2018 Lleida

| No Comments

Dissabte continuàvem aquesta temporada castellera magnífica amb 3de7, 3de7 amb agulla i 4de7. Amb això ja podríem acabar d'explicar coses, però com deia el poeta:


I què? No cal,
seria no caldre
la conclusió.

Caldria no caldre dir res, no seguir endavant? Qui davant? Qui riu perquè fa soroll? Qui no cal? Però, més endavant, amb sàvies paraules, prossegueix i sentencia:

Tant és, tant és, anuncia
el Benevolent, i se m'ajup
i ja no em plora ni baveja.

És a dir, que tant se val que calgui no calgui, perquè «sota la indiferència del Propi, m'elevo dins la Bombolla Incontenible, menyspreo Aquell-Qui-Bufa, reclamo coloraines per als infants que es meravellen». I per tant les coloraines eren vermell vendrellenc, grana lleidatà i blau falangista espluguí.

Feia la visita anual a Lleida i aviam què hi havíem de fer. Amb la colla que érem poca cosa podíem fer. A un quart de quatre havia de sortir l'autocart però com sempre va engegar força més tard, vem passar a l'autovia o autopista i camí de terres de ponent. Les ganes de fer castells regalimaven i s'estenien com una taca d'oli, i potser la becaina de l'autocart encara la podríem allargar una mica més.

2018 FM Castellers de Lleida

Actuàvem dins de l'antic convent de Santa Clara. Ja hi havíem estat, sembla que quan el van estrenar, i va ser el gloriós dia que ens van convidar a cargols.

DSC00911

Aquesta vegada actuàvem dins del convent, suposo que a l'antic claustre, entre la Catedral de Lleida i l'església de Sant Llorenç. Al claustre del convent hi havia un animador infantil animant la canalla lleidatana i uns hèvits amb pinta de metalcoretes fent proves de so o alguna per l'estil. No gaire més tard van arribar els Nens del Vendrell, una colla amb qui actuem molt poques vegades, gairebé mai: l'arxiu diu que hem coincidit a la Sagrada Família el 2015 i a Guissona el 14, al Concurs el 2012, al nostre "Aniversari" de Sant Jordi el 2003, a Calafell l'any anterior... Vaja, que no gaire. De fet, només tinc que els hàgim convidat pel Sant Jordi de fa quinze anys, que devia ser d'intercanvi per l'actuació de Calafell del 2002. Deu ser la incompatibilitat històrica amb les colles de la zona tradicional.

2018 FM Castellers de Lleida

Amb Lleida estem actuant molt més sovint darrerament i ja no té tanta gràcia.

2018 FM Castellers de Lleida

A Lleida feia sol i caloreta i els castellers ens refugiàvem als espais d'ombra i, cap a dos quarts de set, aixecàvem els pilars d'entrada allà al pati del local.

2018 FM Castellers de Lleida

Com que l'espai era tancat i hi havia una terrasseta amb bar i tota la pesca, s'hi estava força bé i feia impressió que encara hi havia força gent, malgrat tot plegat. Érem, com és costum, els tercers en l'ordre d'actuació. Abans vem veure com Lleida desmuntava el 4de8 i el descarregava en repetició entre tremolors perilloses. Nosaltres tancàvem el 3de7 sense gaire esma i aviam què passava. El que va passar és que no me'n recordo, per variar: diria que aquí va ser que els altres dos rengles eren un galliner, com sempre, mentre que el meu, que era la plena, estava força bé i ningú no es queixava gaire. També diria que aquí també vem trigar déu i ajuda per carregar el castell, però que en aquest cas no hi van haver gaires complicacions. En el moment de fer l'aleta el tres semblava prou rodonet des del pou del castell, i així ens rabejàrem en la nostra gaubança.

2018 FM Castellers de Lleida

En segona ronda tocava el maleït 3de7 amb agulla, que no hi ha manera que a assaig les pinyes vagin bé, amb la nova manera que tenen de tancar-les aquest any. Amb tot, sorprenentment, aquest 3de7a va anar rodat, no es va desquadrar gaire, el pilar i les agulles de dins estàvem àdhuc còmodes, i tot plegat va ser amunt i avall i llestos.

2018 FM Castellers de Lleida

Ja podíem passar al 4de7, que no recordo gaire, tampoc, i és que potser és una diada per oblidar una mica, en el sentit d'anodina i insubstancial. Doncs no ho sé, les agulles estàvem bé i el castell també va ser amunt i avall i llestos. Segurament van passar moltes coses, no ho sé, jo estava molt tranquil allà dins.

2018 FM Castellers de Lleida

Em vaig desenfaixar per veure el pilar de cinc

2018 FM Castellers de Lleida

i els dos de quatre,

2018 FM Castellers de Lleida

i es va acabar el bròquil.

2018 FM Castellers de Lleida

Per cert, que ja ens ha tornat el noruec d'Escandinàvia.

2018 FM Castellers de Lleida

Vem mirar una mica el local/convent, vem pul·lular pel bar i per tot plegat, i cap a alguna hora vem fer cap a l'autocart i cap a Esplugues, que hi vem arribar que eren les onze llargues ja. Pel camí van estar fent enrenou al sector hooligan resistent de les files del radere, i el van haver d'aturar a la Panadella perquè havien de pixar la cervesa i comprar-ne més per continuar la festa.

A Esplugues feien la festa de la Percussió, però pels volts de la una ja estava roncant. Quines coses.

D'aquesta actuació a Lleida suposo que se'n pot dir que va ser la típica feta amb tranquil·litat, per seguir rodant estructures i castellers i per veure si en algun moment fem alguna cosa més elevada, que de moment tenim un sol 5de7 com a millor castell. Aquesta temporada hem començat molt més fluixos que altres anys, això és un fet incontrovertible objectivament en castells realitzats i assistència a assaig i plaça. La resta de coses, jo què sé, noi. Com va dir el poeta:


Què puc demostrar?
Què, si entre el sí i el no
faig la becaina?

Per això us poso les imatges i acabem abans:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157697544813484
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157692322602350
Josep/Masche: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157696385410721

El resultat complet de la cosa (tercera diada que no m'etivoco, hauré de beure més cervesa):

Festa Major dels Castellers de Lleida:
@CdLleida 2p4 id4d8 4d8 5d7 4d7a v5 3p4
@nensdelvendrell p4 4d7a 3d7 4d7 p5 2p4
@Cargolins 2p4 3d7 3d7a 4d7 p5 2p4

I res, que no cal, dic, vivim de no caldre. I no dic adéu, ni a reveure. No dic ni tan sols res, repeteixo l'eco.

2018 Can Vidalet

| No Comments

Havia escrit la crònica el mateix dilluns, però l'ordinador va fer el ruch i la vaig perdre. Ara la torno a escriure, però si abans no era gaire inspirada, ara més aviat és una acta de notari ebri. Però ja se sap que 'in vino veritas, in aqua sanitas' i que surti el sol per allà on vulgui.

Actuàvem un any més a les festes de Can Vidalet, que és una de les diades més tradicionals del nostre calendari, qui ho havia de dir. Can Vidalet ens obria els braços com cada any, sense banderetes espanyoles i a la rambla entre el Willy's i la font amb les altres dues colles: els molt habituals Castellers del Poble-sec i els no tan habituals Castellers de Terrassa, que d'un temps ençà ens acompanyen a plaça força sovint.

2018 Festes Can Vidalet

Com que érem els amfitrions érem també els primers en l'ordre d'actuació, però com que ja se sap que no estem acostumats a ser els primers, aviat hi posaríem remei. Mentrestant havíem encinglerat aquests dos bells espadats:

2018 Festes Can Vidalet

El cas de l'Adri té força collons i forma part de la diguem-ne estratègia esbojarrada de l'Estat d'acusar qualsevol cosa de terrorista, ultraviolent i no sé quantes collonades més, escampant la por i la inseguretat i criminalitzant qualsevol dissidència en el seu meravellós i esbombat estat de dret. A la tarda hi havia mani i també hi vem participar:

Adri, et volem a casa

És tan bèstia el que fa l'Estat que qualsevol hauria d'indignar-se per les arbitrarietats i les injustícies d'aquest sistema absurd, però d'on no n'hi ha no en raja, i deixem-ho estar, perquè la diada continuava i, com que érem els primers en l'ordre d'actuació fins que no hi poséssim remei, havíem de sortir de 4de7.

Enguany no anem gaire bé, no volia mirar dades per no deprimir-me però és l'inici més fluix des del 2010: aquell any vem arribar a Can Vidalet amb tres 5de7 descarregats, per exemple; enguany només n'hem fet un. Estem, doncs, per sota del 2010 i una mica per damunt del 2009, un decalatge d'uns deu anys que fa una mica de mal. Però no passa res, segur que remuntem en algun moment.

Però Can Vidalet tampoc no era el dia i el 4de7, potser al segon peu --però ja ha passat massa temps i poc que me'n recordo bé--, va pujar d'aquella manera, amb les agulles a l'estil romboidal que tant agrada a terços i quarts, que sempre ens culpen a nosaltres de tots els mals de quadratures. El problema principal, tanmateix, no va ser aquest: un dels dosos no va voler acabar de pujar per raons ignotes i vem haver de desmuntar la cosa.

2018 Festes Can Vidalet

Ara dubto: va ser en aquest castell, que no va voler pujar? Posaria la mà al foc que sí, però en tot cas l'actuació continuava i bandarres i pastelerus enlairaven els seus castells i, de manera una mica estranya, ens tocava a nosaltres un altre cop, segons deien en la mateixa ronda; és a dir, repetíem castell en la mateixa ronda com a últims en l'ordre d'actuació. Aquesta pràctica no té gens de sentit i el més normal seria que passéssim ronda i el 4de7 amb agulla el provéssim en la segona. De fet, això era el que publicaven les altres colles a Twitter.

2018 Festes Can Vidalet

El quatre amb agulla aquest va ser encara més desastrós que el primer castell, l'enrenou era pandemònic i sembla que no hi anava gaire res a l'hora. O vés a saber, ha passat massa temps, ja. Per dir-ne alguna cosa, el lateral de l'agulla oposat a mi no sabia ni com agafar el pilar del mig. El cas és que també el vem desmuntar, enmig del desgavell. De manera que, actuéssim en la mateixa primera ronda de castells o bé en la segona, la qüestió és que n'havíem perduda una de totes totes. Tothom sap que una diada pròpia te la pots follar quan vols, i per tant podríem haver acabat fent una altra ronda de repetició o com se'n volgués dir, però suposo que van trobar que ja n'hi havia prou d'aquest horror.

Les altres colles descarregaven aleshores els seus segons castells i nosaltres potser en tercera ronda o potser com a darrers de la segona aixecàvem un altre cop el 4de7. Aquesta vegada estava molt més ben quadrat, o això em va semblar de dins estant. El quatre es va anar bastint així com ça però aleshores, amb els dosos col·locats, es va sentir la fressa característica de destrempament de plaça seguida ràpidament de les remors d'«au va, torna a enfilar-te». Aquestes remors van anar prenent força quan van veure que, efectivament, la canalla tornava a grimpar, i aviat eren una eixordadissa d'ànims i víctors pel coratge i la valentia dels més petits. Però què havia passat? Pel que vaig veure i després em van acabar d'explicar, l'acotxador o enxaneta, ara no recordo, es va quedar encallat a quarts, va haver de baixar a terços --fase de destrempament-- per poder tornar a agafar embranzida --claca d'ànims i efusió posterior del públic-- i, aquest cop sí, remuntar quarts i arribar al capdamunt del castell.

2018 Festes Can Vidalet

Vaig sortir del castell una mica fins als collons de tot plegat. La gent em deia que quina crònica faria, que si faria tronar i ploure i em cagaria en déu i sa puta mare, però no em ve gaire de gust fer-ho. Ja em diuen que fa temps que m'he aconvergentat. Però què puc dir? Que cada dia som menys gent a assaig i a plaça? Que així no es pot assajar ni portar a plaça gaires coses en condicions? Que el que s'ha intentat per revertir la situació no ha donat gaires fruits fins al moment? De qüestions tècniques, com afers de canalla o de tronc, només conec les coses que m'arriben rebotades per canals diversos. De qüestions de Junta, fa mandra tornar-ne a parlar. Per tot plegat, deia que potser fa uns anys em cagaria en déu i sa mare, però ara estic fins als collons una mica de tot plegat.

2018 Festes Can Vidalet

En tercera o quarta ronda repetíem el 4de7 amb agulla. Aquest castell tornava a ser un cony de galliner i va anar pujant empassegadament, però aviat udols de tempesta sorgiren del baix oposat a la meva posició --jo tornava a fer de lateral per dins del pilar del mig. Eren els mateixos brams i gemecs que els que vem viure a la Salut de Gràcia i anunciaven un temperi semblant. De manera que el castell va anar pujant procel·losament, amb cada cop més udols, fins que el segon d'aquella banda va demanar que tiressin avall el castell. Però l'enxaneta ja estava a punt de fer les tres passes i desmuntar-lo hauria estat una ximpleria. De manera que el vem coronar, el pilar sembla que no va patir tant com el quatre, i 4de7a descarregat.

2018 Festes Can Vidalet

Dos intents desmuntats i dos intents d'intent desmuntat en una mateixa actuació. Aviam qui supera això.

2018 Festes Can Vidalet

En acabat, fèiem el pilar de cinc i dos pilars de quatre més de comiat.

2018 Festes Can Vidalet

Altres anys ha fet més calor per Can Vidalet, però una tradició és una tradició i el bany a la font no hi pot faltar mai.

2018 Festes Can Vidalet

L'actuació completa:

Castellers d'Esplugues: 2pd4, id4d7, id4d7a, 4d7, 4d7a, pd5, 2pd4
Castellers del Poble-sec: 3pd4, 3d7a, 5d7, 3d6s, pd5
Castellers de Terrassa: 2pd4, 2d7, 3d8, 5d7, pd5, 2pd4

Fotos de l'actuació:
--Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157670002049338
--Altres: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157696171707801

Va ser la segona diada consecutiva que no m'equivoco piulant els castells, lloat sia Dionís, Demèter i Jaume Barri.

Enfilàvem cap a la Closca joiosament després de la triomfal gesta a plaça i, mentre els barrils veien davallar el nivell de cervesa, el Soriano i companyia acabaven de cuinar el dinar, que va ser ambrosia dels déus per als nostres selectes paladars, i així les altres colles ens ho van agrair eternament per damunt dels quatre rius de l'Hades. I tots i totes i tothom i totdona fórem pregonament gaubats i gaubades delitosament en aquell jorn inoblidable.

2018 Festes Can Vidalet

A les cinc hi havia mani per allò de l'Adri. Terrassa va fugir cap al Vallès mentre que alguns bandarres es van quedar a la Closca, d'altres van venir a la mani també i suposo que la majoria van fotre el camp. La Closca va restar oberta; hi vaig passar després del primer pilar per ajudar a recollir i netejar una mica. Ja força tard van acabar tornant alguns cargolins i, per acabar-ho del tot, vem escurar el pernil.

2018-06-10 22.32.42

I esperem que aquest dissabte a Lleida les coses millorin una mica. I que ens tornin a convidar a cargols com fa uns quants anys.

2018 FM Mollerussa

| No Comments

Mollerussa, Mollerussa, no hi havíem actuat mai. Terra inhòspita del far west, ens en separava del litoral una línia de tempestes que no es decidia a passar de les Borges Blanques. A la plaça de l'Ajuntament unes cigonyes ens miraven des de dalt del cloquer de l'església de l'altra banda de la carretera. El cel estava entranyinat i ullades de sol es combinaven amb vents escarransits de les tempestes que es congriaven les Garrigues enllà.

El Txus havia predit que els autocars sortirien d'Esplugues a les 10.16, però van engegar uns dos o tres minuts abans, només catorze minuts tard. Vem entrar a Mollerussa des de l'autovia, però vem tornar a sortir-ne i hi vem reingressar, o alguna cosa semblant: giragonses i marrades indesxifrables. Finalment vem passar de llarg de l'Ajuntament fins a una rotonda, on vem girar cua fins a la vorera de l'església de l'altra banda de la carretera. L'autocart ens va escopir, mentre que l'altre, el de canalla, havia aparcat a l'altra banda i ja havia evacuat. Entre tot plegat, ens estàvem enfaixant quan les altres colles --Margeners, Lleida, Mollet-- preparaven les pinyes de llurs pilars d'entrada. Les campanes tritllejaven batallades joioses de Festa Major mentre nosaltres, embotint-nos en les faixes o vagarejant, ens ho miràvem cofois de cua d'ull.

Havíem començat malament amb els pilars d'entrada, però això no va ser cap averany de res, ni bo ni malastruc. Érem, com és costum, els últims en l'ordre d'actuació. Sortíem de tres de set. La pinya es va tancar força ràpidament, va pujar força tranquil·lament, estava força quadrat, es va fer amb una relativa lleugeresa, es va descarregar bufant i fent ampolles... Oh, què havia passat? Per una vegada no era jo qui murmurava que havia estat un castell avorrit de tan fàcil com havia estat. Oh!

FM Mollerussa 2018

De fet, un 3de7 és un castell que no ens suposa gaires problemes normalment. A assaig les tímides proves de 3de8 van molt millor que les del 4. També hi ha la xerrada que ens va fer la Tècnica en acabar l'assaig de divendres. No sé què es pot dir per aquí i què no, malgrat que fa la tira d'anys que desbarro. No és cap secret que l'assistència a assaig i plaça enguany és força lamentable, que ens falta trempera o, per dir-ho com ho diu la gent normal, motivació general per venir, passar-s'ho bé i voler fer coses xupiguais. Segons amb qui parles, les raons d'aquesta desesma són lleugerament diferents. Jaume Barri me'n guard a mi de proclamar per què passen les coses que passen, jo que no tinc ni puta ideia de res!

La qüestió és que entre altres coses la Tècnica ens recordava que a plaça darrerament donem una imatge lamentable, que no fem pinya a altres colles i que tanquem les nostres en un desori bullanguer, i que aviam si no fem tanta pena d'ara endavant. Potser per això les nostres pinyes i tot plegat van anar força millor que altres dies. Amb tot, el camí cap a la perfecció encara és llarg i esquerp i ple de trencacolls.

FM Mollerussa 2018

En segona ronda era l'hora del temut 3de7 amb agulla. Un dia, algú més savi que jo em va dir que quan una colla comença a sovintejar els tresos amb agulla és símptoma que van mal dades. Ho deia comentant una colla que tenim a prop, un parell o tres de kilòmetres avall. A assaig les pinyes d'aquesta andròmina han patit una estranya mutació, i les agulles de dins, en comptes de posar-nos com sempre just a davant del baix, ens col·loquem més o menys en la intersecció dels braços dels baixos. A assaig l'havíem estat provant darrerament amb la Susa d'agulla petita (és a dir, érem quatre a dins), però a plaça va tornar a desaparèixer, tal com ho fèiem a començament de temporada a la Nau. Totes aquestes coses ara mateix serien llargues d'explicar i no interessen a ningú, però us en puc esbossar un croquis si voleu quan ens vegem. Pel que fa a mi, aquests canvis suposen un reguitzell d'inconveniències difícils de resoldre. En el cas concret d'aquest 3de7a, pel que observaven en termes generals va anar sorprenentment bé; per la meva banda, que feia baixada, a la dreta del pilar, em sentia força desassistit, no tenia prou pressió de radera (m'esquenava), el Pepins a més és més alt i més fort i tendia a tirar-me el pilar a sobre; l'Ignasi anava compensant forces («dreta apreta, esquerra afluixa, esquerra ara apreta una mica només, perfecte», mentre feia ullets a les xicotes de la plaça) fins que vem arribar a un equilibri si fa no fa estable. El baix deia que el Pepins no fotés res, semblava que cauria tot cap a la meva banda, però també semblava que no estava tan malament. Al capdavall, el pilar es va aguantar prou bé, no vaig notar gaires tremolors, a banda de la sensació de buit que tenia a davant i radera per manca de pressió, i apa, primer 3de7a de l'any.

FM Mollerussa 2018

En tercera ronda tocava el 4de7. Al meu rengle, el primeres mans estava sol i els segones i terceres eren de Mollet i Guissona (el quartes sí que era nostre, segons les fotos). Teníem els cordons bastant pelats; una mica lamentable, en efecte, el que tornen a presenciar aquests ulls miops. Pel que fa al castell, només recordo que el segon era en Joan Carles, que va fotre un cop de peu a la crossa que la va deixar estabornida. En Joan Carles, entre no sé quantes altres coses, ha fet kàrate i vés a sapiguer què més. Vaja, que li va fotre un cop de peu de karateka. Vem desmuntar el primer peu, perquè era un rombe i les agulles a més ja estàvem d'aquella manera rectangular, d'espatlles tocant espatlles i les altres dues agulles sortides. Va tornar a pujar, en JKS el karateka aquesta vegada va ser més curós, el castell va anar pujant, el baix es queixava una mica d'en JKS, però estava prou bé; les agulles vem acabar una mica desquadrades a l'estil romboïdal (això ara amb els canvis ortogràfics no porta dièresi), i, a banda d'aquesta mena d'històries, vem completar la cosa i adéu-siau (això ara no porta accent, tampoc).

FM Mollerussa 2018

Per acabar descarregàvem el primer pilar de cinc de l'any, que enguany ha trigat molt a arribar.

FM Mollerussa 2018

I quan em pensava que ja havíem plegat del tot, patapam, més pilars de comiat, ara de quatre. Els Margeners, que devien fer d'amfitrions, que havien estat els primers en l'ordre d'actuació i que havien fet castells de sis, engegaven un pilar rebentabalcons. Lleida en feia dos de normals. Mollet havia caigut del seu pilar de cinc i descansaven. Nosaltres n'enfilàvem dos de quatre, però el de la dreta no va voler pujar i la terça va haver de baixar sense que l'enxaneta ensenyés el nas. L'havíem de donar com a desmuntat? Tots els de la Tècnica a qui ho vaig demanar em van dir que no existia, aquell pilar, i així ho havia fet no constar a Twitter, malgrat que l'insidiós Facebook sí que el va enregistrar. I ara, què? Va existir aquell pilar? Va ser un somni? Quina és la fina membrana que separa la realitat de la imaginació? Misteris de la dimensió desconeguda. En tot cas, en la meva estadística aquest pilar no hi constarà.

FM Mollerussa 2018

Acabàvem els castells i ens convidaven a un pica-pica sense cervesa, un sacrilegi espetegant. O si més no jo no en vaig veure. La gent anava en professó a un supermercat del costat de la plaça Major, on un parell de paios feien versions de Pete Seeger. Hi havien unes tapetes de cargols que no sé per què no vaig demanar, perquè feien molt bona pinta. I lloat sia Jaume Barri, ara que sembla que els Ganàpies actuals han apostatat i han renegat d'Ell. Com si els símptomes de declivi de l'Imperi Ganàpia no fossin prou evidents --amb repetits cultes al parkineo i a credos sectaris arreplegats d'altres cultures herètiques--, ara han donat el tret de gràcia amb la proscripció de la fe a JB. Estic verament atuït i commòs per l'evolució de la història ganàpia: ja res no subsisteix dempeus, el temps tot ho oblitera, només ens resta el plany i la remembrança dels gloriosos temps passats, aquelles rotllanes de gaubança i adoració entorn de JB a la gespa, i rierols i khaimes i libacions de vi del Priorat. Adéu, déus del passat!

FM Mollerussa 2018

Res no en resta. Pel que fa als Cargolins, esperem que la decadència no ens colpeixi tan durament i ens sobreposem a aquests dies de desalè. Tot i que érem pocs a plaça diumenge, sí que és cert que en el tema pinya i ajudar les altres colles vem millorar. Potser és el primer pas cap a alguna banda. La Tècnica també ens va explicar que deixàvem els objectius castellers de màxims per a temps més propicis i que repescaríem el 3de7 per sota, que és un castell que, atès el nivell que tenim ara, ens escau perfectament i, a més a més, té la virtut d'engrescar la gent de pinya.

Dia de la colla 2018

Sobre altres qüestions que han passat aquests dies: hi ha el «dia de la colla» de fa una setmana. No en parlaré gaire perquè al cap i a la fi com és costum en mi ben poc vaig ajudar en l'organització, llevat d'aspectes puntuals, i així em reservo el meu parer. Només volia opinar sobre --sant tornem-hi!-- el tema de la pancarta en suport al noi del CDR d'Esplugues que ha hagut de tocar el dos perquè l'acusen de terrorisme per tallar una carretera. Volia parlar d'aquest cas, però em fa tanta mandra que més val que ho deixi estar, només sap greu l'actitud d'uns i altres i que tot sigui una puta merda. Potser em convé, com diuen, «keep calm and ioga i tal».

FM Mollerussa 2018

Una altra cosa que s'ha de valorar és que he hagut de canviar de camisa. La vella tenia uns tretze anys i mig, estava molt descolorida i amb uns estrips de pam i mig a les espatlles que feien fredat. Vaig estrenar la camisa al Dia de la Colla, però allò no compta.

En resum:
@margeners 2p4 3d6 4d6a 4d6 p4s p4 balcó
@CdLleida 2p4 id4d7 4d7 4d7a 3d7 p5 2p4
@CastellerMollet p4s 3d7 3d6s 2d6 p5c
@cargolins 3d7 3d7a 4d7 p5 p4

L'actuació va ser rapidíssima malgrat l'intent desmuntat de 4de7 de Lleida, la llenya de pilar de Mollet i el nostre peu desmuntat. Les tempestes de les Garrigues no acabaven d'arribar al Pla d'Urgell i ens permetien actuar eixuts i, alhora, sense el bat de sol i la calorada que a migdia pot arribar a fer al far west. I si voleu veure més fotos:

--Lídia
--Manel
--Josep/Mercè

Això ha estat el nostre pas per Mollerussa, valorat amb objectivitat, rigor i pruïja d'escrot. Un primer tram de temporada molt estrany, amb dues actuacions suspeses, a més de la del Dia de la Colla, en solitari (per alguna raó ignota no van poder venir els Margeners...), i aquestes remors i brises com de pluja i tempesta, que no saps si vénen o se'n van. I les cigonyes mirant de dalt del cloquer estant.

FM Mollerussa 2018

Venga, escriguem quatre mots.

Potser n'escriuré més de quatre. Som-hi. Resulta que dissabte a la tarda actuàvem al barri de la Salut del districte de Gràcia, i per això no sé si allò està reclamat per la gloriosa Vila de Gràcia™ com a territori propi o només és un llogarret als afores de la vila. El cas és que no recordo haver passat mai de Lesseps Gràcia enllà i tenia curiositat per veure com seria la plaça Sanllehy, amb aquest nom tan musical. I què hi havia allà als afores de la gran Vila? Doncs un carrer que feia pujada i en un racó una mena de parc en triangle que dibuixava el revolt d'un altre carrer que feia força més pujada encara. Així, hi havia una mena de paret des d'on es poden atalaiar els castells. Entre jardinets, paradetes festives, carpes, un camió aparcat allà al mig, l'ambulància i els badocs habituals, no hi havia lloc per enfaixar-se, i per travessar el parc per poder desar la bossa calia obrir-se pas a cops de matxet com en una selva esponerosa que...

II Diada de la Salut (Gràcia)

Anem per feina, va. La pluja ens sotjava, però passava rondant pel mar o terra endins i ens oferia una treva. Jo hi havia anat amb la bici i amb l'abric per si espetegava el xàfec anunciat, però durant el camí només van caure quatre gotes i a la plaça vaig arribar xop, però de suor. Em vaig disfressar de barrufet i vaig comprovar astorat que l'estrip de la camisa s'ha fet gros de nit, com els gremlins. Amb gran desconhort hauré de jubilar la camisa que m'ha acompanyat des de fa uns catorze anyets. La vida pot ser molt dura.

II Diada de la Salut (Gràcia)

Doncs amb el cor abatut i la tarda grisa, enxubat en aquella plaça vaig travessar la jungla de faixes i andròmines per arribar al nostre lloc d'actuació. Érem tercers i sortíem de 3de7, però abans vem alçar els dos pilarets de quatre d'entrada. L'enxaneta d'un d'aquests pilars no va acabar d'aixecar-se, per la qual cosa potser el podríem haver donat per desmuntat, però feia força mandra perquè després a Twitter has d'anar arrossegant un "p4+idp4" molt carregós. I res, que era descarregat, hombre ja.

II Diada de la Salut (Gràcia)

El 3de7 com és costum va anar pujant a poc a poc i des de dins es veia bastant mal quadrat i de fora algunes fotos el mostren aixins boterut, però diria que no va patir gaire gens. Els de fora deien que molt bé i molt tranquil, tot i que això, de dins estant no era tan maco. Però apa, un altre tres dit i fet.

II Diada de la Salut (Gràcia)

En segona ronda tocava el 4de7, en aquest inici trepidant de la colla, que va rabent i sallant cap a delitoses zones ombrívoles i rellents on pasturar tranquil·lament i menjar herba com bons cargolins. Aquell quatre es va tancar tan a poc a poc que una mica més i em floreixo, i mentrestant, com també és habitual, els segons no trobaven bé cap mida i ara mig passet cap enllà, ara mitja passeta cap ençà, de manera que van acabar de desquadrar aquell horror arquitectònic. El quatre va anar pujant amb molts problemes al rengle de la meva esquerra; l'agulla que habitava aquella zona no s'entenia amb el baix o el segon i era molt divertit escoltar el culebron. Tan a poc a poc com l'havíem tancat es va carregar i, una mica més rapidet, va baixar. Potser dramatitzo massa el desori d'aquell quatre, perquè n'hem perpetrat de molt pitjors i segurament també de fora estant va semblar que el ventilàvem amb la punta de la poctlla, però, de dins estant, no era tan maco. Però apa, un altre quatre dit i fet.

II Diada de la Salut (Gràcia)

I ara era el torn del plat fort del dia --bombos i platerets--: el 4de7 amb agulla. Ja va començar malament canviant algunes posicions respecte del que deia la pinya que havien enviat per whatsapp; devíem batre tots els rècords de lentitud muntant-lo. Vaig entrar de lateral al pilar del mig i només amb segons col·locats el baix que tenia radera ja bellugava les cames d'aquella manera sospitosa que anuncia la massacre. Quan vaig dir que allò seria una carnisseria, el baix del pilar es va pixar de riure, però les meves paraules van ser profètiques: el baix ja patia abans de carregar, es doblegava i em doblegava les meves cames, allò era una agonia. Però va poder aguantar el xàfec i un sospir d'alleujament va recórrer la pinya com la brisa marina després de la tempesta. Molt poètic m'està quedant això. Pel que fa al pilar, no vaig notar que patís gaire o gens. I apa, ja ho teníem tot fet.

II Diada de la Salut (Gràcia)

Pel camí Gràcia havia descarregat el primer 4de8 de l'any, una mica remenat però molt ferm i ben defensat, i en tercera ronda, el 3de8, que va quedar només en carregat. Això va aturar l'actuació una estona; de cop i volta els Castellers de Terrassa van refilar les gralles i patapam, vam poder acabar. En pilars un altre cop no vem fer el de cinc, aquesta vegada sense cap motiu que jo sàpiga. L'actuació completa va ser aquesta:

Final Diada la Salut
@cvg_cat p4 5d7 4d8 3d8c 3p4
@CDTerrassa 2p4 3d7 4d7a 4d7 p5
@Cargolins 2p4 3d7 4d7 4d7a 2p4
#castellers #esplugues

Per una vegada a la vida no em vaig equivocar amb el resultat. Per això qui ho va penjar al Facebook es va descomptar amb els pilars d'entrada. Aleshores els comerciants de la Salut ens convidaven a un refresc. També ens convidaven a musclos, cosa que vaig agrair força. La pluja, d'altra banda, s'havia perdut per una altra banda, així que segons em deien podíem anar a un correbars que circulava per, ara sí, la gloriosa Vila de Gràcia™. La qüestió és que sortia de Lesseps, s'endinsava a la vila per Gran de Gràcia i torçava cap a la plaça del Nord i fotia un milió de giragonses per carrers i places variades. La Banda Patilla s'aturava moltíssima estona a les places i deixava de tocar, i això provocava invasions tumultuoses i abrandades als pakis del rodal, que restaven completament desproveïts de queviures i quebeures en pocs segons. A la plaça del Diamant, en una d'aquelles aturades d'hibernació, després de veure la banda una estona repenjat a l'entrada d'un refugi antiaeri, vaig tornar a pujar a la bici i vaig fer cap als jardins Sagnier, ja en un altre districte, que era on finia el recorregut. Vaig aparcar la bici i vaig fer un tomb per Sant Gervasi: vaig travessar Balmes, vaig passar per Sant Hermenegild, vaig pujar per la Gleva, vaig entrar en un paki de Pàdua, vaig tornar a travessar Balmes, vaig seure a un bar de Copèrnic amb Brusi, vaig sopar... Els veïns tenien pancartes que deien que els jardins són un pipican i que prou de sorolls. Que és un pipican ho vaig comprovar jo mateix. Punxava una punxadiscos punki que punxava música força casposa. La mitjana d'edat era molt jove, i jo em sentia molt vell, allà escoltant la música d'una punki transgènere que posava Nino Bravo. A les dues havien de tancar el xiriguito, abans que els comes etílics fessin massa fressa, i jo vaig pujar a la bici, vaig fer General Mitre amunt, Via Augusta amunt, Bonanova sentit Esplugues... I bona nit.

L'endemà era el dia del Barça Madrid, que no vaig veure gaire perquè estàvem jugant a botifarra. Tot s'ha de dir: el Jordi i jo els vem fotre una pallissa a l'altra parella que encara se sent l'hòstia. Va ser un vespre molt maco. També vaig fer un llançament de bitlles catalanes, i a la primera vaig deixar només una bitlla dreta que és el que se suposa que havíem de fer. Les bitlles fan força terrabastall i segons qui tira pot ser que algú acabi amb el cap asclat.

Salut i castells.

Fotos i fotos.

2018 Sant Jordi

| No Comments

I diumenge passat tornàvem a les places.

S'havia anul·lat una actuació per pluja, i una altra per la mani dels presos polítics, a la qual vem anar com a colla per primera vegada. Cosa que sembla increïble després de tants anys: ara només ha calgut una reunió de Junta per esmenar una trajectòria que fins ara havia estat impertorbable. Quines coses que passen en aquesta vida.

Manifestació pels presos polítics

Esdevinguts una colla castellera normal, jo tornava a assaig amb una mica més d'assiduïtat per continuar veient com som molt poca gent a assaig, circumstància que feia que ni puta ideia de què faríem diumenge a la primera actuació a casa.

Diada de Sant Jordi 2018

Vem donar les dues primeres camises de l'any a castellers que feia mil anys que vénen a la colla, sobretot l'Orlando, vem passar per la Closca i aviam què passava. Dissabte hi havia el Pablo Hasel a Esplugues demanant que fotin un tiru a l'Àngel Ros i després el Barça va guanyar la Copa de futbol aquesta amb un partit molt maco com els de l'època daurada de Guardiola. Ja podíem anar a dormir i tal.

Diada de Sant Jordi 2018

L'endemà va sortir un sol radiant de primavera per contemplar els nostres meravellosos castells. Aixecàvem un pilaret de quatre amb bandereta per començar a la plaça de l'Ajuntament, que han renovat lleugerament, amb més espai per a passejar-hi, sense cotxes i sense tantes terrasses, i d'altra banda és el segon any seguit que fem aquesta diada en aquesta plaça. La veritat és que s'agraeix sortir del Robert Brillas de tant en tant, i ara la plaça està una mica més maca, malgrat que és el que és. Érem primers en l'ordre d'actuació i bastíem el primer 5de7 de l'any. Jo hi era d'agulla i personalment el vaig veure molt tranquil, sense gaire enrenou i ben parat, ja veus quines coses.

Diada de Sant Jordi 2018

En segona ronda no entrava d'agulla al quatre amb agulla i per tant no vaig veure bé el castell. El record és de remor i no gens tan bé com l'anterior, però com que no el vaig veure i després no vaig preguntar, no en tinc ni idea. També era el primer 4de7 amb agulla de l'any, i és que aquest enguany les coses sembla que costen més d'engegar que altres enguanys, i que malgrat que cada enguany diem que pel que hom opina anem perdent llençols en cada bugada, potser aquesta és la bugada crítica. Vés a saber, de moment anem assajant els castells de l'any passat, aviam si en algun rampell d'aquells que passen cada any així de cop i volta comencem a tenir els castells. Ara per ara la qüestió és anar rodant molta gent i aviam què passa.

Diada de Sant Jordi 2018

En tercera ronda era el torn del 4de7, que aquest sí que el recordo bastant més bregat, però tampoc no gaire. Al cap i a la fi, entre la canalla que es va polint i els recanvis per tots els pisos, la qüestió és anar picant pedra.

Diada de Sant Jordi 2018

En pilars també estrenàvem el de cinc, però l'enxaneta es va enredar amb els cabells de la quarta o acotxadora, no sé mai com s'ha de dir això en un pilar. S'hi va enredar amb un botó de la camisa amb el monyo; em va recordar una vegada, quan jo encara pujava, que a la Vanessa li va passar el mateix amb la meva tofa rulla i em va arrencar un floc de cabells del clatell tot baixant. Em va fer força mal, allò, i em va ensenyar la importància de posar-se el mocador al cap. El cas és que aquesta vegada, l'enxaneta, que ja pujava a poc a poc, en entrebancar-s'hi no va acabar de fer les passes, es va quedar fent la motxilla alguns segons, com ajonollada, i va acabar desmuntant el pilar. Una petita desgràcia que no va més enllà.

Diada de Sant Jordi 2018

I tres pilarets de quatre, que van pujar una mica descompassats, i cap a dinar a la Closca, que convidàvem els Bandarres i els de Lleida a paella. Jo tenia dinar familiart i m'ho vaig perdre, però pel que sento va ser tot un èxit, els bandarres se'ns van tornar a beure qualsevol cosa fermentada o destil·lada. Jo, per la meva banda, vaig immergir-me en un altre marasme particulart.

Diada de Sant Jordi 2018

Què més dir-ne? Ben poca cosa, ja ho he anat fent per aquí espigoladament. L'única cosa que puc afegir és que potser caldria una mica més d'engrescament general, però cap idea de com fer-ho. Ara, parlant espigoladament amb gent d'ací i d'allà, sembla que és un sentiment força estès. No ho sé, diumenge després de l'actuació sembla que tothom s'ho va passar molt bé. Ja veurem.

Després està el tema de Twitter, que no sé quantes actuacions fa que no piulo una actuació sencera sense cap error.

@Cargolins pd4 5d7 4d7a 4d7 idp5 3p4
@bandarres 2pd4 3d7a id5d7 5d7 4d7 p5 2p4
@CdLleida pd4 4d7 4d7a 3d7 p5 3p4


He penjat les fotos a Flickr però no les he passades per FB/TW, també per una mica de mandra:
Mani: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668241536198
Sant Jordi 1: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157696045593515
Sant Jordi 2: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668190958108

I això és tot de moment. L'assaig d'ahir dimarts va anar si fa no fa com sempre, el de divendres em penso que no hi podré anar. I lloat sia Jaume Barri.

2018 Bateig Castellers de l'Adroc

| No Comments

Ahir continuava la temporada castellera. Feia molts anys que no anàvem a Sant Andreu de la Barca; jo només me'n recordo d'una altra vegada, en una de les primeres Trobades del Baix que vaig anar, deu ser la del 2005. Aleshores els Castellers de Sant Andreu vestien de negre i estaven a punt de dissoldre's. Nosaltres estàvem en un nivell que no té res a veure amb l'actual, però llavors les coses eren tan diferents que comparar-les se'm fa molt estrany.

Castellers de Sant Andreu de la Barca

Els Castellers de l'Adroc són la colla hereva d'aquella que va plegar el 2006. És una colla també de Pallejà, el poble del costat, separat de Sant Andreu per una muntanya o puig o turó que se'n diu l'Adroc. O alguna cosa així. Ahir els Castellers de l'Adroc es batejaven: això vol dir que nosaltres i els Carallots els fem de padrins, tot i que "apadrinar-los" en principi no hauria de ser només anar a la seva primera actuació amb camisa, sinó ajudar-los tècnicament en les primeres passes com a colla. Que jo en tingui constància, una mica sí que els hem ajudat, però no tinc prou informació per saber si els hem fet gaire de padrins. Sé que els Carallots havien compartit algun assaig amb ells fa poc, i nosaltres l'any passat. Bé, el cas és que ahir érem a davant del Teatre Núria Espert, en una plaça força gran i força atapeïda, en un matí núvol i fresquet que no parava de plovisquejar.

El dissabte abans hi havia hagut un sopar a la Closca, al qual no recordo qui m'hi va convidar ni com és que hi vaig anar a petar. Hi vaig anar amb sis pebrots verds i vem acabar menjant cus-cus per sopar. Però resulta que era una mena d'ensarronada per preparar o discutir el Dia de la Colla. Ara el grup de WhatsApp del sopar es diu "Dinamització". No sé com és que sempre em fico on no em demanen. El sopar va quedar molt bo i, amb el canvi d'hora i tot plegat, se'ns van fer les cinc de la matinada. A casa encara em va costar una hora adormir-me i ja podeu comptar com vaig arribar a plaça l'endemà.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Doncs pitjor encara, perquè hi vaig anar amb bici. Estic en baixa forma i el riu estava tot enfangat i ple de tolls: el dia abans havia plogut tot el dia i aquell diumenge anava espurnejant tot el matí. Hi hauria anat per carretera, però hi havia la Volta ciclista i estava tot tallat, em deien. Pel riu s'hi anava bé: força solitari, tot i que arribant a Sant Vicenç dels Horts estava tot ple de diumengers passejant el gos. De bicis, només me'n vaig anar trobant de cara, i això que anava força a poc a poc, entre el cansament, la baixa forma i el fang. Vaig trigar ben bé una hora a arribar a plaça, tot esquitxat de fang fins a les celles. I quan hi vaig arribar ja havien alçat els pilars d'entrada, l'Adroc havia descarregat el primer 3de6 amb camisa i nosaltres enfilàvem el 3de7 de primera ronda.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

El 3de7 el vaig veure força tranquil, a uns metres de distància, potser una mica lent, però des d'on era no vaig trobar que patís gens. De dins estant potser hauria vist una altra cosa. Tot seguit era l'hora del 4de7, que una mica com el de la setmana passada també va perdre mides; els segons treballaven força incòmodes i des de l'agulla no es veia gaire maco. L'acotxadora hi va arribar, el vem coronar i apa, descarregat.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

En tercera ronda havíem de fer el 5de6 i hauríem repetit el repertori d'una setmana abans. Tanmateix, els fats ho impediren: l'Adroc, que havia desmuntat el 4de6 en segona ronda, en tercera va caure abans de l'aleta. Els volia fer la foto amb el mòbil: havia anat força lent, però no semblava especialment malament, però de cop i volta es va enfonsar per dalt quan ja estava a punt de ser carregat. La llenya va picar el Marquès, que va anar a ocupar l'ambulància; sense assistència mèdica, es va acabar l'actuació. De manera que pilarets de quatre per comiat i som-hi.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

L'Adroc ens va donar algun record, vem estar pul·lulant una mica per allà i vem anar tirant cap a unes escoles, on compartíem el típic dinar de germanor en què cada colla s'entaula amb els seus propis castellers. Va trigar força a arribar el dinar i mentrestant va caure una cervesa, la primera del dia, i és que estava molt cansat i, si havia de tornar amb bici a Esplugues, més valia que estigués una mica serè. Amb el pollastre a l'ast va caure la segona cervesa, però no m'acabava d'entrar i vaig haver de llençar mitja llauna al desguàs. Malaguanyada. Ara sí que m'he guanyat l'infern.

Després de demanar sense èxit si algú podia carregar-me la bici al cotxe, i quan tota la cargolinada --vem ser els primers d'abandonar en massa Sant Andreu-- se n'anava, vaig pujar a la bici i cap al poble. En aquest cas sí que vaig poder-hi anar per carretera. Hi havia poc trànsit i no plovia gens o molt molt poc. Vaig passar per sota del túnel de l'Adroc, entre Sant Andreu i Pallejà, on, enmig de la foscor, em va avançar un autobús a tota canya, fent brogit de dinosaure metàl·lic. La pujada de Sant Feliu i Sant Just se'm va fer una mica penosa. Tenia la bici tota empastifada de fang, la roda del radere molt desinflada, l'hauria de posar una mica a punt algun dia. A casa em vaig tirar al llit i vaig dormir un parell d'hores seguides.

Un matí de diumenge de castells, pluja i fang. Va ser una mica diferent pel fet d'assistir a la diada de bateig de l'Adroc: és la tercera colla que "apadrinem", però és la primera que veig com ho fem. El primer pilar el van fer encara amb camisa blanca, però l'enxaneta se la va treure i va ensenyar la seva camisa: és lila (Pallejà) amb ratlles horitzontals i verticals negres (Sant Andreu), que deixen, per tant, quadres liles i negres. És una novetat en el món casteller.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Des d'aquest racó ombrívol d'Internet els desitgem molta sort i molts encerts en la dura tasca d'obrir-se camí en aquesta comarca tan desagraïda com és el Baix Llobregat: una comarca de merda que té, paradoxalment, 12 o 13 colles, ja m'he descomptat. Moltes colles en terra aspra, salut i molta sort.

Bateig Castellers de l'Adroc, 2018

Pel que fa a nosaltres, durant la setmana no vaig anar a assaig per motius diferents: dimarts bàsicament estava emprenyat com una mona i no em venia de gust anar-hi, i divendres, a banda que tampoc no en tenia gens de ganes, hi havia concentracions i actes a causa de l'empresonament de mig Govern i, per tant, em vaig estimar més pul·lular pels puestus. En acabat l'acte amb el Cotarelo vaig passar per un concertet de jazz a Esplugues. En acabat tot plegat, vaig decidir passar una estona per la Closca a saludar, on em van dir que se me n'havia anat l'olla. Després vaig desaparèixer.

Amb aquest compromís per part meva, poc puc valorar res: la colla sembla que avança com sempre a pas de cargol, aviam si en algun moment s'espavila. De l'actuació en si no hi ha gaire res més a dir. Pel que fa a la situació política, és bonic veure com moltes colles anul·len assajos o fan pilarets amb missatges de suport als presos i com nosaltres, com de costum, ens mantenim al marge de l'univers. Aviam si al final serà l'univers qui ens deixarà al marge a nosaltres. Qui ho sap, això, segur que no ens ha passat mai! Salut i castells!

Bateig dels Castellers de l'Adroc:
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6, id4d6, i4d6, pd4
Castellers d'Esplugues pd4, 3d7, 4d7, 2pd4
Carallots de Sant Vicenç 2pd4, 3d7, 4d6a, pd4s

Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157665067595387
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157694160483604
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157689179878540

Més info:
--La crònica que he escrit pel web.
--La crònica dels de l'Adroc.

2018 Barberà del Vallès

| No Comments

Tornem a les cròniques castelleres, va.

Diumenge començàvem una nova temporada, la vint-i-quatrena de la colla i la catorzena meva, i ho fèiem a Barberà del Vallès, on recordo haver-hi actuat una altra vegada per alguna festa del poble, un dia a la tarda que vaig travessar amb bici Collserola per arribar a la plaça de l'Ajuntament. Aquest any no estava per hòsties i hi he anat amb autocart.

Hi vem arribar gairebé amb una hora d'antelació i vaig anar a fer un cafè, que havia dormit una hora aquella nit, que no agafava el son. La plaça de l'Ajuntament de Barberà és molt gran i hi havia poca gent que no fossin els castellers de les quatre colles: Saballuts, Gausacs, Cornellà i nosaltres. Érem quatre colles i nosaltres no érem gaires i els assajos havien anat de manera irregular (ahà) i ja veurem què passa aquest any, però el cas és que fotia força mandra aquesta diada. Però d'alguna manera hem de començar! Ara tocarà anar a Sant Andreu de la Barca, que déu n'hi do! En fi, #seguim.

Amb tot plegat no semblava que poguéssim fer gaire més que tres i quatre de set més algun castell de sis, que va resultar ser el cinc. I ara podríem parlar dels castells, però... quina mandra!

Vem fer un pilar de quatre de dol per la mort del Didac, fa algunes setmanes. El Didac va deixar de venir a castells fa unes quantes temporades per coses de salut i ja feia temps que no el veia. Feia de baix i segon normalment, algun cop havia fet de segon damunt meu; era força gros, havia jugat professionalment a rugbi i havia fet mil coses. En fi, era un tros de pa i ens teníem força estima, sap molt de greu el que li ha passat.

Santa Magdalena 2006, Esplugues de Llobregat

Després del pilar de dol, que les gralles de Sant Feliu ens toquen diferent de com ho feien les nostres quan en teníem, les altres colles feren llurs espadats, per exemple:

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

Val a dir que amb la nova manera que tenen de fer pinyes, amb l'app aquesta dels Moixis, no em puc escapolir dels pilars d'entrada i sortida, fet que m'emprenya bastant perquè són moments que aprofito per gestionar Twitter i les fotos del mòbil. Què hi farem! Érem tercers en l'ordre d'actuació i sortíem del 3de7:

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

Des de l'agulla el vaig veure molt tranquil; era un dels tresos de set avorrits que de tant en tant anem fent per les places. Diria que el meu segon no acabava de estar còmode amb la pinya, però no hi va haver cap problema. Sembla que es va allargar una mica per coses de canalla, però aquí no va representar gaire problemes.

Al castell següent, el 4de7, sí que va suposar problemes. En aquest cas es va allargar moltíssim més i els possibles desarranjaments es van destarotar més, l'estructura va remenar una mica i diria que un dels baixos patia com un desgraciat, fet que va afegir una mica més de suc al remenat de bolets. Però res, tu, una mica d'aguantar el castell i llestos!

4de7 Cargolins

Entre el 3 i el 4 els Saballuts van fer un 7de7 on em vaig ficar a la pinya, però ben aviat les remors d'enjòlit van esdevenir brogit d'estupor per una llenya que semblava imminent, ja des d'abans de les dues aletes. Allò que de sobte la pinya es posa en tensió i la plaça està com electritzada i tal. No vaig veure res, em van dir que el terç o quart de la rengla es va plegar o va treure el cul o alguna cosa així i que tal. Tinc aquesta foto:

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

El nostre 5de6 diria que a banda d'alguna estrena a tronc i una mica l'enrenou habitual, no va tenir gaire més història, però bé, no en tinc ni ideia.

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

I els dos pilarets d'arreveure.

Castellers d'Esplugues a Barberà del Vallès

I ja podíem tornar a Esplugues. Vem dinar, vem veure els castells i el Barça, i aleshores resulta que hi havia una Junta d'aquestes intempestives de després d'actuació, que per mi són horribles: entre que no havia dormit i que ja tenia algunes birres, no hi fotia res allà. I res, segur que ho fan molt bé sense que jo hi dongui pel cul.

Vet aquí el relat verídic i veritable dels fets esdevinguts diumenge passat en la primera actuació de la temporada 2018. Suposo que com a primera actuació de l'any ja fa el fet. Els assajos no sé com valorar-los perquè cada any diem que cada any som menys gent que l'any abans però cada any millorem els castells de l'any anterior, si fa no fa. Si sóc fidel a la tradició, diria que ha desaparegut molta gent i no n'ha entrat gaire, però què sé jo, segur que s'arregla d'alguna manera. Per exemple, divendres podria anar a assaig, però hi ha concert hèvit a 9 Barris i ara no sé què fer. Ja veurem. Diumenge apadrinarem els de l'Adroc a Sant Andreu de la Barca, aviam com anirà la cosa.

I lloat sia Jaume Barri!

Diada inici temporada Saballuts a Barberà Vallès
@saballuts 2p4, 5d7, 7d7, 3d7, vano de 5
@gausacs 2p4, 2d7,5d7, 4d7, vano de 5
@Cargolins p4dol, 3d7, 4d7, 5d6, 2p4
@CastCornella p4, 3d7, 4d6p, 3d6ps p4


Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157692906388601/
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157694677129985/

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

Tag Cloud

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en

Enllaços

Bloch del Tete (BCN)
Temporada Alta (Capgrossos)
Capgrossos confidencial
Carles Feiner (Minyons)
Matalasseritis
No només de ratlles...
Lila és el color que porto
Frikilandi
Cada Terra... (Vella)
Potti de Mallorca
Pinyes i Castells (Nens)
application/rsd+xml$mt:Include module=text/javascriptstatcounter