Avui ha estat la trobada castellera del Baix, que deu ser la diada de la temporada on més castells de sis pisos es veuen.
Ahir, però, va ser el Correllengua a Esplugues. A l'edició del 2004 va ser on vaig conèixer l'aleshores cap de colla, i el dimarts següent vaig assistir al primer assaig. Per això calculo que ara fa dos anys que sóc casteller (mirant calendaris i un post del 2004, és de suposar que el primer assaig fou el dimarts dinou d'octubre). El Correllengua d'ahir va ser una mica estrany. En Marcel Casellas va interpretar el «chillout literari aborigen», i les entitats anaven actuant quan els hi tocava el seu ball. Entre mig, un corrandista va cantar les excel·lències d'algunes altres entitats. En acabat, en Jaume Fàbregues va explicar dins el Brillas com menjaven a l'època medieval, ensenyant-nos reproduccions autèntiques d'atuells antics, posant èmfasi en la politesse a la taula i sobretot en tot allò que hi havia a Catalunya quatre segles abans que a Castella i a la resta del món. El xicot, força pesat, estava acompanyat per un paio que tocava la viola de roda, curiós. A fora van fer el sopar, i tot seguit va cantar en Josep Maria Cantimplora, un terrorista musical amb passamuntanyes.
Per cert, els diables hi van cremar poc, al Correllengua, però una de les seves espurnes va incendiar la meva tofa sense que jo me n'adonés. L'incendi va ser sufocat sense cap problema a còpia de clatellots. Gràcies als bombers espontanis: Luis i Sito, i algú altre.
I avui ha estat la trobada castellera del Baix, que deu ser la diada de la temporada on més castells de sis pisos es veuen, i encara sort que són només dues rondes. Havíem quedat a les onze a Cornellà, que és on se celebrava, però jo tenia el despertador a un quart de dotze. M'he llevat, m'he dutxat, he comprat el diari i he agafat la bici per plantar-me al lloc indicat en un quart d'hora. Quan me'ls he trobat ja venien en cercavila d'una altra banda on havien fet pilars. Suposo que allí hi han actuat Castelldefels i Sant Boi, que només tenen per fer pilars. Jo, però, no els he vist enlloch.
A la plaça de la Sardana ha començat la diada força puntual. El cel, tapat, aplacava el sol implacable. Nosaltres actuàvem en segona posició, i hem optat pel 4d6a, que està pensat pel 4d7a, que ja hem començat a assajar. El castell se m'ha fet etern però no ha patit gaire. Destacar que, com es veu a la foto, hi havia una bona colla de músics, tot i que només en Jordi és d'Esplugues.
A segona ronda hem enxufat el 4d7, l'enèssim d'aquesta temporada. Després d'un peu desmuntat s'ha alçat una mica més lent i nerviós que de costum. De mides semblava que estava bé, però una mica desmanegat. Les dues enxanetes titulars estan fora de joc, així que la d'avui s'ha estrenat en un castell de set, cosa que ha contribuït a què la cosa no anés tan àgil com altres cops.
I au, de comiat dos pilars de quatre i a córrer. Tots contents i feliços.
Sobre les altres colles, l'única que ha fet dos castells de set ha estat Cornellà, amb 4d7 i 4d7a, l'actuació que hauríem de fer nosaltres aviat. Els altres no sé ben bé quina cosa han portat a plaça, però han estat tot construccions de sis. Als pilars tothom de quatre, llevat de Sant Andreu de la Barca, que l'ha fet de cinc.
Una altra cosa curiosa eren les bigarrades pinyes de les colles. Com es pot veure a la foto, en un metre quadrat hi havia quatre o cinc camises diferents fent pinya juntes, la qual cosa, unida a la lletjor dels castells de sis rebregats per totes bandes, inharmonia garratibant, feia que de vegades fos més interessant fins i tot llegir l'article de la Isabel-Clara Simó a l'Avui (que mira que són dolents).
En acabat tot plegat, en corrua hem fet cap a un col·legi públic per dinar pa amb tomàquet i embotit. A les taules no hi havia lloc, la teca queia amb comptagotes i la cervesa era cara de veure. Un sector s'ha quedat enraonant de política, jo he fugit no fos cas que comencés a cantar. El sector més multitudinari s'ha tirat per terra per fer-la petar. Jo el que he fet ha estat agafar la bici de forma sibil·lina i fer-me fonedís sense dir res a ningú. I així és com he arribat a casa i xino-xano he pujat les fotos a internet i he escrit aquesta gasòfia.
En general es pot concloure que la diada ha estat molt ràpida, llevat del nostre 4d7, i que sis colles hem acabat en menys de dues hores, la qual cosa vol dir que potser es podria proposar de fer les tres rondes clàssiques. Pel que fa a nosaltres ha estat força positiva, i esperem que la progressió sigui igual de bona. També voldria comentar la figura de l'Speaker, el qual és normalment un pesat que només sap tocar allò que no sona. Si més no, s'ha guanyat el favor del sector femení en reconèixer el paper de les dones als castells. I jo creia que això ja estava superat...
Això és tot, mercès per la vostra atenció. Propera crònica: Olot. Photos: here.
XII Trobada del Baix
Esplugues: 4d6a, 4d7, 2Pd4
Cornellà: 4d7, 4d7a, Pd4
Sant Andreu: 3d6, Pd5
Jove de L'H: 4d6a, Pd4
Matossers de Molins: id4d6, 3d6, Pd4
Sant Feliu: 3d6, 4d6a, Pd4
—No són segurs tots els castells de totes les colles—
Ai quin sobressalt això del petit incendi de la teva cabellera!! Sort que no ha estat res, dius. No et veia jo arribant demà a classe amb el cabell curtet curtet. ;) O si! Amb el teu esperit de la contradicció mai se sap! ;)