la sagrera i domini de Mafumet.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera


Buènut, començàvem de 5de7. Deixeu-me que us transcrigui la chrònica que retarà en el món d'Internet per sempre dels tostemps eviterns mai no obliterada:

En primera ronda vam descarregar el 5de7, un castell habitual que vam aconseguir sense problemes. En segona ronda vam completar el 4de7a, que també es va fer sense gaires complicacions. Vam acabar amb el 4de7, que es va descarregar amb molta facilitat i bones mides i demanant un pis més. Vam fer el pilar de 5 per acomiadar-nos.
En resum, tot plegat va anar «sense problemes ni complicacions i amb molta facilitat». Amb això ja podria acabar aquesta tifa, però en donaré el meu parer sobrer i barroer.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

En el 5de7 entrava com de costum de lateral interior de la torre, una posició des de la qual amb prou feines es veu res i on només se senten els desarranjaments del teu petit clos i, de vegades, si van molt mal dades, unes brandades de bacallà i uns brams de bou enfollit. No va ser el cas. No recordo que per la torre estiguéssim gaire malament. No recordo gaire cosa. He mirat el vídeo per mirar de recordar però només l'he vist com mal gravat. O sigui que jo què sé, pel record i per tot plegat, va ser tranquil.


4de7 agulla Castellers Esplugues


El 4de7a el recordo doncs si fa no fa igual. Com al cinc, hi faig de lateral: en aquest cas, del pilar al mig. La sensació és que el pilar va aguantar bé i que no hi van haver problemes al 4. És cert? El vídeo sembla que no em desmenteix. Diguem que hoc.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

Pel camí havia anat a donar suport al comerç local per les bandes obscures i remotes de Mafumet, el qual em va correspondre amb una lassitud fora mida: estrènues batalles cal lluitar els diumenges de diada contra el Maligne™. Aleshores, una actuació que per a nosaltres no tenia gaire interès, diguem-ne --més enllà d'anar rodant castells i castellers i anar provant cosetes i tal i tal, o si més no per a mi no en tenia gaire a banda de conèixer Esparreguera, que encara no havia visitat, que jo recordi--, es va empantanegar. Heus ací la tragèdia en una llambregada:

Castellers d'Esplugues: 2p4, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5
Castellers d'Esparreguera: pd4, 4d7a, id5d7, 5d7, id4d7 4d7, 2pd4
Colla Jove de Barcelona: 2pd4, 3d7, i3d7a, 5d6, 4d7, pd4

En efecte, malparits: dos intents desmuntats d'Esparreguera en segona i tercera ronda i un intent esperpèntic de la Jove de Barcelona. No vaig estar gaire al cas del que havia passat a Esparreguera, perquè o feia pinya o estava voltant, però el que sí que vaig veure va ser l'intent de 3de7a dels de Can Fanga: el terç de la rengla mig assegut en un castell que s'havia de desmuntar; van començar a fer pujar el pilar del mig quan estava a punt d'esbotifarrar-se el 3; el castell, d'altra banda, el cantava un fotògraf perquè el cap de cotlla estava al tronc; finalment, com era lògic, estimbada. Si més no, va ser distret. El cas és que sembla que després no vem fer gaire pinya als seus castells posteriors i es van emprenyar amb nosaltres; jo de polèmiques me'n rento les mans. Sembla que també es van emprenyar per Facebook perquè els havia dit que vaig aconsellar que per comptes d'entrenar aprenguessin que 'Esparreguera' s'escriu amb aquesta exacta proporció de 'as' i 'es'. En fi, a la merda tothom.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

Tot plegat va alentir molt el nostre 4de7, en el qual les agulles estàvem allò que se'n diu romboïdals en un castell que no el vaig acabar de veure maco. Però res, 4de7 i a fer el 4de8 ara al Poble-sec.


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

Per acabar, pilar de 5 amb l'Ignasi de segon. Aleshores vaig tornar a marxar amb l'Òscar; la resta de la colla es va quedar a fer un pica-pica al local bordeus i la polca d'Ours de rigort,


Castellers d'Esplugues a l'Aniversari de Cast. Esparreguera

Vaig deixar la càmera a la Closca i vaig fer unes dues birres, però aleshores em vaig sentir tan cansat i mort de son que vaig desaparèixer per dormir cinc hores seguides. I això és tot. Una merdichrònica, però és que tampoc no n'hi havia per on agafar-la. A la merda.

Fotos.

2015 FM Sagrada Família

| No Comments

Era el dia: diumenge, i començàvem el que deien que era el començament pròpiament de la temporada després d'una mena de "pretemporada" en què ja havíem fet tres 5de7, fita nulltemps vista per null hom encara en la nostra curta existència de vint-i-un anys. Ara el repte era gros i gran: el 3de7 per sota més matiner de la nostra trajectòria castellera. L'any passat, que si mal no recordo ja havia estat el més matiner, va ser esdevingut el 31 de maig als Horts de Llobregat per la Trobada del Baix; ara, més d'un mes abans, ja ens l'hem apuntat: \o/

5 de 7 Castellers d'Esplugues

Divendres no havia pogut anar a assaig i així no sabia com cordills (cordons? codonys?) havia anat la preparació del tres per sota dels collons; amb tot, l'oratge em duia remors que prou bé i que el provaríem. Coneixent la nostra colla, jo deia que segurament aniria en segona ronda, i així va ser. El dia abans, dissabte, d'altra banda, havíem fet un bolo a Pins del Vallès, on havíem descarregat un 3de6 per sota suposo que de prova. I amb tot això, deixo els entrants i passo al tall.


castellsS.F-1

Arribàvem davant de la basílica menor catòlica anomenada Temple Expiatori de la Sagrada Família™, davant la façana del Naixement™ al carrer de la Marina, i obrint-nos pas a cops de colze i com podíem vam aconseguir un lloc enmig de la potolada de guiris que s'amunteguen i s'abraonen habitualment damunt la Gran Andròmina d'Antoni Gaudí. El Rai em pronosticava que seríem quarts i, en efecte, vam ser quarts. I a dos quarts i mig d'una per fi vem començar, després del ball de gegants i d'altres romanços folklòrics, inadvertits en virtut de la meva badoqueria congènita.


Castellers Esplugues a la FM Sagrada Família

Actuàvem després de Sagrada Família, Nens del Vendrell i Xics de Granollers. Podem dir així de passada que totes tres colles ens van plantar la tradicional torre de set als morros, sense cap mena de compassió per nosaltres, i que per cert diria que és el 2de7 més matiner de SaFa, que el van descarregar una mica lent i un pèl tremolós però amb una solvència força clara. A plaça no vaig no poder esclafir un malparits en un to cordial i francament amistós.


castellsS.F-8

Així que gaiament ens vem aplegar en la pinya del nostre quart 5de7 de l'any. Vaig posar-me en el meu lloc habitual: lateral interior del rengle de la carregada de la torre (mai no sé si això es diu exactament així) i, sincerament, m'hi vaig trobar molt còmode i tranquil. Tanmateix, per l'altra banda de la torre vaig sentir nombrosos brams reprovatoris i comminatoris, i un cop fora de la pinya els comentaris diversos van acordar que havia estat una mica desquadrat i desmanyotat i que s'havia hagut de treballar una mica per altres zones remotes allunyades de la meva plàcida posició, que vaig defensar com un gran campió.


castellsS.F-12

Després del 5 era el torn del 3 per sota. En un castell previ, diria que el 4de8 de Xics, hi va haver un clam del públic estentori amb grans aplaudiments i víctors de lloança encomiàstica pregonament ditiràmbica. D'aquesta manera, després de muntar la pinya i de recordar-nos que el teníem ben assajat etz., el Txus (diria) ens va dir que sobretot féssim les pujades suaus sense etzibades i que, com que el castell és "espectacular", la claca hiperbòria ens aclamaria xardorosament abans d'hora; per això, calia parlar poc però alt i clar i, si no estava ben agafada la pinya, bramular com un bou gegantí el no de protesta.


Image00066

I així el tres per sota va anar pujant a pleret en aixecades no gaire fines. La tremolor era constant, amb rengles retorts i pujades descompassades. Amb l'esforç de tot plegat jo no sentia gaire el guirigall dels guiris; en tot cas, després d'una penúltima aixecada difícil i perillosa que feia periclitar la baluerna, a l'hora que els aixecadors havien d'agafar, hi va haver una munió de nos corals exclamats amb veu atronadora que es van escampar per tot el carrer i que es va encomanar en les veus d'altres colles i suposo que de l'estrangeram. Va ser un moment tens que es podia tallar amb ganivet etz. i allò que s'acostuma a dir, però ens en vem refer i el vem aixecar igualment descompassat i regirat en una bella batzegada. La pinya es va tancar, es va aconseguir controlar el moviment una mica, es va fer l'aleta (ara sí que sentia una mica més l'efusió fervent del públic) i es va descarregar enmig de la joia de la colla i del nou cant promocionat pel Macià i altra jovenalla:



El tres va ser un bunyol:



Però va ser una realitat i albíxeres!


3 de 7 aixecat per sota


Després d'allò ja podem dir que ho teníem, mentre intentava penjar fotos a Trúitert i Facebook infructuosament a causa de la munió de guiris del rodal, que saturaven la xarxa. En tercera ronda era el torn d'un 4de7 "feixuc" o pesant, que al començament estava més o menys bé però que es va anar desfent una mica de mica en mica. Jo estava d'agulla de cara a la Sagrada Família i era interessant veure el Dani just al mig de la porta principal, voltat de guarniments barrocs i simbologia cristiana.


Image00092

4de7 al sac i cap al primer vano de 5 de l'any, descarregat sembla que amb molta tranquil·litat.


castellsS.F-18

Per alguna raó vem fer foto de família davant de la basílica menor catòlica anomenada Temple Expiatori de la Sagrada Família™.


castellsS.F-19


I després va ser l'hora de la polca d'ours. De moment, de quatre diades, tres polques: només s'ha salvat Sants perquè els seus grallers són molt conscients. Així, 3/4, olalalà.


Castellers Esplugues a la FM Sagrada Família


Va ser una diada molt ràpida que cap a un quart de tres ja s'havia acabat: tenint en compte que havíem començat a dos quarts i mig o tres quarts d'una i que érem tres colles, va ser tot molt ràpid. Vem pujar a la bici i cap a la Closca, on vem estar fent beverris i partides de futbolí i botifarra, quarta ronda i pollastres una estona.


castellsS.F-15

I què més dir? Doncs res més. Hem començat molt bé l'any, anem a molt bon ritme i sembla que els castells van sortint. La idea és provar el 4de8 abans d'estiu, sembla que tal com anem, força abans d'estiu; pel que fa a la torre, sembla que els troncs estan segurs i que la pinya també, i que "només" és qüestió de canalla. En fi, que sembla que tot va bé, esperem que continuï així i que puguem fer una gran passa endavant aquest any.

I alabat sia Jaume Barri. Actuació completa:

Castellers d'Esplugues 5d7, 3d7s, 4d7, vano5
Castellers de la Sagrada Família 2d7, 5d7, 4d7a, pd5, pd5s
Xics de Granollers 5d7, 4d8, 2d7, pd5
Nens del Vendrell 2d7, 4d8, 5d7, pd5

Fotos:
Josep
Manel
Humbert

Vídeo:

2015 Cornellà i Sants

| No Comments

Doncs el web de la feina no funciona i així poc que puc fer pas res, i el jefe no hi és i al despatx hi ha xerrera diversa, o sigui que escriuré la chrònica de la cosa.

I dissabte vem baixar amb la bici uns quants cap a la plaça de l'Església de Cornellà. És la festa de la primavera, tot i que jo en dic la 'de la República' perquè sempre s'escau prop del 14 d'abril, dia que Macià es va proclamar a sobre a Barcelona.

Així xirois amb joia gaubancera ens vem plantar a plaça per continuar la temporada. Segons la Tècnica, amb aquest cap de setmana s'acabava la diguem-ne d'allò «pretemporada» per començar a tocar cuixa, com aquell qui diu, amb coses com el 3de7 per sota, un castell que colles del nostre si fa no fa nivell ja fan o es plantegen. Nosaltres veníem a repetir el 5de7 i a provar el 4de7 amb agulla, a més del primer pilar de 5, després que a Terrassa no tinguéssim pilaners i alguna altra baixa del d'allò.

Després d'un pilar de dol de Cornellà vem encetar el meló amb un 5de7 que per la meva banda estava prou bé --de lateral per dins de la torre. Vaig preguntar i no hi va haver res a destacar; algú em va dir que la torre estava una mica junta amb la rengla, però que res, o sigui que segon 5de7 i amb aquesta collonada ja estàvem millor que la temporada passada. De fet, anem com amb una actuació d'avantatge, de moment, i les sensacions semblen força bones i aquesta setmana podem fotre una accelerada intressant.

En segona ronda vem provar el primer 4de7 amb agulla. Feia de lateral del pilar del mig i hi va haver una mica de merder; sembla que no va acabar de pujar quadrat i que es va haver de defensar una mica, però en tot cas no va semblar que patís gaire. A assaig la pinya havia anat com el cul.

I per acabar un 4de7 que recordo des de dins com molt tranquil, llevat d'algun desarranjament d'allò que t'esperes a descarregar per oblidar-ho per sempre més, i així je ne me souviens point. El pilar de cinc de comiat em sembla que estava una mica tort, però a la foto no surt tan malament, i després vem fer-ne dos de quatre perquè diuen que a les colles els anava bé fer-ho aixins.

I pel que fa a les altres colles, els Margeners van fer un 3de7 per sota que van carregar després d'una penúltima aixecada molt rebregada, més el 3 i el 4de7. Els Castellers de Cornellà després de molt de temps van fer la mateixa (o potser un pèl millor) actuació que nosaltres en aquesta actuació de primavera respecte a l'any anterior. De fet, mirant resultats, el 2009 va ser l'últim cop que ens van empatar (3de7, 4de6a, 2d6, pd5), mentre que el 2008 van fer millor actuació que nosaltres. Hi ha qui diu que no es mira gens el que fa la colla del costat, però jo sí que ho faig, i és evident que pel que diuen la dinàmica de Cornellà és positiva des de fa un temps i pot ser que ens comencin a estalonar. Els ànims dels liles al seu local eren força exultants, tot i que el Barça va empatar el partit, i així vem anar passant el vespre/nit, amb litres de cervesa i les actuacions estel·lars de l'Eloi, que va deixar bocabadada la concurrència.

I amb tanta birra la tornada per la carretera d'Esplugues/Cornellà se'm va fer molt coll amunt.

Festa de Primavera de Cornellà 2015

L'endemà em vaig despertar cap a les 10 i vaig intentar treure'm la son de les orelles, però era difícil, amb el cos masegat per totes bandes i amb una ressaca que no era gaire important però que encara tenia un pòsit d'alcohol fluint-hi. I el dia era bo i vem decidir de buscar la faixa, que no la trobàvem: al final era amb la bici, aparcada a fora al carrer. Vem començar a pedalar fins a la rambla de Badal a l'alçada o altura del carrer de Sants, vem aparcar la bici i vem esperar que comencés la gran cosa.

Aquesta actuació s'havia de fer en teoria al Maremàgnum cobrant, però per raons que no vénen al cas es va anul·lar i es va desplaçar cap a Sants. Compartíem plaça amb els Castellers de Sants i amb la Jove de Barcelona, els pakis els teníem localitzats i el punt del migdia feia una estona que havia passat quan en Jonàs va pujar a la pinya a fer el pilar de 4 d'entrada i donar començament a la diada.

Com que aquesta vegada els companys de Borinots ens han escrit la chrònica, l'afusello i després en dic quatre coses:

«Aquest diumenge els Castellers de Sants hem actuat a la Rambla de Badal just on es troba amb Carretera de Sants, acompanyats dels Castellers d'Esplugues i de la Colla Jove de Barcelona. Amb un ambient totalment de primavera i un dia privilegiat, les tres colles hem obert plaça amb els pilars d'entrada: un per part nostra i de la Jove i dos per part dels espluguins. [...] Els Castellers d'Esplugues han seguit amb un 3 de 7 que també han descarregat plàcidament [...], un 4 de 7 lleuger i [...] han tancat les rondes de castells amb el 5 de 7, que han executat amb molta solvència. [...] La ronda de pilars ha comptat amb un vano de 5 borinot i un pilar de 5 de cada colla convidada. [...]»

En resum, la sensació per a mi va ser que vem fer els castells més tranquils que el dia abans. L'ordre dels castells anava variant segons els minuts, però al final el 5de7 va anar en tercera ronda, que em va semblar encara més fàcil que dissabte.

I res, què més dir? Doncs dues actuacions per agafar rodatge, les bones sensacions continuen i ara tenim aquesta setmana la Sagrada Família, on es voldria provar el 3de7 per sota si tot va bé. Els números freds ens diuen que estem una mica millor que l'any passat; les estadístiques d'assistència a assaig semblaven una mica per sota del 2014, però les proves en general sembla que van més bé, sobretot les netes i les de 3 per sota. Què passarà? Farem el 4de8 aviat? Resoldrem els problemes de la torre? Farem algun castell nou aquest any? Oh, quins misteris, de moment fins diumenge.

Vem tornar a la Closca i vem menjar una mica, vem posar el vídeo ja tard i vem jugar a botifarra força estona, fins i tot després que tanquessin la Closca, unes partides que com més anava pitjor em naven perquè començava a trontollar el món i a fer-se boirós com en un terratrèmol amb fum d'erupcions volcàniques. Al final vaig arribar a casa no massa tard i tothom ja dormia, i fins l'endemà.

Castellers d'Esplugues a Sants

Durant la Setmana Santa (de dimecres a diumenge) un grup selecte dels Castellers d'Esplugues ens posàrem les motxilles a les espatlles per seguir el Gran Recorregut número 1, anomenat "Camí històric", entre Gironella (Berguedà) i Ripoll (Ripollès). Des d'allà havíem d'arribar a Vallfogona pel PR-C 59, a uns 12 km de la capital de la comarca. Estava previst fer-ho en cinc etapes amb una mitjana aproximada de 15 km diaris: Gironella-Sagàs (11 km); Sagàs-Lluçà (16 km); Lluçà-Alpens (15 km); Alpens-Ripoll (23,5 km); Ripoll-Vallfogona (12 km): en total, doncs, una mica més de 75 km teòrics en 5 dies. Estàvem preparats, havia de fer bon temps i patapam som-hi.


IMG-20150330-WA0002

ETAPA 1: Gironella-Sagàs

Primer fou la ruta del transport públic: tramvia fins a la Diagonal per agafar una línia de bus fins a Manresa i una altra cap a Gironella, a tocar de Berga (el Berguedà). A Barcelona (el Barcelonès) el dia era gris amb un plugim molt de xiri-miri, però a Gironella el cel era blau amb nuvolets de cotó. Vem pujar al nucli antic per esmorzar al bar de la plaça. Vem comprar quatre coses a la carretera i, quan vem mirar l'hora, ja era vora la una. Els tres esforçats senderistes, Jordi, Arnau i Jep, vem començar a fressar el camí de Sagàs.

IMG-20150401-WA0009

El camí fou bonic, poder massa asfalt. Passàrem Olvan, desert d'olvanesos, cap a camins més aviat pelats, de vegades damunt de roques diríem que metamòrfiques, com lloses, que confegien un camí calorós i feixuc. En un lloc indeterminat vem trobar el que semblava una casa de colònies, on vem fer unes partides gratuïtes de futbolí: vaig guanyar 5-2 i 5-4 i vaig dreçar-me molt vencedor, guanyador invicte.

IMG-20150401-WA0012

Vem continuar per més lloses d'aspecte volcànic recordant les pel·lícules de l'Albert Serra: enmig de la remor de la natura avançant a poc a poc cap a alguna banda. Vem baixar d'aquell infern i el matollar va esdevenir bosc cada cop més humit fins que, a baix de tot, vem ensopegar la riera del Pontarró, que fluïa joiosament. En el punt on el camí la travessava, fent un revolt, hi havia un petit salt d'aigua amb un gorg on es van banyar els altres dos. Una capbussada de l'Arnau cap a l'aigua freda va obrir la veda; se'n van anar rierol avall mentre jo intentava dormir sota el bat del sol. Mentre mirava de dormir ells van dinar i, més tard, va aparèixer un passavolant (l'únic en tota aquella etapa i dels pocs en tot el recorregut) que ens va anar interrogant sobre mil coses diferents, de manera que el van batejar de boig homicida.

IMG-20150401-WA0014

El camí va continuar facilet per pistes forestals més amples, jugant a passar-nos la pinça i a resoldre enigmes, fins que el GR es va fer fonedís: el seguíem via GPS amb l'aplicació de Wikiloc, però per on se suposava que havia d'anar hi havia un bosc i un sembrat. Vem seguir el senyal del camí, que ens indicava Sagàs per l'esquerra, però ens n'allunyàvem massa, o sigui que vem decidir travessar el sembrat envers l'itinerari que marcava el GPS d'en Jordi.

Gironella-Vallfogona

Gairebé al final vem veure que el GR passava molt a prop; vem sortir al bosc i el vem retrobar: resseguia un tancat de filferros típic per un corriol costerut i estret; aleshores el camí va baixar a una vall poc profunda i vem començar l'ascensió final enmig del bosc. Al final ens vem trobar a la vora d'un tancat de filferros i davant d'una paret. El GPS ens la feia travessar i anar pel mig de l'estabulari que hi havia. Vem haver de passar a l'altra banda de la tanca i saltar la porta de la granja per, al cap de molt poc, arribar, per fi, a Sagàs: una església i un cementiri petits dalt del turó i molt poques cases. Era ja tard (cap a les sis) i no ens quedava aigua ni gaire menjar, però estàvem esperant l'arribada d'en Jordi Huerta i la Júlia amb avituallament i amb en Santi i en Dani Figueras, que també duia les tendes de campanya i la seva gossa, un pastor alemany anomenat Buti. Mentrestant, trascolàvem orujo i contemplàvem una posta de sol magnífica.

Gironella-Vallfogona

I quan van arribar vem acampar entre l'església i el cementiri i vem estar jugant i bevent feliçment mentre ens quedava beure. Vem jugar al joc del llop, que no sé com es diu, i quan em va tocar ser-ho a la primera em van clissar de seguida però a la segona vaig arribar just al final i la Júlia em va matar. L'Arnau va fer l'aposta de fer dues voltes en pilotes a l'església, amb el fred que fotia a la nit, amb una lluna gairebé plena, i quan es va acabar el beure vem nar a Gironella a comprar més birres: només vem trobar un bar mig obert (ja tancava) que ens en vengués. En tornar, els altres ja dormien com putes i nosaltres ens les vem fotre a la tenda del Dani, on vaig dormir amb ell, la gossa i els roncs que fot el malparit.

Gironella-Vallfogona

Vet aquí el track, del qual cal treure'n els 2,5 km finals perquè nosaltres ens vem quedar a Sagàs a dormir. Van ser uns 11 km, més la marrada del sembrat i alguna altra volta. L'endemà tocava fer cap a Lluçà (el Lluçanès, actualment a Osona). Havíem fet una mica més de 400 metres de pujada i uns 200 de baixada.



ETAPA 2: Sagàs-Lluçà


L'endemà ens vem llevar per fi; com que havia dormit poc pels roncs d'en Dani, em vaig quedar a la tenda becant mentre esmorzaven, i així només vaig menjar un plàtan. Ens vem acomiadar de la Júlia i el Huerta i ens vem posar de camí cap a les 10. El camí era molt senzill i, després d'una petita marrada, vem continuar pel mig del bosc a la vora del riu baixant cap a la vall a poc a poc. El camí es va convertir en un lloc degradat de poca vegetació i vem haver de travessar una mena de gossera amb altres animals: la Buti es va tornar boja amb tanta bordadissa.

Gironella-Vallfogona

En vem sortir, vem passar pel costat d'una mena de granja escola i vem passar per una presa a la riera de Merlès. Vem fer una coca-cola al restaurant de carretera, on vem trucar a Lluçà a un restaurant per menjar-hi quan hi arribéssim: afirmatiu. I vem continuar: el camí remuntava la muntanya després d'haver baixat a la riera; després d'una pista ampla es va estrènyer molt, amb molts esbarzers esgarrapaires.

Gironella-Vallfogona

Un cop vem tornar a la pista ampla, després d'una forta pujada, vem seguir ascendint amb unes vistes molt boniques de la zona del Berguedà i, un cop tramuntada la carena, de l'altra banda, cap al Lluçanès. La pista tenia molts retombs i vorejava molts sembrats, per on la Buti s'enfonsava cercant branques que li havien llançat, i per acabar, ja a l'altra banda, vem començar a intuir el Lluçanès. En un moment donat vem veure el poble: semblava a tocar, molt a prop en línia recta, però el camí feia moltíssima volta i vem trigar encara una hora a arribar a l'església de Santa Maria de Lluçà, amb un claustre medieval i pintures del segle XIV.

Gironella-Vallfogona

Resulta que tot just davant de l'església hi ha un restaurant, però era tancat. Nosaltres, després de tanta pujada, estàvem rebentats, i necessitàvem menjar i beure: havíem desestimat baixar a Prats de Lluçanès esperant poder-hi menjar. En Jordi va trucar al restaurant, que va dir que estava situat 200 metres avall: en vem fer uns 500 i res. Va tornar a trucar i es va assebentar que era a Santa Eulàlia de Puig-oriol, al mateix terme municipal (de fet, és la capital del municipi de Lluçà), uns 6 km carretera amunt. Ens va caure l'ànima als peus: 6 km de pujada eren unes 2 hores sota el sol i amb el pap buit a les 4 de la tarda. Mentrestant, però, en Santi, que havia baixat molt la carretera buscant el restaurant, va pujar amb un Mercedes: una parella de Torrelles amb arrels a Lluçà l'havien recollit i havien escoltat la nostra dissort. El matrimoni va pujar però va tornar enrere fins on érem nosaltres per portar-nos a Puig-oriol. El nostre goig fou fort i estentori i els agraírem infinitament els serveis prestats.

Gironella-Vallfogona

El restaurant, de façana verda, es deia Ca la Filo - Cafè Nou. Quan hi va arribar la primera tongada (Jordi, Arnau, Santi) havien demanat patates braves, i la Filomena es va emprenyar perquè allò era una braseria de cuina tradicional etz. Tot just arribar la segona tongada, en Dani va demanar-li unes braves i es va tornar a emprenyar. I així vem estar tota l'estona fent conya mig emprenyant-la; algú li va preguntar com es deia, i li va dir que ell li posaria Remei. Des d'aleshores va ser Ca la Remei, amb vistes a Montserrat. El dinar no va ser tan espectacular com prometia, però ens va donar forces, molts ànims i moltes rialles, i a més la Remei ens va dir que podríem acampar segurament al camp de futbol si parlàvem amb l'alcaldessa i que fins i tot podríem fer servir els vestidors. Allò ens va confirmar que Lluçà és el poble amb més bona gent de Cathalunya. Vem anar a casa l'alcaldessa, però la seva filla ens va dir que havia sortit. Vem anar cap a la plaça del poble, on vem veure una dona alta amb els cabells curts i negres que coincidia amb la descripció de la filla; se'ns va adreçar directament perquè ja li havien dit que hi havíem passat per llà per fer allò i ens va oferir el camp de futbol. Després d'una estona, un home amb nanos i gossos ens en va donar les claus.

Gironella-Vallfogona

Vem acampar i ens vem dutxar amb aigua freda i, en acabat, vem anar cap al bar del poble: ja ens coneixia tothom. Vem jugar a Bang, un joc de cartes amb xèrif i assassins, i vem passar per Ca la Remei, on vem seguir jugant: jo moria sempre als cinc minuts, o sigui que em podia dedicar a beure. Finalment, vem tornar a les tendes, vem fer una birra mentre sopàvem i a dormir.

Aquest és el track aproximat que vem fer. Nosaltres vem sortir del mateix Sagàs i, un cop a Lluçà, vem voltar una mica i el cotxe ens va portar a Puig-oriol. S'hi veu el lleu descens fins a la riera de Merlès i la pujada següent, amb un munt d'esbarzers. Gairebé després del punt més alt vem albirar el poble; en la trajectòria es veuen les mil giragonses que vem trescar abans d'arribar-hi.



ETAPA 3: Lluçà-Alpens


La Buti va arribar ranquejant a la tenda la nit anterior i, finalment, en Dani va decidir trucar a l'Anna, la seva xicota, perquè els vingués a recollir des d'Esplugues. Vem pujar a Ca la Remei per esmorzar i, finalment, vem decidir que en Dani i l'Anna ens portessin les bosses fins a Alpens, on dinaríem tots plegats. Així doncs, amb una part de la ruta feta amb cotxe, i deslliurats del pes de les motxilles, vem sortir volant de Puig-oriol camí d'Alpens.

Gironella-Vallfogona

Pel que sembla, havíem avançat 6 km de carretera, però, segons el track, era només 1 de camí; així, si el Wikiloc està bé, vem fer uns 13 km de muntanya feliços com anissos saltironant per la muntanya, amb pujades molt tranquil·les i vistes magnífiques al Lluçanès, Berguedà i Ripollès. No sé si realment vem fer tant de recorregut; el camí va ser molt agradable i les pujades ens les vem fondre amb molta facilitat. L'arribada a Alpens va ser per corriols pedregosos, obagosos i humits, i finalment, després de travessar el poble, vem atènyer el restaurant del Casino, perquè el de la Fonda era ple. Allí vem conèixer l'Anna i ens vem entaular; el servei va ser lent i dolent, el menjar bo però no gaire, i el cas és que a les 6 de la tarda ens acomiadàvem de Dani, Anna i Buti i avançàvem camí de l'etapa següent, la d'Alpens-Ripoll.

Gironella-Vallfogona

Així, si tot havia anat com diu Wikiloc, vem fer uns 350 km de pujada i uns 300 de baixada en uns 12 km fins al centre d'Alpens.

ETAPA 4: Alpens-Ripoll

La idea, doncs, era avançar camí de l'etapa més llarga, uns 23 km, i acampar pel camí, si podia ser després de la gran pujada del començament. Teníem aproximadament 3 hores de llum fins a les 9, però hi havia lluna plena i en teoria els camins eren prou amples.

Gironella-Vallfogona

I així vem començar el camí, amb les motxilles a l'esquena i jo amb la tenda de campanya d'en Dani, que ens l'havia deixada. El camí pujava lleument però de cop i volta va començar a escalar moltíssim. El camí era molt verd, ple de fagedes, i molt costerut, de vegades calia grimpar una mica. El ritme d'ascens era molt alt, i jo suava les birres que havia begut al Casino. Les vistes eren impactants, molt boniques, i a la fi vem arribar a dalt de tot, amb l'ermita de Santa Margarida i el paisatge muntanyenc als nostres peus, a gairebé 1.200 metres d'altitud. Allà hi havia una boja que ens va dir quatre collonades; les 20 hores s'anaven acostant indefectibles i els peus d'en Santi començaven a remugar i s'hi va haver de posar Compeed. La tenda em queia sempre cap a una banda i em feia anar desequilibrat; la pujada havia estat molt ràpida i esgotadora, però va ser molt divertida. I així vem començar el descens.

IMG-20150403-WA0014

Vem passar per Can Portavella i vem engaltar una pista de ciment que va anar giravoltant molta estona (vora d'una hora) fins a la carretera de Berga a Ripoll. A Portavella vem escatir si intentàvem arribar a Ripoll o no: semblava que 12 km ens els faríem de seguida. El cas és que quan vem arribar a la carretera després de baixar molta estona ja era ben de nit, més tard de les 9. Vem agafar el camí de ciment dels Vallespirans, que sortia d'un revolt de carretera, i vem començar una ascensió interminable entre boscos esponerosos i amb la lluna plena que anava traient el nas entre els núvols de tant en tant. Finalment el camí va deixar de pujar i, entre vaques, gripaus i algun mas solitari, vem anar baixant, cada cop més cansats, per camins de terra i fang, de vegades pedregosos. Vem travessar la riera de Vilardell i el camí va tornar a pujar lamentablement fins a una urbanització anomenada els Brucs, que era com l'avantsala de Ripoll, que ja teníem a tocar. Vem baixar per un camí enfangat més estret pel sender de la Font del Remei fins a una petita esplanada amb un ramat de vaques; justament on el camí s'estrenyia hi havia un toro que va començar a bramar i a bellugar la pota del darrere amenaçadorament, aixecant polseguera com abans d'una envestida.

IMG-20150403-WA0020

Escagarrinats, vem girar cua pel camí d'on havíem vingut, fins al revolt dels Brucs, on vem sopar frugalment cap a les 22, molt cansats: ens havíem quedat a menys de 2 km de Ripoll i ara hauríem de seguir la carretera dels Brucs fins a la de Berga-Ripoll per entrar-hi per la C-17. Si el GR-1 entrava a Ripoll pel centre del poble, la C-17, a més a més, ens feia travessar les barriades dels afores de la ciutat. Així, des del moment que vem superar el rètol de carretera de Ripoll fins que vem passar prop del pont romànic del Ter, havia transcorregut vora de mitja hora: a les 11 sèiem a la terrassa d'un bar, completament baldats (almenys jo i en Santi).

IMG-20150404-WA0000

Vem demanar una Volldamm i vem acabar seient al fons del bart. L'opció d'acampar per Ripoll estava gairebé bandejada; l'Arnau va parlar amb amics seus al bart i per WhatsApp per mirar trobar una casa a la ciutat o a Vallfogona; en Jordi també hi coneixia algú. Finalment, la mare de l'Arnau, que era a Vallfogona, va venir amb cotxe cap a la 1 de la nit i ens va dur a Vallfogona, on vem dormir. A casa hi havia la parella de la mare i un altre amic i vem estar enraonant fins a les 3, amb en Jordi xerrant pels descosits d'absolutament qualsevol cosa. Jo ja no podia més i li hauria llançat alguna cosa al cap perquè callés i poguéssim clapar; si més no, vem fer unes birres mentrestant. I, a la fi, l'Arnau i en Santi se'n van anar al llit, jo al sofà i en Jordi a un matalàs al costat meu, a terra, i fins demà.

Al track es veu tot el recorregut; nosaltres ens vem quedar entre les dues banderoles, a les portes de Ripoll; vem haver de retrocedir fins als Brucs per agafar la carretera de Berga, fent una marrada espectacular després de 20 km caminats. Posem que, per comptes dels 23,5 km de l'etapa, en vem fer més de 25; si al matí n'havíem fet entre 6 i 12 (segons Wikiloc, més aviat uns 12, però no ho tinc clar), havia estat una jornada bastant dura d'entre 30 i 40 km i gairebé 1000 metres de pujada acumulada. Estava fet caldo.



DIA 4: Vallfogona de Ripollès


L'endemà em vaig llevar d'un son d'unes 7 o 8 hores, sense roncs i molt recuperat de la pallissa del dia abans. La intenció era descansar i, així, després d'un esmorzar contundent força tardà, vem estar jugant a Bang en un parc. El poble era molt maco i amb molta gent: durant la Setmana Santa s'atapeeix, però a l'hivern hi han molt pocs habitants. Cap a les 3 tocades vem anar a dinar a casa uns amics: paella d'en Vicenç i postres de la tieta i del pare de l'Arnau, que també hi era amb la seva parella actual.

IMG-20150405-WA0007

En acabat, vem nar a rentar la paella com a pagament pel dinar i després vem fer una ruta tranquil·la de mitja hora cap a la Bauma, que ara és un càmping que porten uns holandesos. Pel camí vem fer fotos amb un ruc català, vem passar per un petit pont romànic medieval, vem travessar el riu per una mena de gorg i vem visitar un replà amb avets intempestius. Seguint la vall de la riera vem arribar a una casa perduda entre els prats i els boscos, que era també l'oficina central del càmping, en aquesta època fora de servei. De dins sonava a tota canya música màkina, hardcore, i tres nois rossos fumaven petes i xerraven com uns penjats. Un era el fill dels holandesos, un altre era català i l'altre romanès. I en aquell lloc tan estrany, un petit infern enmig del paradís, vem anar fent cerveses i vinets, vem passar comptes de la sortida i vem estudiar les combinacions de transport per tornar. Va triomfar la meva proposta de completar en sentit invers la darrera etapa, que havíem fet amb cotxe la nit anterior. Finalment, vem jugar a cartes: vaig guanyar al joc que no recordo com es deia, que s'assembla a un que feia amb el meu germà, i a pòker: si haguéssim jugat amb calés m'hauria fet d'ort. Vem tornar pel mateix camí sota la lluna plena per sopar a casa el pare de l'Arnau, un sopar que recordo poc perquè jo ja anava força begut. Finalment, cap a clapar.

DSC_0108

ETAPA 5: Vallfogona-Ripoll

Després d'un dia de descans tocava completar la feina: de Vallfogona a Ripoll per la vall del riu. El camí era de 12 km i vem fer-lo en unes 2 hores i mitja. Vem dir adéu a la mare de l'Arnau i al seu company i, amb les motxilles a les espatlles (llevat de l'Arnau, que va tornar a Vallfogona amb bus), i sense la tenda de campanya, vem enfilar el PR-C 59, que es pot consultar aquí: http://www.ripoll.cat/turisme/ripoll-vallfogona/

Gironella-Vallfogona

El camí era força planer al començament, molt frondós i humit. Encara em feia una mica de mal el tibial anterior del turmell esquerre, segons l'Arnau, però al final vaig poder anar caminant bé. Vem travessar el riu i vem pujar una mica per la vall per veure les serres del Ripollès. Verdor de boscos i prats, vaques cagant i molts filats teòricament electrificats que havíem d'anar travessant. Vem passar la carretera de Vallfogona a Ripoll i vem pujar una mica per, tot seguit, començar el descens fins a Ripoll, primer a poc a poc, després més ràpidament. El camí no era gaire difícil i es va fer molt lleuger, comparat amb el d'Alpens-Ripoll. Vem arribar de pet a l'estació, on l'Arnau va agafar la Teisa cap a casa, i en Santi i jo vem esmorzar: eren vora les 2 i encara vem veure el darrer gol del Madrit, 9-1 contra el Granada. Vem comprar el bitllet de tren i en Santi i jo vem enfilar cap a Barcelona en la línia de Puigcerdà, que va anar raonablement a l'hora. En Jordi va agafar un altre bus perquè havia d'anar a Palafrugell.

IMG-20150405-WA0006

I això va ser tot. A Sants vaig decidir fer la darrera etapa de la sortida i vaig caminar fins a Esplugues, uns 50 minuts per la ciutat plena de sorolls i merda. I encara m'he de desfer la motxilla.

Doncs ahir era diumenge i vem començar la temporada 2015.

Com a primer punt de l'ordre del dia, després de molts anys ja no porto els temes de Comunicació, malgrat que encara hi col·laboro. Així vaig molt més tranquil. És meravellós que hi hagin reunions de comissions a la Closca després de la diada i que jo pugui passar pel costat amb la desena birra a la mà i no haver-hi de seure a parlar del sexe dels àngels. Uf, necessitava un descans.

Com a segon punt de l'ordre del dia, el grup de Trunyocletes continua creixent i aquesta vegada hem estat 4 bicis cap a Terrassa, tot un rècord espaterrant. Recordo haver anat a Terrassa un parell de cops tot sol i a altres llocs equidistants, i ara 4 és bell i isnell. La segona qüestió al respecte és que hauríem de canviar el nom de Trunyocletes, perquè ara l'únic velocípede atrotinat és el meu. A més, dissabte havia corregut una marató de cervesa i vaig anar a dormir sense sopar i estava fet caldo. Així que vaig arribar un quart d'hora tard a l'Ajuntament i vem començar a baixar carretera Reial avall: l'opció Llobregat quedava defenestrada i tot fou asfalt, el mateix camí que temps era temps feia per nar a treballar a Martorell cada dia. A l'entrada de Molins de Llobregat el Pepins va encreuar-se davant el Dani Figueras i tots dos es van fotre la trompada de la vida allà al mig de la carretera, i tot foren riures i rialles i gran rigolatge i gaubança extrema. Per llà vem tombar cap al Papiol camí de Rubí vorejant Collserola, i la carretera anava pujant a pleret i jo anava traient el fetge per la boca: la bici estava atrotinada i jo estic destarotat. A la sortida de Sant Quirze l'estómac se'm va regirar una mica més i vaig orxegar l'aigua de l'aixeta i el nimi esmorzar que havia menjat. Era molt lamentable tot plegat quan per fi albiràrem el Don Cándido de Terrassa, i aleshores va començar el periple per polígons i carrers costeruts abans de trobar el barri de Can Palet. Aquest és el track segons el Ramsès, que venia des de Barcelona:

track bici

I aquests, els intrèpids i esforçats ciclistes un cop arribats:

IMG-20150322-WA0002

I sobre aquest barri, què us diré? Doncs que el tros que vaig tenir la malaurança de contemplar em va desplaure fortament amb una punyida dolorosa a l'interior del meu CORT, i la fira que hi havia era afrosa com un 7 de 6 desmanegat de la Colla J[censored], i a la plaça hi posaven una música horrísona com les obres del carrer de casa meva, i a sobre un speaker va agafar el micro per dir subnormalitats molt grosses, i per acabar-ho d'adobar una mena de colla de diables portava la bèstia a so de BATUCADA, i... què més us diré? No hi havia per on agafar-ho tot plegat, tanta dissort ombrívola escampada pertot, i per sort hi havia un paki més o menys a prop que venia HAMORT en llaunes vermelles. Finalment, un venedor de globus també es va presentar a la plaça, per acabar d'arrodonir la tragèdia.

Image00001

Com que volien anar amb prou temps, vem arribar a les 10 a Terrassa: 30 km per carretera si no t'atures es fan en menys d'hora i mitja, i ells anaven amb les seves bicis de carretera i la seva BTT de puta mare cremant els km mentre que jo llepava la carretera amb la llengua i amb la basarda que no em sortissin els pedals volant. Així que a les 10 ja hi érem per esmorzar i fer birres per no haver de sentir els malaurats fills de puta que sonaven pels altaveus, i quan van arribar els autocarts ens vem desplaçar cap al MIG DEL CARRER.

pilars 4 Castellers d'Esplugues

Feia molt de temps que no actuàvem al mig d'un carrer, i ahir va tocar en una cruïlla d'un carrer estret transitat per molts badocs, passavolants, kinkis, xurma, bacallars i altra gentola, just a tocar d'on acabava la Fira Afrosa i molt a la vora del paki de l'HAMORT i d'un frankfurt on s'hi podia pixar molt amablement. La gràcia d'haver abandonat la plaça de l'speaker per la nova ubicació és que vem perdre de vista el venedor de globus, que com tothom sap és tota una aberració castellera. I, en fi, que allà al mig enclastats en el no-res, amb un pany de muntanya que s'entrellucava per una escletxa dels carrers, vem alçar els pilars d'entrada i vem encetar el meló del 2015. En aquests pilars hi va pujar l'Adalid, que feia 18 anys. Oh, per molts anys, olalalà! A la foto feia molta cara de concentració, d'allò que sembla que li hagi de petar una vena. D'altra banda, em va agradar molt la disposició dels ESPADATS!, tal com es veu a la foto de dalt.

DSC_0079

Per no variar, érem tercers en l'ordre d'actuació. Vem triar amb allò que se'n diu senderi començar amb el 4de7. Hi havia allò que també se'n diu renovació de tronc, amb gent poc habitual, una estrena a quarts (la Maria!) i una acotxadora nova. Tot i que el castell es va descarregar amb una certa tranquil·litat, el fet de la canalla nova va alentir molt el castell, que a mi em va semblar que deia que SEREM ETERNS per tostemps. I res, 4de7 al sac.

4de7 Castellers d'Esplugues

El petit problema de tot plegat és que l'Aleix no es va aixecar del llit o potser es va perdre pel camí cap a Terrassa en un forat dimensional o potser alguna cosa, i ens faltava un terç, perquè tot i que érem prouta colla, anàvem justos d'efectius. Així que hi va haver de pujar la Marta, que té un jonoll com desllorigat i que està de baixa. Com va anar aquell castell? Jo, de lateral per dins de la torre, no vaig papar-hi llesca ni en sé una futil·la --no hi vaig veure una merda--, però la sensació és que es va despatxar amb una lleugera comoditat. Què més us diré? Doncs poca cosa més. Era el 5de7 més matiner de la colla, car no obstant en la primera actuació de l'any passat també el férem, aquella volta fou pels volts de Setmana Santa a principis d'abril. I apa, aquí s'acaba aquest paràgraf.

5de7 Castellers d'Esplugues

En tercera ronda, mancats de pilaners i altres mandangues, vem triar el 3de7, que potser va ser el castell més tranquil de tots tres. Va pujar rodonet i tranquil i adéu-siau. Per plegar, mancats de pilaners i altres mandangues, vem triar 2 pilars de 4, que van ser molt tranquils i que me'ls vaig mirar de fora estant.

3 de 7 Castellers d'Esplugues

I de les altres colles, què us diré? Doncs, pel que vaig veure, Minyons va amb pas ferm cap endavant amb una clàssica de vuit molt sòlida i un pilar de 6 resplendent, i Saballuts igualment, amb un 3 i 4 de 8 també d'allò i un 5de7 que no vaig veure. Això va servir perquè aprenguem com es fan els castells que ens plantegem ara per ara: 4de8, 3de8, 2de7, i etz., etz., etz. Aprofito per agrair a la Concepció Ventura de Saballuts que ens hagi fet les fotos dels castells, perquè inexplicablement el nostre fotògraf va retratar la canalla fent aletes i altrament no tindríem fotos de les construccions sencers.

Image00050

Els músics es van aplegar al mig de la cruïlla i van tocar cançons folklòriques, com ara la polca d'Ours. El Ramsès se'n va anar amb els cables de la càmera amb la bici; els altres tres ciclistes vem ficar-la a l'autocart i vem tornar motoritzats. El Ramsès devia entrar en el mateix forat dimensional que l'Aleix, perquè ja no va reaparèixer per poder veure els vídeos, i vem dinar i beure i jugar a jocs diversos fins a l'hora del Barça, que guanyà 2-1 i que em féu guanyar la porra; per un cop que l'encerto n'hi havia tants, d'encertants, que només en vaig treure 12 euros. Malhagen els jocs d'atzar del dimoni de Mafumet de Satanàs!

I què més us diré? Doncs absolutament res més. Hem començat una altra temporada i ara tindré els caps de setmana més plens. La nova Tècnica va fent amb un tarannà que sembla molt millor que l'anterior, però acabem de començar i ja els insultarem quan toqui, i jo què collons sé. Plego que tinc ressaca.

Centelles 2014 i final de temporada

| No Comments

Doncs intentarem escriure la darrera crònica de l'any, amb il·lusió i gran gaubança etz.

Era el segon cop que actuàvem a Centelles, segons les bases de dades; fa dos anys hi anàvem amb tota la canalla de comenió i poca gent, amb la pluja que amenaçava i que alguns esperaven que espetegués per no haver de fer castells de sis a plaça, que és el que va acabar passant, després d'un 4de7 o 3de7 d'inici.

I diumenge hi anàvem amb la possibilitat de tornar a fer el 4de8 després d'uns assajos força bons tot i que bé, sempre podríem ser més gent a assaig. De manera que, amb el 4de8 en cartera, amb el 3de7 per sota a l'agenda i la resta papallonejant, tornàvem a Osona a fer castells.

Aprofito aquí per comentar que divendres després d'assaig vem fer una partida de botifarra en què el Txus i jo vem apallissar el Rai i el Gallo et alabat sia déu, una botifarra perfecta vaig cantar ben lluminosa entre les boires de l'alcohol.

Un escamot torrat va passar per barraques de Girona carregat amb ampolles de vi, i jo que del moviment nocturn gairebé m'adormo i no prenc l'autocar --em vaig llevar gairebé a un quart d'onze. Però al final tot correcte i voooooolant cap allà.

Castellers d'Esplugues a Centelles

I, després de dos pilars de 4 d'entrada, començàvem amb el 5de7, del qual je ne sais rien però que em va semblar molt tranquil i a les fotos està molt maco. I s'hi va estrenar el Pepins a segons, segons m'informen puntualment per l'orellera (pinganillu segons el savoir populaire).

DSC_0106

Les fotos del Figo (la de dalt) molen molt. Aquí l'angle invers (Manel):

Castellers d'Esplugues a Centelles

I aleshores començava la teca amb el 4de8. Val a dir que érem quatre colles --Sagals d'Osona, Xerrics d'Olot i Castellers de Santpedor-- (no sé per què poso guions llargs a la chrònica si al Bloch Gris em surten com a dos guionets i és molt lleig) i que aquesta segona ronda va ser una mica un desastre, amb un 2de8f de Sagals i el 3de7 de Xerrics que van fer llenya. A més, en repetició, Sagals van desmuntar el 4de8 entre els nostres 4de8; és a dir, festa grossa.

Castellers d'Esplugues a Centelles

El primer 4de8 es va tancar a la velocitat habitual; la plaça feia força baixada però en tot cas es va tancar bé. Com que l'Adalid es va desllorigar l'espatlla dreta a Sant Just (poca cosa, diuen), no va entrar d'agulla al 4. Això va contribuir que les agulles no estiguéssim del tot còmodes al pou del castell: en aquest intent el Jonàs i jo estàvem un pèl enfora, però tampoc no gaire. El cas és que, com tothom sap, si el castell puja desquadrat automàticament és culpa de les agulles, i en aquest cas mentre desmuntàvem el castell ens ho anaven repetint, per variar. El castell jo el vaig veure no gaire malament des de dins, no gaire pitjor que els de Sant Just, però sembla que tot el discurs oficial dels membres del tronc, i també dels que s'ho miraven de fora estant, és que «no anava enlloc» i que es va desmuntar amb molt de seny, senderi i enteniment. No ho sé, jo crec que devia ser qüestió de perspectives, perquè en general els pinyaires amb qui ràpidament vaig comentar la jugada estaven d'acord amb mi. Però jo què sé. Per cert, el castell va arribar fins a dosos, no sé si s'hi van acabar de col·locar, però ja s'hi estaven posant si més no.

Diada a Centelles

Després de l'intent desmuntat de Sagals (si no vaig errat ara en el guió de la comèdia) ens tornava a tocar. En aquesta ocasió, ja d'entrada veia que el Jonàs i jo ens acabaríem tancant, i així va ser i de seguida. Jo estava molt pitjor en aquest segon intent i vaig haver de pencar molt més que en l'anterior abans de la carregada. No sé gaire com estava de mides perquè gairebé no el podia mirar, ho vaig veure tot força desgavellat per la meva zona de pinya/segons. En fi, vaig veure que es carregava enmig de la tempesta de tremolors i batzegades, es va poder aguantar una mica més i amb els dosos que estaven començant a baixar va esberlar-se, esbaldregar-se i esbucar-se damunt la pinya, una llenya diguem-ne suau que va saber caure i que només va deixar alguna contusió, pel que sembla. Jo tinc un mínim cop al cap i tenia el front vermell en sortir d'allà dins, i apa, patacada de 4de8.

DSC_0152

L'hòstia és molt estètica, plàstica i fantàstica:

En fi, en un any hem descarregat 3 4de8 (Sant Mateu, Concurs i Sant Just), n'hem carregat 1 (Centelles) i n'hem desmuntat 2 (Concurs i Sant Just). És a dir, en les dues primeres actuacions que el vem provar va anar a la primera, en la tercera el vem descarregar després d'un intent desmuntat, i en la quarta, després de l'intent desmuntat, només l'hem carregat. Una progressiva davallada en l'efectivitat que segurament respon a la davallada important de castellers a assaig. Però què hi farem, les forces ens han arribat fins on han arribat, i encara n'hem tret molt de suc. 4 4de8 dels 7 de la colla és molt. D'altra banda, no em puc estar de dir que enguany hem passat per davant de Cornellà en aquest aspecte: ells en tenen 2 de descarregats i 3 de carregats, 5 en total, doncs, mentre que nosaltres ja n'hem fet 7 (1c). Ara encara ens falta posar-nos al dia amb el 2de7: ells n'han descarregat 32 i nosaltres només 1.

DSC_0186

Bé, sembla que la caiguda va esvair la possibilitat de fer el 3de7s i vem optar per un 4de7a que sembla que feia temps que no provàvem: des de Valldoreix. No sé exactament com a anar, jo des del lateral del pilar al mig no el vaig veure gaire complicat, tot i que el baix que tenia radera, com que la plaça feia baixada i tot plegat, se'm va arrapar una mica. 13è 4de7a, i apa.

DSC_0200

Jo vaig sortir volant de plaça per acompanyar el Roman a cercar suc de raïm, i un cop tornats ja m'havia perdut el pilar de 5 de comiat i anàvem buidant l'ampolla. Quan me la vaig endur a l'autocart ja nava per menys de la meitat.

A la Closca vem estar empitofant-nos molt feliçment i es va anar fent tard i, amb tot plegat, a les vuit fugia de castells perquè ja no m'aguantava els pets (o el pet que portava).

Una temporada amb alts i baixos i amb problemes molt diversos de menes variades que s'ha fet llarga, si més no per mi, tot i que no era especialment llarga. L'any dels 20 anys, que tampoc no és que hagi estat una celebració d'allò més estentòria, l'any en què hem tingut sort amb el 4de8 i n'hem pogut fer 4, tot i que el final de temporada s'ha assemblat uns mica al de l'any passat; l'any en què hem descarregat el 2de7, tot i que només un, amb un altre de carregat i els fantasmes que no es fan mai del tot fonedissos. Un any en què hem tornat a fer els millors números, un any en què jo he faltat a molts més assajos que altres anys per múltiples raons i en què vull deixar d'una puta vegada la Junta. En fi, un any que ha estat molt bé però en què ha faltat un encís i en què per alguna raó hi ha hagut moltes ombres que jo què putes sé.

I per a l'anàlisi global de la temporada, ja m'ho deixo per a la revista. Ara a descansar (bé, avui tenim Junta) (dijous bolo) (dimecres hi nirem a veure el Barça) (divendres encara hi ha assaig i gresca al local) (el cap de setmana jo què sé) i ja veurem si recuperem la motivació per l'any vinent, que si més no jo, a títol personal, l'he perduda una mica... Amb il·lusió i gaubança, etz.

Festa Major d'Esplugues i Prediada, 2014

| No Comments

Bé, intentaré fer memòria i repassar per sobre de la Festa Major d'Esplugues incloent-hi Prediada o Vigílies.

Com tothom sap, la Festa Major va començar el dijous. Nosaltres vem fer un dels millors assajos que hem fet mai, o potser el millor, que segons les dades del Txus devia ser el més nombrós d'allò que rima amb safranòria. En sortir vem passar per la moscatellada del Brillas, on vem fer uns beures, i al final vem pujar a les Tres Esplugues, on ens hi vem estar força estona, sense música i amb alguna puntada de peu als collons. Ja era una mica tard i anàvem una mica contents per ser només el primer dia i amb l'endemà la feina clamant atenció, una feina que, si més no, a mi no em va veure.

Divendres cap a les 10 i escaig del dematí vaig trobar que no faria res de bo a la feina (fa gràcia que això ho escrigui aquí a la feina) i vaig estar fent el pòtol tot el dia fins a l'hora d'anar al Brillas, cap a les set (en Jordi Porta diu que flipa que a Castells tothom es demani festa pels castells). Vaig ruixar joiosament amb licor de ginjoler la gargamella fins que es va evaporar del tupí, i mentrestant totes les colles s'havien anat aplegant i van començar els actes institucionals. En Salvador Juan (jo el pronuncio Joan) va dir uns mots amb el regidor al costat, i tot seguit es va fer el clàssic homenatge al roure, en què vem recordar en Joan Pastor. Les tres entitats que hi teníem una relació directa --Diables, Centre Excursionista i Castells-- hi vem penjar un domàs, una banderola i un mocador, respectivament, i nosaltres vem fer un pilar per recordar-lo. Sempre amb nosaltres.

20140919_jpg_cercavila16


La cercavila era plenty full of espadats i lenta que t'hi cagues, amb cervesa que ho esquitxava tot i tot plegat com sempre, fins que vem entrar a la plaça de l'Ajuntament amb un pilar amb domàs del Caufec / Ni muts ni a la gàbia que podria haver aixecat polseguera.

Ni Muts ni a la Gàbia


Mentre el pregoner pregonava (em penso que la Pilar no hi era) i es feien les corrandes del Ferro Ferro, vaig estar enraonant amb en Jaume I de coses d'aquí i d'allà, i en acabat tot plegat hi havia el crematasques amb Boc de Biterna, que pujava cap a les Tres Esplugues en recorregut pitof. Pujant pel carrer Nou em vaig tornar a ficar sota el foc, però anava sense res a sobre (m'havia tret la camisa de castells, etz.) i em vaig cremar el braç, d'on emergí una butllofa molt bufona i conspícua que m'ha durat fins ahir.

A les Tres Esplugues, certament, ja feia moltes hores que trascolava i, després d'anar una mica amunt i avall, de ficar-me en un racó ple de tifes de gos i puces i de merda en general, vaig preferir fondre'm a una hora molt prudent. Castells teníem torn de barra de 2 a 5; abans de les 2 ja devia haver marxat. Diuen que hi va haver un intent desmuntat de batussa entre beguders: jo ja dormia la mona. I bisca la virra.

garrotins


Dissabte em vaig llevar una mica abans de les 11, però vaig desistir d'anar a la cercavila de canalla i vaig esperar a la 1 per dinar a casa. Aleshores vaig passar per la barraca del Brillas, on feien cançó improvisada, amb bascos àdhuc, i també hi feien birres. Va ser l'hora de la paella, que feia un grup de gent que ara no recordo, i jo m'hi vaig quedar arreplegant gots amb el nèctar de Dionís. I aquí ve l'episodi ominós de la chrònica maldestra: quan per fi vem aconseguir cartes no vem ser capaços de quadrar les parelles, i com que érem 6 em van obligar amb un ganivet al coll i xurriaques amb punxes de ferro rovellat a jugar a la podrida, una merda de joc que s'assembla a la botifarra com un ou i una castanya. La meva indignació no coneix límits, s'escampa per tot l'univers i ho tenyeix tot de la foscor impenetrable d'un immens forat negre anihilador.

Prediada de Festa Major


La colla feia la cercavila avorridíssima des de la biblioteca fins al Brillas; jo vaig escurar el beure dionisíac i vaig passar per casa per agafar les coses de castells, i al final em vaig enfaixar. Teníem Sant Cugat amb nosaltres; vaig trobar el car @MiqueldelRoyo a les escales del Brillas i ens vem saludar molt efusivament i encomiàstica, i em va anunciar que aquesta vegada no ens plantarien el maleït 2de7 als morros. I va començar l'actuació de Vigílies de Festa Major, també coneguda amb l'infame nom de Prediada. Com a comentari general, aquest del blog de Saballuts Digitals per part de Lluís Losantos:

Dissabte vaig anar amb Gausacs a Esplugues, i vaig pensar en mode SD: 4 paios venent globus, fer castells mentre passen pel costat diables / bastoners / tot quisqui, l'ambulància q arriba tard, Gausacs empipats pq "només" poden fer 4de7a, una barra del bar sorollosa a 10m dels castells,... i el millor: id7de7 d'Esplugues. Vaig fer un màster en SDitis.


A la mateixa entrada del blog, l'autora, Gemma Martí, repartint premis, diu que «en resum, [...] Nyerros s'emporta, a despit dels fins ara guanyadors imbatibles (Cargolins), el títol a Màsters del Tropical Hit (la Plana [de Vic], lliure i tropical!)», és a dir, el guardó d'anar lents com cargols.

Bé, aquesta actuació poc la puc comentar perquè ha passat força temps i jo què sé. La Prediada, com el nom indica, és una actuació que tendeix a ser afrosa i a més va plena d'incidències, i aquesta vegada sembla que no teníem ni ambulància per començar. Sobre tot això, la chrònica de Gausacs va bé.

Nosaltres vem començar de 5de7, que em fa la sensació que va anar força bé i a les fotos està parat (hahahaha tret al clatell). Aquesta d'en Lluís Tarrés és espectacular, tot i que les pinyes vistes així fan una mica de fredat:

Castellers d'Esplugues


En segona ronda portàvem el 7de7. Jo estava d'agulla al que anomenen 3, mirant cap a la banda que vaig poguer (cap al que en diuen 4), i si fa no fa més que una truita era un flam informe sacsejat. El van haver de desmuntar suposo que pel bellugueig i perquè devia tenir mides inhòspites pel 4 (el 3, pel poc que veia, no estava tan malament). Vet aquí l'obra mestra (si no vaig errat, vaja):

Castellers d'Esplugues


En repetició hi vem tornar. Diria que va assemblar-se al primer, però devia estar més ben quadrat o el moviment no devia ser un terratrèmol, i al final vem descarregar aquell despropòsit de truita de cargols, el segon 7de7 de l'any, que ja n'hem tingut prouts. I, és clar, no em puc descuidar que en Jordi Adalid s'hi va estrenar de terç: moltes felicitats per tot, que t'ho mereixes, malgrat que sigui en aquesta tortura de castell! Això devia ser l'única cosa bona de la cosa.

Prediada de Festa Major


En tercera ronda portàvem el 4de7, que amb el temps he mig oblidat. Era evidentment una prova pel 4de8 de l'endemà: el record és que no acabava d'anar a l'hora, però és molt difús i no vull inventar-me res. Només tinc sensacions d'un lleuger desplaer i de ganes que s'acabés aquella actuació avorrible. A les fotos el 4 estava prou maco.

Pregó i Vigílies de Festa Major d'Esplugues


Vem fer 2 pilars de 4 i finalment el pilar amb folre de canalla, que és l'únic sector de la colla que fa folres. La resta potser en farem la setmana dels tres dijous.

Prediada de Festa Major


Vaig sospesar la possibilitat de passar per casa per sopar (i descansar una mica), però al final vaig fer-ho al mateix Brillas, en un xiroi àgape d'entitats que no recordava que s'havia de fer. Amb el pap ple i fart pixats de Dionís vaig pujar al sopar de Bastoners, on tocaven A Folk Lent, però sembla que al final hi vaig arribar una mica tard. Van pujar a fer garrotins i jo estava a la taula dels polítics, fent més honors a Dionís i dient ximpleries als convergents, que no em devien sentir.

I quan això va acabar vaig fer com els bons minyons i vaig passar cap a casa, que l'endemà teníem una cita ineludible amb la safranòria.

FM de Valldoreix, 2014

| No Comments

Ahir, actuació a Valldoreix, dos anys després d'anar-hi per darrer cop. Actuem en una estació de ferrocarril d'una entitat municipal descentralitzada, és a dir, als afores dels afores, amb els núvols de pluja que passaven desafiadors i el retruny dels trens que semblaven tempestes. I amb l'aire procel·lós de Zaratustra van braolar els nostres castells a Sant Cugat: pum!

El grup de trunyocletes havíem quedat a les deu davant l'Ajuntament, però entre naps i cols es va fer prop d'un quart i mig d'onze. Havia pensat d'anar pel camí més dreturer: camí de l'emissora pels "tres turons" fins al mirador de Vallvidrera a la carretera de Molins, prendre el carrer del Mont d'Orsa (que deu ser el Puig d'Ossa de l'emissora) fins al centre del poble, i allà agafar la carretera que voreja la via del tren fins a l'estació de Valldoreix. No havia pensat que potser per allà hi havia més desnivell que per les Aigües - Vallvidrera. Així, arribar a la plaça Mireia va ser una mica complicat, però continuar pujant cap al camí de l'emissora va ser un petit drama, amb fetges per la boca i bicicletes a punt de rebentar. El camí dels tres turons cap a la carretera de Molins va ser un nou desafiament per als esfetgegats ciclistes, que suaven la cansalada, les cerveses, el tabac i la toxicomania variada, alegre i combativa. Un cop a Vallvidrera gairebé tot era baixada, però el desballestament i esbocinament en marxa era un perill que rodolava sobre algunes de les nostres més estimades trunyocletes. Finalment, però, vem arribar a l'estació àdhuc amb temps per fer una cervesa en un forn forà de l'entitat descentralitzada.


bici


Com podeu comprovar, fèiem una pinta de ciclistes professionals que fa caure de cul a terra:


Valldoreix, Castellers d'Esplugues


Com era habitual, érem tercers en l'ordre d'actuació. Aquesta vegada no hi havia les famoses pissarres que han començat a voltar per les places aquest setembre, sinó les típiques carpetes amb fulls guixats inextricablement amb aberrants i capricioses línies traçades amb boli bic; entre naps i cols les coses van tornar a ser una mica lentes, però què hi farem. El radar del mòbil avisava que s'acostaven xàfecs: si no ens afanyàvem potser ens mullaríem.


Valldoreix, Castellers d'Esplugues


Vem començar amb un 4de7 sense els teòrics quints del 4de8, suposo. De desquadrat, no sembla que ho estigués del tot, però la pinya va ser un drama, amb baixos esbufegant o gemegant i els segons remugant i el castell remenant-se com en arenes movedisses. Va ser un suplici, per sort es va acabar, i el dubte del 4de8 va tornar a planar com un voltor àvid de cruspir-se la carronya de les nostres esperances ventisses per un carro gros que sembla que vol anar pel pedregar (apa, una metàfora de merda més en aquesta frase i em peta l'ordinador a la cara).


Castellers d'Esplugues, Valldoreix


D'altra banda, s'hi va estrenar la filla del Mascherano, que el tenia de contrafort darrere el meu baix, i que tot i que jo li anava dient com anava pujant, al final no es va assabentar de gaire res perquè aquell sector de pinya era un bàratre monstruós. A més a més, va començar a plovisquejar durant el castell, un plugim que va remullar lleugerament algun altre castell.


Valldoreix, Castellers d'Esplugues


En segona ronda era el torn del 5de7, que es va alçar petri i marmori i amb mides elegants i esveltes, un bon 5 que segueix la línia dels cincs que hem anat fent en aquest segon tram. Com a nota destacada, s'hi va estrenar la Laia, que totes les veus refilen que és un diamant en brut que tralarà. Brindem amb ratafia, doncs! Com a nota curiosa, vaig tornar a fer de contrafort en un castell a plaça, a la rengla del tres en aquest cas, i no recordo quan va ser el darrer cop.


Castellers d'Esplugues, Valldoreix


Per acabar els castells, vem portar un 4de7 amb agulla, que va pujar al segon peu (el primer era un rombe bategant), força bé de mides, amb l'agulla que tendia a anar més cap a un cantó per la baixada de la plaça o el carrer o l'aparcament de l'estació. En fi, el meu record és que va anar molt tranquil i a tancar la història amb un pilar de 5.


Castellers d'Esplugues, Valldoreix


Pel que fa a les altres colles, els Gausacs començaven amb un 4de8 que no recordo gaire, la impressió és que no va patir gaire però que tenia mides una mica heterodoxes i que va tremolar una mica a la descarregada. El 3de8 de tot seguit va anar molt rodonet, parat i lluminós, un castell gairebé perfecte sota la pluja lleugera. Per acabar, un altre cop el 2de7, aquest cop una mica obert, amb una petita seca que va fer brandar el castell quan l'enxaneta estava a punt de travessar, cosa que la va fer aturar-s'hi un moment; finalment va fer les tres passes i clàssica de vuit a la butxaca, els malparits.


Valldoreix, Castellers d'Esplugues


I els Moixiganguers, també fidels a la tradició de plantar-nos el 2de7 als morros, van descarregar el seu 2 amb més seguretat que el de Gausacs. Tot seguit van desmuntar un 4de8 que no semblava que estigués malament: vaig sentir a plaça que el cap de colla no sabia què hi havia passat, i que deien que per dalt les mides eren molt dolentes. En repetició el van descarregar sense més històries i, per acabar, van fer el 7de7, que com a truita era una mica un desori, l'enxaneta va trigar tres dies a passar d'una banda a l'altra, però fora d'això es va completar sense entrebancs.


Valldoreix, Castellers d'Esplugues


En fi, totes dues colles van a tota màquina cap al Concurs, amb la tripleta de vuit descarregada com a objectiu. Nosaltres, ai pobrets, ja veurem què collons fotrem. Tot és molt incert en aquesta setmana de Festa Major.

Per tornar, els Trunyocletes vem agafar el tren, vem baixar a Peu del Funicular i vem pujar al funicular de Vallvidrera fins a la carretera de les Aigües, per on vem tornar cap a la Closca, on els pollastres encara no eren arribats. Fa goig que el grup de ciclistes s'eixampli, després d'alguns anys que érem molt pocs. A la Closca vem estar parlant de castells, de candidatures a cap de colla, de castells, de les incerteses de Festa Major, de castells, i també d'alguna altra cosa relacionada amb els castells. Finalment vem tancar la Closca i vem fer cap a casa, en un estat etílic sorprenentment controlat per part meva.

I ara aviam què putes passa.

Onze de Setembre a Llinars, 2014

| No Comments

Ahir era l'Onze de Setembre, diada nacional, i com és habitual els Castellers d'Esplugues sortíem al carrer a celebrar la jornada alegre i combativa amb el marcat to reivindicatiu habitual. Pujàvem als autocars i enfilàvem cap a l'AP-7 i, travessant el peatge, aterràvem al Vallès Occidental, a Llinars del Vallès, després d'un grapat d'anys que havíem actuat a Montblanc en aquesta data tan reivindicativa i xiroia.

L'actuació era a les 11.30 però els Castellers de Sant Cugat hi van arribar cap a les 12.00: la intenció era fer via per anar a la Via Catalana a la tarda (qui volgués, sense obligar ningú, no fos cas); és a dir, a cagar a la via (aquest acudit es va gastar fa més d'un any). Mentre els esperàvem, el sol avançava per la plaça, anihilant els racons d'ombra, i mentrestant des de l'Ajuntament parlaven sobre el dret de decidir i les llibertats del poble català, aquelles qüestions abstruses que sembla que ningú no entén. Van fer la foto a les entitats que donen suport a aquest dret metafísic i vem fer temps fins que els Gausacs van arribar, per fi.


banderanegra


Finalment, vaig veure que treia el nas la bandera negra del @Bardaler, dels Gausacs, que donava el tret de sortida a la cosa. Érem segons, després de Xics de Granollers, i volíem fer 4de7a, 5de7 i 4de7.


Diada a Llinars del Vallès


En fi, m'hauria d'apuntar les coses que fem, perquè després no me'n recordo de res, i això que ahir no vaig beure birra. El 4de7 amb agulla sembla que va pujar bé, però el pilar del mig va esclafir escarafalls i semblava que se n'anava a la dreta i endavant o endarrere, efecte que no es va estabilitzar fins que l'enxaneta no va començar a baixar. D'altra banda, el Jordi Adalid va tornar a fer de baix, i hi va estar molt més tranquil que l'altra vegada, amb el monyo de la Paula fent-li pessigolles per la cara, i visca Catalunya lliure.


Llinars del Vallès, Castellers d'Esplugues


El sol avançava cap al mig de la plaça i hi tornàvem amb el 5de7. Aquesta vegada vaig ser segon lateral per algun altre puestu i no vaig veure gairebé res: la sensació era que el castell estava molt tranquil: però jo què sé, titus. En les fotos està molt bé, i em penso que vaig preguntar a algú i em va dir si fa no fa això, o sigui que tema sanjat.

Tot i que havíem començat amb retard (cap a les 12), a les 13 ja havíem tancat dues rondes de castells, però la ronda següent es va fer eterna, amb peus i castells desmuntats, i amb tot plegàvem de fer els pilars cap a les 14.15 i sortíem volant cap als autocarts. Per la nostra banda, ahir em va fer la sensació que muntàvem els castells més de pressa que altres vegades, per una vegada a la vida, potser gràcies a les benaurades pissarres o al fet que anaven cantant pinyes molt abans, entre castells, o potser perquè teníem pressa (#tenimpressa) per anar al gran mosaic aquelarre separatista desafiador. I bé, tocava muntar el 4de7.


Diada a Llinars del Vallès


No sé si just abans de fer-lo el Jonàs o el Lluís va dir que seria una prova molt important del més que hipotètic 4de8 de la setmana vinent (Festa Major). Sembla que era el carro gros sense els quints i es va fer, segons el meu lleuger record, sense gaires problemes. Al meu rengle, el baix deia dreta i el segon esquerra, i no acabava d'anar a l'hora: sembla que, com que el baix pensa en francès, quan vol dir gauche diu dreta, etz. En fi, ja veurem com arriba el 4de8 a Festa Major, amb tres assajos restants i poques pinyes bones fins ara. En aquest 4de7, el meu rengle i el de darrere meu estaven com entregirats i els altres dos bé, if I remember well. La Gemma sembla que no el veia gaire clar:


Diada a Llinars del Vallès


Per acabar, un vano de 5 molt poc reivindicatiu: si ja no hi faig colar l'estelada, com alguna vegada s'ha fet, perquè no tinc més ganes de tronades, aquest cop ni tan sols hi vem posar una trista senyera. En fi, ens va costar una mica lligar el vano, per això vem esperar a alçar-lo (suposo) quan els Gausacs descarregaven ja el seu pilar de cinc amb senyera: ens van ajudar a tancar la pinya amb mig vano ja enfilat, i alabat sia Jaume Barri: rabents cap als autocars, que es feia tard. D'aquesta manera, ens vem estalviar la polca d'Ours (diria). De moment, només una a Guissona (faig el recompte per al final de temporada d'aquest segon tram).


Llinars del Vallès, Castellers d'Esplugues


I pel que fa a les altres colles, els Xics eren primers i en primera ronda ens van plantar el 2de7, un altre cop, seguint la tradició més estesa a plaça. Va ser una puta roca, i van seguir amb un 3de8 que diria que molt tranquil, però el 4de8 de tercera ronda, que van alçar al tercer peu, semblava una mica massa tancat, sobretot un dels rengles; en tot cas, estava amb dosos col·locats i de fora estant feia la impressió que es podria descarregar bé. Van tancar amb un 5de7 que vaig veure de lluny, a l'ombra, bevent l'única cervesa del matí, una d'artesana del Montseny molt bona, assegut a l'ombra en un banc al fons de la plaça. Van plegar amb dos pilars de cinc sense senyera, i amb dos pilars de quatre posteriors amb senyera, potser perquè no havíem fet els d'entrada per fer via per anar a la via i tal.


Llinars del Vallès, Castellers d'Esplugues


I els Gausacs van fer un 5de7 molt tranquil amb una acotxadora que tenia el peu fora de lloc, un 4de8 obertot i una mica remenat força controlat tothora i, en tercera ronda, el famós 2de7 que tothom ens ha de passar per la cara perquè n'aprenguem algun dia. En aquest cas, com que la qüestió era que la tercera ronda havia de durar almenys un hora, el primer intent va ser desmuntat: l'enxaneta o l'acotxador es van fer un embolic a l'hora de fer el cim i el van fer baixar. En el replay de tot seguit, la van descarregar, potser una mica estirada, potser amb un cert tremolí. I el pilar de cinc amb senyera i cap a Barcelona. Van ser els últims d'arribar i els primers d'anar-se'n: quan nosaltres passàvem per Castellbisbal ells ja eren per la Meridiana, si cal refiar-se'n del Trúiter.


Llinars del Vallès, Castellers d'Esplugues


Vem ocupar ràpidament la Closca, vaig fer tres birres sense diners i vem tirar, els que vam volguer, sense obligar ningú, no fos cas, cap a la manifestació que era un mosaic o una Via Catalana™ o un parc temàtic independentista. 54 colles hi van anar amb camisa i hi van fer des d'un 3de9f a pilarets de quatre. El periple de la nostra colla en aquest cas ha estat erràtic, quedant-nos al marge del que la majoria ha fet, convocant primer al tram 37 i després al 6, és a dir, dividint divisòries, i tot plegat força patètic. Per a alguns ahir va ser un gran dia per a Catalunya i un dia molt trist i per oblidar per a la Colla. Jo, com que ja n'estic fins als pebrots d'aquesta puta colla en aquest tema, només dic que era el més lògic que passés (que féssim el pena), i aprofito per engegar a la merda tot déu (un altre cop).


Untitled


Aquesta foto d'una noia dels Xicots de Vilafranca m'ha agradat especialment:


Xicots


D'altra banda, la mani d'ahir (o el mosaic o la merda hippy que fos) va ser la hòstia en el sentit d'omplir Diagonal i Gran Via amb més d'un milió i mig de gent que, en general, demanaven la independència --o si més no aquest era el missatge explícit, més enllà de «déjame votarl, neng!», i malgrat que molta gent sembla que encara no se n'ha assabentat: sembla que allò fos per demanar que la merda fastigosa d'Estat en què vivim ens perdoni la vida i ens permeti butà. Va ser l'hòstia, doncs, com a demostració de força pacífica i totes les històries, però tot el farciment així com de festa major i performances mil·limetrades amb organitzadors que et diuen en quina clenxa d'espit t'has de posar, ja cansa. Si la política al puto Estat espanyol no avança, i continua sent tan espanyolista, conservadora i uniformitzadora (franquista) com sempre, i segueixen mentint i desinformat sense voluntat d'entendre res, la cosa fotrà un pet com un aglà per alguna banda. I jo ja estic tip de tanta collonada de tieta, que diuen.

I a cagar a la via.

FM Guissona, 2014

| No Comments

Vam arribar a Guissona una tarda de setembre; una alenada de flaires de merda de bestiar ens va donar la benvinguda a la capital agroalimentària de Catalunya. Era el tercer cop que hi anava, el primer per fer-hi castells, i vaig anar seguint la professó de cargolins fins a la plaça de l'Ajuntament, que amb prou feines tenia estelades, i finalment vem entrar a la plaça Major, la de l'església, on vem fer els castells.

Castellers d'Esplugues, Guissona

Em cago en els quatre puntals que aguanten la cagadora de Jesucrist.

Vem fer els pilars d'entrada: nosaltres dos, els Nens del Vendrell un, Margeners 4: a més a més, amb una estelada gegant. D'un temps ençà moltes colles han donat suport explícit a la independència i pel camí nosaltres ens hem fet més o menys catalanistes. En fi, deixem-ho estar.

Castellers d'Esplugues, Guissona

Nosaltres vem començar amb el 3de7, que va anar sense cap incidència. El Jordi Adalid s'estrenava de baix: jo era la seva agulla, va aguantar com un campió de puta mare. La seva mare s'hi va estar plorant força estona després, emocionada i tal. Tothom que passava per allà va felicitar el Jordi i tot seguit vaig anar al súper a comprar birres.

FM Guissona

Com es pot veure a la foto, hi havia estelades àdhuc al cloquer de l'església. En segona ronda tocava el 5de7, que per alguna raó vaig saltar del lateral de la torre i vaig passar a un lloc més allunyat i tranquil del castell, que no vaig veure gens però que pel que sembla va anar molt tranquil tot i que una mica lent, sembla que per les raons de tota la vida. Un altre 5de7 al sarró, i a buscar més birres.

FM Guissona

Aleshores va ser el torn del 4de7, que com a prova del 4de8 era molt estranya, segons alguns de tronc i de tècnica, que no entenien de què anava aquell castell. I si ells no ho entenen, jo encara menys, o sigui que res. Pel que fa al castell, va anar força bé, amb el meu baix que va anar perdent la posició i si hagués sigut un 4de8 hauria mort enfonsat i sebollit a plaça.

Castellers d'Esplugues, Guissona

Per cert, molt interessants aquestes pissarres noves amb les pinyes dels castells. Per plegar, un pilar de 5 i adéu-siau.

Pel que fa a les altres colles, els Margeners de Guissona van remuntar uns temps d'hores baixes i van descarregar exultants un 7de7 amb dues enxanetes, un 3de7 per sota molt treballat i remenat que gairebé peta, i un tercer castell que ara no recordo de la gamma alta de 7. Era la millor actuació en uns tres anys dels guissonencs i si us en voleu informar, la seva crònica és aquí:

Esplugues en primera ronda va descarregar un 3d7 lleuger, molt quiet i estable. En segona ronda també va ensenyar el seu 5d7 a Guissona, descarregant-lo eficientment. Tancant l'actuació descarregant un 4d7 tranquil i en vistes a un més que possible carro gros per la seva Festa Major.
Castellers d'Esplugues, Guissona

Dels Nens del Vendrell, s'ha de destacar que ens van plantar el 2de7 als morros una altra vegada i que en segona ronda van desmuntar un 5de7 perquè sembla que hi havia un merder important pel pom de dalt i l'enxaneta no va poder fer la passa a la torre. Van acabar amb un 4de7a que jo què sé.

En fi, què dir-ne d'aquesta actuació, què ha de passar les pròximes dues setmanes, amb assajos especials i actuacions i tota la pesca, etz, és una cosa que ara mateix no em ve gens de gust fer. Els assajos han començat aviat, hi ha molta feina a fer sobretot amb el 4de8 i poc temps per polir-ho. Hi ha un assaig especial de pilars per mirar de fer-ne un de nou, que el segon habitual es va trencar el genoll. Ja veurem com surten les coses, com segueixen els ànims, i tal. Jo ara plego d'escriure.

Châteaux Stats

| No Comments

Sé que us deliu per les meravelloses interpretacions dels numbros de la Colla que en Jep us cuina amb tot el desamort del món, i per tant obro el bloch i orxego un miasma de merda deletèria per a tots vosaltres, nefaris indígenes.

Enguany, fora d'actuacions que no són estrictament diades (cercaviles i altres actes filofestius o reivindicatius), hem actuat de moment 13 vegades, que són 2 més que l'any passat per aquestes dates. Pel que fa a castells grossos, hem fet un 3de7 per sota més (en total, 2) i hem carregat el 2de7 (l'any passat, res de res en tot l'any). En total, 22 castells de la gamma alta de 7; l'any passat, 19 amb dues actuacions menys. Això és degut al fet que no hem fet cap 3de7a (l'any passat, 4) i que 4de7 + 3de7 sumaven només 13 castells, per 17 enguany. En aquest sentit, aquestes construccions representaven el 40,6% dels castells de 7, pel 43,6% d'enguany