2016 Santa Magda

| No Comments

Vinga va, escriuré una mica sobre Santa Magdalena, les festes del poble.

Durant la setmana i en general durant el darrer mes els assajos havien anat bé i el 4de8 es dreçava altre cop davant nostre poderós com el castell del shogun enmig de la plana, i aixecàvem les katanes i les poctlles pensant que tot havia d'anar bé i que repetiríem l'actuació de Sants de feia dues setmanes.

Tot semblava a punt, els assajos havien anat bé i res no feia pensar que a plaça hagués d'anar malament, perquè els assajos anaven bé i res no feia pensar que.

A més, havien aparegut bolets estranys pel poble, com ara això:

07_pistaVermella

Oh, devessalls de sentiments esventats pel poble, i no al putu Concurs de Tarragona!

02_Concurs

Amb aquesta trempera tornàvem a descartar el 2de7, que el deixem per quan pugi més polit i rapidet i hi tinguin més confiança, i tornàvem a plantar-nos per enèsima puta vegada als jardins del Robert Brillas, no fos cas que actuéssim a la plaça de l'església diumenge.

Memorial David Carreras

Del tema de la plaça de l'església diria que ja en vaig parlar i no hi tornaré ara. Només dic que, si bé ha estat una plaça amb una certa discontinuïtat, ha vist durant els primers anys de colla les actuacions de Sant Mateu, i els darrers anys les de Santa Magdalena, les dues festes majors d'Esplugues, a més d'altres actuacions variades. No estic gens d'acord amb aquesta decisió però ja no en parlaré més, que ja n'he parlat prou.

Diada de Festa Major d'Esplugues

La veritat és que parlar del seguici de divendres i de la Professó del Ferro de dissabte em fot una mandra que no té nom. El seguici: hauria estat com sempre si no hagués estat per les tempestes que ens passaven de trascantó, que segur que a Sant Just hi havia caigut el diluvi. Nosaltres ens estalviàvem la primera ruixada forta, que de fet era la més forta i tempestuosa, però no tota la resta, que va durar almenys dues hores. Així que per l'Avenç començava a ploure més seguit i pujant el carrer de l'Església la cosa començava a ser força xopa. S'anaven fent pilars diversos, amb el Quique o els dos pilars familiars de Can Tinturé, i continuàvem per enfilar l'església, amb el pilar caminant amb el passadís dels Diables, que enguany no ha caigut malgrat el xàfec, i ens esperàvem a l'entrada de l'església si podia ser a aixopluc, esperant que la resta d'entitats anés fent la seva cosa. En aquesta foto tan ben feta es pot veure pluja, paraigües, el pilar i els diables fent-nos passadís:

Seguici i ofrenes Santa Magdalena

Vaig acabar entrant al Temple™ en un moment prudencial i vaig observar una mica algunes entitats i llur ofrena, que cada any que passa em sembla més allò que se'n diu bigarrat o xaró i que també se'n pot dir cutre. Un panxarrut anunciava les entitats, que de fa uns tres anys compta també amb colles no estrictament de cultura catalana, i jo em situava prop de l'altar per fer-hi fotos. Aquest any no portava la samarreta satànica de Dark Funeral però tant se val, quatre fotos, el pilar pujant els graons i girant, la gran ovació i sortir-ne content.

Seguici i ofrenes Santa Magdalena

Els Diables, que havia sentit que no farien els versots, els van fer malgrat els paraigües del públic. Van estar bé, amb algun record per a la colla i sobretot per a les colles que van fotre el camp porai i es van passar pel folre dels collons la festa, i també altres històries, com l'esment a la Txell, i moltes d'altres que si volíeu haver escoltat haver-hi anat, malparits.

Seguici i ofrenes Santa Magdalena

En acabat hi devia haver correbars, però nosaltres ens vam aixoplugar en un bar i que anés corrent el temps, fins a l'hora del concert, que va ser aixins i que a més es va acabar la birra i em vaig endur un tiquet a casa.

Professó del Ferro

Dissabte era la Professó del Ferro, que també va anar com acostuma a anar, però sense pluja: un bon grup de torrats fent giragonses pel carrer de Montserrat rere d'una bóta, en Casellas amb els seus sons experimentals i nosaltres que al revolt de la cruïlla amb el torrent aixecàvem el pilar. No sé quant va durar ni res per l'estil: el vaig veure sense gaires complicacions, passant les bigues i riells, i a la plaça de l'església va girar i apa, foc de Diables i als concerts d'Allioli, que no sé si van tocar Kortatu. Parlant d'això, Esplugues, mierda de ciudat.

Professó del Ferro

I diumenge era el dia de l'actuació. Arribàvem una mica abans de les 12 amb els Diables obrint pista i ens esperàvem una mica i fèiem un pilar de 4 de dol d'entrada per la Txell.

Pilar de 4 de dol per la Txell

Érem primers d'actuar i enfilàvem sense dubtes el 4de8, que de dins estant em va semblar encara millor que el de Sants (que havia acabat tremolant una mica al final amb unes mides una mica perdudes). El de diumenge no: es va bastir així com un rei i es va desvestir maco i radiant. El segon de l'any, amb molta tranquil·litat, que sap greu que no siguem més a plaça i assaig més sovint per sovintejar-lo més.

Memorial David Carreras

En segona ronda fèiem el cony de truita de set. Feia d'agulla al tres i només en recordo com d'incòmode és i que se'l confitin si volen, però bé, una altra truita al sac que no va donar gaires problemes, pel que sembla, a diferència d'altres truites que ens han donat molts més maldecaps i altres romanços.

7d7_jmPorta

I per plegar una actuació que anava ràpida i àgil com una truita de riu i resplendent com les aigües del riu baixant sota el sol de migdia de juliol, fèiem un altre 3de7 aixecat per sota, que vaig mirar de fora estant i que... Què? És aquest el que va pujar desmanyotat i a ritmes destruitats, o allò va ser a assaig? No ho recordem, amichs.

Memorial David Carreras

Per donar comiat al primer tram de temporada, un vano de 5 i pilarets de 4.

Memorial David Carreras

Aquest tram de temporada ha estat, si més no per mi, molt estrany. He gairebé deixat la Junta, tot i que encara hi sóc, després de molts anys amb presidents diferents i caps de colla i blabla. Hi he anat sobretot el primer tram completament d'esma, important-me una merda si fèiem el 4de7 o el 5de7 a plaça. Escrivia les cròniques com aquesta, també d'esma. Tenia el cap per altres bandes, que si feina que si sirulos o altres coses que ara em fan més gràcia, com Esquerra i altres cantons. Però bé, a mesura que passaven els mesos m'hi anava engrescant a poc a poc, però tampoc no gaire, fins ara a l'istiu, que torno a veure un mes de vacances i em torno a relaxar amb moltes ganes. Com vaig dient, potser sí que necessito vacances castelleres i tornar-ho a agafar amb forces un altre dia.

Pel que fa a la colla, doncs no he acabat de fer els numbros del primer tram, però així per sobre és evident que hem acabat millor amb dos 4de8 descarregats que han donat molt més bones sensacions que també el reguitzell d'intents desmuntats que van venir després del que només es va carregar per Can Vidalet i que no vaig veure, que passejava per la platja atòmica de la Vall de Llors. Pel que he anat seguint, el munt de canvis a tronc per baixes diverses i les defeccions habituals de la pinya han obligat a fer cinquanta mil canvis a tot arreu; no he acarat els troncs del darrer 4de8 del 2015 amb els d'aquesta temporada, però bé, les coses han canviat. I així, a velocitat de formiga han anat preparant aquest castell, el 3de8 va agafant forma i el 2de7 necessita allò que dèiem per 'quí dalt. La sensació és que al començament d'any vam abaixar el nivell respecte a l'any anterior, però que al final ens hi hem posat a l'altura i que l'hem superat amb confiança i resultats parcials, amb molt millors perspectives de cara al setembre aquest juriol. Donarà fruits algun dia la feina amb la puta torre de set? Farem mai el 3de8? Jo, ni puta ideia, pregunteu a qui en sàpiga.

I això és el meu balanç fins a l'agost. No gaire lluït, busqueu un altre cronista, si en trobeu cap.

Les altres dues colles a plaça, Lleida i Cerdanyola: prou feina tenia jo a fer tweets i penjar fotos i fer-ne i merdes com per estar gaire al cas del que van fer. Sembla que Lleida va mantenir el nivell, i que Cerdanyola estan fent figa aquesta temporada, aviam com els hi va.

Després era l'hora d'anar cap a la Closca a dinar. Hi havia arròs negre, que era molt bo, i en acabat vem passar els vídeos de la colla, i en acabat va començar el Cabaret Artístic, amb actuacions molt lluïdes, com la dels pares de canalla, que va ser la que més va agradar, pel que sembla, o la del Pèsol i l'Arita, vestida de Winehouse. La que més em va fer riure, en tot cas, va ser la del Macià i el Pepins, sobre les dificultats de beure una cervesa, que em va semblar espectacular, malgrat que l'havien improvisat en pocs minuts, pel que sembla.

Al final es feia fosc, la gent anava a sopar i jo acabava el primer tram de temporada 2016 a les 23.30 camí de casa.

Fotos no gaire bones: Memorial
Professó
Seguici

Memorial:
@Cargolins p4dol 4d8 7d7 3d7s v5 4p4
@CdLleida 5d7 2d7 4d7 p5 2p4
@ccerdanyola 3d7 4d6 3d6a p4 p4

2016 Diada d'Estiu de Sants

| No Comments

Dissabte tornàvem a la plaça d'Osca de Sants a fer xerinola pel barri.

Era el tercer cop consecutiu que participàvem a la Diada d'Estiu dels Castellers de Sants. El primer cop ens vem fotre l'hòstia amb el 2de7 carregat, i l'any passat vem desmuntar dos cops el 4de8. Semblava que hi havia una mena de maledicció amb aquesta actuació, que és força maca i atractiva i que si més no a mi m'agrada força.

Havíem tingut també molts problemes amb el 4de8, després de moltíssimes baixes i novetats al tronc i a tot arreu. Jo no segueixo mai gaire de prop les alineacions dels castells, però aquest cop ha estat flagrant el reguitzell de modificacions que s'han estat fent des del darrer 4de8, a final d'octubre de l'any passat, i aquest de dissabte.

En tot cas, fa un o dos mesos les proves netes van començar a anar bé, i fa un parell de setmanes les pinyes van començar a semblar sòlides de debò. A l'assaig de divendres vem posar-hi dosos en una pinya de puta mare, i semblava que estàvem a punt per portar-lo a plaça. Coneixent la tradició de la colla, que necessita molta seguretat abans de tirar un castell, em semblava que anàvem una mica justos d'assaig, però en tot cas em vaig equivocar i dissabte va anar rodat.

Vaig arribar una estona abans a la diada i vem conquerir una terrassa de bar, per on hi va anar passant mitja colla, alguns dels quals sembla que no van pagar. S'hi va anar aplegant la gent a ritme mandrós de dissabte tarda i al final em vaig enfaixar i tot. Érem tercers i sortíem de 4de8. Després d'alguns dubtes i coses per l'estil els segons decidien que no estava prou bé i desmuntaven el peu. Tot seguit es tornava a muntar, sembla que més ben quadrat, i van refilar gralles.

Ja feia temps que teníem ganes de tornar a provar aquest castells, que al final la gamma de set sembla poca cosa i es fa massa curta. El de dissabte va pujar força maco de mides, tot i que a prop de la carregada va començar a remenar una mica. Des del meu punt de vista, a l'agulla, el veia bé de mides, però sembla que es va tancar una mica. També sembla que acotxador o enxaneta es van distreure una mica en la pujada, fet que devia agreujar aquests petits problemes. En tot cas, es va carregar amb molta corda i es va descarregar sense problemes. Ja el tornem a tenir aquí: és l'onzè descarregat de la colla (més dos de carregats); des del 2012 hem descarregat consecutivament per temporada 1, 2, 3 i 4 4de8 per temporada; de moment en tenim ja un. L'any passat se'ns va entravessar aquest castell a partir del que va caure a Can Vidalet; enguany aviam si tenim més sort i més assistència a assaig i el podem sovintejar més.

Diada d'Estiu de Sants

Després d'això ja anàvem força més tranquils i enfilàvem el 3de7 per sota. Com que estava al darrer cordó vaig decidir quedar-me fora a fer fotos. De fora estant va semblar un 3 rodonet, compassat i molt tranquil.

Per plegar tornàvem a fer la truita de set, que bé, com sempre és una mica olla de grills. Entre el baix i el segon, que em demanaven alternativament més força de dreta i esquerra, anava una mica atabalat.

Plegàvem amb el vano de 5. Per alguna raó el pilar de 5 es va haver de desmuntar, malgrat estires i arronses i hesitacions variades.

Pel que fa als Castellers de Sants, només podem aplaudir des d'aquest malaurat bloch immund la seva brillant actuació, amb una tripleta vilafranquina feta amb la puta punta de la poctlla i la cirereta del pilar de set amb folre per acabar. Sembla que enguany tornen a tenir un pilar molt robust, que els permet d'ampliar el ventall (el 4de8a, etc.), i que continuen fent amb força facilitat els castells de 9.

Els Xics de Granollers, que eren a l'altra banda de la plaça (nosaltres ens hem apropiat de la zona dels Capgrossos, que és millor que la que ocupàvem els dos anys anteriors, la de Xics dissabte) van fer sembla que plàcidament el 4de8, el 2de7 i diria que el 5de7.

En acabat els Borinots van fer una prova a plaça de 2de9 amb folre, una pràctica més o menys habitual que no acaba de ser gaire ben vista però que mira, es va fent. De fet, una setmana més tard l'han descarregat a Tarragona.

Aleshores havíem de decidir què fèiem, i la decisió va ser fer petar una mica més la xerrada a la terrassa amb el Marc i l'Alba. I llavors havíem de fotre el camp definitivament, que havia de pujar cap a Corbera de Llobregat, que hi havien coses i que es va allargar una petita estona.

Castellers de Sants: 3d9f 4d9f 4d8a p7f 6p4
Xics de Granollers: 2d7 4d8 5d7 p5
Cargolins: 4d8 3d7s 7d7 p5(id)+2p4

2016 Sant Joan Despí

| No Comments

Aquest cop la crònica no puc fer-la gaire. Vaig arribar tard, a segona ronda, i els castells que sí que sí que hi era no els vaig mirar gens. Així que només em puc refiar de les cròniques de la Nancy i dels Margeners --perquè sembla que Cornellà no fa cròniques des de fa temps.

La setmana havia estat força estranya pel que fa a assaig: dimarts venia Cornellà a casa nostra, i l'endemà nosaltres a la seva. A més, com ja vaig dir a la crònica anterior, durant el concert de Miquel del Roig vaig pujar a fer un garrotín, davant la inusual absència de cantaires de la colla amfitriona, fet que va provocar que el meu estirabot restés sense resposta. Així que anava saludant alguns castellers de Cornellà, d'altres ja no em volien dir res i d'altres m'amenaçaven de tallar-me un floc de cabells brandant unes estisores.

L'assaig de dimarts va anar força bé, amb força bones proves per nosaltres; en acabat, vem oferir als forasters birres i pica-pica, cortesia no corresposta l'endemà al poble veí. Dimecres nosaltres érem força pocs i només vem fer dues pinyes. Jo anava fent algunes birres al bar mentre contemplàvem la desfeta lamentable del Barça de bàsquet. En acabat encara m'hi vaig quedar fins que van tancar el local, amb una colla de poc més de 5 cornellanencs i cap altre cargolí.

Així que sapiguent com està la colla lila, que va avançant cap al 2de7 i el 4de8 a poc a poc, però va avançant, ens plantàvem diumenge a les set del vespre a Sant Joan Despí, territori suposadament neutral entre Cornellà i Esplugues. Com que jo voltava per Esplugues per temes electorals, al final vaig anar a clapar una estona a casa a la tarda i em vaig adormir: a les set tocades em preparava ràpid i tirava cap a Sant Joan Despí, poc després que es fes el nostre 5de7, o just quan el fèiem, no me'n recordo.

Nosaltres érem segons en l'ordre d'actuació i, segons les dues cròniques citades (Nancy i Margeners), el nostre 5de7 va ser molt tranquil. Just abans Cornellà també n'havia fet un altre, abans: segons quina font, el van fer després d'un intent desmuntat per indecisió de canalla, segons la crònica dels Margeners de Guissona.

El tres per sota de segona ronda pel que diuen es va fer sense gaires problemes; jo el que en recordo és que guai. Cornellà havia fet el 4de7 amb agulla: en fi, el que és segur és que ells comencen a fer sense cap problema castells de la gamma alta de set i són a només una passa de distància nostre.

En tercera ronda descarregàvem el 4de7 amb vistes, segons diu tothom també i anuncia la Tècnica, al 4de8 més o menys imminent que volem provar tan bon punt el puguem provar, si és aquesta setmana a Sants, millor. I Cornellà va fer el mateix.

Nosaltres vem ser els únics que vem plegar amb un pilar de cinc. Hi va pujar la Marina, que diria que era el primer perquè no em sona gens que n'hagi fet cap més.

Diada castellera a Sant Joan Despí

Sobre els Margeners, a banda que venien del mid-west català en un cap de setmana de pont i en jornada electoral, un diumenge ni més ni menys que a quarts de vuit del vespre, a més a més aquest any tenen problemes d'assistència. Així que es van haver de conformar amb castells de sis.

És, evidentment, una merda de crònica aigualida: vaig fer tard i vaig passar dels castells. Pel que fa al resultat de les eleccions: putaspanya.

Castellers d'Esplugues: 2 pd4, 5d7, 3d7ps, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: 2 pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Margeners de Guissona: pd4, 3d6a, 4d6, 3d6, pd4

Fotos: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667597409083

Crònica "Nancy": http://www.cargolins.cat/content/5d7-3d7ps-i-4d7-sant-joan-desp%C3%AD
Crònica "Margeners": https://margeners.cat/2016/06/28/actuacio-a-sant-joan-despi-3/

2016 Aniversari Cornellà

| No Comments

Estava mirant 'Ichi the Killer' mentre al damunt dels nostres caps s'abrandava una tempesta que ens feia més remullats. La pel·li adollava els darrers devessalls de sang i el xàfec també s'espolsava les últimes gotes: a les 18.15 pujava a la bici i baixava fins a l'església de Cornellà, on estava a punt de començar la diada d'aniversari dels Castellers de Cornellà, amb Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants, els seus padrins. Tot s'ha de dir, Cornellà sempre ha tingut la mà trencada per organitzar diades amb colles maques i en festes importants de les ciutats de la vora, etc.: s'ho curren força.

Vaig entrar a l'església regalimant aigua plujana i veia allà al mig, entre la munió de gent, els bancs i el Cristu, els Castellers de Cornellà, que ja carregaven el 3de7, que de lluny estant em va semblar força quiet i parat. És el segon cop que veig castells dins d'aquesta església; el primer va ser ja fa uns cinc anys amb Minyons de Terrassa i tal, on la mena de càntic que fan per celebrar castells, fent la figa, reverberava força.

3de7 Castellers de Cornellà

El lloc era molt sagrat i tota la pesca, però hi feia molta calor i molt d'enrenou i hi estàvem estrets i era més difícil fer-hi birres, perquè el vi del sagrari no que no el van treure. Val a dir que quan havia sortit de casa ja no plovia, i que per tant a dos quarts de set tocats ja no plovia gens i s'obrien clarianes a ponent, per la qual cosa no tenia gaire sentit quedar-s'hi dins. D'aquesta manera van acabar sortint tots plegats perquè els Borinots fessin el primer castell: el 4 de 8 amb agulla.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

Pel que diuen porai l'any passat només en van fer un, però no ho semblava gaire perquè el de dissabte, el primer de l'any, no va patir gens. El quatre estava força quadrat, potser una mica estirat per baix, i el pilar feia cara de ser molt solvent i que podria haver resistit el diluvi d'una hora abans.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

I, tot seguit, els Xiquets de Tarragona feien el 3de8, que diuen que potser no era meravellós però que a mi em va semblar fet amb molta tranquil·litat.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

Era l'hora de la segona ronda i venien els Castellers de Cornellà a enllestir la feina que els havia quedat pendent la setmana anterior a Can Vidalet. Així, si fa no fa com l'altre dia, el cinc va pujar molt sòlid i amb bones mides, es va carregar sense problemes i es va descarregar en un pim-pam, sense problemes per dalt. Clap-clap, molt bé!

XXV Aniversari Castellers de Cornellà, 18 de juny del 2016

Es discutia si els Borinots farien o no farien el 3de9f, però sembla que el xàfec de poc abans va acabar d'ofegar aquesta possibilitat, de manera que va emergir del terra moll un 2de8f que res, va fer la impressió d'indestructibilitat absoluta, una torre infrangible, marmòria, invulnerable, pètria, poctlla. És el mateix castell que van provar els Xiquets de Tarragona tot seguit: va pujar al segon peu, diria, i en general no era una torre tan bonica com la dels Borinots, una mica més bregada.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

I arribava la tercera ronda, que va veure tres castells dels Castellers de Cornellà. El primer 4de7 amb agulla pujava de puta mare, o això semblava, però, aleshores, amb l'enxaneta enfilant els dosos es va cridar "avall" per cap raó aparent. Vaig veure una nena plorant i vaig pensar que era per aquesta raó, però després em van dir que tenien problemes amb la posició d'un baix, i que al capdavall el pilar del mig estava com tort. En repetició el 4 va pujar força més destarotat i es va fer anar avall una mica abans que l'anterior, amb dosos ja a dalt.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

Finalment, en repetició de la repetició, per sortir del seu aniversari amb tres castells van fer el 4de7, que aviam com evoluciona i qui el porta abans a plaça, ells o nosaltres, o totes dues colles alhora en una d'aquestes actuacions que fem junts aquest any. (A més de Sant Joan Despí aquest diumenge, actuarem amb ells per la Trobada del Baix i a la seva Diada del novembre, si no és que tot els va molt rodat i es classifiquen també pel malaurat Concurs.)

25è Aniversari Castellers de Cornellà

En tercera ronda els Borinots van portar un 5de8 que, com els altres castells, va ser per emmarcar. La catedral m'agrada especialment, i amb l'església de fons i tan ben parat és una gran cosa de veure. Per la seva banda, els Xiquets van descarregar el 4de8; diuen que la pluja potser els va fer descartar el 4de8 amb agulla.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

En pilars els Borinots van plantar el de 6: així d'entrada semblava que el Pau, el segon, estava com molt dret, però bé, al cap i a la fi el van fer amb una comoditat aparent força d'allò de treure's la potlla fora. Els Xiquets van fer el vano de 5 i Cornellà, pilars de 4.

25è Aniversari Castellers de Cornellà

En acabat hi va haver la clàssica polca d'Ours. Amb una colla de zona tradicional i una altra que es caracteritza per execrar i avorrir fins al moll de l'os aquesta pràctica, habitual en moltes colles del nord i de tot arreu, es va donar el cas que només la van ballar alguns castellers de Cornellà, en una plaça en què la majoria de castellers o s'ho miraven o no en feien cabal.

I vaig anar a sopar a un bar del cap de la Rambla amb la Raquel. Al cap d'una estona vem passar al Patronat, on tocava un grup narcotitzant que anestesiava la parròquia, i quan van acabar va pujar a l'escenari el típic, mític i mirífic Miquel del Roig, que cada dia que el veig em sembla que fa més cara d'emprenyat. De les vegades que l'he vist, a l'hora dels garrotins s'hi fan cues o hi puja un grapat de gent, i es van picant entre ells amb en Miquel que de vegades hi intercala garrotins seus. Dissabte, tanmateix, només hi va pujar l'Adrià de Borinots i ganapiot, i jo mateix, cargolí i ganapiot. Jo, que no faig mai garrotins, potser me'l podria haver estalviat: vaig ser recompensat amb una petita escridassada i una empenta en baixar de l'escenari. En Jep sempre fent amichs. A primera línia del concert hi havia els quatre cargolins que ens hi havíem plantat i un munt de borinots, a banda d'algú de Cornellà esbarriat per alguna zona lateral, que no van voler respondre.

Al final va acabar el Miquel del Roig i també se'm van acabar els calés: vaig anar a buscar-ne a la caixa de la rambla, però resulta que la tanquen de nits. Com que tenia la bici a mig camí (a l'Ajuntament) i no tenia diners, vaig decidir tornar cap a Esplugues.

Feia tres anys que no penjava fotos d'altres diades al Flickr de la colla; això és perquè ja no vaig a tantes diades, perquè si hi vaig no faig fotos i perquè si en faig no les penjo a Flickr perquè ara és "de la colla", no meu.
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157670008025475

D'altra banda, haig de netejar l'objectiu de la càmera. I també sap greu que Cornellà i Borinots mai no facin fotos de les altres colles amb qui actuen, però buènut. A més, els de Cornellà les pengen amb restriccions de drets i ni tan sols les puc inserir en la crònica.

Amb Cornellà actuarem aquest diumenge i compartirem assaig dimarts i dimecres; amb Borinots actuem a la plaça d'Osca amb Capgrossos d'aquí dues o tres setmanes; amb els Xiquets, ni tan sols recordo haver-hi actuat mai (però potser sí).

@CastCornella 3d7,5d7,id4d7a,id4d7a,4d7
@borinots 4d8a,2d8f,5d8,p6
@xiquetstgn 3d8,2d8f,4d8 #castellers

2016 Can Vidalet

| No Comments

La setmana havia anat bé i anàvem travessant per fi el 2de6 net i el 4de7 net força sovint, i fins i tot les proves amb pinya començaven a fer bona cara, i divendres hi havia força colla i en acabat a la Closca hi havia un munt de gent fent-la petar i semblava que tornem a enfilar el bon camí, després de nombrosos d'entrebancs per motius diversos, etc.

Amb aquesta trempera arribàvem a la diada de Can Vidalet amb el màxim que podem fer a hores d'ara: 7de7, 3de7 per sota i 5de7. És un repertori que ja havíem dut a plaça per Sant Jordi al Brillas; era el segon 7de7 de la temporada, el tercer 3de7s i el vuitè 5de7. En general són números per sota dels de l'any passat per aquesta època, perquè tot i que de 3 per sota de moment també n'havíem fet tres, i que de 7de7 només en teníem un, per Can Vidalet sumàvem deu 5de7 i, sobretot, un 4de8 carregat i un altre de descarregat. En tot cas, sembla que aquestes dues setmanes després de Vacarisses ens hem refet de les baixes i comencem a tenir a l'abast (una mica llunyans encara) el 4 i el 2 (un castell que no vem provar fins a final de temporada, l'any passat, i blabla).

D'altra banda, l'any passat, que havíem provat el 4de8 a CanVi, que va quedar només carregat, jo no hi vaig anar, puix que en els moments en què el 4 bunyolejava i s'esbaldregava, jo passejava feliçment per l'Hospitalet de l'Infant.

Doncs això, tornàvem a Can Vidalet, el barri d'Esplugues que sempre ens rep amb banderetes espanyoles, i ens instal·làvem pel mig de la rambla esperant que fos l'hora de començar. Jo em trobava amb gent del partit a la terrassa del Willis i feia el vermut mentre ens enfaixàvem a ritme mandrós. La nostra taula s'anava omplint mentre enlairàvem els pilars d'inici, com sempre d'allò més intressants.

FM Can Vidalet, 2016

Ens tocava obrir rondes, un fet inusual per tal com acostumem a tancar-les, però aquest cop érem els amfitrions i no teníem gaire excusa. Començàvem amb el 5de7, on vaig entrar d'agulla a la plena per segon cop consecutiu, fet també insòlit, des d'on vaig veure un tres força tranquil. La Marta, que em feia les fotos, em va confirmar la placidesa del castell, tot i que em va comentar que la torre estava una mica separada del tres. Doncs res, un altre cinc: des del 12 de maig del 2013 que no caiem en aquest castell; des d'aleshores n'hem descarregat 52 de consecutius, amb un únic intent desmuntat el 20 d'octubre d'aquell mateix any abans de tornar-lo a descarregar el mateix dia.

FM Can Vidalet, 2016

Sembla que en segona ronda ja hi érem tots i provàvem el 3de7 per sota. Em van posar al darrer cordó, fet que vaig aprofitar per fotre el camp de la pinya i pujar a la plaça de dalt per veure'l. Entre el que vaig contemplar i el que em van explicar, el 3 va anar pujant més o menys compassat, tot i que a les dues darreres aixecades hi va haver una remenada important, que es va anar aturant a mesura que es coronava. També podem mirar el vídeo i sortir de dubtes.

Al vídeo sí que es veu força remenat, però sense perill en cap cas. Deu ser la impressió de veure el castell de fora estant, acostumat a fer-hi de contrafort o agulla.

FM Can Vidalet, 2016

Després del tres tocava la truita de set. Tot i que també em deien que havia anat bé, també de dins estant, un altre cop d'agulla al quatre, vaig notar desarranjaments, moviments i les merdes típiques d'aquest castell. En tot cas farem cas del que ens diuen i direm que estava molt bé, «un 7de7 de postal, perfecte de mides i que va pujar i baixar sense cap complicació».

FM Can Vidalet, 2016

Plegàvem amb el vano de 5, en què un dels pilars de 4 va acabar caient endavant.

FM Can Vidalet, 2016

Pel que fa a les altres colles, la segona eren els Bandarres, que anaven a mig gas a Can Vidalet i només van fer 4de7, 4de7a i 3de7, uns castells que així ara amb la distància no recordo que tinguessin dificultats especials. Si més no, no ens van plantar el 2de7 als morros. Van plegar amb el pilar de 5.

FM Can Vidalet, 2016

I els Castellers de Cornellà --amb totes dues colles actuem moltíssims cops a l'any: enguany, quatre o cinc cops amb cadascuna-- venien amb ganes de fer el 5de7, però una enxaneta o acotxadora es va fer enrere --sembla que ja havia passat a assaig-- i va quedar en intent desmuntat. És una llàstima, perquè el castell semblava molt maco i sòlid.

FM Can Vidalet, 2016

Després d'això van abaixar el llistó i van repetir l'actuació dels Bandarres, però sense pilar de 5 final. El record, també des de la distància, és que no van patir gaires problemes per descarregar-los. També cal tenir en compte que sempre vaig atabalat entre rondes i no m'hi fixo gaire.

FM Can Vidalet, 2016

I vem volar cap al local, a l'altra banda d'Esplugues: de l'Hospitalet a Sant Joan Despí travessant torrents, autopistes i tres o quatre barris sembrats de blocs de pisos afrosos. Necessitaven el meu portàtil per posar la quarta ronda, que els bandarres no es van mirar gaire, i per la sessió de DJ de tot seguit, en què com sempre els bandarres s'hi van posar força.

2016-06-14_04-38-36

Jo vaig fer una botifarra amb l'Ignasi de Cornellà, que diria que vem guanyar. Quan vaig tornar a sortir al pati, la qüestió ja anava força etílica. O sigui que em vaig esperar que em tornessin el portàtil i me'n vaig tornar a alguna hora fosca del vespre. No trobàvem el cable de l'ordinador i hi vaig haver de tornar l'endemà per pescar-lo.

Fotos Josep/Marta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668807327540
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669203402762

Castellers d'Esplugues: 3p4 5d7 3d7s 7d7 v5 (p4c)
Castellers del Poble Sec: 2p4 4d7 4d7a 3d7 p5
Castellers de Cornellà: 2p4 id5d7 3d7 4d7 4d7a p4

2016 Vacarisses

| No Comments

Volia penjar les fotos abans d'escriure això, però per segon cop en poc temps Flickr is down i no puc penjar les meves, de manera que comencem a escriure això sense haver-ho pogut fer. Puta bida tete. I ara veig que ja han penjat GoT 6x06; és a dir, que continuaré més tard.



I vist el capítol, que m'ha semblat més aviat fluixet, podem continuar. Val a dir que al ritme que van aquesta sèrie arribarà als 20 anys i encara estaran igual. També es pot dir que l'equip tècnic de la colla va dividir la major part dels castellers en uns grups de WhatsApp bàsicament per controlar i promoure l'assistència a assaig i diades, i que enguany han assignat una casa reial de GoT a cadascun d'aquests grups, i el meu resulta que som els Stark. Fa gràcia perquè almenys les tres primeres temporades la sèrie anava d'anar matant Starks, però sembla que ara la cosa comença a anar una mica millor i fins i tot sembla que aquest mes estem per davant del grup de tronc o jo què sé. En fi, visca tot, i aviam si la princeseta rossa socarrima els Lannister i el High Sparrow, i els Stark tornen a Winterfell. I ara resulta que Girona té mar.

Assaig dels Castellers d'Esplugues, 2016

Mentrestant a l'assaig de dimarts sembla que vem avançar força amb la torre i divendres estrenàvem la xarxa de dos nivells i múltiples forats i en acabat vaig passar per l'Ateneu, que hi cantaven glosses amb base musical electrònica d'en Casellas, que era un desgavell força important, i per acabar d'enllestir la nit vaig passar una estona per Cornellà, que era la nit dels concerts punkis.

Festes alternatives de Cornellà, 2016

Actuàvem dissabte a les 19 h a Vacarisses, un poble on no havíem actuat mai. El Pepins, l'Ibra i el Gerard hi van anar amb bici; jo hi hauria anat, però els km finals a partir d'Olesa, de pujada constant, em van acabar fent desistir. També hi va influir el fet que al matí havíem estat en això de les Flors al Carrer que organitzen els veïns del carrer de l'Avenç i de l'Església i al final se m'havia fet tard. En fi, això, que sembla que l'Ibra va patir força la pujada aquesta, que em deien que es feia eterna.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

I de fet eren les 19 hores i una corrua de gegants ballava pel carrer de dalt de la plaça. Vaig pujar al bar de dalt i tot de gent afilerada feia cua per pixar, o sigui que vaig haver de fer una cervesa. Els gegants van acabar de passar, però sembla que van girar per darrere de la plaça on actuàvem i hi anaven entrant colla per colla, amb la corresponent presentació de cada colla de l'speaker amb descripció dels gegants i el ball en solitari corresponent. De manera que vaig tenir temps d'intentar entrar al lavabo, que sempre estava ocupat, per la qual cosa em veia obligat indefugiblement a fer una altra cervesa.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Contra tot pronòstic vaig aconseguir pixar i vaig acabar baixant a la plaça. Teníem Montserrat de fons, les parets magnífiques de Sant Llorenç del Munt just a darrere, el cloquer amb estelada de l'església una mica més enllà i actuàvem en una plaça més aviat lletja davant un ajuntament horrible. Els Minyons actuaven, si més no, al mig d'aquella plaça i, per tant, en les fotos hi sortia bé Montserrat de fons; nosaltres ni això: encara més arrambats cap al cantó hòrrid de la plaça, era difícil enquadrar-hi la muntanya màgica. Doncs res, resti això per a la posteritat, my friends.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Pel que fa als castells tampoc no hi ha gaire res a dir. Vem començar amb el 5de7 on, cosa estranya, vaig entrar d'agulla. Hi faig d'agulla algun cop a l'any, un lloc on es veu tot molt més bé. En fi, em va semblar que va anar més aviat bé, àgil i amb bones mides, però ja no recordo si hi va haver alguna cosa més a dir.

FM petita de Vacarisses, 2016

Com que érem només dues colles va tornar a passar l'efecte Teià™; no tenia temps entre rondes de fer birres, ni de penjar fotos, ni pràcticament de res: només enviava el tweet de la ronda i anava a recuperar les ulleres i la càmera de retratar. O sigui que res, en segona ronda tocava el 4de7 amb agulla, on vaig tornar-hi a entrar de lateral a l'agulla, el meu lloc habitual. Així vaig poder estrènyer les cuixes ferrenyes de l'Emi, que deia que fes més força de la meva banda, que se'n nava cap a l'esquerra. Des d'allà dins vaig trobar el pilar força ferm i no recordo haver sentit res del tronc, o sigui que devia anar bé. Tenia l'Andreu de baix a radere i sembla que li va passar l'efecte Ofec™: les espatlles de qui fa de lateral o de mans al pilar del mig tapen el nas i la cara del baix, que es queda sense aire i s'asfixia. Em va passar una vegada quan encara feia de baix: el Rubèn Verge em tapava tota la cara i el Gallo m'esfondrava la clavícula, vaig sortir d'allà destrossat i amb el principi de claustrofòbia que encara tinc, que fa que ja no em posi ni sota les proves de folre i que blabla.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Per acabar era l'hora del 4de7, on també vaig entrar d'agulla; vaig fer el tres en ratlla dissabte. Entrava per l'Antonio amb el Macis de segon, va anar pujant amb l'Àlex estrenant-se a segons a la meva dreta; sembla que en general també va anar bé, si més no des de dins no es va veure malament.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Plegàvem amb tres pilars de 4. Aquest any ens estem especialitzant a acabar d'aquesta manera. Tampoc no vaig preguntar per què no vem fer pilar de 5, però bé, tant se val. Sembla que si no fem pilars d'entrada hi ha molts numbrus perquè acabem fent una cosa per l'estil.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Pel que fa als Minyons, van fer 3 i 4 de 8 més un 5de7 maco i un vano de 5 amb els fills de la Gwen al pilar on hi havia el Riveiro a segons.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Agrairia pregonament amb profusió d'agraïments si algú em diu si hi va haver polca final, que com que vaig pirar ràpid no ho vaig veure: havia trobat cotxe per arribar per la segona part del Madrit, que malauradament va acabar guanyant una altra puta Copa d'Europa amb un gol en fora de joc, unes mans no xiulades i l'Atlètic fallant penals com subnormals. En acabat van fer tast de licors i altres coses, jo al final vaig acabar desapareixent, engolit per la nit, camí d'enlloc, a somniar no res.

Festa Major #Vacarisses final
@Minyons 3d8 4d8 5d7 vano5
@Cargolins 5d7 4d7a 4d7 3p4

Fotos Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669011009816
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668241027300

2016 Aniversari Carallots

| No Comments

Diumenge actuàvem a la diada d'Aniversari dels Carallots de Sant Vicenç.

Era el segon cop que actuàvem als Horts de Llobregat: la primera va ser fa dos anys a la Trobada del Baix que vem fer sota pista coberta perquè acabava de caure un xàfec que els ciclistes ens vem cruspir amb patates senceret pels llots de la vora del riu. En aquesta ocasió feia un dia força bonic i esperava el Pepins a la benzinera una estona, però al final no sé quin embolic s'havia fet amb la targeta del Bicibox --tenia la bici al Bicibox del Pou d'en Fèlix i ell viu a la Plana-- i vaig haver-hi d'anar tirant tot sol, tranquil pel riu ple de duminguerus. Crec que vaig fer exactament el mateix trajecte que el de fa dos anys, trencant pel mateix camí del pont i pel corriol vorejant els horts fins a la carretera d'entrada als Horts de Llobregat, per una pista de terra amb un canal d'aigua a l'esquerra. Podria ésser, mes, puix que poc que ho podem assegurar completament, deixem el track i alabat sia Jaume Barri, que vindrà al «dia de la colla» del 10 de setembre.

biciCarallots

Ara el repte és anar amb bici a Vacarisses, que no és que sigui molt (40 km), però que sí que té la gràcia que el final és tot de pujada, uns 400 m amunt a partir d'Olesa, i fa força mandra.

Mentrestant arribava a la plaça estranyament baldat pels concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa de la nit abans, després del correfoc de Boc de Biterna, i em notava un esprit de pesantor acrescut pel fet que semblava que faltava gent a totes les putes bandes, molts de tronc, i havíem de renunciar si més no al 3 per sota. D'aquesta manera aparcava la bici i anava a resoldre el tema de la tristor, la feixuguesa i la ressaca al bar del costat de la plaça, des d'on vaig veure la cercavila joliua entrar a plaça procedent de l'església. Sempre que he entrat a una església abans d'una actuació ens ha caigut un castell.

Per variar érem tercers i, no recordo si esperant que aparegués algun altre tocatardà, començàvem amb el 4de7. I què n'hem de dir, d'aquest castell? Ni puta ideia, ha passat el temps i no me'n recordo. Jo hi entrava d'agulla de l'Oli i el lleuger record que en tinc és que es va fer sense problemes però que no acabava d'anar còmode del tot, però vés a saber.

Diada Aniversari Carallots, 2016

En segona ronda enfilàvem el magnífic 5de7, on com és costum vaig entrar de lateral interior de la torre i, per tant, no vaig veure ni fava. Crec que van dir que va anar rapidíssim i sense gens de problemes, cosa que està molt bé, tot s'ha de dir.

IMG_5085

Un dels problemes de deixar passar massa temps entre la diada i la crònica és que s'esvaeix el record no només de l'actuació, sinó de l'assaig, i tot es confon en un aiguabarreig tèrbol i turbulent i blabla. Així, ara dubto si aquest divendres va ser que van donar camises de manera extemporània, i també dubto a qui les van donar exactament (fos aquest divendres o un altre), i per tant el que crec que és el que va passar (que les van donar perquè anàvem molt justos de personal i algú dels nous havia de pujar al tronc amb camisa) no ho puc assegurar.

En tot cas, tornaré a rondinar sobre el mateix tema que he rondinat cinquanta mil cops, perquè total rondinar és de franc i no costa diners: la colla no tenia protocol definit de lliurament de camises fa uns anys; es van acabar decidint uns criteris generals per donar-la, que bàsicament eren que fes alguns divendres que hagués vingut el casteller novell, que hagués passat per alguna altra diada i que l'actuació següent al lliurament de la camisa fos local; aquests criteris eren orientatius però més o menys estables; els criteris al cap de poc es van començar a crebantar per alguns motius, entre els quals el suposat motiu d'aquesta setmana; una altra raó era que no es desmotivés ningú entre Sant Mateu i Sant Just amb el Concurs pel mig i altres romanços; l'argument principal per establir el protocol era valorar una mica més la camisa, que no es donés com sempre s'havia fet de qualsevol manera i sense gaires cerimònies ni poctlles; evidentment, amb tantes violacions d'un protocol feble i desnerit «guanyar-se la camisa» continua sent un tràmit sense gaire valor més enllà de pagar el que valgui (i així i tot hi ha mil casos coneguts de castellers que no l'han pagada) i haver vingut a algun assaig i que et necessitin a plaça; evidentment, estic totalment en contra d'això, però què putes hi puc fer?, més que me n'he queixat ja no ho faré. En resum: una altra raó més per què estic fins als pebrots de la Junta en general.

Diada Aniversari Carallots, 2016

Doncs tornem al cas, que és que era l'hora del 4de7 amb agulla, un castell on durant molts anys he entrar d'agulla al pilar del mig però en què de fa algun temps començo a anar a llocs diferents i menys interessants. Aquest cop sebollit en un lateral vaig mirar amunt algun cop i no hi vaig veure res a destacar, i d'altra banda sembla que s'hi va estrenar l'Emi com a segon del pilar del mig.

IMG_5108

Per acabar havíem de fer un vano de 5 del qual me n'havia escapat, amb l'emprenyamenta del Txus.

IMG_5116

Després de tot plegat, foto de grup a la plaça de la Vila, polka d'Ours i em feia molta mandra tornar amb bici i vaig aconseguir engalipar el Pèsol perquè me la fiqués al cotxe i tornar amb ell.

Sobre l'actuació de les altres colles, doncs destacarem els castells «emocionants», «dinàmics» i amb mides «estranyes» que ens van oferir els Carallots, una molt bona actuació per a ells que es pot resumir en aquest fragment extret de la seva pròpia crònica:

Carallots comencem les rondes, i a la primera portem per primer cop en aquesta temporada el 3d7 amb l'agulla, es tanca pinya però s'ha de tornar a obrir perquè al nucli no acaba d'estar bé tothom. [...] El castell comença a pujar i cada cop costa més aguantar la mida: "Més esquerra!" "Menys dreta!" "Se'n va endavant!" "Pugeu al Ximo!" Crits i més crits, sembla que no es pugui descarregar aquest castell, però surt l'esperit carallot i l'aconseguim descarregar!!! Com si no s'hagués patit gens el castell, la baixa del pilar comença a cantar i la pinya la segueix, que bé acabar un castell així!

Aniversari Carallots 2016

Pel que fa a la Sagrada Família, no ens van fer el 2de7 als morros però sí el 3de7 per sota que hauríem d'haver fet nosaltres. Sense haver-me fixat gaire en SaFa, vaig trobar que ho van fer tot plegat sense gaires complicacions.

Aniversari Carallots 2016

A la Closca com de costum va anar passant el temps però, inopinadament, el Pujo va menar el ramat de cargolins cap a la Nau per muntar la xarxa, una tasca que molt solidàriament em vaig estar mirant des d'un banc xarrupant una birra. Al final vem acabar tornant a la Closca per veure un partit que no s'acabava mai. Jo m'adormia, quan va acabar la primera part de la pròrroga no sé com ho vaig acabar fent però vaig desaparèixer d'allà i l'endemà vaig veure a la tele que el Barça havia marcat un altre gol. Potser no va anar exactament així, perquè tenia molta son, han passat tres dies i tot es fa boirós i blabla.

Carallots de Sant Vicenç: p4cm 3d7a 4d7 3d7 v5
Castellers de la Sagrada Família: p4+p4c 3d7s 5d7 4d7 p5
Castellers d'Esplugues: 2p4 4d7 5d7 4d7a v5

Fotos
Josep/Cristina: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668521547971
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668417300462
Mercè: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157666318498733

2016 Teià

| No Comments

Tot va començar dijous. Hi havia diada d'Arreplegats, que tenia l'al·licient que volien fer el primer no sé què amb no sé quantus. La torre aquesta de vuit emmanillada va pujar bé però sembla que s'obria pel que serien quarts o quints, i a la descarregada l'enxaneta suposo que esverada amb les tremolors va acabar enduent-se el pom de dalt: l'hòstia va ser típica de torre, estimbada a plom damunt la soca. No sembla que prenguessin mal, però se'n van haver d'anar amb ambulància o una cosa per l'estil dos o tres de dalt i es va aturar l'actuació força estona.

Diada Primavera AZU 2016

Pel que fa a la resta, els AZU havien fet d'entrada un 3de8f molt parat i després del 2de8fm, malgrat l'aturada i el canvi d'enxaneta a darrera hora etz., un 4de8 molt maco, i un munt de pilars de 4 --la llenya havia afectat pilaners importants. Les altres colles em van sorprendre fort perquè deixes de mirar el món universitari i en un any han fet una passa enorme endavant. Dues colles de color llampant de les que no sé com es diuen (Passerells i Engrescats) van fer el 4de7, i els Xoriguers (que sembla que han passat èpoques més bones) el van haver de desmuntar dues vegades. En general, doncs, qualsevol colla d'aquestes que ha aparegut com bolets fa castells de set o manté el nivell amb castells de sis amb garanties mínimes. Pos molt bé. Aquí, l'Albert que ara ve a castells que sembla que és d'una colla de colors llampants:

Diada Primavera AZU 2016

Vaig sortir esperitat del Campus Nord de la UPC per arribar al bolo que fèiem Esplugues al MNAC. Vaig fer 25 minuts tard però encara ens van fer esperar un hora més. Les actuacions comercials són així com tot, i no hi ha res a dir, a banda que sembla que van quedar molt contents. En acabat vaig acabar passant per la festa dels Arreplegats i tot es va fer molt confús.

Actuació comercial al MNAC

I dissabte era Teià. Malgrat que estava força baldat, vaig anar-hi amb bici. Tenia el vent en contra, per la Diagonal encara s'hi anava bé, el camí de Sant Andrià per la costa del Maresme és més o menys mig fastigós i mig maco, malgrat el temps mig rúfol i el passeig de Montgat, que t'hi obliguen a no anar-hi amb bici. Ja vaig dir en el seu moment que em sembla paranoic que no t'hi deixin passar amb bici. Evidentment, em vaig passar pel folre dels collons la interdicció, malgrat els 80-300 o no sé quants euros de multa amenaçats. Un cop al Masnou era l'hora de trobar el camí cap amunt a Teià, que és el moment que em vaig perdre una mica, cercant a Google Maps. El camí cap amunt després de més de 25 km, en el meu estat de parrac arrugat, va servir per fer-me esfetgegar i esfreixurar. I res, que al final vaig arribar a dalt de tot i encara tinc les cames encarcarades.

bici esplugues teià

Doncs per hidratar-me vaig fer una birra i vaig anar deixant passar el temps fins que vem començar. L'actuació va ser rapidíssima. A les 18.10 els Capgrossos ja enfilaven el seu castell, que era un 5de7 així sense problemes. Nosaltres començàvem amb el 4de7, que el record és que es va fer i desfer sense gaires complicacions, malgrat que per la meva banda, d'agulla, sempre hi havien moviments i descuajaringamentes petites.

Fira de Sant Ponç, Teià

Fèiem el 3de7 per sota en segona ronda. A assaig hi havia fet d'agulla, però a plaça hi vaig tornar de contrafort. Va pujar tranquil·lament, amb quarts va semblar que li costava més de pujar, la darrera aixecada em va semblar més lleugera, i apa, aturada de trontollades i descarregat fàcilment. Em deien que és dels «bons», dels que s'han fet més bé. Jo n'estic molt content, sobretot perquè em va deixar els pantalons blancs ben bruts.

Fira de Sant Ponç, Teià

Sembla que hi havien d'arribar alguns tocatardans típics, que devien baixar de la figuera, i es va deixar pel final el 5de7. Érem amb prou feines dos cordons pelats; darrere meu, un capgròs s'estenia ample per cobrir un espai immens de buit pinyaire. Així que va passar allò que passa de vegades amb poca pinya: s'obre com una magrana, el tronc es desquadra, tot remena com el mal de sant Pau. Jo feia com de costum de lateral interior de la torre, on no s'hi veu res. Vaig mirar un moment amunt i per la finestra de braços i cames vaig veure un terç o un quart ballant samba. No sé si hi va anar d'un pèl que no ens el vem menjar, tot plegat era un xivarri típic de gent que no calla. Pos molt bé, Teià és molt bonic.

Sant Ponç, Teià, 2016

Per alguna raó, no vem fer pilar 5. Havia sentit pul·lulant que potser era perquè no havíem fet els pilars de 4 d'entrada. Bé, tant és. L'actuació havia anat ràpida com un llamp i en menys de dues hores havíem plegat. Mentre feien els castells Capgrossos amb prou feines tenia temps d'anar a trobar la càmera i les ulleres, enviar les fotos per Trúitert i tota la pesca. Evidentment, birres entrerondes eren del tot defeses. I pel que fa a Capgrossos, van fer el 4de8 com a millor castell, un 7de7, que ens recorda que les truites són coses que fan patir però que poden ser boniques, i el 5de7 del començament, que va semblar immaculat. Pos això.

Sant Ponç, Teià, 2016

Vem tornar a Esplugues, vem sopar, al final vem passar per Sant Feliu, l'endemà era la Fira d'Entitats, el Barça va mig guanyar la lliga... I a fotre faves.

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665746923164
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665749391464
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665759486493
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667506411050
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665761887763
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157665748995784

2016 Cerdanyola

| No Comments

Ha passat una mica de temps però entre naps i cols no trobava temps per escriure la crònica.

Tot va començar un llunyà divendres de l'abril passat: l'assaig sembla que va anar bé i tota la pesca, però avui he dormit poc i no tinc ganes d'allargar-me gaire.

Dissabte fèiem un pilar dins la piscina amb motiu del trofeu de no sé quin aniversari del Club Natació d'Esplugues, del qual l'ínclit Txus n'és nedador, als màsters, com l'A. Carrasco, que dissabte no hi era, a més del R. Cuadrado, que ja no ve a castells i que també és màster. Just abans del nostre pilaret van fer relleus els màsters, en què competien precisament el Txus i el Ruben. En el segon relleu l'equip del Txus va agafar força avantatge, però cap al quart, per alguna raó que segons el Txus es resumia a «donar peixet», la noia que nedava amb l'equip del Rubén va remuntar i va passar per davant de l'altre; cap a mitja piscina el noi va tornar a remuntar i va guanyar per molt poc.

Trofeu Aniversari Club Natació d'Esplugues

Oh, quina gran emoció, les curses a la piscina. Els brams de la plebs adotzenada que caramullava les grades retrunyien eixordadors per tot el recinte: uh, oh, m'agrada l'esport.

I tot seguit, després d'haver-hi estat esperant vora d'una hora, posàvem els peus dins la piscina petita, que em cobria fins als malucs o la cintura. Vem tancar la pinya; el pilar mirava una mica de gairell cap a la grada i, com que la piscina fa una mica de baixada per arribar a metre i mig de fondària, teníem tendència a lliscar cap a la dreta (o l'esquerra del baix). Jo hi feia d'agulla petita; va pujar l'Emi xop damunt el baix amb barret de nedar al cap, i tot seguit, portada damunt les espatlles d'algú per no mullar-se, l'Ana s'enfilava al pilar. A continuació, l'Emmel portava també a collibè l'enxaneta. Mentrestant, posaven al cantell de darrere de la piscina uns matalassos per si quèiem no sortíssim cinquanta metres més enllà i ens esberléssim el cap. L'enxaneta va pujar i, tot just quan feia la passa per pujar a les espatlles de l'Anita, li va caure la samarreta del Club de Natació que havia de desplegar un cop fos a dalt de tot. L'Emmel, amatent, la va arreplegar i l'hi va llançar, però malauradament no la va poder agafar: es va ajupir una mica i es va tornar a redreçar. Aleshores l'enxaneta, pensant que ja estava tot venut, va ajupir-se per baixar, però la van fer aixecar-se un altre cop perquè el pilar girés una mica per saludar. Entre tantes pujades i baixades i brandades, a la pinya, que lliscàvem cap avall, ja n'estàvem una mica tips. El públic, d'altra banda, tot i que havia començat amb un silenci expectant, després de l'aleta va esclafir estentòries ovacions blablabla, que no sentíem res més que una tempesta de brams entusiastes procedents de la plebs abjecta i adotzenada. I res, contra tot pronòstic vam descarregar el pilar. L'Emi es va tirar de cap a la piscina i la resta xipollejàvem com nens dins l'aigua. Lleugerament xops, entre aplaudiments encara, vem tirar cap als vestidors, i apa, cap a veure el Barça.

Pilar de 4 a la piscina

L'endemà havíem dicidit d'anar amb bici a l'actuació de Cerdanyola. Com és costum, jo havia anat a dormir tard i el Dani no va poder agafar la bici. Havia quedat amb el Quique, però la son va ser massa puixant i fins a les onze no vaig sortir del llit. Vaig preparar ràpid les quatre coses i vaig pujar a la bici sabent que hi faria tard.

bici

Aquest cop vaig fer el mateix camí que el de la diada de Ganàpies, però amb molt menys trànsit per Diagonal i Meridiana i sense perdre'm fins a Montcada. Allà, per comptes d'anar en direcció a Ripollet, que és el que vaig fer l'altra vegada, anant per la riera de Sant Cugat, diria, vaig acabar agafant el camí del riu Ripoll, si no vaig errat. Això va fer que hagués d'anar demanant per on collons s'hi anava, i al final vaig trobar el camí del final de Collserola que ja havíem pres un cop per anar no sé on també amb castells.

I allà era jo: eren les 12.30 i les colles ja havien fet els seus pilarets d'entrada i tot just en aquell moment els Castellers de Cerdanyola, àlies Martinets, erigien un 3de7 trontolladís que, enmig de la plebs adotzenada, una mica a mitja distància, no era gaire maco, tot s'ha de dir.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

L'únic cop que hi havia actuat, a Cerdanyola, havia estat en la mateixa plaça, que la recordo més aviat deserta i solitària com una vida sense truites. En aquest cas, però, havien aconseguit lligar l'actuació amb la fira del Roser, i era tot un cafarnaüm babilònic que s'abraonava damunt les paradetes o que simplement passejava com un ramat mandrós en cerca de passar el matí pasturant pel carrer.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

La flaire de carn a la brasa era força bona però al final semblàvem cargolins rostits, de tanta fumera. Tampoc no hem d'oblidar de fer esment del clàssic venedor de globus: fa temps que no en faig recompte, des que Saballuts Digital van plegar per manca de recursos.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

En aquesta foto de dalt, d'altra banda, es veu en Dani el Desertor amb en Quique el Ciclista Abandonat.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Nosaltres érem tercers i vem fer una actuació molt tranquil·la. Com diu una crònica que volta pels puestus:


Els Castellers d'Esplugues, finalment, també han plantejat avui una diada de rodatge. Els Cargolins han obert la seva actuació amb un cinc de set plàcid, tot i que en plena execució han aparegut a plaça gegants a ritme de batucada. S'han apuntat en segona ronda un quatre de set amb l'agulla impecable, i en tercera ronda han descarregat un quatre de set lleuger, probablement apuntant al carro gros. Els del Baix Llobregat han tancat la seva jornada amb un pilar de cinc, seguit de dos pilars de quatre simultanis.

L'Òscar Montserrat per la seva banda diu això:

L'altra colla era la dels Castellers d'Esplugues que a l'espera del carro gros que l'any passat van aconseguir dominar aquest principi de temporada estant rodant els castells de la gamma alta de set. I en aquesta ocasió han descarregat amb bones sensacions el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7. I per acabar pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Val a dir que el vem «dominar», el 4de8, un sol cop abans d'istiu, i que tota la resta van ser un altre de carregat i una tirallonga d'intents desmuntats.

L'assaig de divendres havia anat raonablement bé, però sembla que hi havia massa baixes en llocs importants que van impedir de fer, bàsicament, el 3de7 per sota. No érem milions a plaça però teníem una pinya prou sòlida, els castells es van fer amb molta tranquil·litat i res, anem mirant endavant aviam què passa abans d'istiu.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Aquesta vegada, com que havia sortint esperitat de casa per no fer massa tard, no vaig agafar la càmera de retratar (tampoc els pantalons blancs), i per tant vaig fer pinya o vaig estar buscant fotògraf i fent piulades i coses d'aquestes: en tot cas, amb prou feines vaig estar per la diada. Sé que les sensacions amb els Castellers de Cerdanyola no eren gaire bones, i a més van caure dels pilars a final de l'actuació. Els de Barcelona els vaig veure amb molta seguretat amb castells de vuit mirant també cap a reptes superiors.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Segons les estadístiques de què disposem, era el tercer cop que actuàvem a Cerdanyola. La progressió és distreta: el 2002 havíem fet pd4cam, 2d6, 3d6, 4d6, pd4; el 2008, 3d7, 4d7, 5d6, 3pd4; enguany, pd4cam, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4. En la temporada del 2002 vam descarregar en total 4 castells de 7, incloent-hi el primer 4de7a, que no vem repetir fins precisament el 2008. Aquell any vam descarregar 30 castells de 7. L'any passat en vem completar 65: en fi, només és per allò que les coses han anat canviant força amb el temps. Aquí, el 3de7 del 2008 en una plaça pràcticament buida:

Actuació a Cerdanyola del Vallès, 2008

La bona gent de Cerdanyola ens convidava a dinar en allò que abans se'n deia «menjar de Valls», que a la nostra colla sempre en diem «de carmanyola» (tot i que no recordo que ho fem gaire per a altres colles, sempre que convidem paga la colla, no els castellers) i que també alguns en diuen «de traje» per allò d'allò. Com que Cerdanyola és a prop de la UAB hi havien joiosos litres de cervesa, que s'escalfava alegrement al solet de primavera. Quan vaig anar a arreplegar la bossa per ficar-hi una xibeca de les que reien totes soles al sol, l'escamot aplegabirres les va fer fonedisses, amb gran tristor per part meva.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

El Macià tenia son i, al fons, reposava a l'ombra la meva bici amb el Cardona, que s'ho mirava esbalaït. I res, al final vem tirar cap a casa.

Fotos del pilar aquàtic: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667674620901
Fotos de la diada: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667870786515

Hi han més fotos porai d'altra gent, però res, tu, ells no ens enllacen les nostres, doncs que els bombin.

2016 Sant Jordi

| No Comments

Vaig tornar a la Closca cap a les set, després d'haver acabat de dinar a les cinc i d'una hora aproximadament de migdiada. En arribar a castells se n'anaven els darrers papes tancabars aguantabarres habituals, amb llur canalla, i només hi restaven dues parelles que jugaven a botifarra i una parella que es cuidava del bar.

Vaig engrossir el meu llistat d'ordi fermentat impagat a la barra i vaig anar ajudant el Pepins a jugar a botifarra. La seva parella era el Rai; l'altra, el Txus i el Dani Figueras. El Pepins i el Rai guanyaven quan vaig arribar; en general els somreia la sort. Per exemple, el Pepins va cantar oros tenint-ne només dos (la sota era la carta més alta), confiant que els dos colls que tenia bons compensarien la manca de trumfos, i suposant que el Rai sí que tindria oros: i així va ser, per pura xamba van treure molts punts d'aquella mà. Algun cop de sort o de ben jugar, tanmateix va afavorir l'altra parella, i molt a poc a poc es va anar igualant la partida. Hi van haver tres o quatre contrades consecutives, que van accelerar una partida que encara no havia arribat a 50 punts. Hi van haver també algunes mans mal repartides: en una, el Pepins tenia 4 manilles i un as o dos. El Rai va tornar a repartir i, oh sorpresa, va tornar a donar al Pepins 4 manilles i un as: van fer 24 punts. D'aquesta manera la partida anava desfilant amb un avantatge clar per a aquesta parella, però en un parell de botifarres que es van cantar i en alguna altra mà afortunada, el Dani i el Txus van remuntar fins a arribar a un aferrissat 94-96 per sota. Es va parlar de fer una botifarra a cegues per acabar; no recordo si es va fer, però el que és segur és que el Rai i el Pepins van guanyar àmpliament la darrera mà, i s'ha acabat el bròquil. En la foto següent, la mà del Pepins en què havia cantat oros tenint només el 10 i el 2 i amb dues manilles d'altres colls:

Partida de botifarra

D'altra banda, abans de l'actuació a Lleida el Rai i el Gallo van guanyar el Txus i el Sàlvia president de pallissa, que no sé si els van deixar a zero, i això és tot el que havia de comentar sobre això.

El Sant Jordi havia començat dissabte amb la paradeta a la plaça de l'Ajuntament. Jo vaig ser gairebé tot el dia, des que em vaig llevar, a la d'ERC. Cap a la tarda vespre va passar un xàfec que em va deixar xop per veure el Barça; cap a la nit encara pujàvem una estona a Sant Just, però ben poc, i amb el Txus i el Pepins perdent-se pel poble intentant trobar el Casal de Joves i un aparcament de Dropbox. Van trigar la puta hòstia a arribar.

Paradeta de Sant Jordi

L'endemà era el dia de les partides de botifarra. Havíem de fer un pilaret per la Cursa Solidària de Sant Joan de Déu, que ja se sap que cada dos per tres hi ha una cursa pel motiu que sigui. Som un poble de runners, corredors i tocats del bolet.

pilar Cursa Solidària hospital Sant Joan de Déu

Poc abans de les dotze arribava amb la bici al Robert Brillas en obres, l'aparcava i m'arrossegava cap al cantó blau de la plaça. Els Carallots, de color carbassa llampant, i els Sagals, d'una mena de carbassa més terrós, tendien al color tronja cap a l'altre cantó de la plaça. El blau electromecànic i el carbassa llampant pel terrós confluïen en el centre d'aquell lloc i alçaven llurs pilars amb joiosa gaubança. Nosaltres en vem fer tres de 4; un d'aquests pilars el parava a segons el Joan Carles, que tornava a enfaixar-se després de molts mesos del que el tòpic descriu com a «llarga lluita contra la cruel malaltia». Al pilar hi pujava la seva filla; quan ja s'estava descarregant el J. C. va començar a plorar i després a abraçar-se amb tothom, de manera que va protagonitzar el moment més emotiu de castells en més d'un any. Felicitats, crack.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Després d'aquest doll de llàgrimes i d'emocions, era hora de tocar de peus a terra i enlairar castells; vem mirar a dreta i esquerra, hi érem pràcticament tots i vem enfilar el 5de7. Per la meva banda, com de costum de lateral interior de la carregada de la torre, només vaig notar que el segon se n'anava una mica massa cap a mi; pel que diu tothom va ser un cinc magnífic, formidable, estupendu.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

El castell següent era el peix gros del dia, el tres per sota. L'any passat el vem fer el 19 d'abril fora de casa (Sagrada Família) en la quarta actuació i havia estat el més matiner de la nostra història; enguany ha arribat en la cinquena actuació el dia 24 d'abril, una setmana més tard. L'any passat vam fer el nostre rècord de tresos per sota, 12, el màxim en tot el món casteller el 2015; enguany no hi ha cap raó perquè no ho puguem repetir si realment tenim ganes de seguir assajant un castell que, com es va veure aquest diumenge, tenim molt apamat. En efecte, malgrat ser el primer de l'any, i a més dels canvis que hi van havent al castell, el vem pujar molt compassat, amb alguna sacsejada en la penúltima aixecada, el vem acabar d'alçar sense problemes i el vem descarregar rodonet i amb una tranquil·litat ben palesa. Tot molt bé.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Per fer el 7de7 els membres de la Tècnica van anar entabanant tots els castellers, excastellers i badocs que van trobar per la plaça. Teníem dos cordons pelats i poca cosa més, necessitàvem l'ajuda de les colles carbassa llampant-terrós, fet que va destacar el Pujo al mig del quatre mentre quadrava la truita. Jo hi feia d'agulla al quatre --al 3de7 per sota havia tornat a fer de contrafort, de la plena--, un lloc molt més còmode que no quan m'hi posaven al tres. L'Emi el Triturador pujava damunt el meu baix i ja d'entrada vèiem que alguna cosa no aniria bé: era impossible que de bon començament no carregués més cap a la seva esquerra. Vem intentar fer pujar o baixar crosses, però les gralles van refilar llurs belles melodies d'espinguet abans que l'aparent desgavell es pogués redreçar. Pel que m'expliquen, estava força desquadrat pel meu rengle i pel del de la meva esquerra, que a més tenia una agulla nova (ni tan sols havia assajat la posició a la Nau, pel que sembla). El meu baix va patir com un malparit, però l'Adalid xisclava com si el passessin a degolla. El castell per la meva banda era un flam, era molt difícil de recuperar mides, el segon de l'Adalid va arribar a cridar enfurismat que si dreta que si esquerra, les crosses del meu baix, l'Àlex D., patien el xàfec com podien. Notava que el baix es mig plegava i podria ser que s'enfonsés, per la dreta no acabaven de donar més força, i res, que al final es va descarregar aquell maleït bunyol de truita. Truites mai més, enlloc, contra ningú. Truites caragirades, truites que fan patir.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Segons l'estadística, és el 7de7 més matiner que hem fet mai, perquè si bé l'any passat també el vem estrenar per Sant Jordi, en aquell cas es va escaure en 26 d'abril, dos dies més tard que enguany. Visca tot i sobretot els anys de traspàs.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Després d'això vem fer dos pilars de 5 simultanis, que no sé ben bé què tenien de nou perquè no ho vaig demanar. La casualitat va fer que les altres dues colles ens fessin pinya per esperar a fer els seus respectius pilars de cinc amb la nostra ajuda a les pinyes, tot i que sembla que eren prous ells tot sols per fer-los sense problemes.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Parlant de les altres colles, els Carallots van començar amb un 3de7 que es va anar muntant bé però que va començar a tremolar i a desfer-se una mica. En algun moment feia patir, però es va descarregar per donar pas al 4de7, que aquest cop va pujar amb mides dolentes i amb tremolors que van obligar que baixés la canalla. En repetició va pujar un altre cop obert i amb tremolors, es va carregar amb penes i treballs i amb els terços estirant-se i mig ajupint-se; al final es va vèncer la resistència i 4de7 al sarró. Vaig aplaudir per l'enjòlit de la batalla aferrissada, o RT x final epiko y emosionante.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Després d'això van bandejar els castells de 7 per a una altra avinentesa i van presentar un 5de6 que no era gaire maco però que estava bé, i es van acomiadar amb un pilar de 5 lluminós i llampant com la seva camisa.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

Pel que fa als Sagals d'Osona, segons m'explicaven els que hi tenen contactes, estan passant una època de vaques magres després d'algunes baixes importants de tronc per raons diverses, entre les quals l'atracció àvola i celerada dels malaurats lagartus d'allà baix. D'aquesta manera presentaven un programa amb castells de set que van expedir sense cap problema aparent: 3de7, 3de7a, 4de7 i pilar de 5.

Després d'això els músics grallaven les cançons típiques el nom de les quals no conec: Juny, Juriol i la Polca dels ous. 4 de 4 polques, ja.

Diada de Sant Jordi 2016 dels Castellers d'Esplugues

En corrua a ritme de mol·lusc gasteròpode pulmonat arribaven els cargolins a la Closca; jo hi havia arribat amb bici i havia començat a parlar de la vida. L'Alfons, que feia anys, i el Joan Carles, que havia tornat a posar-se la camisa amb gran alegria per a tota la colla, ens convidaven a un barril d'ordi fermentat per Sant Jordi benaurat. Mirava l'hora i ja era massa tard i havia de dinar...

I botifarra de pagès.

Actuació:
#Castellers #Esplugues 3p4 5d7 3d7s 7d7 2p5
@SagalsdOsona p4 3d7 3d7a 4d7 p5
@carallots 2p4 3d7 id4d7 4d7 5d6 p5

Fotos:
Sant Jordi Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667509335186
Sant Jordi Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667403571932
Pilar Cursa Solidària: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667581859565
Paradeta Sant Jordi: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157667363239776

Ahir, després de tant de temps, vaig tornar a l'Autònoma. Era la diada de primavera de Ganàpies.

Negres tempestes sacsejaven l'aire, núvols foscos ens impedien de veure el sol durant el matí, plovia i encara plovia més als nostres corts núvols, però dues hores abans de l'actuació havia escampat prou la nuvolada. Vaig pujar a la bici camí de la UAB.

Sempre que hi havia anat amb bici ho havia fet travessant Collserola; llavors o bé baixava per l'Arrabassada o bé per la vall de Sant Medir o com se digui. L'excusa era la pluja (que tot seria moll), però vaig decidir anar per carretera perquè no tenia ganes de pujar i baixar muntanyes. Llavors podia anar pel Llobregat o pel Besòs: vaig triar aquest darrer per conèixer aquest camí i perquè em semblava més planer d'entrada i més tranquil (menys carretera interurbana).

El fet és que haver d'aguantar els semàfors de Barcelona, la munió de badocs passavolants i el merder de la Meridiana i la merda infinita dels seus carrils bici, va fer que ara mateix prefereixi el camí Llobregat-Rubí.

Quan vaig trobar per fi el passeig de Santa Coloma i vaig haver entrat a la meravellosa ciutat de S. C. de Gramenet --els blocs de pisos de colors pastel com deixats caure des del cel de qualsevol manera a la falda de la muntanya pelada, una església que treia el nas entre ciment armat, una estació d'autobusos rònega on amb la Tresa havíem menjat unes patates fregides per anar a Can Zam, que també es veia: un desgavell tot plegat--, vaig anar desfilant per la vora del Besòs, que baixava força rioler per les pluges recents. Havien tancat l'accés al camí de la riba del riu per perill d'avingudes, o sigui que pedalava pel passeig de la vora, fins al pont de Montcada, per on em perdia una mica fins a arribar a un camí de la vora d'una riera que em va portar per Ripollet fins a Cerdanyola. Finalment vaig acabar trobant la carretera de la UAB.

Una passejada meravellosa per la ciutat caòtica de Barcelona i les meravelles més magnífiques del Besòs: Santa Coloma, Montcada, Ripollet, Cerdanyola.

Diada Primavera Ganàpies 2016

La tornada a l'Autònoma em va omplir de nostàlgia, alegria, enyor, joia i gaubança i una mandra infinita del munt d'anys que hi he passat: ara mateix hi tornaria amb les mateixes ganes que els porcs van a l'escorxador. Vaig veure la cornucòpia que segons en Peyu de l'APM era una mena d'altaveu; vaig passar per Humanitats: oh bar, oh biblioteca, paradís terrenal. Vaig passar per davant la Facultat de Polítiques: mès en oblivió. I a la Cívica ja hi havia tot déu. Vaig aparcar la bici i a esperar.

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, i d'Economia i Empresa, de la UAB


La diada

I a la diada vaig anar buscant ganapiots, em van donar la samarreta de l'Eskamot Ganapiot i vaig anar mirant els castells. Eren Arreplegats, Ganàpies i Trempats-Marracos-Pataquers, més o menys per aquest ordre d'actuació.

Es dóna el cas que és el primer cop que no bec gens durant una diada ganàpia. La raó és que tenia tres euros a la butxaca per tornar amb tren amb la bici al damunt. En fi, no beure en una diada ganàpia és un dels típics sacrilègits que no es poden permitir.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Començaven els AZU amb el 2de7 amb folre, que el vaig veure en general molt tranquil. Tot seguit, es va alçar el de Ganàpies. Va pujar força bé, també, però a partir de l'aleta es va obrir per terços, diria, i va començar a tremolar força. I es va poder descarregar. És el primer que descarreguen, després d'almenys un de carregat de l'any passat, diria.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Sobre aquesta mena de castells: jo havia estat molt crític amb els Arreplegats quan van començar a posar folres intempestius i a inventar coses rares per anar fent castells nous per blablabla, però ja fa temps que van guanyar la partida. Els primers a pujar al carro van ser els Xoriguers, diria, i alguna altra colla d'aquestes més endavant, i Ganàpies també hi va acabar caient i ara és tota una altra cosa que quan jo hi era. Com que ja m'agafa una mica lluny tant se me'n fot, que facin el que vulguin.

Diada Primavera Ganàpies 2016

En segona ronda els AZU tiraven el 3de8 amb folre, que va pujar rodonet, sense gaires problemes, descarregat amb la punta de la poctlla, records per al públic i allò que fan de saltar damunt la soca mentre es va desmuntant l'estructura.

Llavors els Ganàpies feien el 4 i 3 de 7 simultanis, una diguem-ne proesa que es van empescar en l'àmbit universitari els AZU l'any 2009. Aquell dia els malparits van despatxar aquests dos castells de manera absolutament sincronitzada, dues aletes just alhora, descarregats sense despentinar-se. Va ser força maco, la vritat. Aquesta foto em sembla que la tenien penjada a la seva TresA com un pòster, que no sé si van fer voltar i tal:

AZU04

El d'ahir de Ganàpies no va ser tan reeixit. El 3de7 va pujar força bé, àgil, però el 4 va anar molt més lent i de seguida es veien problemes per terços. L'aleta va trigar força més a fer-se que no al 3de7; quan aquest castell ja s'estava descarregant, el 4de7 estava molt rebregat, obert per terços i tremolant com una fulla al vent: no va trigar a esbaldregar-se.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Just abans de caure el 4de7:

Diada Primavera Ganàpies 2016

En tercera ronda els Arreplegats descarregaven el 7de7, que no m'hi vaig fixar gaire però que no va semblar difícil.

Diada Primavera Ganàpies 2016

I els Ganàpies continuaven amb les falconades rares i feien el 9de6, que a banda del cafarnaüm que representa, i més amb tres enxanetes, que cadascuna va una mica al ritme que li plau, etc., no va semblar problemàtic.

Diada Primavera Ganàpies 2016

De les altres colles, bé, no m'ho vaig mirar i no sé què dir-ne. Castells de sis, alguna patacada, etc.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Pel que fa als pilars, els Arreplegats van descarregar, també sense gaires problemes, el de 6 amb folre, que potser va patir en algun petit moment, però la vritat és que no gaire.

Diada Primavera Ganàpies 2016

La resta, pilars de 4 llevat de Pataquers, que van fer el de 5. Per acabar, els ganapiots van perpetrar un 4de5 amb agulla amb en Rubió parant a segons el pilar del mig: va acabar abaixant-se els pantalons i ensenyant els calçotets de Ganàpies que porta a les grans ocasions. Va rebre l'ovació entusiasta incondicional ditiràmbica dipsomaníaca de la plaça.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Havia plogut una mica (ens va passar el xàfec d'esquitllentes. A Terrassa deien que queia calamarsa). Mentre donaven els "Gremipremis" es ballava una polka multitudinària sota un arc de sant martí doble.

Diada Primavera Ganàpies 2016

El grup de Ganàpies era molt nombrós, res a veure amb els que érem temps era temps, quan no era defès de beure durant la diada i tot flairava a porro.

Diada Primavera Ganàpies 2016

Després d'això va començar a fer-se la cua kilomètrica per poder practicar les libacions a déu nostru senyor, en Jaume Barri, qui començava a entonar himnes homèrics, el primer dels quals, "La vall del Vi", feia gaubar tota la congregació de fidels.

Ganàpies, primavera 2016

Per la meva banda, mirava el radar de pluges i contemplava que podia ésser que vinguessin xàfecs nous; mirava l'hora i veia que no quedava gaire més d'una hora de llum; decidia, per tant, pujar a la bici i desfer el camí de Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Santa Coloma, Meridiana dels trons, Diagonal i Esplugues.

Un final que s'adeia amb la tarda: uns ganàpies que arreplegadegen, que malgrat els 1.700 litres d'alcohol em comencen a quedar massa lluny en força aspectes. Sóc un ganapiot rondinaire. De fet, sempre remugo.

Fotos.

Ganapiots6

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

Tag Cloud

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en

Enllaços

Bloch del Tete (BCN)
Temporada Alta (Capgrossos)
Capgrossos confidencial
Carles Feiner (Minyons)
Matalasseritis
No només de ratlles...
Lila és el color que porto
Frikilandi
Cada Terra... (Vella)
Potti de Mallorca
Pinyes i Castells (Nens)
application/rsd+xml$mt:Include module=text/javascriptstatcounter