2017 Diada de Tardor del Poble-sec

| No Comments

Ja hem acabat la temporada i ho hem fet repetint la nostra millor actuació, que és la clàssica de vuit, tot i que aquesta vegada sense pilar de cinc per acabar. Ha estat una temporada força estranya amb alts i baixos de camises a plaça i assaig i stranger things entre el setembre i el novembre de tota mena que no cal explicar ara. Al final hem redreçat un final de temporada que estava sent una mica trist i, de fet, entre Sant Just i el Poble-sec hem descarregat tres 4de8 i un 3de8, a més de fer el 2de7 a tot arreu. La sensació és que hi ha molta feina a fer per reviscolar com a mínim l'aspecte social de la colla, o si més no és la meva sensació, i que sense això ens faltarà gruix de colla per com a mínim mantenir els castells que tenim ara. La sensació d'anar perdent gent i embranzida i tot plegat es manté en el temps, però si més no hem acabat la temporada amb molt bones vibracions i ara aviam si els nous equips tècnic i directiu saben capgirar aquesta inèrcia.

Mentrestant jo m'havia despertat cap a les vuit del matí però estava bastant rebentat i no vaig sortir del llit fins passats dos quarts de dotze. Vaig anar ràpid a agafar la bici i vaig baixar tan corrents cap al Poble-sec com el putu trànsit de merda i alguna patrulla de policia em van permetre. En menys de vint minuts ja hi era, vaig obrir-me pas enmig de la gentada que omplia el carrer davant la biblioteca, hi vaig aparcar la bici i em vaig enfaixar, tot i que no hi havia gaire pressa perquè el ritme d'inici no era el més àgil, precisament. Vem enfilar els pilars de 4 i, com diu sempre la nostra alcaldessa, "vem donar inici" a la cosa, perquè dir "començar" li deu semblar massa col·loquial. Si tots els problemes lingüístics de l'alcaldessa es reduïssin aquestes collonades... En fi, tornem al tema: després dels pilarins vem donar principi a la Diada de Tardor dels Castellers del Poble-sec, amb els quals per cert hem actuat enguany ni més ni menys que, atenció!, sis vegades: a Sants pel Triangular, a l'Aniversari de Sagrada Família, per Sant Jordi a Esplugues, al Poble-sec a la primavera, a Can Vidalet i un altre cop al Poble-sec, per tardor. Els Bandarres són una colla simpàtica amb la qual actuem sovint, però enguany potser n'hem fet un gra massa.

2017 Diada de Tardor del Poble-sec

Els Castellers del Poble-sec feien el 4de7 amb agulla i aleshores era el nostre torn. Al postassaig de divendres fèiem la porra per veure amb quin castell sortiríem, i el meu pronòstic era que segur que no sortiríem de 4de8 perquè era el que havia anat pitjor a assaig, i si volíem sortir a assegurar potser la millor opció era sortir de torre i continuar amb el 3. Però no, m'errava completament i vem sortir de carro gros. Ja veus quines coses.

2017 Diada de Tardor del Poble-sec (Ana)

El quatre, que va pujar al segon peu, es va tancar força bé, tot i que jo a l'agulla tenia la sensació que potser podria perdre la meva posició. Va pujar força parat i amb bones mides, però un altre cop com l'altre vegada el meu rengle es va tòrcer: el baix i el segon demanaven ara no recordo si dreta o esquerra; el segon estava molt tort i el terç, per compensar, es va posar gairebé només a un peu i compensant cap al costat contrari, fent que tot plegat fos com les costes del Garraf. Però bé, la resta del castell estava bé i segons la foto sembla un 4de8 molt maco, malgrat que sembla que alguna quint a la primera remenada havia demanat que es desmuntés...

2017 Diada de Tardor del Poble-sec

Les altres colles van anar fent, amb un 4de8 de Sagrada Família que també em va semblar prou solvent, i es tancava ronda, els Bandarres feien el 5de7 i patapam, ens tocava. L'estratègia era molt semblant a la de Santa Magdalena, anar pas a pas, i la passa següent era el 2de7, que com ja he dit tenim molt apamat: en les quatre darreres actuacions l'hem fet, és el sisè des de setembre i el desè de l'any i, des que el vam recuperar a Festa Major de l'any passat, i sense tenir en compte dos intents desmuntats, és la quinzena torre consecutiva descarregada. Amb la confiança que tenim amb aquest castell el tronc s'anava enfilant i, de cop, vaig notar moltes sotragades que baixaven fins als segons (normalment hi faig de vent petit). Després, preguntant, el Rai em va dir que era la pitjor que hem descarregat mai, tot i que després al vídeo no semblava tan malament. Com ja vaig dir en alguna crònica de fa poc, ara també podem defensar les torres, no com abans, quan a la primera batzegada petava tot.

2017 Diada de Tardor del Poble-sec

I aleshores Sagrada Família també va portar el 2de7, que era el seu primer de l'any, i ja d'entrada es veia que allò no anava a l'hora: una ventallada va sacsejar tota la torre just abans de carregar-la, però encara la van aguantar fins a la sortida de canalla, que ja no van poder salvar. La llenya, que em van dir que no va tenir conseqüències greus, ens va deixar sense ambulàncies i amb la diada aturada durant més d'una hora. La Marina deia que no ens emborratxéssim abans del 3de8 i jo vaig treure triomfal una coca-cola de la butxaca, i a esperar.

2017 Diada de Tardor del Poble-sec (Ana)

L'actuació havia anat força ràpida, però aquesta aturada ens va portar fins més tard de les 14.30 i alguna gent ja havia anat desfilant. Per exemple, no tinc foto del 3de8 del nostre fotògraf habitual, per la qual cosa suposo que va fotre el camp. El tres va pujar al primer peu força rodonet i força ben quadrat. No sé què dir-ne: el vaig veure molt millor que el de Santa Magdalena, amb alguna remenada que en cap cas em va semblar gaire perillosa, a diferència de l'epilèpsia general de Santa Magda. Bé, estàvem molt contents, la vritat.

2017 Diada de Tardor del Poble-sec

Per acabar vem fer tres pilars de 4, no sé per quina raó, però és estrany acabar una diada com aquesta sense pilar de 5.

2017 Diada de Tardor del Poble-sec (Ana)

La diada ens havia anat molt bé i anàvem a dinar amb els poblesequins al parc de les tres xumeneies. Hi havia escudella i tal i quan van desparar taules i tot plegat el DJ va començar punxant molt de coses que tendien a la merda de música aquella que em nego a escriure, però després va anar millorant i vem passar una bona estona fins a les nou, crec, que era l'hora fins la qual tenien permís.

Al començament ja he valorat una mica la temporada i ara em penso que no tinc ganes de tornar-hi. Bàsicament jo l'he vista molt irregular, amb els alts i baixos i amb moments molt perillosos de manca de camises, de ganes, d'una mena de projecte que no sigui el dia passa any empeny, amb alguns problemes interns i també externs i, en general, aquesta dificultat que jo en dic de "fes-te teva la colla" i implicar-s'hi de debò. Ja dic que no tinc ganes de criticar el que segurament ha tornat a ser la millor temporada de la colla, si més no per resultats --un 4de8 menys que l'any anterior però dos 3de8 i deu torres, per cinc de l'any passat; hem abandonat alguns castells, com l'únic 3de7s i només dos 7de7, etc.--, i ahir estava orgullós de portar la meva camisa allà a plaça i durant la festa, i tal, però bé, que tenim problemes estructurals que s'arrosseguen des de fa temps és bastant evident i ja veurem si es poden resoldre o no.

Aquí s'acaba aquesta temporada, fins l'any que ve. Ara a fer la puta revista, tancar alguns temes i ja veurem la nova Junta i Tècnica de l'any vinent. Pel que fa ahir, l'actuació completa va ser aquesta:

Castellers del Poble-sec 3pd4, 4d7a, 5d7, 3d7a, pd5
Castellers d'Esplugues 3pd4, 4d8, 2d7, 3d8, 3pd4
Castellers de la Sagrada Família 3pd4, 4d8, 2d7c, 3d7s, 3pd4
Castellers de Santa Coloma pd4, 3d6, 4d6, pd4

Els de Santa Coloma van renunciar al tercer castell suposo que perquè d'entrada ja no anaven gaire sobrats i l'espera els devia fer desistir. Passo les fotos que tinc controlades tot i que espero trobar-ne més:

Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157689843089015
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157689470176454

De moment no n'he trobat més i dubto que en pugui trobar gaires d'aprofitables. Passo el vídeo resum de l'actuació, i llestos.

Salut i castells i clàssica de vuit.

Darrerament amb prou feines escric sobre les diades, o ho faig molt tard, o deixo les cròniques a la nevera i no les trec mai a taula. Miraré de rescatar la de la Trobada del Baix després d'escriure la de Terrassa de la setmana passada.

A Terrassa arribàvem amb el que hem anat dient o comentant els darrers mesos: som poca gent a assaig i costa d'assajar els castells de vuit. L'assaig del divendres havia estat relativament bo, però a plaça havíem de ser pocs i el 4de8 no es veia clar.

Altres anys havia anat amb bici a Terrassa, però aquesta vegada ni m'ho plantejava. El Pèpins i el Pèsol sí que hi van anar, però per muntanya, els molt bèsties, fet que els va obligar a córrer molt per arribar a l'hora, fins i tot a velocitat de tren. Mentretant, a plaça ens aplegàvem els Castellers de Terrassa, els de Berga, Moixiganguers i nosaltres i esperàvem a començar. Fèiem uns pilarets de quatre amb el domàs de democràcia pels presos polítics, tocaven Els Segadors i algú de l'Ajuntament llegia un manifest. I ja podíem començar.

Castellers per la democràcia

Érem tercers i vem sortir de 4de8. Al final, segons l'assistència, no érem ni cent camises; és a dir, és el 4de8 amb menys gent que hem portat mai a plaça. L'ajuda de les altres colles era indispensable perquè no se'ns obrís com una magrana, com ens acostuma a passar a assaig. El castell estava prou bé de mides i va tirar amunt. Jo era a l'agulla i ja des del començament vaig veure algunes rebregades rares pel meu rengle; de fet, queia cap a la meva dreta i no hi havia gaire res a fer, perquè no teníem prou laterals que aguantessin per aquella banda, que a més feia baixada. El meu segon anava cap a la meva dreta, però el terç estava tort cap a l'altra banda. A més, hi havia el tremolí aquest constant que em semblava que era general però que potser només era del meu cantó. En tot cas, es va carregar i descarregar sense gaires perills i, amb tot, amb una certa comoditat. Mirant el vídeo, semblava maco i tot, i la gent a plaça deia que déu n'hi do, que veniu aquí i planteu tranquil·lament el 4de8. Suposem que el castell estava bé, malgrat que les sensacions del meu rengle no fossin gaire bones.

Diada dels Castellers de Terrassa

En segona ronda volíem fer el 2de7, però faltava un terç i mentre no arribava vem tirar el 5de7. Al meu lloc habitual de lateral interior de la descarregada de la torre, no vaig veure una puta merda, però la sensació era que no hi havia tant d'enrenou com altres vegades; al vídeo va semblar un cinc de tràmit i em sembla que algú em va confirmar que en comparació d'altres va anar molt bé.

Diada dels Castellers de Terrassa

El terç tocatardà era arribat, però la tècnica va decidir que pugés un altre terç al 2de7. Sembla que a banda d'algun petit problema de mides i de poctlles, la torre va anar bé; de vegades em sembla que els segons es belluguen molt, però després a l'hora de la vritat està tot molt apamat. Perfecte, doncs: la novena torre de l'any.

Diada dels Castellers de Terrassa

Acabàvem estranyament amb tres pilars de 4.

Diada dels Castellers de Terrassa

De les altres colles, no ho sé. Els Moixiganguers van fer la tripleta de 8 amb molta facilitat, els Castellers de Berga el 4 i 3 de 7 més un castell de sis, i els pasteleros no me'n recordo gaire, la veritat, potser la clàssica de vuit. Va ser una actuació amb força ajuda entre pinyes que va anar força ràpida malgrat que érem quatre colles i que nosaltres tanquem les pinyes a ritme de cargol.

Després d'això anàvem a la Closca a dinar, veure els castells, xerrar, etz. Fa uns dies que el comando botifarra està inactiu i vaig acabar jugant a allò que en diuen "el capitalista" o de mil maneres diferents. Al final vaig tenir sort i em vaig poder desempallegar d'una parella de tresos i... res, al final fins i tot vem passar una estona pel local de Cornellà, que havien acabat la temporada.

I ara, què? Doncs ara resta per fi només una setmana per acabar una temporada molt estranya. Se suposa que volem tornar a fer la clàssica de vuit. Ja veurem, perquè tot plegat és complicat.


I ara us enganxo la crònica de la Trobada del Baix:

La Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat. Un nom força llarch que a Twitter cadascú l'escurçava a la seva manera per fer hashtags. Jo feia anar #TrobadaBaix perquè és el més curt, però no hi havia cap colla que fes servir el mateix. Potser algun dia en alguna reunió de les que fan de tant en tant per pactar aquestes coses s'haurien d'aclarir. En tot cas, el desgavell en aquesta collonada és com l'exemple del desgavell que és aquesta diada castellera.

No volia començar criticant, però ja veus, ara estic de mala hòstia per la putaspanya i m'ha sortit així. En resum, érem relativament poca gent i l'assaig de dimarts previ a l'actuació per Tots Sants a Begues no va ser el millor del món, i em fotia una mandra immensa anar a la Trobada del Baix. De manera que a les 10.45 arribava a la Closca per agafar l'autocart i a les onze passades enfilàvem el camí amb més marrada de la història per acabar pujant els revolts de Begues. L'autocart intentava avançar els ciclistes i les motos ens avançaven jugant-se la vida i fèiem una cua bonica quan per fi vem arribar al poble. Feia molts anys, que jo recordi, que no trepitjava Begues; devia tenir uns dotze anys. I parlant de ciclistes, tres o quatre valents hi van anar des d'Esplugues. Fa temps que no agafo la bici per fer coses d'aquestes, i és molt improbable que vagi a Terrassa amb bici.

Vem arribar al lloc d'actuació molt justos de temps i se suposava que actuàvem en el primer grup (érem deu colles, diria, i s'aplegaven en tres grups diferents), però no sé què collons va passar que al final actuàvem en el tercer grup i, per tant, érem els últims de cada ronda. Teníem just l'speaker darrere nostre donant pel cul. Abans de començar, l'alcaldessa de Begues va dir no sé què i quan per fi va haver acabat va lliurar uns records a les colles. Que jo recordi, aquesta mena de records sempre es donen en acabar les actuacions, però en aquest cas era evident que l'alcaldessa venia a fer-se la foto, donar la cosa i fotre el camp esperitada. Aquesta mena d'actituds fan tan de mal d'ulls que no sé com encara les fan.

I se suposava que començava l'actuació. Aixecàvem dos pilars de quatre i algú m'informava que al final actuàvem en el tercer grup, així que anàvem a fer pinya als companys de Sant Feliu, que els teníem al costat. De les altres colles no en diré res per diverses raons: o era a la pinya i no vaig veure els castells, perquè no sé què van fer, perquè no les vaig veure o les vaig veure de lluny, perquè no sé en quin estat estan en la temporada, perquè no vull merders, etc. La Trobada, amb tantes colles de tantes coloraines, és distreta si tens ganes d'anar mirant i parlar amb la gent i tot plegat; com a "cosa", però, és bastant un avorriment, per dir-ho suau.

Quan ens va tocar per fi sortíem de 5de7. Com va anar? Ni puta ideia, per variar. Jo era al lateral interior de la descarregada de la torre i des d'allà dins només sents l'enrenou habitual dels nostres cincs. Em va semblar lent del cagar, també com sempre, però no em va semblar gaire remenat ni res per l'estil. Vaig preguntar els qui s'ho havien mirat de fora estant i em deien que molt bé. Doncs això, un altre 5de7, sembla que ben tranquil i sense gaires complicacions, i a esperar la segona ronda amb el 2de7.

La segona ronda em va oferir un altre canvi de programa, amb moltes colles que no actuaven alhora en els grups que els tocava. O potser ja havia començat abans, això. Vés a sapiguer, el desgavell era atabalador. Així podíem fer pinya a Sant Feliu i als Encantats de Begues amb més temps abans de tancar les nostres pinyes. Com que semblava que la ronda no acabaria mai, vaig sortir al carrer (actuàvem dins del pati d'una escola, tancats, aliens a la resta del poble) a mirar les paradetes i tal i tal, però em vaig encantar massa (deu ser cosa de Begues) i vaig tornar a entrar amb la pinya del nostre 2de7 que ja era tancada. Aleshores em podia quedar fora o tapar algun forat, que és el que vaig acabar fent. Com que era a la perifèria de la pinya, en un lateral, podia mirar de tant en tant cap amunt, i el que veia era una torre molt remenada. Sembla que un segon s'hi estrenava, o potser m'ho invento, i també sembla que era més de nèrvits que d'una altra cosa. El cas és que es va haver de defensar molt la torre però es va descarregar, amb el públic animant i aplaudint després de salvar la descarregada. A la crònica que vaig escriure pels Gausacs a Vilanova vaig escriure aixòs: "...els Bordegassos també portaven el 2de7. En aquest cas va començar a tremolar força aviat i es va haver de defensar moltíssim a la descarregada. La van controlar i almenys als espluguins ens van ensenyar que les torres treballades també es poden descarregar i no cal que es trenquin a la primera remenada." Bé, és evident que ara nosaltres també les sabem defensar. En tot cas, em sembla recordar que la dels Bordes estava bastant pitjor que la nostra.

Ja havíem fet el nostre millor castell i jo continuava pul·lulant com una ànima en pena per la plaça-escola-cleda, i decidia anar a fer la primera birra amb la xavalla que em quedava a la cartera, però com que havíem de voltar Sant Feliu i Begues i com que sembla que la tercera ronda va anar més ràpida que la segona, amb prou feines havia begut mig got que ja tancàvem pinya del 4de7 amb agulla. Malaurat castell, per cert. Feia de lateral del pilar del mig, com acostumava a fer sempre abans, i allà enclastat entre els baixos i les crosses i tot plegat, i amb el putu enrenou que hi ha sempre en els nostres putus castells, no tinc tampoc ni ideia de com va anar, però la sensació era de poca comoditat, si més no per allà baix. Pel que fa a mi, sembla que ara estic molt fort i el baix em va demanar que no apretés tant al segon. I res més, un altre 4 amb agulla.

Podríem dir que vem fer una actuació de tràmit, amb un 2de7 treballadet i tota la pesca. Podríem dir-ho. Jo no ho tinc clar. Estava tan avorrit de tot plegat que no en sé res. Després del nostre castell les colles que no havien fet tres castells tenien ronda de repetició, que em sembla que eren gairebé totes llevat de nosaltres --ara estic mirant la base de dades de la CCCC i sembla que tampoc no la van necessitar Matossers, Encantats, Carallots ni Sant Feliu. Els Castellers de l'Adroc --mira que hi han noms ràruts, al Baix Llobregat-- ens demanaven ajuda per tancar un 3de6, em sembla --sí, així ho certifica la CCCC--, que van pujar al segon peu i que també van desmuntar. Resulta que nosaltres som els padrins de l'Adroc i que tot just comencen a caminar. Diria que en primera ronda van fer un castell amb aconxaneta. L'enxaneta del 3de6 que vaig veure era bastant gran, tot s'ha de dir.

Al final es van acabar les rondes de castells i tocaven les de pilars. Em van dir que faríem un vano de 5, però per continuar canviant de plans al final vem fer el pilar de 5 escarit perquè segons el putu speaker primer es farien els pilars de 5 i després els de 4. Que això signifiqui directament que no podríem fer el vano em sembla un 'non sequitur' de llibre, però bé, jo què collons sé de res. En tot cas, en ronda de pilars de 4 vem fer els dos pilarets que havien d'anar amb el vano, i llestos. Suposo que el que volien era fer pilars de 4 amb la resta de colles, i suposo que no tenien ganes d'inventar-se algun altre pilar a més dels del vano. Però jo no sé res.

Aleshores la gent va començar a desfilar cap a casa, cap a la barra o cap al lloc on havíem de dinar, mentre a la pista de l'escola la gent ballava la gran polca d'Ours versicolor multicoloraina etc. A l'hora de dinar hi va haver un parell de problemes: hi havia molta cua per poder dinar i no hi havia vi ni alcohol a taula, només aigua. D'aquí se'n va derivar l'altre problema: una cua kilomètrica també al bar del poliesportiu on dinàvem. No els vull criticar gaire: els Encantats van fer el que van poguer, són una colla força nova i tenen els recursos que tenen. Però bé, una mica de vi a taula per fer passar l'espera s'hauria agraït. D'altra banda, el bart era molt cart.

Què en podem dir, de tot plegat? D'una banda, que amb prou feines m'assabento de com van els nostres castells, a banda de sensacions i percepcions esbiaixades. Vaja, com sempre. D'una altra banda, tampoc no puc dir gaire cosa de la resta de colles, perquè en general no m'hi vaig fixar gaire, i valorar les poques que en sé alguna cosa em sembla també avorrit i molt esbiaixat. En general la Trobada em va resultar feixuga i avorrida, tot i que al capdavall va anar força ràpida i a dos quarts de tres ja havíem acabat. El sistema de rondes conjuntes, malgrat casos estranys, va ajudar força a agilitzar el tema. Sobre intents i intents desmuntats, doncs em sembla que respecte a anys anteriors va augmentar el nombre d'intents desmuntats, però de llenyes en recordo molt poques: de fet, mirant la CCCC, l'únic intent és el pilar de 5 de Castelldefels, i d'intents desmuntats no n'hi ha tants --onze-- i es reparteixen en cinc colles. Crec que va ser la segona ronda en què més castells es van desmuntar, que va ser en la qual vaig anar a voltar i vaig fer tard al nostre 2de7. Altres anys valorava el nivell de la comarca i animava les colles, fins i tot, a continuar progressant i tota la pesca. Ara mateix estic força avorrit i no m'he pres la molèstia de comprovar res. Només sé que Castelldefels està força bé, malgrat la llenya del pilar de 5, i que Sant Feliu van caure fa poc i tenen un parell de diades per poder fer un castell de set i ser considerats segons la CCCC com a "colla de set". Parlant de sets, comptant segons la CCCC, enguany hi van haver 4 colles que vam fer castells de set; hi faltaven Cornellà i Esparreguera, que també en fan. Som sis colles de set a la comarca (bé, nosaltres som de vuit, però ja ens entenem), un fet que es podria considerar positiu. Els Castellers del Prat van fer el primer 2de6 i els Encantats no sé si van fer la seva millor actuació, però el seu cinc de sis, que els hi feia pinya, va ser bastant interessant. Per la resta, doncs no ho sé, més val que deixi d'escriure.

Ara aviam si passo les dades de la CCCC a la nostra base de dades i continuo escrivint això.

Castellers d'Esplugues 2pd4, 5d7, 2d7, 4d7a, pd5, 2pd4
Encantats de Begues 2pd4, 2d6, 5d6, 4d6a, pd5, 2pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4, id5d6, 2d6, 4d6a, 5d6, 2pd4
Matossers de Molins de Rei 2pd4, 3d7, 4d7, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de Castelldefels 2pd4, 5d7, id4d7a, 4d7a, 3d7, ipd5
Carallots de Sant Vicenç pd4, 4d7, 3d7, 2d6, pd5
Castellers de Gavà pd4, id3d6, id3d6a, idpd5, pd4
Castellers del Prat de Llobregat 2pd4, 4d6a, 5d6, id2d6, 2d6, pd5, 2pd4
Castellers de l'Adroc pd4, 3d6acon, id3d6, id2d6, id3d6, pd4
Castellers de Sant Feliu pd4s, 4d6a, 4d6, 3d6, 2pd4

Les colles estan en un ordre aleatori, no respon a l'ordre d'actuació ni a res en concret. Ara podria actualitzar el document que tinc de les trobades del Baix per avaluar castells i nivell i tot plegat, però se'm fa tard i haig d'anar plegant.

2017 Sant Just

| No Comments

Doncs torno per aquí per explicar una mica els castells.

Les cròniques de Festa Major d'Esplugues i la de Viladecans les tinc fetes o gairebé fetes però no les vaig publicar en el seu moment i ara em fa mandra revisar-ho, perquè si ja em costa de recordar el que hem fet l'endemà o l'endemà passat o poc després de l'actuació, fer-ho ben bé al cap d'un mes em resulta bastant complicat. O sigui que ja vorem.

La ressaca post Festa Major va ser forta: una setmana de descans, merders covats sobretot per la pancarta del Caufec i altres temes potllèmics i molt d'enrenou polític i social, amb referèndums, manifestacions i tota la merda que ens ve de la putaspanya. De manera que si ja havíem fet uns assajos més aviat tristos abans de Feta Major, el panorama posterior ha estat encara més galdós, i arribàvem a divendres passat amb tota la feina per fer i molts dubtes sobre el que podríem fer a Sant Just. Aquest assaig "porta un amic" també dista molt d'aquells assajos PUA amb moltes cares noves i sovint amb castellers d'altres colles donant-nos un cop de mà. Em feia la impressió que perdem pistonada en tots els àmbits possibles, però no tinc ganes d'embardissar-me per aquests trencacolls esquerps i feréstecs i tal i tal i ho deixaré estar per més endavant, potser, o potser no, vés a sapiguer. El cas és que l'assaig de divendres va anar francament bé i obria la possibilitat de tornar a fer el 4de8. La meva porra era que faríem, per aquest ordre, 2de7, id4de8, 7de7 i 5de7, perquè a Sant Just tenim un historial d'intents desmuntats esfereïdor, esbalaïdor, esborronador, espaventable, etc., i a més el portàvem una mica mancats d'assaig. Però és agradable equivocar-se de tant en tant.

De moment a la Closca vem fer l'Oktoberfest amb frankfurts i birres artesanals que a mi no em fan gaire el pes, i després hi va haver una altra partida de botifarra per oblidar. On sou, manilles i asos? És bastant lamentable, la vritat. No hi ha dret. Amb aquella desfeta deplorable tot contribuïa a fer pensar que el cap de setmana ens seria advers i nefast i tot plegat, però mira, no.

Va resultar que era diumenge i pujava a la bici cap a Can Ginestar a veure què fotíem. Ens anàvem aplegant xino-xano al pati de la masia i em va sorprendre que hi hagués força gent per veure'ns, perquè per alguna raó estranya l'Ajuntament de Sant Just va endarrerir una setmana la data de les Festes de Tardor i actuàvem al marge dels actes festius.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

Fèiem els pilarets d'entrada i apa, 2de7 per obrir plaça. Torno a fer d'agulla a la torre, tal com ja vaig fer a la primera torre que ens vem posar per barret el 2009. Amb la miopia em costa bastant de veure els pisos superiors a assaig, amb la doble xarxa i una llum un pèl tèrbola, però a plaça ho veig força millor. I bé, què dir-ne, de la torre? Doncs no ho sé, des de dins la vaig veure força tranquil·la i al vídeo em va semblar que a la canalla li costava remuntar dosos, o una cosa així. En tot cas, el tronc i la pinya vem aturar qualsevol perill i apa, la setena torre de l'any.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

En segona ronda continuàvem amb el pla lògic i portàvem el 4de8. Diria que va pujar al segon peu i, bastant bocabadat (metafòricament blabla), vaig veure'l molt bé de mides i sense gaires moviments. El castell es va carregar amb total suficiència i diria que només a la descarregada va patir alguna remenada per dalt. El castell també se'm va fer llarg però molt tranquil. Bé, no sé què més dir-ne, potser no és el millor 4de8 de la història, potser va perdre mides o vés a sapiguer què, però després dels problemes de les darreres setmanes, semblava un miracle que anés tan rodat. Suposo que ni és un miracle ni blabliblú, però hòstia, quines coses que passen de vegades.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

Aleshores era el torn de la malastruga truita de set. Com que no l'assagem mai o gairebé mai sencera, i com que hi puja gent no tan habitual i tot plegat, i com que sempre acaba sent un galliner i gairebé sempre puja desquadrada (recordo que l'altre 7de7 de l'any va ser anormalment tranquil), doncs acostuma a ser un caos, un cafarnaüm i una barreja entre bàratre i una casa de putes. I aquest va ser el mateix desgavell que la tònica general. En aquest cas, a més, no vaig entendre el meu baix (hi feia d'agulla per tercer castell en aquella diada), que demanava dreta, però no vaig entendre què volia de la dreta i hi va haver un estira-i-arronsa intressant entre laterals i segon, que successivament apretaven i afluixaven i s'afegien al desori general del malaurat castell. En fi, al final ens vem entendre i la dreta va afluixar o apretar o el que fes al cas, i el castell es va descarregar, i que Leto se l'emmeni a les regions més arcanes de l'oblivió.

No sé ni jo el que m'empatollo.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

Després d'això era el torn del vano de 5, i vano de 5 fet però amb un pilar de 4 que va caure. Enguany ens hem fotut un munt de pilarets pel cap o els hem desmuntat, i tot és molt ràrut.

Festes de Tardor de Sant Just Desvern

I aquí podria posar fi a la chrònica dels dimonis, però continuaré una mica més. Altres anys ens convidaven a una birra, però enguany l'Ajuntament de Sant Just, a més de treure'ns d'enmig de les Festes de Tardor, tampoc no ens hi ha convidat (de fet, no sé exactament qui ens la pagava). Vem baixar cap a la Closca, que hi havia carn a la brasa i aquestes coses. El procés de cuinar-ho va ser una mica lent però al cap i a la fi ja era tot a taula, i mentrestant la Colla Vella feia la diada de la seva vida, mentre que a la Joves no li sortia res de dret. I després de dinar i de desparar taules i rentar atuells vem veure per fi els nostres castells. La cosa es va anar allargant, amb un escamot dansaire a la Closca, mentre es feia tard i tot plegat. I cap a dormir.

Aviam si acabem de redreçar aquest segon tram de temporada, que ha estat bastant fluix en general, amb una davallada d'assistència a assaig espectaculart per raons diverses que ja he dit que no em vaga de dir ara, i també amb unes partides de botifarra que comencen a ser preocupants. Sense asos ni manilles ni hi ha independència ni 3de8. Què passa amb les cartes? Estan marcades? Fan màgia i se'ns esmunyen? És preocupant, com ja he dit. I també hi ha el tema dels assajos fluixos i tot plegat, que aviam si espavilem i ens vénen els asos i les manilles. Salut i castells i... manilles, collons.

L'1 d'octubre

| No Comments

No recordo haver passat mai un dia que s'assembli mínimament al d'ahir i no sé com dir-ho, però escriuré el que pugui per si algun dia vull tornar a intentar saber quina barreja tan estranya d'emocions tenia l'endemà d'aquest referèndum.

Feia més de set anys d'aquella mani insòlita en què davant els meus ulls la penya escridassava el Montilla i era tot estelades i una indignació insondable. Han passat unes quantes coses d'aleshores ençà, per exemple cinc anys de procés™, aquell 11-N aigualit i dos anys d'unes eleccions en què per primer cop els indepes teníem majoria absoluta. Des del 2010 hi ha hagut un periple estrambòtic que ens ha menat a un setembre en què els fets s'han accelerat amb lleis de desconnexió, convocatòria de referèndum, mossos d'esquadra que es posaven al costat del poble (més insòlit que això...), els convergents que cridaven a la desobediència i els cupaires feien costat als mossos (també d'allò més insòlit). Alhora, també passava que l'Estat espanyol cada cop retallava més drets de tota mena, que ja m'he descomptat, passant per suspendre competències i comptes de la Generalitat i de tota mena d'entitats, Correus obrint sobres, espionatge, censura, estat policial amb més de deu mil policies i jo què putes més sé.

Arribàvem a diumenge amb tot d'amenaces i molts mesos de preparació clandestina del referèndum. El dissabte anterior al matí hi havia una assemblea en un local del carrer de l'Avenç per explicar el que havíem de saber i perquè ens apuntéssim com a voluntaris. En la penombra del local reunits semiclandestinament per ajudar a celebrar una votació que no sabíem si podríem fer, pensava que era com a la revolució francesa o al final del franquisme. Era tot molt estrany, igual com havia estat la campanya electoral i com està sent tot encara a hores d'ara.

Per mi la jornada electoral va començar el mateix dissabte a la nit. A les onze entrava al meu col·legi electoral, que era el mateix de sempre, tot i que no votàvem al mateix gimnàs de sempre sinó en un local més petit sembla que perquè no ens veiessin des de fora i per altres raons de seguretat. Altres escoles havien tingut activitats tot el cap de setmana des del divendres, però nosaltres l'ocupàvem la nit del dissabte i, com que no teníem permís oficial per fer-ho (sembla que la directora ens havia "permès" de ser-hi), havíem de mirar de no fer enrenou ni ser vistos per si venia la policia a desallotjar-nos o a precintar l'escola. A mitjanit s'hi incorporava la segona tongada d'ocupants i, segons l'organització d'aquesta ocupació, arribàvem a 44 persones tancades. Vem celebrar una assemblea que va durar fins a les 2 i que va servir per informar i decidir qüestions internes. El Comellas, que ja dormia, es va despertar quan va sentir estranyament que necessitàvem una mena de portaveu per parlar amb la policia; una estona després, es va tornar a despertar quan tornàvem a parlar d'això. A partir de les dues hi havia una mena de rondes de vigilància pels exteriors. S'havia parlat de quedar-nos tancats sense sortir del local, però al final vem estar sortint tota l'estona. Jo no tenia son i vaig llegir la meitat de 'R.U.R.'. Un moment que sortia va coincidir que tothom entrava esperitat perquè acabava de passar un helicòpter amb focus il·luminant el pati de la nostra escola. En un altre moment va passar un cotxe de policia que semblava de la local, tot i que no ho vem veure bé. Els que érem fora vem seure a terra a l'ombra per veure què passava; al final només van sacsejar la porta d'entrada o el cadenat que hi havia. En aquell moment també es van encendre els llums d'un àtic de davant nostre i dues persones sembla que ens miraven i no sabíem si eren els polis, però hi havia una bandera del 'Sí' i suposo que només tafanejaven. La nit va ser llarga i una mica tensa per si venien a atonyinar-nos, però van tocar les cinc del matí i va començar a aplegar-se gent de suport davant de la porta d'entrada.

Cap a les sis hi devia haver un centenar de persones. Jo estava bastant cansat i a partir d'aquí i fines les 8 i poc que no van arribar els cotxes amb les urnes i les paperetes tinc una espessor poc clara. Cap a les 6.30 aproximadament devien venir els mossos a dir per primer cop que haurien de precintar i tal, però com en la resta de les vegades que van venir, només van parlar i no van fer res més. Perquè no tanquessin hi havia d'haver entre dins i fora un nombre mínim persones; no sé si el complíem, però ens van deixar estar i es van col·locar uns metres més amunt del carrer. Suposo que cap a les set van venir "representants de l'administració", que també eren voluntaris, i es va anar obrint i tancant la porta diverses vegades. Quan per fi va arribar el material electoral vem fer una mena de passadís de seguretat el de dins perquè no entrés ningú de fora. Estàvem en un dels moments més crítics del dia. Aleshores s'havien de constituir les meses. Cap de les persones que suposadament havia rebut la notificació per formar part de la mesa hi era, o sigui que entre els de fora es van demanar voluntaris. A les nou tocades per fi eren constituïdes i ens explicaven als apoderats coses que no vaig escoltar gaire. S'havia de votar per vot universal mitjançant un sistema informàtic que, com tot, la policia espanyola va sabotejar, de manera que es va haver de votar amb el cens de tota la vida. Això va endarrerir encara més que es pogués obrir el col·legi electoral, quan la cua per votar ja donava la volta per la plaça de Catalunya. Cap a les 9.30 o més tard per fi es va obrir el col·legi i els que l'havíem estat ocupant ens quedàvem lliures, tot i que la majoria ens hi vem quedar o hi van anar tornant, sobretot al migdia i l'hora de tancar, que eren també moments clau.

A l'hora d'obrir ja hi havia entre dues i tres hores de cua. Com que jo ja hi era a dins com a apoderat vaig aprofitar per votar i estalviar-me l'espera. Com que el local era petit estava tota l'estona atapeït i vaig sortir a prendre la fresca. Vaig fer un cafè i faig estar pul·lulant per allà fins que em van repetir per trentena vegada que anés a fer una becaina. Abans havia fet servir els meus poders d'apoderat per colar a votar l'amic d'un amic i el meu germà, que havia d'entrar a la feina en una hora. I a la tarda quan vaig arribar no hi havia gaire res a fer, hi havia poca cua i força gent pels patis de l'escola. S'hi va veure allò de gent aplaudint avis i donant-los clavells, pares amb fills, fins i tot un paio amb la bandera espanyola amb un altre que portava la catalana... Cada cop hi havia més gent als patis per allò de protegir el col·legi, i al final, amb la gent fent birres en capelletes, drets o a terra, i amb alguna flaire de porro, allò semblava força la plaça Cívica de la UAB. Hi havia la por que vingués la poli nacional o la guàrdia civil a estomacar-nos i emportar-se les urnes i un dels temes de conversa era precisament les brutalitats de la policia al matí i de com de fills de puta són. Corrien les històries d'un home mort per atac de cor durant una càrrega policial, un ull buidat, dits trencats, etc. En un moment de la tarda els mossos van fer allò típic de dir que havien de tancar etc. i molta gent hi va anar esvalotada; els de les meses electorals van córrer a amagar les urnes. Quan van tornar a venir per darrera vegada cap a les vuit, en comptes de l'esvalotamenta els van estar aplaudint i donant-los les gràcies. Confesso que és el primer cop i segurament l'últim que he aplaudit els mossos, i és que en general ens van deixar fer i fins i tot, com que es van passar el dia davant del col·legi, ens van protegir per si venia algun sonat. I així va anar passant la tarda, entre tensió, indignació, una mica de por, molta ràbia, etc., i almenys jo bastant d'odi contra l'Estat espanyol, fins que va arribar l'hora de tancar. Vem tancar la porta amb gent a fora i a dins i a fer el recompte.

Evidentment, va guanyar el 'sí'. La participació al meu col·legi electoral va ser gairebé el 35 % amb el 82 % de vots del sí. Vaig estar enviant resultats al grup que teníem i en acabat vaig anar a L'Avenç a comentar la jugada, però jo estava molt emprenyat contra l'Estat i per com havien anat les coses a Catalunya i el Juanjo se'm va emportar cap a la Jarra, on tampoc em vaig calmar gaire, i al final vem acabar al Cau de l'Espluga Viva, on tampoc no em vaig calmar gaire.

De tot plegat, hi han moltes consideracions a fer que com que tothom en parla segur que ja s'han fet i blablabla. D'una banda, hi ha la incapacitat de l'Estat espanyol durant tots aquests anys per entendre res i per oferir una via política que no sigui judicial i ara també policial. Són uns inútils en tots els sentits i amb la brutalitat policial i tota la suspensió de drets dels darrers dies s'han situat en el franquisme: no sabem si el 'sí' hauria guanyat, però ara sembla segur que sí. I és que tothom deia que si venien en tromba contra els col·legis electorals carregant contra la gent haurien perdut molt de cara enfora i de cara endins. Sembla que els únics que no ho veuen són una bona part dels espanyols. Per això anit només sentia odi i fàstic contra l'Estat espanyol i tota la pesca. És repugnant sentir les declaracions de polítics espanyols i veure com tracten les informacions les teles espanyoles.

I per l'altra banda hi ha tota l'organització del referèndum amb tot l'Estat en contra. El moviment independentista actual va començar amb el poble i ha arrossegat partits i polítics i tot el que s'ha trobat per davant fins a la majoria actual. Sense aquesta base social, si només fos cosa "d'Àrtur Mas" o "Puchamong", no s'hauria pogut fer ni el referèndum ni mil coses més. La meva perspectiva és que després dels tripartits, amb l'Estatut retallat i destrossat, ERC va aconseguir col·locar el seu discurs en el centre del catalanisme polític, segurament seguint una estratègia erràtica i en molts casos sense saber com. Aquests darrers temps, si més no en el sentit de desobediència, autoorganització i poder popular, una part del discurs de la CUP també s'està fent central. Ara veurem què passarà, però amb el poble català mobilitzat tot aquest temps i amb les ferides de la policia espanyola això no es pot aturar. I putaspanya.

2017 Sant Mateu

| No Comments

Aquesta crònica no està repassada. Per a informació més fiable, llegiu la del web de cargolins, que també vaig escriure jo: http://www.cargolins.cat/content/festa-major-desplugues-2017

La Festa Major ha estat molt llarga i amb moltes giragonses i trencacolls. Una setmana després del primer dia de festes em disposo a intentar recordar alguns dels fets més destacats des de la meva perspectiva sectària, esbiaixada i demagògica, per a gaudi i gaubança de la penya.

Com dèiem, per a mi festes començaven el dimarts de la setmana passada. L'assaig va ser més aviat regolart i en acabat jugava el Barça, que va apallissar bastant no recordo quin equip. Havent sopat passava per la moscatellada, que per als de cultura populart és l'inici un dia abans de Festa Major. Enguany hi vaig arribar que ja no veia moscatell enlloc, però en canvi els músics no sé si eren més que altres anys però feien molta gresca i amb prou feines se sentia la veu. De manera que també amb prou feines papava llesca dels garrotins de després. En algun moment entre les dotze i la una aproximadament apareixia la poli municipal no sé per què exactament, suposo que per recordar que a la una havien de plegar, i el sector cupaire-radical, que estava representat conspícuament, treien una pancarta amb el 'Sí' de la CUP i entonaven joiosos càntics de desobediència, rebel·lió i sedició (bé, sedició exactament no). A causa d'això, suposo, els munipes van fotre el camp per la banda del Pou d'en Fèlix, però els van rellevar dues patrulles dels mossos per la banda de L'Avenç. Jo ja començava la retirada quan els mossos van anar a parlar-hi que on tenien la pancarta i no sé què més, però ja havia desaparegut i els mossos també van fotre el camp.

Com podeu veure, el primer dia ja hi va haver moviment i això que jo ara per ara només m'assabento de quatre coses espigolades. Podria parlar d'encartellades turbulentes, manifestacions, problemes logístics i altres coses, però això s'allargaria massa i ja dic que només sé el que em va arribant a batzegades. En tot cas, aquest clima tèrbol de festa major es va allargar durant la resta de la setmana amb el punt culminant de diumenge, que va ser bastant desastrós.

Dimecres era el dia del pregó, que comença al Brillas amb l'homenatge al roure per part de les entitats. Hi vem fer el pilar --on després de no sé quants pilars de quatre seguits sense entrar-hi, hi vaig fer d'agulla petita-- amb el licor de ginjoler de festa major regalant-nos les gargamelles, i va començar el seguici interminable camí de l'Ajuntament. Pel camí vem fer més pilarets fins al caminant davant l'Ajuntament. Aleshores era el pregó, amb un pregoner que era esportista de no sé què que suposo que ara viu a Esplugues, i com cada any hi va haver la mandanga habitual: escridassada a la regidora de torn (perquè l'alcaldessa no té collons de sortir), crits de no al Pla Caufec amb els renovats de volem votar i independència, més estelades que altres anys, un moment d'impàs que no sabíem què passava mentre una regidora crec que d'ICV volia penjar una pancarta grossa al balcó que al final va poder col·locar i que deia "Posarem les urnes i aturarem les màquines" --la pancarta va durar menys que una cançó de grindcore a la Closca--, les corrandes del Ferro Ferro, amb el Casellas i David Baigé de convidat, van començar a sonar per fi per eixorivir l'esvalotamenta general, i apa, deixeu-me mirar el programa per recordar què fèiem exactament després d'això. Sí, concerts de Grallioli i Vaderaig a les Tres Esplugues, que no recordo gaire.

Dijous era el dia tranquil enmig de la tempesta general i ben bé no hi havia res muntat. Abans d'anar cap a assaig al Brillas hi havia un concert d'una cantautora que es fa dir Pogo sobre mi Madre, que ja havia vist aquest any i que no em va agradar gaire. I l'assaig va ser també bastant desastrós, amb proves del quatre molt fluixes, amb més bones sensacions amb el tres i amb el 2de7 que se suposa que tenim per la mà. Més que les sensacions de magrana pansida que oferien les pinyes del 4, el pitjor va ser la manca de gent i la flaire general que no havíem fet prou feina a assaig per tenir prou garanties a plaça. En una altra colla potser amb uns assajos fluixos abans de festes poden descarregar les construccions a plaça, però a nosaltres sempre ens passa que aleshores ens entren tots els nèrvits del món i els fantasmes tornen a aparèixer.

Dijous més valia oblidar-lo i així passàvem a divendres. Crec que era aquí que teníem torn de barraca, i també després de molt de temps em vaig posar darrere la barra, i després va anar passant el temps fins al correfoc/crematasques de Boc de Biterna. Els de Boc feien no sé quants anys --eren al cartell oficial de festes de l'Ajuntament-- i es van currar un cercatasques llarguíssim de més de dues hores que va sortir del Brillas una mica més tard de les 22 h i va acabar més tard de les 24 h a l'Ajuntament. Va ser un correfoc bastant esbojarrat, com sempre, i alhora un espectacle que no vaig entendre o que no recordo. Bé, ara fent memòria recordo, cap al final, una mena de brega de garrotins entre Diables i Boc que em va semblar bastant... no sé, estrany, per dir-ho així. Però com a correfoc m'ho vaig passar molt bé. Després a les Tres Esplugues hi havia més barraques. Hi vem arribar que ja havien començat, amb un correfoc tan llarg, i dels grups en recordo el segon i el tercer, que eren una mica punkis i una mica més punkis. Una mica atabalat per tot plegat i quan ja havien acabat els concerts vaig tirar cap a casa que començava a estar mort.

El dissabte és un dia maco de festes, però poques vegades em llevo pels actes del matí, en què sobretot em fa gràcia el concert vermut. Vaig dinar a casa, vaig descansar una mica més i vaig tirar cap a la cercavila interminable que comença al Pou i acaba al Pou amb una marrada bèstia per tot el Gall i el Centre. Els Diables l'encapçalaven i devien ser ben bé a mil metres de nosaltres, que la tancàvem. A l'entrada del carrer de l'Avenç donaven licor de ginjoles i altres refrigeris i quan per fi vem arribar a la pista vermella, la Isabel Almató ja havia anat anunciant totes les colles que passaven per allà. Les colles de bastons --n'hi havia tres o quatre-- van fer els seus balls primer per rondes separades i després connjuntament, i al final per fi a nosaltres ens va tocar l'actuació.

La Prediada va ser a la mateixa pista vermella del Pou d'en Fèlix on havíem aterrat. Al començament hi havia força gent a causa de la inèrcia de tota la gent que mirava la cercavila de no moure's de lloc si no els empenys a fotre el camp (a sopar, per exemple). Actuàvem amb els Castellers de Gavà, que com tothom sap no són una de les colles més potents del món casteller; això, unit a la dispersió general de la nostra colla, els horaris estranys, la plaça enorme que s'anava buidant, les colles de diables que passaven per allà i tot plegat, va fer que l'actuació fos bastant lamentable.

Anàvem a aquelles hores i començàvem amb dos pilars de quatre. Com que fot molta mandra explicar l'actuació, deixaré que les dades parlin per si soles:

@Cargolins 2p4 4d7 5d7 id3d7 3p4

@CastellersGava p4 id3d6 3d6 p4

Què se'n pot dir, d'això? Primer, que dels castells al final n'estava tan fins als pebrots que ni els recordo. Al quatre hi vaig entrar d'agulla i haig de fer molta memòria per recordar-ne alguna cosa. Al 5de7 feia com de costum de lateral interior de la torre i el sentiment de bellugamenta era incessant. Al 3de7, que també hi anava d'agulla, diria que no li passava gaire res que fos gaire greu, però amb el cansament i l'avorriment i suposo que la desconfiança, el van fer tirar avall amb dosos col·locats i una mica inopinadament. Sembla que tothom n'estava fins als ous i es van estimar més sortir de plaça amb dos castells i prou. Pel que fa a Gavà, bé, diguem que haurien de ser més gent per anar per les places.

Després d'això hi ha el sopar de colles que no sé si abans era de bastoners i prou. Jo fa molts anys que hi anava per al concert folki que fan en acabat. Enguany han canviat el grup i no em van agradar tant com altres anys. Hi va haver els garrotins del final força aigualits en esguard d'altres que recordo. Vés a saber quin hora era, i tenia dues opcions: pujar a barraques, on l'únic grup que coneixia era A Contrablues, o baixar als punkis de les Tres Esplugues, on els coneixia a tots massa. Quan vaig arribar als punkis estava acabant Dilemia. Després tocava, oh sorpresa, Kancer de Sida. Finalment, Blietzkrieg FM, que fan versions punks. Va ser aleshores que vaig pujar a casa. Sobre aquest nou escenari, anomenat Esplurock, hi tinc gaire opinió, però sembla que ha aixecat alguna polseguera amb els de Festes Populars, que organitzen les barraques. En fi, com que ja dic que m'arriben les coses a pessics, qui en tingui ganes que se n'informi per un altre canal. També he sentit que... bé, tant és.

I arribava el gran dia, el de la diada de Festa Major. Venien els increïbles i fabulosos Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró. S'ensumava una diada d'allò més grossa, mai vista a Esplugues, fins i tot l'Ajuntament va afluixar la mosca i va tancar sencera la carretera. Per a més expectació, la Xarxa emetia la nostra diada en directe per a totes les teles locals de Cathalunya. Vilafranca havia anunciat gamma extra, nosaltres podríem repetir la clàssica de vuit, Capgrossos sempre compleix l'expedient a casa nostra... Patapam!:

@cargolins id2d7 2d7 id3d8 5d7 id4d8 v5

@capgrossos 5d8 4d9f 3d9f p6 4p4

@verds 3d9f id4d9f 4d9f 3d8a p7f 5p4

Van passar tantes coses al voltant de la nostra actuació que m'hi podria estar tota la tarda. En fi, començarem amb l'esmorzar de forquilla i ganivet que diria que feien a la Closca després de les matinades. Jo em vaig despertar precisament cap a les 10 i vaig estar fent el ronso al llit, em vaig dutxar i vaig anar directament a l'Ajuntament, on la cercavila típica anava arribant. En aquell moment vem fer el pilar amb el domàs de democràcia, que suposo que ja devia començar a general mala maror entre alguns.

Aleshores continuaven passant coses estranyes. Ja sabíem que els Verds farien tard perquè també volien fer el pilar per la democràcia a la concentració del seu poble. D'altra banda, apareixia una pancarta que anunciava la nostra diada amb publicitat del Pla Caufec (del centre comercial que estan construint ara mateix). Suposo que els devien pagar una part del que cobra Vilafranca. Sembla que els Diables, que ens encapçalen la comitiva per entrar a plaça, van decidir fotre el camp, mentre gent de la nostra colla es conxorxava per despenjar la pancarta, que van fer al cap de poc.

Quan va arribar Vilafranca vem fer els pilars d'entrada; segons el meu mòbil, eren les 12.06 h; és a dir, que Vilafranca va arribar raonablement a l'hora. I a partir d'aquí parlar dels nostres castells se'm fa molt avorrit. La intenció era fer el mateix que per Santa Magdalena en el mateix ordre, i per tant sortíem de 2de7, que no té cap problema en principi. Me'l vaig poder mirar i no semblava que tingués més problemes que altres torres que hem descarregat, però amb acotxador col·locant-se sembla que l'enxaneta no va voler pujar no sé per quina raó.

Doncs ja hi tornem a ser, pensava en un racó cagant-me en tots els déus morts, vius i per néixer. Aquesta vegada també em vaig ficar en la major part de les pinyes de les altres colles i no puc dir-ne res: Capgrossos van fer el 5de8 i Vilafranca el 3de9f. I tocava la segona ronda, on repetíem la torre. Aquesta torre no sé si pujava millor o pitjor que l'altra, però sí que em fa l'efecte que va remenar una mica a la descarregada, però no ho sé. El cas és que ja la teníem un altre cop, però també el cas era que no hi havia gaires bones sensacions a plaça. I aleshores va córrer la brama que la canalla no volia fer el 4de8, o una cosa així vaig sentir, o potser ho he somniat.

La qüestió és que fèiem el tres abans que el quatre. El tres havia anat millor a assaig i potser era més lògic, o vés a saber. No recordo ni fins on va pujar, ni si va remenar ni res; miraré d'informar-me'n abans de penjar aquesta crònica. Ara mateix a la millor foto que tinc no hi ha ni quints col·locats, i el record és que el vam desmuntar de seguida.

Doncs amb el desastre culminant-se canviàvem de castell i provàvem el 5de7, en el qual, per comptes de fer de lateral interior de la carregada de la torre, ho vaig fer de la descarregada, però en tot cas és un lloc on no s'hi veu res i n'estava tant fins la poctlla que no vaig fer l'esforç per informar-me'n.

Després vano de cinc amb un pilar de 4 carregat i més pilars de quatre amb algun de carregat --i mirant d'esquena a l'Ajuntament, fet que va tornar a generar controvèrsia que després de tot això fa mandra d'explicar-- i el pilar rebentabalcons, que també va generar controvèrsia, en aquest cas en sentit oposat a l'anterior (si els dónes l'esquena, després no hi pugis, però vés a saber). El tema polític també estava calent a plaça i quan sortia l'alcaldessa l'escridassaven i en altres moment es cridaven consignes del que vulgueu imaginar.

Una diada bastant emmerdada. I això que, com ja dic, no en sé ni la meitat.

I anàvem cap a la Closca amb el regust de merda de la diada. En conseqüència, l'ambient festiu era escàs en comparació d'altres anys. Hi havia paella per dinar i havent dinat vem jugar a botifarra. La primera partida la vem guanyar bastant clarament, però la segona va ser una desfeta horrible, i és que una era plena de manilles i asos i l'altra eren sets i vuits i cartes que no lliguen, que deien.

Després d'això vem anar fent i vem passar per Dr Prats, i després vaig passar per una cosa que en diuen Duendes con Arte, a Can Vidalet, que encara no hi havia anat cap any i, efectivament, l'ambient no em va agradar gens. Com que estava força cansat vaig decidir que probablement era hora d'anar a dormir.

[Aleshores he vist que Hisenda ha blocat els comptes de la Coordinadora de Colles Castelleres, fet que a mi em sembla aberrant. Diuen que els tenen blocats des del dia 20. En general la major part de les colles han participat en actes obertament independentistes, com la mani de l'Onze de Setembre, i per exemple Vilafranca va desplegar estelades aquest mateix diumenge a la nostra diada sense que ningú no els ho demanés. Si no totes, la immensa majoria està adheria al Pacte pel Dret a Decidir o del Referèndum i també la gran majoria ha desplegat domasos com el de "Democràcia", que nosaltres també hem desplegat, a més d'haver emès els nostres comunicats respectius en contra de les agressions a les institucions catalanes i en defensa de la democràcia. És a dir, suposo que per a l'Estat les colles som també terroristes tumultuaris i proetarres. No sé com acabarà això, però atacar entitats sense ànim de lucre i amb l'únic objectiu de promoure el fet casteller i la cultura catalana em sembla demencial. En fi, que se'n vagin a la merda.]

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

Tag Cloud

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en

Enllaços

Bloch del Tete (BCN)
Temporada Alta (Capgrossos)
Capgrossos confidencial
Carles Feiner (Minyons)
Matalasseritis
No només de ratlles...
Lila és el color que porto
Frikilandi
Cada Terra... (Vella)
Potti de Mallorca
Pinyes i Castells (Nens)
application/rsd+xml$mt:Include module=text/javascriptstatcounter