El Quadern Gris

Una gran calor canicular escombrava la plaça de Joan Maragall, a Sant Just Desvern, on tres colles érem citades al pic del migdia: natrus, els grans Cargolins, i els Bordegassos de Vilanova i els Castellers d'Esparreguera. La plaça era una olla bullent amb espàrrecs granes i cargolins bords. A l'hora de dinar, de dues a tres, ja estaria l'àpat cuit.

Com a vermut tots plegats ens vem prendre un pilaret de quatre, que va quedar calentonet com un llonguet acabat de treure del forn. Llavòrens natrus, primers en l'ordre d'actuació, preparàrem un 2de6 ben condimentat que ens quedà al punt en tots els aspectes, el bon gust del qual ens féu exultar el pap de cara a la resta de la teca dominical. D'aquesta manera servírem el plat fort del dia, un 4de7 amb molts ingredients nous a segons, assenyaladament el Gallo, que atorgà molta personalitat al conjunt i féu lligar tota la resta. El 4de7 quedà esplèndid, malgrat l'escassedat d'altres ingredients, com ara llorer, pebre i sal, a banda que els fogons cremaven bojament sense possibilitat d'abaixar el foc. Així, encaràrem el segon plat amb un 5de6 una mica de circumstàncies, que potser deixà un regust una mica fat al paladar dels selectes comensals. El plat sortí del forn una mica estrafet i massa cuit, i a taula la seva presentació no era la més atractiva. Però què hi farem! No sempre es pot menjar caviar! Aprofitem aquesta experiència per millorar els ingredients i la preparació pel proper dia, que segur que llavors serà l'enveja del Bulli! En fi, per postres, tres pilars de quatre, un dels quals aixecat per sota, com una mena de vano de 5, que és el que veritablement ens haguéssim volgut cruspir per postres: però què hi farem! La propera...

Feta la crònica gastronòmica, parlem molt breument de les altres dues colles. Esparreguera, amb moltes baixes, només va fer castells de 6, amb alguna petita dificultat en algun moment, però en general sense problemes. Aviat tenen la seva festa major, a què segur que hi arriben amb tots els efectius. Pel que fa als Bordegassos, venien també amb pocs efectius, certament millor dotats que Esparreguera i potser amb una mica més que natrus (tot i que a mi no m'ho semblava); tanmateix, van posar el llistó molt alt: van haver de desmuntar dos 5de7, van caure en un intent de 4de7a que va fer vessar una mica de sang i va damnificar el cap de dos innocents cargolins, van descarregar per fi un 4de7 obertíssim que feia patir, i van acabar finalment amb un 3de7 com déu mana, més un pilar de 5 sense problemes. No sé si em llegirà algun bordegàs, però el meu consell és que assegureu més els castells. Però cadascú per allà on l'enfila.

I això és tot. Salut i païu bé la diada.

Cargolins: Pde4, 2de6, 4de7, 5de6, 2Pde4, Pde4s
Bordegassos: Pde4, id5de7, id5de7, i4de7a, 3de7, 4de7, Pde5
Esparreguera: Pde4, 4de6a, 3de6s, 2de6, Pde4

Avui, com dirien per l'Empordà, sota una estuba ofegadora actuàvem al pot de les essències baixllobregatines, a Can Vidalet. Quin nom més simpàtic, quines antigues masies catalanes has infantat, i quins carrers massificats has vist proliferar, plens de merda i maltempsades meridionals. Ah, Can Vidalet!

Després del primer pilar de quatre per saludar el món, girat a una i altra banda amb braó exultant, hem enfilat, al primer peu, el quatre de set amb l'agulla. Oh, què m'estàs explicant, Josep, que hem tornat a fer el 4de7a, i ja, tan aviat? Doncs en efecte, l'hem fet. Sembla ser que fora dels típics desarranjaments, l'estructura del quatre ha estat molt bé, sense patir gens; el pilar s'ha bastit prou bé i s'ha exhibit com un llamp enmig d'un llac d'aigües tranquil·les, fulminant. Si bé ha semblat que el segon tenia algun petit problema amb la pinya, s'ha recuperat bé i s'ha descarregat el 4de7a a la perfecció. Oh, albíxeres!

Així, i com que als assaigs no hi va prou pinya, hem hagut de renunciar a més castells de 7 per poder provar construccions més ambicioses de cara a les properes actuacions. En concret, hem provat el 5de6, que pel que he vist a l'assaig el tronc està molt bé, i el 2de6, que també ha vist proves molt bones però que abans d'anar més enllà caldrà assegurar molt. Aquests dos castells han estat proves clares per alçar-los un pis més; al 5 no hi han pujat terços, i a la torre el pom era molt lleuger.

A pilars hem descarregat el vano de 5. Després de l'hòstia a Sant Cugat amb aquesta estructura, hi havia una certa incertesa sobre el que podria passar. Avui, però, la pinya era molt més nombrosa i hi havia molta més seguretat. En tot cas, tot just després de l'aleta, la pinya ha aturat una batzegada assassina que ha estat a punt de fer petar pels aires el pilar de cinc. Mes, oh!, ha estat controlada, i el segon ha estat pres per la pinya i llençat a l'aigua de la font. Albíxeres!

Això ha estat gairebé tot el que jo podia dir. El viatge de la Colla s'enfila per tresqueres elevades per gaudir de nous cims a les muntanyes benaurades. Albíxeres!

Esplugues: Pde4, 4de7a, 5de6, 2de6, Vano de 5
Figueres: Pde4, 4de6a, id4de7, 4de7, 5de6, 2Pde4

Un mes més tard, tornàvem a posar-nos la camisa blava per anar a fer castells. Fugint dels col·legis electorals aterràvem al bell municipi anoienc del Bruc, amb vistes magnífiques a Montserrat, a l'Ordal i a l'Autopista, envoltats de timbalers, geganters i barretinaires que celebraven l'efemèride del Timbaler del Bruc, qui foragità els gavatxos traïdors i efeminats que van permetre l'edició en català i van importar el liberalisme a Catalunya.

Érem poquets i amb prou feines teníem gent per tancar el 4de6a. Força limitats, doncs, hem començat pel 2de6, no especialment pletòric: si bé la torre no acostuma a presentar problemes, aquest cop ha calgut lluitar-la més del que és habitual. A segona ronda el 3de7, que de mides no estava massa malament i que ha anat prou ràpid, però que en tot cas ha calgut defensar força, també a nivell de pinya. Si bé no tremolava massa i si bé no ha patit en excés, tampoc no ha estat massa lluït --però d'aquí a dir què és el que fallava, ho portem magre, ja que no disposem de declaracions ni fotografies.

A tercera ronda hem afrontat el 4de6a, que ha de ser el de 7 d'aquí set dies. De pinya anàvem massa curts i la prova no ha estat massa lluïda, tampoc, però aquest castell no ha rondinat tant com els altres dos, o si més no ha semblat molt més plàcid.

I, per finalitzar, un altre pilar de cinc, el cinquè de la temporada en cinc diades, cosa que és realment excepcional en nosaltres: és la primera temporada de la nostra història en què el despatxem a cada ocasió. Cal dir, però, que en la sortida anterior ens havia caigut (era un vano, el segon vano cargolí de la història) i que aquest d'avui ha emanat sensacions d'inseguretat i d'haver de suar la cansalada. Hem notat un segon molt bellugadís i desequilibrat que ha hagut de pencar molt per salvar-lo. Potser exagerem, però diguem que no ha estat el pilar de cinc més sobrat del món.

Lluny queden, però, aquells castells descarregats «a la vallenca», «vellejants», com flams d'ou i assolits al darrer alè. Ara els castells, generalment, es descarreguen sense tants escarafalls. Però, si volem esfondrar el nostre sostre, podrem seguir així? Ja veurem si reneix l'esperit vallenc --del qual jo sóc admirador dins uns límits, malgrat que jo mateix no prediqui amb l'exemple-- i aguantem estoicament els vents de futures maltempsades.

Esplugues: 2de6, 3de7, 4de6a, Pde5
Moixiganguers: 4de7a, 5de7, 4de7 Vano de 5.

Avui nova diada a Sant Cugat. Com a proemi, vull dir que em costa de trobar el to de les cròniques de les nostres diades. Cal afegir-hi que estic passant el tercer o quart encostipat d'aquest 2009, només cal que sigui la grip del porch per acabar-ho d'arrodonir. Des d'aquesta perspectiva, què direm que no sigui un estossec i una mocada?

Hem estat arribats a les immediacions del monestir de Sant Cugat devers un quart de dotze. He voltat pel Temple i m'hi he ficat dins. Molta gent oint missa en castellà. M'he assegut en un banc lateral, rere un pilar molt ample que m'ocultava l'altar. He escoltat com resaven i he intentat recordar el Credo, però no el remembro sencer. Quan he vist que passaven un plateret perquè els fidels o els infidels col·laboréssim a la causa, he sortit a respirar l'aire no resclosit d'una enteranyinat matí de la primavera espletant d'aquest maig.

Un cop acabada la diada he recordat aquest intent de fer missa. He reduït a memòria que el darrer cop que vaig assistir a un ofici d'aquestes característiques fou ara fa gairebé un any a Montserrat, on ens va caure un pilar de cinc. Igual que avui. I n'he tret les conclusions pertinents: Déu no ens fa costat. Nostres són els déus pagans, Zeus, Pal·las, Ares, gràcies per tot. Esfondreu totes les esglésies, que cremin.

D'entrada hem començat amb un pilar de quatre, com la resta de colles, que eren Xicots de Vilafranca i els de Sant Cugat. Les tres colles hem descarregat, en el mateix ordre, 3de7 i 4de7. Les terceres rondes i els pilars han variat.

El nostre 3de7 sembla que ha anat bé i si ha tingut algun problema haurà estat el de sempre, que si aquest rengle una mica més enganxat, que si aquest quart una mica entrat. Des de la meva posició era rodonet i perfecte.

A segona ronda, 4de7 que ha tingut una mica més d'interès. Ha pujat al segon peu després de molts dubtes. S'ha anat construint bé, de mides una mica rarot, però bé. Hi pujava un acotxador nou, que s'ha estrenat a plaça en un castell de 7 i que ho ha fet molt bé, àgil i bé. Però a la descarregada les mides s'han desfet una mica, la pinya s'ha desfet una mica, i el baix on era jo s'ha desfet del tot; el segon l'escanyava i no hi havia manera que el deixés respirar. S'ha anat enfonsant el rengle i la pinya l'hem mantingut dret, però si arriba a fer figa abans, tot el 4 hagués patit moltíssim més i és probable que hagués petat.

A tercera ronda, un 4de6a amb els vents per davant dels laterals, que agafen els segons de diferent manera i que no acaba de sortir bé. Aquesta ha estat la causa principal que el castell bunyolegés un xic, però no gaire, verament. Els castells de 6, normalment, els fem amb la punta de la polla.

I a pilars hem volgut arriscar amb un vano de 5. Jo em dec estar fent iaio, dec repapiejar ja, cosa que no em sorprendria, però no l'hagués tirat. Trobo que el pilar de 5 és massa important com per jugar-te-la per no res en una diada intranscendent. El que ha passat és que la pinya era molt poc compacta i bellugava ja des de bon començament. L'afer té pebrots, perquè primer eren els de davant els qui donaven massa pit i feien que el baix s'esquenés; tanmateix, de tant demanar força als de darrere, aquests han fet abocar el pilar i ha caigut a la descarregada. El fet és que el baix se'n 'nava enrere i el segon endavant. Amb una pinya ben feta això no hauria passat. Cal afegir que la plaça, per variar, estava inclinada.

...Però segur que la propera anirà millor. De moment, és de llarg el millor inici de la història de la Colla. Avui hem guanyat un acotxador i potser hem perdut una mica de confiança amb el Pde5. Ja veurem com continua.

Nova diada castellera, la primera al nostre benaimat poble. El matí era d'un blau intens i elèctric i amb nuvolades negres no massa llunyanes. El vent era fresquet i alleujava la calor del sol primaveral, que per aquestes dates ja comença a apretar de valent. Els carrers vessaven de gent endiumenjada i, a L'Avenç, ens hem aplegat les colles d'avui: natros, Saballuts i Tirallongues. Si bé a les dotze ja hi érem tots, una coral de caramelles, al mateix pati de L'Avenç, ha entonat dues o tres cançons, cosa que ha impedit que comencéssim a l'hora. Un cop les cançons entonades --i efusivament aplaudides per tots nosaltres-- ha estat el torn de les gralles.

Natros érem els primers d'actuar, abans de les altres colles. Com que ja comença a fer calor i avui jo no estava pas per massa pesquisses, no m'he pas informat gaire de com han anat els castells i, per tant, només puc dir el que m'ha semblat des de la meva posició a pinya. En general, però, han estat bé i, per això, aquesta crònica sembla una crònica d'anar fent i de qui dia passa any empeny, i si la redactem sembla més aviat per inèrcia que no pas perquè tinguem res de nou a dir.

Hem començat amb el 3de7, que com està sent la tònica aquesta temporada ha pujat més o menys ben quadrat però un xic lent per la canalla, que encara s'està entonant, com les caramelles. Certament tot és millorable, però en general el 3 ha anat rodat.

A segona ronda s'ha alçat el 4de7, al primer peu però una mica malament de mides. Sembla, com és costum també, que la relativa lentitud a l'hora de muntar-lo i desmuntar-lo l'ha desgavellat una mica, però no pas massa. El bellugueig ha estat major que en el 3, però prou bé. Finalment, les meves fonts m'informen que era sobretot el rengle d'esquena al Cau del Sant Jordi el que estava pitjor, més entrat. En el 3, segons hem oït, un pilar estava més a prop de l'altre ja des de segons... I és que els castellers són com els botiguers, que no estan mai contents i sempre tenen raons per queixar-se.

A tercera ronda, com jo havia previst sense ni tan sols anar a l'assaig, va ser el torn del 5de6. M'ho ensumava segons els reports dels qui sí que hi han anat, ja que pel que sembla el 5de7 és el que té més números per ser provat abans d'estiu. I en efecte, ha servit per provar la pinya, que en general li ha costat lligar amb baixos i segons i tot plegat ha estat desmanegat. És claríssim que hem d'assajar més les pinyes.

Per acabar, un altre pilar de cinc, que ha semblat una mica pitjor que els dos anteriors i en què el segon ha donat la sensació de comunicar molta més tremolor al baix i la pinya. La pinya, en aquest cas, ha aturat a la perfecció el moviment i, unit amb un tronc de garanties, ens ha permès de reeixir amb aquella alegria.

Ara, després d'aquesta bona actuació (sent la primera de la temporada a casa, representa la nostra millor estrena) guaitem el panorama que ens espera i, com l'any passat, mirem d'albirar què ens hi trobarem: i després de revolts i cingles i avencs és possible que assolim un nou cim encara més alt.

Fotos

Nova diada, aquest cop a Sants, plaça que acostumem a visitar pel cap baix un cop l'any, i que aquest ha estat testimoni de com de bé rutllen les coses, que sembla que tinguem el sant de cara, com deien al meu poble.

El dia era lluminós i anticipatori de la calda que ens espera ineluctable d'aquí poc. Ha estat tan bell aquest hivern! Així que escampin les pluges d'abril i maig cada cop la calor anirà sent més escanyant, i serà llavors quan recordarem aquest hivern idíl·lic i edènic que ens acaba d'abandonar. Adéu-siau!

Un cop l'elegia hivernal feta, és moment de l'èpica castellera. L'èpica passava pel 4de7 d'entrada, el primer de la temporada, després del 3de7 de fa una setmana. Tot i no ensumar-se tants de nervis com a Cornellà, és evident que era el primer del 2009 i que, per tant, era especial, i la plaça era inclinada. Però tot i una mica lent ha anat prou bé.

A segona i a tercera ronda hem fet 4de6a i 5de6, ja pensant, evidentment, en apujar-los un pis com més aviat millor, que no sabem ben bé quan podrà ser, però que es flaira que algun dels dos s'escaurà per abans d'istiu si les coses no es torcen. De moment no s'han torçat, i així, llevat de desajusts de tota la vida, els castells no han anat malament. I ara podríem assajar-los a l'assaig i així a plaça, potser, podríem fer altres coses, tot i que no ho sé, perquè jo aquesta setmana no he anat a assaig.

A pilars, el Pde5 novament, i en duem un grapat de seguits comptant els darrers del 2008. Podem dir que ha anat bé, i quedaríem igual, perquè veritablement no en tinc ni idea; les meves sensacions eren bones, una mica de moviment amb la motxilla, semblava que el segon se'n nava un xic endavant, però la pinya, molt compacta i professional, com gairebé sempre, ha controlat en tot moment que el pilarot no es descontrolés. Gran victòria, per tant.

Avui, diumenge de rams, hem entrat triomfalment a la Ciutat Comtal, i albirem a l'horitzó un futur de glòria i de sol lluminós. De tornada, però, he trencat l'eix de la roda de la bici.

Diada a Sants, 2009
Esplugues: 4de7, 4de6a, 5de6, Pde5
Borinots: 5de7, 4de7a, 4de7, Vde5
Sant Cugat: 2de6, 3de7, 4de6, Pde5

Uhm, avui hem perpetrat la primera actuació de la temporada. Uhm, ha anat molt bé: ha estat la millor de la història. Uhm, felicitat sublim. Uhm.

Verament, què pus hi demanar? Prou, que no plogués. Hem estat arribats davant l'església de Cornellà sota la pluja incansable, com hem sentit un casteller que ens informava que el lloc d'actuació era més amunt, i hem hagut de girar cua i remuntar la Carretera d'Esplugues, que no és poca cosa sota la pluja. El poliesportiu Can Carbonell de Cornellà és vell i hi feia una mica de fred, i els castells de set hi cabien pels pèls: per això no hem fet el 4de8. Només per 'xò!

Tinc molta set de cervesa.

I ens hem junyit novament per alçar els castells, novament. Primer anaven els de Cornellà: ells, 3de7 pas mal, nosaltres 3de7 força rodonet però una mica lent: puix estrenàvem nova acotxadora, la Càrol, molt i molt bé per ser el primer castell de 7 que fa; ha millorat moltíssim en molt poc temps. Oh, al·leluia!

A segona ronda, els cornellencs han enlairat el 4de6a. Natros, of course, hem aixecat un 4de6 en què la Judit s'ha estrenat. I un 4de6a que, evidentment, ha de ser 4de7a. I que ha anat molt bé, fet amb la punta de la polla.

A tercera ronda, Cornellà el 2de6. Natros, per descomptat, el 2de6, que bé, llevat de desarranjaments típics no ha patit gaire més. Al·leluia!

A quarta ronda Cornellà ha tramitat un envejable Pde5, sense problemes. Natros, també, el Pde5, del qual no en sé res, només que ha bellugat una mica a la descarregada segons el que he sentit.

A tot això, hi han hagut també els Tirallongues de Manresa, que han fet si fa no fa el mateix que nosaltres, també amb 3de7 i Pde5 com a millors construccions.

El resum és que la temporada ha començat perfectament i que no se li pot demanar més, de moment. Potser haver apretat amb el 4de7, diríem, i segurament molts ho pensàvem, però la Tècnica ja sap el que es fa.

Això és tot.

Fotos