Concurs de Tarragona 2006

Rellegia una crònica de fa poc més d'un any, sobre una actuació a Sant Andreu de la Barca. Em queixava d'una norma absurda que considera com a descarregat un castell si només se n'han despenjat dues persones (com ara acotxador i enxaneta) i la resta dels components del tronc han pogut baixar tranquil·lament.

Avui ha estat el Concurs de Tarragona, i hi he anat, tot i que no en tenia massa ganes. Concurs de Castells? Pot ser considerat un oxímoron pels quatre hippies que no fem els castells per trepitjar ningú, ni per demostrar que som els més millors. De fet, no som els més millors: no som gaire bons, segons el rànquing. Però i què importa? Per mi el castell més important de la temporada és un quatre de set amb l'agulla, no un cinc de nou amb folre.

Si no fos per les esbatussades a la Plaça del Blat, potser no hi hauria una colla hippy a Esplugues, però i què? La rivalitat ha estat essencial per fer créixer els castells, però la competició esportiva és un pas més enllà que fa venir salivera als Beumales de torn. Tirar un quatre de nou sense folre per guanyar? Feu-vos fotre.

Però també ha tingut les seves coses bones, perquè s'han vist castells límit, sobretot el dos de vuit (carregat) de Vilafranca. Però què és això de banderoles i bufandes verdes i crits constants de victòria? Només els hi mancava cridar «a por ellos». Els verds han plantat una actuació collonuda, amb 4d9fa, 5d9f i la torre esmentada. A més a més, han tornat a provar el tres de deu, que s'ha enfonsat molt ràpidament.

La Colla Joves han provat el seu primer castell de gamma extra, però el 5d9f, malgrat els bons assaigs, ha fet llenya dos cops. Han completat amb 4 i 3 de 9 amb folre. La Vella ha carregat el 5d9f i el 4d9fa, i ha provat el 4d9 sense folre per véncer Vilafranca, però ha petat per baix quan s'havien de col·locar dosos. Hi ha hagut molt de rebombori per un intent de cinc de nou de la Vella considerat desmuntat, quan ni tan sols havien sonat gralles. Amb el reglament a la mà, els jutges tenien raó, però se n'ha de ser torracollons per filar tan prim.

La dèria de puntuar castells desvirtua les actuacions. La competitivitat pseudo-esportiva desvirtua completament el fet casteller. Com va dir la cosa del Beumala, al Concurs s'hi pot veure les meravelles dels castells junt amb les pitjors vergonyes i misèries: doncs segurament. Potser el més maco són les rondes conjuntes de les colles "petites i mitjanes", on simultàniament t'aixequen un tres de set per sota, un dos de vuit amb folre i un quatre de vuit, i no saps on mirar (una miqueta de síndrome d'Stendhal, però en castells). He passejat per la plaça, saludant i enraonant amb els coneguts d'altres colles. Potser el millor és aquest bon rotllo que es respirava a peu de plaça... perquè també hi ha hagut molt mal rotllo amb les decisions del jurat i amb els intents desmuntats, sobretot, de les tres primeres colles, i amb el 5d8 dels Xiquets de Tarragona. La millor imatge ha estat un de la Joves i una de la Vella fent-se petonets a plaça.

En resum, han guanyat els verds, que són els més millors. Els únics que els hi poden fer ombra, els Minyons, no volen actuar al Concurs. Els altres que potser podien somiar a fer-los ombra, la Vella, s'han quedat un graó i mig per sota. Pel que fa al derbi tarragoní, els Xiquets han fet millor actuació que la Jove de Tarragona, per primer cop en molt de temps, la qual cosa ha desfermat l'eufòria dels matalassers. Per la resta, tot molt maco.

N'he acabat tip, del Concurs. Però en el fons ja està bé. Resultats, aquí. Fotos, aquí. Salut i castells.