Darrerament amb prou feines escric sobre les diades, o ho faig molt tard, o deixo les cròniques a la nevera i no les trec mai a taula. Miraré de rescatar la de la Trobada del Baix després d'escriure la de Terrassa de la setmana passada.

A Terrassa arribàvem amb el que hem anat dient o comentant els darrers mesos: som poca gent a assaig i costa d'assajar els castells de vuit. L'assaig del divendres havia estat relativament bo, però a plaça havíem de ser pocs i el 4de8 no es veia clar.

Altres anys havia anat amb bici a Terrassa, però aquesta vegada ni m'ho plantejava. El Pèpins i el Pèsol sí que hi van anar, però per muntanya, els molt bèsties, fet que els va obligar a córrer molt per arribar a l'hora, fins i tot a velocitat de tren. Mentretant, a plaça ens aplegàvem els Castellers de Terrassa, els de Berga, Moixiganguers i nosaltres i esperàvem a començar. Fèiem uns pilarets de quatre amb el domàs de democràcia pels presos polítics, tocaven Els Segadors i algú de l'Ajuntament llegia un manifest. I ja podíem començar.

Castellers per la democràcia

Érem tercers i vem sortir de 4de8. Al final, segons l'assistència, no érem ni cent camises; és a dir, és el 4de8 amb menys gent que hem portat mai a plaça. L'ajuda de les altres colles era indispensable perquè no se'ns obrís com una magrana, com ens acostuma a passar a assaig. El castell estava prou bé de mides i va tirar amunt. Jo era a l'agulla i ja des del començament vaig veure algunes rebregades rares pel meu rengle; de fet, queia cap a la meva dreta i no hi havia gaire res a fer, perquè no teníem prou laterals que aguantessin per aquella banda, que a més feia baixada. El meu segon anava cap a la meva dreta, però el terç estava tort cap a l'altra banda. A més, hi havia el tremolí aquest constant que em semblava que era general però que potser només era del meu cantó. En tot cas, es va carregar i descarregar sense gaires perills i, amb tot, amb una certa comoditat. Mirant el vídeo, semblava maco i tot, i la gent a plaça deia que déu n'hi do, que veniu aquí i planteu tranquil·lament el 4de8. Suposem que el castell estava bé, malgrat que les sensacions del meu rengle no fossin gaire bones.

Diada dels Castellers de Terrassa

En segona ronda volíem fer el 2de7, però faltava un terç i mentre no arribava vem tirar el 5de7. Al meu lloc habitual de lateral interior de la descarregada de la torre, no vaig veure una puta merda, però la sensació era que no hi havia tant d'enrenou com altres vegades; al vídeo va semblar un cinc de tràmit i em sembla que algú em va confirmar que en comparació d'altres va anar molt bé.

Diada dels Castellers de Terrassa

El terç tocatardà era arribat, però la tècnica va decidir que pugés un altre terç al 2de7. Sembla que a banda d'algun petit problema de mides i de poctlles, la torre va anar bé; de vegades em sembla que els segons es belluguen molt, però després a l'hora de la vritat està tot molt apamat. Perfecte, doncs: la novena torre de l'any.

Diada dels Castellers de Terrassa

Acabàvem estranyament amb tres pilars de 4.

Diada dels Castellers de Terrassa

De les altres colles, no ho sé. Els Moixiganguers van fer la tripleta de 8 amb molta facilitat, els Castellers de Berga el 4 i 3 de 7 més un castell de sis, i els pasteleros no me'n recordo gaire, la veritat, potser la clàssica de vuit. Va ser una actuació amb força ajuda entre pinyes que va anar força ràpida malgrat que érem quatre colles i que nosaltres tanquem les pinyes a ritme de cargol.

Després d'això anàvem a la Closca a dinar, veure els castells, xerrar, etz. Fa uns dies que el comando botifarra està inactiu i vaig acabar jugant a allò que en diuen "el capitalista" o de mil maneres diferents. Al final vaig tenir sort i em vaig poder desempallegar d'una parella de tresos i... res, al final fins i tot vem passar una estona pel local de Cornellà, que havien acabat la temporada.

I ara, què? Doncs ara resta per fi només una setmana per acabar una temporada molt estranya. Se suposa que volem tornar a fer la clàssica de vuit. Ja veurem, perquè tot plegat és complicat.


I ara us enganxo la crònica de la Trobada del Baix:

La Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat. Un nom força llarch que a Twitter cadascú l'escurçava a la seva manera per fer hashtags. Jo feia anar #TrobadaBaix perquè és el més curt, però no hi havia cap colla que fes servir el mateix. Potser algun dia en alguna reunió de les que fan de tant en tant per pactar aquestes coses s'haurien d'aclarir. En tot cas, el desgavell en aquesta collonada és com l'exemple del desgavell que és aquesta diada castellera.

No volia començar criticant, però ja veus, ara estic de mala hòstia per la putaspanya i m'ha sortit així. En resum, érem relativament poca gent i l'assaig de dimarts previ a l'actuació per Tots Sants a Begues no va ser el millor del món, i em fotia una mandra immensa anar a la Trobada del Baix. De manera que a les 10.45 arribava a la Closca per agafar l'autocart i a les onze passades enfilàvem el camí amb més marrada de la història per acabar pujant els revolts de Begues. L'autocart intentava avançar els ciclistes i les motos ens avançaven jugant-se la vida i fèiem una cua bonica quan per fi vem arribar al poble. Feia molts anys, que jo recordi, que no trepitjava Begues; devia tenir uns dotze anys. I parlant de ciclistes, tres o quatre valents hi van anar des d'Esplugues. Fa temps que no agafo la bici per fer coses d'aquestes, i és molt improbable que vagi a Terrassa amb bici.

Vem arribar al lloc d'actuació molt justos de temps i se suposava que actuàvem en el primer grup (érem deu colles, diria, i s'aplegaven en tres grups diferents), però no sé què collons va passar que al final actuàvem en el tercer grup i, per tant, érem els últims de cada ronda. Teníem just l'speaker darrere nostre donant pel cul. Abans de començar, l'alcaldessa de Begues va dir no sé què i quan per fi va haver acabat va lliurar uns records a les colles. Que jo recordi, aquesta mena de records sempre es donen en acabar les actuacions, però en aquest cas era evident que l'alcaldessa venia a fer-se la foto, donar la cosa i fotre el camp esperitada. Aquesta mena d'actituds fan tan de mal d'ulls que no sé com encara les fan.

I se suposava que començava l'actuació. Aixecàvem dos pilars de quatre i algú m'informava que al final actuàvem en el tercer grup, així que anàvem a fer pinya als companys de Sant Feliu, que els teníem al costat. De les altres colles no en diré res per diverses raons: o era a la pinya i no vaig veure els castells, perquè no sé què van fer, perquè no les vaig veure o les vaig veure de lluny, perquè no sé en quin estat estan en la temporada, perquè no vull merders, etc. La Trobada, amb tantes colles de tantes coloraines, és distreta si tens ganes d'anar mirant i parlar amb la gent i tot plegat; com a "cosa", però, és bastant un avorriment, per dir-ho suau.

Quan ens va tocar per fi sortíem de 5de7. Com va anar? Ni puta ideia, per variar. Jo era al lateral interior de la descarregada de la torre i des d'allà dins només sents l'enrenou habitual dels nostres cincs. Em va semblar lent del cagar, també com sempre, però no em va semblar gaire remenat ni res per l'estil. Vaig preguntar els qui s'ho havien mirat de fora estant i em deien que molt bé. Doncs això, un altre 5de7, sembla que ben tranquil i sense gaires complicacions, i a esperar la segona ronda amb el 2de7.

La segona ronda em va oferir un altre canvi de programa, amb moltes colles que no actuaven alhora en els grups que els tocava. O potser ja havia començat abans, això. Vés a sapiguer, el desgavell era atabalador. Així podíem fer pinya a Sant Feliu i als Encantats de Begues amb més temps abans de tancar les nostres pinyes. Com que semblava que la ronda no acabaria mai, vaig sortir al carrer (actuàvem dins del pati d'una escola, tancats, aliens a la resta del poble) a mirar les paradetes i tal i tal, però em vaig encantar massa (deu ser cosa de Begues) i vaig tornar a entrar amb la pinya del nostre 2de7 que ja era tancada. Aleshores em podia quedar fora o tapar algun forat, que és el que vaig acabar fent. Com que era a la perifèria de la pinya, en un lateral, podia mirar de tant en tant cap amunt, i el que veia era una torre molt remenada. Sembla que un segon s'hi estrenava, o potser m'ho invento, i també sembla que era més de nèrvits que d'una altra cosa. El cas és que es va haver de defensar molt la torre però es va descarregar, amb el públic animant i aplaudint després de salvar la descarregada. A la crònica que vaig escriure pels Gausacs a Vilanova vaig escriure aixòs: "...els Bordegassos també portaven el 2de7. En aquest cas va començar a tremolar força aviat i es va haver de defensar moltíssim a la descarregada. La van controlar i almenys als espluguins ens van ensenyar que les torres treballades també es poden descarregar i no cal que es trenquin a la primera remenada." Bé, és evident que ara nosaltres també les sabem defensar. En tot cas, em sembla recordar que la dels Bordes estava bastant pitjor que la nostra.

Ja havíem fet el nostre millor castell i jo continuava pul·lulant com una ànima en pena per la plaça-escola-cleda, i decidia anar a fer la primera birra amb la xavalla que em quedava a la cartera, però com que havíem de voltar Sant Feliu i Begues i com que sembla que la tercera ronda va anar més ràpida que la segona, amb prou feines havia begut mig got que ja tancàvem pinya del 4de7 amb agulla. Malaurat castell, per cert. Feia de lateral del pilar del mig, com acostumava a fer sempre abans, i allà enclastat entre els baixos i les crosses i tot plegat, i amb el putu enrenou que hi ha sempre en els nostres putus castells, no tinc tampoc ni ideia de com va anar, però la sensació era de poca comoditat, si més no per allà baix. Pel que fa a mi, sembla que ara estic molt fort i el baix em va demanar que no apretés tant al segon. I res més, un altre 4 amb agulla.

Podríem dir que vem fer una actuació de tràmit, amb un 2de7 treballadet i tota la pesca. Podríem dir-ho. Jo no ho tinc clar. Estava tan avorrit de tot plegat que no en sé res. Després del nostre castell les colles que no havien fet tres castells tenien ronda de repetició, que em sembla que eren gairebé totes llevat de nosaltres --ara estic mirant la base de dades de la CCCC i sembla que tampoc no la van necessitar Matossers, Encantats, Carallots ni Sant Feliu. Els Castellers de l'Adroc --mira que hi han noms ràruts, al Baix Llobregat-- ens demanaven ajuda per tancar un 3de6, em sembla --sí, així ho certifica la CCCC--, que van pujar al segon peu i que també van desmuntar. Resulta que nosaltres som els padrins de l'Adroc i que tot just comencen a caminar. Diria que en primera ronda van fer un castell amb aconxaneta. L'enxaneta del 3de6 que vaig veure era bastant gran, tot s'ha de dir.

Al final es van acabar les rondes de castells i tocaven les de pilars. Em van dir que faríem un vano de 5, però per continuar canviant de plans al final vem fer el pilar de 5 escarit perquè segons el putu speaker primer es farien els pilars de 5 i després els de 4. Que això signifiqui directament que no podríem fer el vano em sembla un 'non sequitur' de llibre, però bé, jo què collons sé de res. En tot cas, en ronda de pilars de 4 vem fer els dos pilarets que havien d'anar amb el vano, i llestos. Suposo que el que volien era fer pilars de 4 amb la resta de colles, i suposo que no tenien ganes d'inventar-se algun altre pilar a més dels del vano. Però jo no sé res.

Aleshores la gent va començar a desfilar cap a casa, cap a la barra o cap al lloc on havíem de dinar, mentre a la pista de l'escola la gent ballava la gran polca d'Ours versicolor multicoloraina etc. A l'hora de dinar hi va haver un parell de problemes: hi havia molta cua per poder dinar i no hi havia vi ni alcohol a taula, només aigua. D'aquí se'n va derivar l'altre problema: una cua kilomètrica també al bar del poliesportiu on dinàvem. No els vull criticar gaire: els Encantats van fer el que van poguer, són una colla força nova i tenen els recursos que tenen. Però bé, una mica de vi a taula per fer passar l'espera s'hauria agraït. D'altra banda, el bart era molt cart.

Què en podem dir, de tot plegat? D'una banda, que amb prou feines m'assabento de com van els nostres castells, a banda de sensacions i percepcions esbiaixades. Vaja, com sempre. D'una altra banda, tampoc no puc dir gaire cosa de la resta de colles, perquè en general no m'hi vaig fixar gaire, i valorar les poques que en sé alguna cosa em sembla també avorrit i molt esbiaixat. En general la Trobada em va resultar feixuga i avorrida, tot i que al capdavall va anar força ràpida i a dos quarts de tres ja havíem acabat. El sistema de rondes conjuntes, malgrat casos estranys, va ajudar força a agilitzar el tema. Sobre intents i intents desmuntats, doncs em sembla que respecte a anys anteriors va augmentar el nombre d'intents desmuntats, però de llenyes en recordo molt poques: de fet, mirant la CCCC, l'únic intent és el pilar de 5 de Castelldefels, i d'intents desmuntats no n'hi ha tants --onze-- i es reparteixen en cinc colles. Crec que va ser la segona ronda en què més castells es van desmuntar, que va ser en la qual vaig anar a voltar i vaig fer tard al nostre 2de7. Altres anys valorava el nivell de la comarca i animava les colles, fins i tot, a continuar progressant i tota la pesca. Ara mateix estic força avorrit i no m'he pres la molèstia de comprovar res. Només sé que Castelldefels està força bé, malgrat la llenya del pilar de 5, i que Sant Feliu van caure fa poc i tenen un parell de diades per poder fer un castell de set i ser considerats segons la CCCC com a "colla de set". Parlant de sets, comptant segons la CCCC, enguany hi van haver 4 colles que vam fer castells de set; hi faltaven Cornellà i Esparreguera, que també en fan. Som sis colles de set a la comarca (bé, nosaltres som de vuit, però ja ens entenem), un fet que es podria considerar positiu. Els Castellers del Prat van fer el primer 2de6 i els Encantats no sé si van fer la seva millor actuació, però el seu cinc de sis, que els hi feia pinya, va ser bastant interessant. Per la resta, doncs no ho sé, més val que deixi d'escriure.

Ara aviam si passo les dades de la CCCC a la nostra base de dades i continuo escrivint això.

Castellers d'Esplugues 2pd4, 5d7, 2d7, 4d7a, pd5, 2pd4
Encantats de Begues 2pd4, 2d6, 5d6, 4d6a, pd5, 2pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4, id5d6, 2d6, 4d6a, 5d6, 2pd4
Matossers de Molins de Rei 2pd4, 3d7, 4d7, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de Castelldefels 2pd4, 5d7, id4d7a, 4d7a, 3d7, ipd5
Carallots de Sant Vicenç pd4, 4d7, 3d7, 2d6, pd5
Castellers de Gavà pd4, id3d6, id3d6a, idpd5, pd4
Castellers del Prat de Llobregat 2pd4, 4d6a, 5d6, id2d6, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6acon, id3d6, id2d6, id3d6, pd4
Castellers de Sant Feliu pd4s, 4d6a, 4d6, 3d6, 2pd4

Les colles estan en un ordre aleatori, no respon a l'ordre d'actuació ni a res en concret. Ara podria actualitzar el document que tinc de les trobades del Baix per avaluar castells i nivell i tot plegat, però se'm fa tard i haig d'anar plegant.

2017 Sant Just

| No Comments

Doncs torno per aquí per explicar una mica els castells.

Les cròniques de Festa Major d'Esplugues i la de Viladecans les tinc fetes o gairebé fetes però no les vaig publicar en el seu moment i ara em fa mandra revisar-ho, perquè si ja em costa de recordar el que hem fet l'endemà o l'endemà passat o poc després de l'actuació, fer-ho ben bé al cap d'un mes em resulta bastant complicat. O sigui que ja vorem.

La ressaca post Festa Major va ser forta: una setmana de descans, merders covats sobretot per la pancarta del Caufec i altres temes potllèmics i molt d'enrenou polític i social, amb referèndums, manifestacions i tota la merda que ens ve de la putaspanya. De manera que si ja havíem fet uns assajos més aviat tristos abans de Feta Major, el panorama posterior ha estat encara més galdós, i arribàvem a divendres passat amb tota la feina per fer i molts dubtes sobre el que podríem fer a Sant Just. Aquest assaig "porta un amic" també dista molt d'aquells assajos PUA amb moltes cares noves i sovint amb castellers d'altres colles donant-nos un cop de mà. Em feia la impressió que perdem pistonada en tots els àmbits possibles, però no tinc ganes d'embardissar-me per aquests trencacolls esquerps i feréstecs i tal i tal i ho deixaré estar per més endavant, potser, o potser no, vés a sapiguer. El cas és que l'assaig de divendres va anar francament bé i obria la possibilitat de tornar a fer el 4de8. La meva porra era que faríem, per aquest ordre, 2de7, id4de8, 7de7 i 5de7, perquè a Sant Just tenim un historial d'intents desmuntats esfereïdor, esbalaïdor, esborronador, espaventable, etc., i a més el portàvem una mica mancats d'assaig. Però és agradable equivocar-se de tant en tant.

De moment a la Closca vem fer l'Oktoberfest amb frankfurts i birres artesanals que a mi no em fan gaire el pes, i després hi va haver una altra partida de botifarra per oblidar. On sou, manilles i asos? És bastant lamentable, la vritat. No hi ha dret. Amb aquella desfeta deplorable tot contribuïa a fer pensar que el cap de setmana ens seria advers i nefast i tot plegat, però mira, no.

Va resultar que era diumenge i pujava a la bici cap a Can Ginestar a veure què fotíem. Ens anàvem aplegant xino-xano al pati de la masia i em va sorprendre que hi hagués força gent per veure'ns, perquè per alguna raó estranya l'Ajuntament de Sant Just va endarrerir una setmana la data de les Festes de Tardor i actuàvem al marge dels actes festius.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

Fèiem els pilarets d'entrada i apa, 2de7 per obrir plaça. Torno a fer d'agulla a la torre, tal com ja vaig fer a la primera torre que ens vem posar per barret el 2009. Amb la miopia em costa bastant de veure els pisos superiors a assaig, amb la doble xarxa i una llum un pèl tèrbola, però a plaça ho veig força millor. I bé, què dir-ne, de la torre? Doncs no ho sé, des de dins la vaig veure força tranquil·la i al vídeo em va semblar que a la canalla li costava remuntar dosos, o una cosa així. En tot cas, el tronc i la pinya vem aturar qualsevol perill i apa, la setena torre de l'any.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

En segona ronda continuàvem amb el pla lògic i portàvem el 4de8. Diria que va pujar al segon peu i, bastant bocabadat (metafòricament blabla), vaig veure'l molt bé de mides i sense gaires moviments. El castell es va carregar amb total suficiència i diria que només a la descarregada va patir alguna remenada per dalt. El castell també se'm va fer llarg però molt tranquil. Bé, no sé què més dir-ne, potser no és el millor 4de8 de la història, potser va perdre mides o vés a sapiguer què, però després dels problemes de les darreres setmanes, semblava un miracle que anés tan rodat. Suposo que ni és un miracle ni blabliblú, però hòstia, quines coses que passen de vegades.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

Aleshores era el torn de la malastruga truita de set. Com que no l'assagem mai o gairebé mai sencera, i com que hi puja gent no tan habitual i tot plegat, i com que sempre acaba sent un galliner i gairebé sempre puja desquadrada (recordo que l'altre 7de7 de l'any va ser anormalment tranquil), doncs acostuma a ser un caos, un cafarnaüm i una barreja entre bàratre i una casa de putes. I aquest va ser el mateix desgavell que la tònica general. En aquest cas, a més, no vaig entendre el meu baix (hi feia d'agulla per tercer castell en aquella diada), que demanava dreta, però no vaig entendre què volia de la dreta i hi va haver un estira-i-arronsa intressant entre laterals i segon, que successivament apretaven i afluixaven i s'afegien al desori general del malaurat castell. En fi, al final ens vem entendre i la dreta va afluixar o apretar o el que fes al cas, i el castell es va descarregar, i que Leto se l'emmeni a les regions més arcanes de l'oblivió.

No sé ni jo el que m'empatollo.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

Després d'això era el torn del vano de 5, i vano de 5 fet però amb un pilar de 4 que va caure. Enguany ens hem fotut un munt de pilarets pel cap o els hem desmuntat, i tot és molt ràrut.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

I aquí podria posar fi a la chrònica dels dimonis, però continuaré una mica més. Altres anys ens convidaven a una birra, però enguany l'Ajuntament de Sant Just, a més de treure'ns d'enmig de les Festes de Tardor, tampoc no ens hi ha convidat (de fet, no sé exactament qui ens la pagava). Vem baixar cap a la Closca, que hi havia carn a la brasa i aquestes coses. El procés de cuinar-ho va ser una mica lent però al cap i a la fi ja era tot a taula, i mentrestant la Colla Vella feia la diada de la seva vida, mentre que a la Joves no li sortia res de dret. I després de dinar i de desparar taules i rentar atuells vem veure per fi els nostres castells. La cosa es va anar allargant, amb un escamot dansaire a la Closca, mentre es feia tard i tot plegat. I cap a dormir.

Aviam si acabem de redreçar aquest segon tram de temporada, que ha estat bastant fluix en general, amb una davallada d'assistència a assaig espectaculart per raons diverses que ja he dit que no em vaga de dir ara, i també amb unes partides de botifarra que comencen a ser preocupants. Sense asos ni manilles ni hi ha independència ni 3de8. Què passa amb les cartes? Estan marcades? Fan màgia i se'ns esmunyen? És preocupant, com ja he dit. I també hi ha el tema dels assajos fluixos i tot plegat, que aviam si espavilem i ens vénen els asos i les manilles. Salut i castells i... manilles, collons.

L'1 d'octubre

| No Comments

No recordo haver passat mai un dia que s'assembli mínimament al d'ahir i no sé com dir-ho, però escriuré el que pugui per si algun dia vull tornar a intentar saber quina barreja tan estranya d'emocions tenia l'endemà d'aquest referèndum.

Feia més de set anys d'aquella mani insòlita en què davant els meus ulls la penya escridassava el Montilla i era tot estelades i una indignació insondable. Han passat unes quantes coses d'aleshores ençà, per exemple cinc anys de procés™, aquell 11-N aigualit i dos anys d'unes eleccions en què per primer cop els indepes teníem majoria absoluta. Des del 2010 hi ha hagut un periple estrambòtic que ens ha menat a un setembre en què els fets s'han accelerat amb lleis de desconnexió, convocatòria de referèndum, mossos d'esquadra que es posaven al costat del poble (més insòlit que això...), els convergents que cridaven a la desobediència i els cupaires feien costat als mossos (també d'allò més insòlit). Alhora, també passava que l'Estat espanyol cada cop retallava més drets de tota mena, que ja m'he descomptat, passant per suspendre competències i comptes de la Generalitat i de tota mena d'entitats, Correus obrint sobres, espionatge, censura, estat policial amb més de deu mil policies i jo què putes més sé.

Arribàvem a diumenge amb tot d'amenaces i molts mesos de preparació clandestina del referèndum. El dissabte anterior al matí hi havia una assemblea en un local del carrer de l'Avenç per explicar el que havíem de saber i perquè ens apuntéssim com a voluntaris. En la penombra del local reunits semiclandestinament per ajudar a celebrar una votació que no sabíem si podríem fer, pensava que era com a la revolució francesa o al final del franquisme. Era tot molt estrany, igual com havia estat la campanya electoral i com està sent tot encara a hores d'ara.

Per mi la jornada electoral va començar el mateix dissabte a la nit. A les onze entrava al meu col·legi electoral, que era el mateix de sempre, tot i que no votàvem al mateix gimnàs de sempre sinó en un local més petit sembla que perquè no ens veiessin des de fora i per altres raons de seguretat. Altres escoles havien tingut activitats tot el cap de setmana des del divendres, però nosaltres l'ocupàvem la nit del dissabte i, com que no teníem permís oficial per fer-ho (sembla que la directora ens havia "permès" de ser-hi), havíem de mirar de no fer enrenou ni ser vistos per si venia la policia a desallotjar-nos o a precintar l'escola. A mitjanit s'hi incorporava la segona tongada d'ocupants i, segons l'organització d'aquesta ocupació, arribàvem a 44 persones tancades. Vem celebrar una assemblea que va durar fins a les 2 i que va servir per informar i decidir qüestions internes. El Comellas, que ja dormia, es va despertar quan va sentir estranyament que necessitàvem una mena de portaveu per parlar amb la policia; una estona després, es va tornar a despertar quan tornàvem a parlar d'això. A partir de les dues hi havia una mena de rondes de vigilància pels exteriors. S'havia parlat de quedar-nos tancats sense sortir del local, però al final vem estar sortint tota l'estona. Jo no tenia son i vaig llegir la meitat de 'R.U.R.'. Un moment que sortia va coincidir que tothom entrava esperitat perquè acabava de passar un helicòpter amb focus il·luminant el pati de la nostra escola. En un altre moment va passar un cotxe de policia que semblava de la local, tot i que no ho vem veure bé. Els que érem fora vem seure a terra a l'ombra per veure què passava; al final només van sacsejar la porta d'entrada o el cadenat que hi havia. En aquell moment també es van encendre els llums d'un àtic de davant nostre i dues persones sembla que ens miraven i no sabíem si eren els polis, però hi havia una bandera del 'Sí' i suposo que només tafanejaven. La nit va ser llarga i una mica tensa per si venien a atonyinar-nos, però van tocar les cinc del matí i va començar a aplegar-se gent de suport davant de la porta d'entrada.

Cap a les sis hi devia haver un centenar de persones. Jo estava bastant cansat i a partir d'aquí i fines les 8 i poc que no van arribar els cotxes amb les urnes i les paperetes tinc una espessor poc clara. Cap a les 6.30 aproximadament devien venir els mossos a dir per primer cop que haurien de precintar i tal, però com en la resta de les vegades que van venir, només van parlar i no van fer res més. Perquè no tanquessin hi havia d'haver entre dins i fora un nombre mínim persones; no sé si el complíem, però ens van deixar estar i es van col·locar uns metres més amunt del carrer. Suposo que cap a les set van venir "representants de l'administració", que també eren voluntaris, i es va anar obrint i tancant la porta diverses vegades. Quan per fi va arribar el material electoral vem fer una mena de passadís de seguretat el de dins perquè no entrés ningú de fora. Estàvem en un dels moments més crítics del dia. Aleshores s'havien de constituir les meses. Cap de les persones que suposadament havia rebut la notificació per formar part de la mesa hi era, o sigui que entre els de fora es van demanar voluntaris. A les nou tocades per fi eren constituïdes i ens explicaven als apoderats coses que no vaig escoltar gaire. S'havia de votar per vot universal mitjançant un sistema informàtic que, com tot, la policia espanyola va sabotejar, de manera que es va haver de votar amb el cens de tota la vida. Això va endarrerir encara més que es pogués obrir el col·legi electoral, quan la cua per votar ja donava la volta per la plaça de Catalunya. Cap a les 9.30 o més tard per fi es va obrir el col·legi i els que l'havíem estat ocupant ens quedàvem lliures, tot i que la majoria ens hi vem quedar o hi van anar tornant, sobretot al migdia i l'hora de tancar, que eren també moments clau.

A l'hora d'obrir ja hi havia entre dues i tres hores de cua. Com que jo ja hi era a dins com a apoderat vaig aprofitar per votar i estalviar-me l'espera. Com que el local era petit estava tota l'estona atapeït i vaig sortir a prendre la fresca. Vaig fer un cafè i faig estar pul·lulant per allà fins que em van repetir per trentena vegada que anés a fer una becaina. Abans havia fet servir els meus poders d'apoderat per colar a votar l'amic d'un amic i el meu germà, que havia d'entrar a la feina en una hora. I a la tarda quan vaig arribar no hi havia gaire res a fer, hi havia poca cua i força gent pels patis de l'escola. S'hi va veure allò de gent aplaudint avis i donant-los clavells, pares amb fills, fins i tot un paio amb la bandera espanyola amb un altre que portava la catalana... Cada cop hi havia més gent als patis per allò de protegir el col·legi, i al final, amb la gent fent birres en capelletes, drets o a terra, i amb alguna flaire de porro, allò semblava força la plaça Cívica de la UAB. Hi havia la por que vingués la poli nacional o la guàrdia civil a estomacar-nos i emportar-se les urnes i un dels temes de conversa era precisament les brutalitats de la policia al matí i de com de fills de puta són. Corrien les històries d'un home mort per atac de cor durant una càrrega policial, un ull buidat, dits trencats, etc. En un moment de la tarda els mossos van fer allò típic de dir que havien de tancar etc. i molta gent hi va anar esvalotada; els de les meses electorals van córrer a amagar les urnes. Quan van tornar a venir per darrera vegada cap a les vuit, en comptes de l'esvalotamenta els van estar aplaudint i donant-los les gràcies. Confesso que és el primer cop i segurament l'últim que he aplaudit els mossos, i és que en general ens van deixar fer i fins i tot, com que es van passar el dia davant del col·legi, ens van protegir per si venia algun sonat. I així va anar passant la tarda, entre tensió, indignació, una mica de por, molta ràbia, etc., i almenys jo bastant d'odi contra l'Estat espanyol, fins que va arribar l'hora de tancar. Vem tancar la porta amb gent a fora i a dins i a fer el recompte.

Evidentment, va guanyar el 'sí'. La participació al meu col·legi electoral va ser gairebé el 35 % amb el 82 % de vots del sí. Vaig estar enviant resultats al grup que teníem i en acabat vaig anar a L'Avenç a comentar la jugada, però jo estava molt emprenyat contra l'Estat i per com havien anat les coses a Catalunya i el Juanjo se'm va emportar cap a la Jarra, on tampoc em vaig calmar gaire, i al final vem acabar al Cau de l'Espluga Viva, on tampoc no em vaig calmar gaire.

De tot plegat, hi han moltes consideracions a fer que com que tothom en parla segur que ja s'han fet i blablabla. D'una banda, hi ha la incapacitat de l'Estat espanyol durant tots aquests anys per entendre res i per oferir una via política que no sigui judicial i ara també policial. Són uns inútils en tots els sentits i amb la brutalitat policial i tota la suspensió de drets dels darrers dies s'han situat en el franquisme: no sabem si el 'sí' hauria guanyat, però ara sembla segur que sí. I és que tothom deia que si venien en tromba contra els col·legis electorals carregant contra la gent haurien perdut molt de cara enfora i de cara endins. Sembla que els únics que no ho veuen són una bona part dels espanyols. Per això anit només sentia odi i fàstic contra l'Estat espanyol i tota la pesca. És repugnant sentir les declaracions de polítics espanyols i veure com tracten les informacions les teles espanyoles.

I per l'altra banda hi ha tota l'organització del referèndum amb tot l'Estat en contra. El moviment independentista actual va començar amb el poble i ha arrossegat partits i polítics i tot el que s'ha trobat per davant fins a la majoria actual. Sense aquesta base social, si només fos cosa "d'Àrtur Mas" o "Puchamong", no s'hauria pogut fer ni el referèndum ni mil coses més. La meva perspectiva és que després dels tripartits, amb l'Estatut retallat i destrossat, ERC va aconseguir col·locar el seu discurs en el centre del catalanisme polític, segurament seguint una estratègia erràtica i en molts casos sense saber com. Aquests darrers temps, si més no en el sentit de desobediència, autoorganització i poder popular, una part del discurs de la CUP també s'està fent central. Ara veurem què passarà, però amb el poble català mobilitzat tot aquest temps i amb les ferides de la policia espanyola això no es pot aturar. I putaspanya.

2017 Dia de la Colla

| No Comments

Dissabte passat hi havia el que hom anomena "Dia de la Colla", jornada en què es fan diverses activitats obertes al poble i tota la pesca. Però anem més enrere i parlem de l'Onze de Setembre, per anar escalfant els ànims.

2017 Dia de la Colla

Aquest era el segon any consecutiu que no actuàvem per la Diada i al final d'alguna manera es va decidir participar amb un pilaret als actes institucionals que organitza l'Ajuntament. Val a dir que nosaltres no hi anàvem mai i a tot estirar hi fèiem l'ofrena floral. És un acte sense suc ni bruc i bàsicament folklòric, al qual, com a partits polítics, només hi van oficialment el PSC i el que era CDC abans, de manera que potser també es podria considerar un acte partidista. D'entitats hi havia l'Esbart i els Bastoners, i nosaltres com a convidats de darrera hora, a més d'una coral d'Esplugues. Vem fer el nostre pilaret sense bandera perquè només hi havia la meva estelada i no ens fotéssim en merders, i apa, una sardana i aviam què havia de dir l'alcaldessa. I l'alcaldessa, en algun moment, devia ficar-se tota sola en un merder --jo no l'escoltava--, perquè el sector diguem-ne democràtic la va escridassar i li va demanar que "volem votar". Això la va fer emprenyar i va demanar respecte i coses d'aquestes. En fi, vem cantar Els Segadors quan va callar d'una puta vegada i cap a fer el vermut. La mani va anar molt bé, amb la major part de colles de tot arreu donant-hi suport, i res, es va fer de nit i cap a casa i aviam què passa aquestes dues setmanes.

Onze de Setembre a Esplugues

Dimarts jugava el Barça i divendres vaig tornar a assaig, que va anar relativament bé però ja vorem què podrem fer per Festa Major. Encara resta tota aquesta setmana... La prova de folre de 2de8 va anar força bé, parlant d'altres temes.

prova de folre

I arribava dissabte amb tot d'activitats preparades durant tot el dia i un munt de gent apuntada que col·laborava en l'organització. Jo em vaig llevar cap a migdia i vaig decidir dinar a casa i a les quatre vaig anar a veure el Barça i em vaig perdre la xerrada del Martí de Saballuts sobre folres. Vaig aterrar a la pista vermella del Pou d'en Fèlix i era hora de fer castells amb Sabadell i Sants.

2017 Dia de la Colla

No sé si es desprèn o no del que he escrit fins ara, però no estava gaire engrescat per fer castells, però bé, em vaig enfaixar i a veure-les venir. De l'assaig de divendres i abans que ens ho diguessin, jo sospitava que faríem 5de7, 7de7 i probablement 2de7, i aquest "probablement" no és perquè el castell tingués cap problema, sinó per raons que no em ve de gust explicar. Érem sorprenentment segons en l'ordre d'actuació --suposo que faltava algú per arribar-- i, després dels pilarets d'entrada, sortíem efectivament de 5de7.

2017 Dia de la Colla

En el cinc, per alguna raó estranya --crec que em van dir que encara hi ha escassetat d'agulles-- vaig entrar-hi d'agulla. Era a la buida del tres i entre l'enrenou habitual es tancava la pinya i pujaven els segons i cap amunt. No el recordo gaire, la veritat: crec que va ser aquest en què el meu segon carregava més d'una banda al baix, però en general la impressió és que es va fer sense gaires més problemes. A les fotos el tres sembla obert sobretot per dalt, però des de dins el record és que va ser un altre 5de7 més; segons les estadístiques, el vuitè de l'any.

2017 Dia de la Colla

Després d'això tocava la truita de set, on vaig tornar a entrar d'agulla pel tres, aquella posició tota esclafada entre les mans de darrere, el baix i les crosses. Des d'aquest indret privilegiat vaig contemplar una truita força tranquil·la i parada, sense gaires esvalotamentes, és a dir, una raresa que fins i tot semblava bona de mides. Ja veus quins miracles ens esperen més insospitats. D'altra banda, era el primer 7de7 de l'any. Tampoc no és que el demanéssim a crits, però apa, ja el tenim, "novetat al Baròmetre casteller" suposo que diria el sonat aquell.

2017 Dia de la Colla

Com que no pregunto gaires coses darrerament no sé per què vem deixar el 2de7 pel final. Estava feliçment de quart lateral lluny dels perills claustrofòbics del nucli del castell, però el que hi havia d'haver darrere meu es va fer fonedís sense dir ni ase ni bèstia i al seu lloc se'm va fotre un gegant de Sabadell, que vaig convidar amablement a passar davant meu. Protegit per les seves espatlles vaig mirar alguna vegada cap amunt i vaig veure una torre molt tranquil·la que, sense més dades, només puc dir que és la desena consecutiva des de Sant Mateu de l'any passat; és a dir, ja n'hem fet tantes, cinc, com al 2016.

2017 Dia de la Colla

Després fèiem el pilaret de cinc i encabat una prova de folre a plaça. Les proves a plaça són una cosa que no m'ha agradat mai, però mira, si mai volem fer el 2de8f poder és el que toca. Ens van tornar a ajudar a fer la prova bàsicament els Saballuts, que són molt bona gent. Les sensacions generals no van ser tan bones com les d'assaig de divendres, malgrat l'ajuda de Sabadell, i ja veurem si la feina d'enguany es materialitza abans que torni a tenir grenyes.

Sobre l'actuació completa, va ser aquesta:
Castellers de Sants 2pd4, 3d8, 2d8f, 4d8, v5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 5d7, 7d7, 2d7, pd5
Castellers de Sabadell 2pd4, 3d8, 2d7, 4d8, pd5

Com es pot veure, els Borinots van fer la tripleta de vuit, i els Saballuts, la clàssica. Suposo que són els nostres objectius a curt i a mitjà termini: repetir la clàssica per Sant Mateu si tot va bé i estrenar la tripleta quan el folre aguanti la torre en un futur indeterminat que esperem que no sigui gaire llunyà. I una altra cosa curiosa, i és que aquesta actuació que per mi és una mica grisa i sense pena ni glòria, és de fet la tercera millor que hem fet enguany segons no sé quina puta taula de puntuacions del Concurs de Tarragona. Les altres dues han estat les que han vist els dos únics 4de8 d'aquesta temporada fins al moment. Res, que m'ha fet gràcia veure-ho.

Sobre les fotos:
--Manel + mòbil: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157686835569443

Era l'hora de sopar i els intrèpids i estrenus cargolins paraven taula i cuinaven botifarres mentre jo feia una birra al paki de baix i deliberava si menjava un durum o un entrepà de botifarra. Va guanyar botifarra i al final en algun moment va tocar Arkadia Sound. Hi havia força ambient però com que no he estat a l'organització no sé si s'han acomplert expectatives. Després hi havia La Mulata, i en un moment no gaire tardà de la nit vaig desaparèixer.

I això va ser el meu Dia de la Colla, que més aviat va ser un tarda-vespre, just a una setmana de Festa Major, amb els totpoderosos i puixants Castellers de Vilafranca que ens meravellaran amb els seus gamma extra espectaculars i el repertori magnificent de gegantines torres humanes, i amb els Capgrossos de Mataró, que també ho fan molt bé i des de fa uns quatre o cinc anys ens fan castells de 9 a la nostra plaça, per la qual cosa almenys jo els estic agraït. Demà dimarts assaig, dimecres pregó, dijous assaig especial i a partir de divendres gresca nonstop.

Apa, salut i castells.

2017 Diada del Mercat del Clot

| No Comments

Doncs au, tornarem a fer la crònica castellera de la cosa.

No he escrit res de la sortida a Laudio perquè va ser tot un merder de cercaviles, castells, garagardoa, txosnak i tota la pesca. Havia passat també per l'Aste Nagusia de Bilbo i ja vaig arribar a Laudio bastant fet caldo. Per la revista ja buscarem algú que tingui ganes de parlar del tema.

Laudiako jaiak 2017

La setmana passada, tot just tornats d'Euskadi, vem començar assajos. Dimarts vaig allargar les vacances i divendres, que ja era setembre, vaig tornar a la Nau. Hi ha escassedat d'agulles i al pou del castell hi tenia companyia inusual. Tot i que no érem gaire pinya la prova de folre no va anar malament i aviam si va agafant forma. El «folrem Sant Just» sembla poc probable però vés a saber. Obrien la Closca després d'assaig per sopar i per jugar a botifarra, en què els fats ens van tornar a ser adversos. A més, cal dir que jo no tenia la nit més inspirada, divendres. Així i tot, vem arribar al final empatats a 48, però la darrera mà va ser desastrosa i dissortada i ens va enfonsar en la misèria.

De manera que sortia el sol dissabte i teníem junta multitudinària, però em vaig llevar massa tard i vaig anar directe al Clot, on actuàvem amb els Castellers de Barcelona. No em sona que hàgim actuat mai a la plaça del Mercat del Clot, o sigui que podríem dir que vem estrenar plaça nova per a nosaltres. Hi havia cercavila des del local de Barcelona, però jo me'ls vaig esperar fent una coca-cola i menjant alguna cosa (ja veus com ens hem de veure). Va arribar tot déu i apa, a enfaixar-se un altre cop.

Diada del Mercat del Clot 2017

Era una actuació d'aquelles de treure's la son de les orelles després de vacances i no érem gaires camises a plaça, i així ens vem prendre la cosa amb tranquil·litat. Vem sortir de 3de7, que va ser el 3de7 més parat i aturat i sense cap mena de res que recordo, tot i que segurament en devem haver fet algun altre com aquest. Des de l'agulla me'l mirava amb avorriment i tot, després de les emocions del 3de8 de Santa Magadalena. El castell estava com una roca tot i que l'acotxadora va pujar molt a poc a poc i el va alentir bastant. Doncs res, un altre 3de7 i a fer una altra cosa.

Diada del Mercat del Clot 2017

L'altra cosa era el 4de7 i també va pujar completament parat i sense cap problema, malgrat que la sensació és que segurament no era tan petri com l'anterior, però sí tan avorrit com el 3. Hi havia com a mínim molts canvis a la pinya, amb gent poc habitual a tot arreu, però no es va notar gaire o gens.

Diada del Mercat del Clot 2017

En tercera ronda sortia de l'agulla i em fotia de lateral interior del 5de6, que és la meva posició habitual als cincs i també és un lloc on costa de saber com va el castell. La sensació de galliner es va mantenir i l'estructura es va completar també sense cap problema.

Diada del Mercat del Clot 2017

Per acabar, el pilarot de cinc.

Diada del Mercat del Clot 2017

Pel que fa als de Barcelona, no acostumo a parlar de les altres colles perquè ja estic bastant curat d'espants i això de les camises d'onze vares sona bastant arnat i resclosit. La sensació que em van fer, sense parlar amb ningú de Barcelona, és que també anaven a mig gas i que els va servir per agafar rodatge i embranzida per més endavant. També hi ha la chronica del Tete de Barcelona que potser aclareix detalls tècnics i altres qüestions que jo ignorava.

L'actuació completa va ser aquesta:
Castellers de Barcelona 2pd4, 3d7s, 2d7, 4d7, 2pd4
Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7, 4d7, 5d6, pd5

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688083084286
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157688548203705

Els Castellers de Barcelona ens convidaven a un entrepà de botifarra a la mateixa plaça. Alguns se la van menjar allà, i d'altres, com que era d'hora, se la van cruspir a la Closca o on fos. Vaig mirar de trascolar una birra, vaig pujar a la bici i vaig desfer el camí diagonal amunt fins al parc de Cervantes, on fent la pujada vaig notar que aquest istiu m'ha destruït bastant. Van posar el partit d'Espanya-Itàlia, però els italians devien estar dormint. A la mitja part vem posar els vídeos dels castells, que van generar una expectació colossal, i no gaire tard vem tancar.

Ara tenim aquesta setmana lliure, en què no fotrem una puta merda per l'Onze de Setembre com a colla de merda que som, i anar fent cap a l'invent del dia de la colla la setmana vinent i festa major l'altra. Pel que he sentit, ja veurem què podem portar per Sant Mateu, però mentrestant suposo que caldrà anar a assaig i aviam què construïm.

Salut, castells i que les partides de botifarra us siguin propícies llevat de quan jugueu contra mi.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

Tag Cloud

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en

Enllaços

Bloch del Tete (BCN)
Temporada Alta (Capgrossos)
Capgrossos confidencial
Carles Feiner (Minyons)
Matalasseritis
No només de ratlles...
Lila és el color que porto
Frikilandi
Cada Terra... (Vella)
Potti de Mallorca
Pinyes i Castells (Nens)
application/rsd+xml$mt:Include module=text/javascriptstatcounter