business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

mai 2016 Archives

2016 Vacarisses

| No Comments

Volia penjar les fotos abans d'escriure això, però per segon cop en poc temps Flickr is down i no puc penjar les meves, de manera que comencem a escriure això sense haver-ho pogut fer. Puta bida tete. I ara veig que ja han penjat GoT 6x06; és a dir, que continuaré més tard.



I vist el capítol, que m'ha semblat més aviat fluixet, podem continuar. Val a dir que al ritme que van aquesta sèrie arribarà als 20 anys i encara estaran igual. També es pot dir que l'equip tècnic de la colla va dividir la major part dels castellers en uns grups de WhatsApp bàsicament per controlar i promoure l'assistència a assaig i diades, i que enguany han assignat una casa reial de GoT a cadascun d'aquests grups, i el meu resulta que som els Stark. Fa gràcia perquè almenys les tres primeres temporades la sèrie anava d'anar matant Starks, però sembla que ara la cosa comença a anar una mica millor i fins i tot sembla que aquest mes estem per davant del grup de tronc o jo què sé. En fi, visca tot, i aviam si la princeseta rossa socarrima els Lannister i el High Sparrow, i els Stark tornen a Winterfell. I ara resulta que Girona té mar.

Assaig dels Castellers d'Esplugues, 2016

Mentrestant a l'assaig de dimarts sembla que vem avançar força amb la torre i divendres estrenàvem la xarxa de dos nivells i múltiples forats i en acabat vaig passar per l'Ateneu, que hi cantaven glosses amb base musical electrònica d'en Casellas, que era un desgavell força important, i per acabar d'enllestir la nit vaig passar una estona per Cornellà, que era la nit dels concerts punkis.

Festes alternatives de Cornellà, 2016

Actuàvem dissabte a les 19 h a Vacarisses, un poble on no havíem actuat mai. El Pepins, l'Ibra i el Gerard hi van anar amb bici; jo hi hauria anat, però els km finals a partir d'Olesa, de pujada constant, em van acabar fent desistir. També hi va influir el fet que al matí havíem estat en això de les Flors al Carrer que organitzen els veïns del carrer de l'Avenç i de l'Església i al final se m'havia fet tard. En fi, això, que sembla que l'Ibra va patir força la pujada aquesta, que em deien que es feia eterna.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

I de fet eren les 19 hores i una corrua de gegants ballava pel carrer de dalt de la plaça. Vaig pujar al bar de dalt i tot de gent afilerada feia cua per pixar, o sigui que vaig haver de fer una cervesa. Els gegants van acabar de passar, però sembla que van girar per darrere de la plaça on actuàvem i hi anaven entrant colla per colla, amb la corresponent presentació de cada colla de l'speaker amb descripció dels gegants i el ball en solitari corresponent. De manera que vaig tenir temps d'intentar entrar al lavabo, que sempre estava ocupat, per la qual cosa em veia obligat indefugiblement a fer una altra cervesa.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Contra tot pronòstic vaig aconseguir pixar i vaig acabar baixant a la plaça. Teníem Montserrat de fons, les parets magnífiques de Sant Llorenç del Munt just a darrere, el cloquer amb estelada de l'església una mica més enllà i actuàvem en una plaça més aviat lletja davant un ajuntament horrible. Els Minyons actuaven, si més no, al mig d'aquella plaça i, per tant, en les fotos hi sortia bé Montserrat de fons; nosaltres ni això: encara més arrambats cap al cantó hòrrid de la plaça, era difícil enquadrar-hi la muntanya màgica. Doncs res, resti això per a la posteritat, my friends.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Pel que fa als castells tampoc no hi ha gaire res a dir. Vem començar amb el 5de7 on, cosa estranya, vaig entrar d'agulla. Hi faig d'agulla algun cop a l'any, un lloc on es veu tot molt més bé. En fi, em va semblar que va anar més aviat bé, àgil i amb bones mides, però ja no recordo si hi va haver alguna cosa més a dir.

FM petita de Vacarisses, 2016

Com que érem només dues colles va tornar a passar l'efecte Teià™; no tenia temps entre rondes de fer birres, ni de penjar fotos, ni pràcticament de res: només enviava el tweet de la ronda i anava a recuperar les ulleres i la càmera de retratar. O sigui que res, en segona ronda tocava el 4de7 amb agulla, on vaig tornar-hi a entrar de lateral a l'agulla, el meu lloc habitual. Així vaig poder estrènyer les cuixes ferrenyes de l'Emi, que deia que fes més força de la meva banda, que se'n nava cap a l'esquerra. Des d'allà dins vaig trobar el pilar força ferm i no recordo haver sentit res del tronc, o sigui que devia anar bé. Tenia l'Andreu de baix a radere i sembla que li va passar l'efecte Ofec™: les espatlles de qui fa de lateral o de mans al pilar del mig tapen el nas i la cara del baix, que es queda sense aire i s'asfixia. Em va passar una vegada quan encara feia de baix: el Rubèn Verge em tapava tota la cara i el Gallo m'esfondrava la clavícula, vaig sortir d'allà destrossat i amb el principi de claustrofòbia que encara tinc, que fa que ja no em posi ni sota les proves de folre i que blabla.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Per acabar era l'hora del 4de7, on també vaig entrar d'agulla; vaig fer el tres en ratlla dissabte. Entrava per l'Antonio amb el Macis de segon, va anar pujant amb l'Àlex estrenant-se a segons a la meva dreta; sembla que en general també va anar bé, si més no des de dins no es va veure malament.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Plegàvem amb tres pilars de 4. Aquest any ens estem especialitzant a acabar d'aquesta manera. Tampoc no vaig preguntar per què no vem fer pilar de 5, però bé, tant se val. Sembla que si no fem pilars d'entrada hi ha molts numbrus perquè acabem fent una cosa per l'estil.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Pel que fa als Minyons, van fer 3 i 4 de 8 més un 5de7 maco i un vano de 5 amb els fills de la Gwen al pilar on hi havia el Riveiro a segons.

Festa Major petita de Vacarisses, 2016

Agrairia pregonament amb profusió d'agraïments si algú em diu si hi va haver polca final, que com que vaig pirar ràpid no ho vaig veure: havia trobat cotxe per arribar per la segona part del Madrit, que malauradament va acabar guanyant una altra puta Copa d'Europa amb un gol en fora de joc, unes mans no xiulades i l'Atlètic fallant penals com subnormals. En acabat van fer tast de licors i altres coses, jo al final vaig acabar desapareixent, engolit per la nit, camí d'enlloc, a somniar no res.

Festa Major #Vacarisses final
@Minyons 3d8 4d8 5d7 vano5
@Cargolins 5d7 4d7a 4d7 3p4

Fotos Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669011009816
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668241027300

2016 Aniversari Carallots

| No Comments

Diumenge actuàvem a la diada d'Aniversari dels Carallots de Sant Vicenç.

Era el segon cop que actuàvem als Horts de Llobregat: la primera va ser fa dos anys a la Trobada del Baix que vem fer sota pista coberta perquè acabava de caure un xàfec que els ciclistes ens vem cruspir amb patates senceret pels llots de la vora del riu. En aquesta ocasió feia un dia força bonic i esperava el Pepins a la benzinera una estona, però al final no sé quin embolic s'havia fet amb la targeta del Bicibox --tenia la bici al Bicibox del Pou d'en Fèlix i ell viu a la Plana-- i vaig haver-hi d'anar tirant tot sol, tranquil pel riu ple de duminguerus. Crec que vaig fer exactament el mateix trajecte que el de fa dos anys, trencant pel mateix camí del pont i pel corriol vorejant els horts fins a la carretera d'entrada als Horts de Llobregat, per una pista de terra amb un canal d'aigua a l'esquerra. Podria ésser, mes, puix que poc que ho podem assegurar completament, deixem el track i alabat sia Jaume Barri, que vindrà al «dia de la colla» del 10 de setembre.

biciCarallots

Ara el repte és anar amb bici a Vacarisses, que no és que sigui molt (40 km), però que sí que té la gràcia que el final és tot de pujada, uns 400 m amunt a partir d'Olesa, i fa força mandra.

Mentrestant arribava a la plaça estranyament baldat pels concerts de Kancer de Sida i Tu Madre Esputa de la nit abans, després del correfoc de Boc de Biterna, i em notava un esprit de pesantor acrescut pel fet que semblava que faltava gent a totes les putes bandes, molts de tronc, i havíem de renunciar si més no al 3 per sota. D'aquesta manera aparcava la bici i anava a resoldre el tema de la tristor, la feixuguesa i la ressaca al bar del costat de la plaça, des d'on vaig veure la cercavila joliua entrar a plaça procedent de l'església. Sempre que he entrat a una església abans d'una actuació ens ha caigut un castell.

Per variar érem tercers i, no recordo si esperant que aparegués algun altre tocatardà, començàvem amb el 4de7. I què n'hem de dir, d'aquest castell? Ni puta ideia, ha passat el temps i no me'n recordo. Jo hi entrava d'agulla de l'Oli i el lleuger record que en tinc és que es va fer sense problemes però que no acabava d'anar còmode del tot, però vés a saber.

Diada Aniversari Carallots, 2016

En segona ronda enfilàvem el magnífic 5de7, on com és costum vaig entrar de lateral interior de la torre i, per tant, no vaig veure ni fava. Crec que van dir que va anar rapidíssim i sense gens de problemes, cosa que està molt bé, tot s'ha de dir.

IMG_5085

Un dels problemes de deixar passar massa temps entre la diada i la crònica és que s'esvaeix el record no només de l'actuació, sinó de l'assaig, i tot es confon en un aiguabarreig tèrbol i turbulent i blabla. Així, ara dubto si aquest divendres va ser que van donar camises de manera extemporània, i també dubto a qui les van donar exactament (fos aquest divendres o un altre), i per tant el que crec que és el que va passar (que les van donar perquè anàvem molt justos de personal i algú dels nous havia de pujar al tronc amb camisa) no ho puc assegurar.

En tot cas, tornaré a rondinar sobre el mateix tema que he rondinat cinquanta mil cops, perquè total rondinar és de franc i no costa diners: la colla no tenia protocol definit de lliurament de camises fa uns anys; es van acabar decidint uns criteris generals per donar-la, que bàsicament eren que fes alguns divendres que hagués vingut el casteller novell, que hagués passat per alguna altra diada i que l'actuació següent al lliurament de la camisa fos local; aquests criteris eren orientatius però més o menys estables; els criteris al cap de poc es van començar a crebantar per alguns motius, entre els quals el suposat motiu d'aquesta setmana; una altra raó era que no es desmotivés ningú entre Sant Mateu i Sant Just amb el Concurs pel mig i altres romanços; l'argument principal per establir el protocol era valorar una mica més la camisa, que no es donés com sempre s'havia fet de qualsevol manera i sense gaires cerimònies ni poctlles; evidentment, amb tantes violacions d'un protocol feble i desnerit «guanyar-se la camisa» continua sent un tràmit sense gaire valor més enllà de pagar el que valgui (i així i tot hi ha mil casos coneguts de castellers que no l'han pagada) i haver vingut a algun assaig i que et necessitin a plaça; evidentment, estic totalment en contra d'això, però què putes hi puc fer?, més que me n'he queixat ja no ho faré. En resum: una altra raó més per què estic fins als pebrots de la Junta en general.

Diada Aniversari Carallots, 2016

Doncs tornem al cas, que és que era l'hora del 4de7 amb agulla, un castell on durant molts anys he entrar d'agulla al pilar del mig però en què de fa algun temps començo a anar a llocs diferents i menys interessants. Aquest cop sebollit en un lateral vaig mirar amunt algun cop i no hi vaig veure res a destacar, i d'altra banda sembla que s'hi va estrenar l'Emi com a segon del pilar del mig.

IMG_5108

Per acabar havíem de fer un vano de 5 del qual me n'havia escapat, amb l'emprenyamenta del Txus.

IMG_5116

Després de tot plegat, foto de grup a la plaça de la Vila, polka d'Ours i em feia molta mandra tornar amb bici i vaig aconseguir engalipar el Pèsol perquè me la fiqués al cotxe i tornar amb ell.

Sobre l'actuació de les altres colles, doncs destacarem els castells «emocionants», «dinàmics» i amb mides «estranyes» que ens van oferir els Carallots, una molt bona actuació per a ells que es pot resumir en aquest fragment extret de la seva pròpia crònica:

Carallots comencem les rondes, i a la primera portem per primer cop en aquesta temporada el 3d7 amb l'agulla, es tanca pinya però s'ha de tornar a obrir perquè al nucli no acaba d'estar bé tothom. [...] El castell comença a pujar i cada cop costa més aguantar la mida: "Més esquerra!" "Menys dreta!" "Se'n va endavant!" "Pugeu al Ximo!" Crits i més crits, sembla que no es pugui descarregar aquest castell, però surt l'esperit carallot i l'aconseguim descarregar!!! Com si no s'hagués patit gens el castell, la baixa del pilar comença a cantar i la pinya la segueix, que bé acabar un castell així!

Aniversari Carallots 2016

Pel que fa a la Sagrada Família, no ens van fer el 2de7 als morros però sí el 3de7 per sota que hauríem d'haver fet nosaltres. Sense haver-me fixat gaire en SaFa, vaig trobar que ho van fer tot plegat sense gaires complicacions.

Aniversari Carallots 2016

A la Closca com de costum va anar passant el temps però, inopinadament, el Pujo va menar el ramat de cargolins cap a la Nau per muntar la xarxa, una tasca que molt solidàriament em vaig estar mirant des d'un banc xarrupant una birra. Al final vem acabar tornant a la Closca per veure un partit que no s'acabava mai. Jo m'adormia, quan va acabar la primera part de la pròrroga no sé com ho vaig acabar fent però vaig desaparèixer d'allà i l'endemà vaig veure a la tele que el Barça havia marcat un altre gol. Potser no va anar exactament així, perquè tenia molta son, han passat tres dies i tot es fa boirós i blabla.

Carallots de Sant Vicenç: p4cm 3d7a 4d7 3d7 v5
Castellers de la Sagrada Família: p4+p4c 3d7s 5d7 4d7 p5
Castellers d'Esplugues: 2p4 4d7 5d7 4d7a v5

Fotos
Josep/Cristina: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668521547971
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668417300462
Mercè: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157666318498733

2016 Teià

| No Comments

Tot va començar dijous. Hi havia diada d'Arreplegats, que tenia l'al·licient que volien fer el primer no sé què amb no sé quantus. La torre aquesta de vuit emmanillada va pujar bé però sembla que s'obria pel que serien quarts o quints, i a la descarregada l'enxaneta suposo que esverada amb les tremolors va acabar enduent-se el pom de dalt: l'hòstia va ser típica de torre, estimbada a plom damunt la soca. No sembla que prenguessin mal, però se'n van haver d'anar amb ambulància o una cosa per l'estil dos o tres de dalt i es va aturar l'actuació força estona.

Diada Primavera AZU 2016

Pel que fa a la resta, els AZU havien fet d'entrada un 3de8f molt parat i després del 2de8fm, malgrat l'aturada i el canvi d'enxaneta a darrera hora etz., un 4de8 molt maco, i un munt de pilars de 4 --la llenya havia afectat pilaners importants. Les altres colles em van sorprendre fort perquè deixes de mirar el món universitari i en un any han fet una passa enorme endavant. Dues colles de color llampant de les que no sé com es diuen (Passerells i Engrescats) van fer el 4de7, i els Xoriguers (que sembla que han passat èpoques més bones) el van haver de desmuntar dues vegades. En general, doncs, qualsevol colla d'aquestes que ha aparegut com bolets fa castells de set o manté el nivell amb castells de sis amb garanties mínimes. Pos molt bé. Aquí, l'Albert que ara ve a castells que sembla que és d'una colla de colors llampants:

Diada Primavera AZU 2016

Vaig sortir esperitat del Campus Nord de la UPC per arribar al bolo que fèiem Esplugues al MNAC. Vaig fer 25 minuts tard però encara ens van fer esperar un hora més. Les actuacions comercials són així com tot, i no hi ha res a dir, a banda que sembla que van quedar molt contents. En acabat vaig acabar passant per la festa dels Arreplegats i tot es va fer molt confús.

Actuació comercial al MNAC

I dissabte era Teià. Malgrat que estava força baldat, vaig anar-hi amb bici. Tenia el vent en contra, per la Diagonal encara s'hi anava bé, el camí de Sant Andrià per la costa del Maresme és més o menys mig fastigós i mig maco, malgrat el temps mig rúfol i el passeig de Montgat, que t'hi obliguen a no anar-hi amb bici. Ja vaig dir en el seu moment que em sembla paranoic que no t'hi deixin passar amb bici. Evidentment, em vaig passar pel folre dels collons la interdicció, malgrat els 80-300 o no sé quants euros de multa amenaçats. Un cop al Masnou era l'hora de trobar el camí cap amunt a Teià, que és el moment que em vaig perdre una mica, cercant a Google Maps. El camí cap amunt després de més de 25 km, en el meu estat de parrac arrugat, va servir per fer-me esfetgegar i esfreixurar. I res, que al final vaig arribar a dalt de tot i encara tinc les cames encarcarades.

bici esplugues teià

Doncs per hidratar-me vaig fer una birra i vaig anar deixant passar el temps fins que vem començar. L'actuació va ser rapidíssima. A les 18.10 els Capgrossos ja enfilaven el seu castell, que era un 5de7 així sense problemes. Nosaltres començàvem amb el 4de7, que el record és que es va fer i desfer sense gaires complicacions, malgrat que per la meva banda, d'agulla, sempre hi havien moviments i descuajaringamentes petites.

Fira de Sant Ponç, Teià

Fèiem el 3de7 per sota en segona ronda. A assaig hi havia fet d'agulla, però a plaça hi vaig tornar de contrafort. Va pujar tranquil·lament, amb quarts va semblar que li costava més de pujar, la darrera aixecada em va semblar més lleugera, i apa, aturada de trontollades i descarregat fàcilment. Em deien que és dels «bons», dels que s'han fet més bé. Jo n'estic molt content, sobretot perquè em va deixar els pantalons blancs ben bruts.

Fira de Sant Ponç, Teià

Sembla que hi havien d'arribar alguns tocatardans típics, que devien baixar de la figuera, i es va deixar pel final el 5de7. Érem amb prou feines dos cordons pelats; darrere meu, un capgròs s'estenia ample per cobrir un espai immens de buit pinyaire. Així que va passar allò que passa de vegades amb poca pinya: s'obre com una magrana, el tronc es desquadra, tot remena com el mal de sant Pau. Jo feia com de costum de lateral interior de la torre, on no s'hi veu res. Vaig mirar un moment amunt i per la finestra de braços i cames vaig veure un terç o un quart ballant samba. No sé si hi va anar d'un pèl que no ens el vem menjar, tot plegat era un xivarri típic de gent que no calla. Pos molt bé, Teià és molt bonic.

Sant Ponç, Teià, 2016

Per alguna raó, no vem fer pilar 5. Havia sentit pul·lulant que potser era perquè no havíem fet els pilars de 4 d'entrada. Bé, tant és. L'actuació havia anat ràpida com un llamp i en menys de dues hores havíem plegat. Mentre feien els castells Capgrossos amb prou feines tenia temps d'anar a trobar la càmera i les ulleres, enviar les fotos per Trúitert i tota la pesca. Evidentment, birres entrerondes eren del tot defeses. I pel que fa a Capgrossos, van fer el 4de8 com a millor castell, un 7de7, que ens recorda que les truites són coses que fan patir però que poden ser boniques, i el 5de7 del començament, que va semblar immaculat. Pos això.

Sant Ponç, Teià, 2016

Vem tornar a Esplugues, vem sopar, al final vem passar per Sant Feliu, l'endemà era la Fira d'Entitats, el Barça va mig guanyar la lliga... I a fotre faves.

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665746923164
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665749391464
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665759486493
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667506411050
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157665761887763
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157665748995784

2016 Cerdanyola

| No Comments

Ha passat una mica de temps però entre naps i cols no trobava temps per escriure la crònica.

Tot va començar un llunyà divendres de l'abril passat: l'assaig sembla que va anar bé i tota la pesca, però avui he dormit poc i no tinc ganes d'allargar-me gaire.

Dissabte fèiem un pilar dins la piscina amb motiu del trofeu de no sé quin aniversari del Club Natació d'Esplugues, del qual l'ínclit Txus n'és nedador, als màsters, com l'A. Carrasco, que dissabte no hi era, a més del R. Cuadrado, que ja no ve a castells i que també és màster. Just abans del nostre pilaret van fer relleus els màsters, en què competien precisament el Txus i el Ruben. En el segon relleu l'equip del Txus va agafar força avantatge, però cap al quart, per alguna raó que segons el Txus es resumia a «donar peixet», la noia que nedava amb l'equip del Rubén va remuntar i va passar per davant de l'altre; cap a mitja piscina el noi va tornar a remuntar i va guanyar per molt poc.

Trofeu Aniversari Club Natació d'Esplugues

Oh, quina gran emoció, les curses a la piscina. Els brams de la plebs adotzenada que caramullava les grades retrunyien eixordadors per tot el recinte: uh, oh, m'agrada l'esport.

I tot seguit, després d'haver-hi estat esperant vora d'una hora, posàvem els peus dins la piscina petita, que em cobria fins als malucs o la cintura. Vem tancar la pinya; el pilar mirava una mica de gairell cap a la grada i, com que la piscina fa una mica de baixada per arribar a metre i mig de fondària, teníem tendència a lliscar cap a la dreta (o l'esquerra del baix). Jo hi feia d'agulla petita; va pujar l'Emi xop damunt el baix amb barret de nedar al cap, i tot seguit, portada damunt les espatlles d'algú per no mullar-se, l'Ana s'enfilava al pilar. A continuació, l'Emmel portava també a collibè l'enxaneta. Mentrestant, posaven al cantell de darrere de la piscina uns matalassos per si quèiem no sortíssim cinquanta metres més enllà i ens esberléssim el cap. L'enxaneta va pujar i, tot just quan feia la passa per pujar a les espatlles de l'Anita, li va caure la samarreta del Club de Natació que havia de desplegar un cop fos a dalt de tot. L'Emmel, amatent, la va arreplegar i l'hi va llançar, però malauradament no la va poder agafar: es va ajupir una mica i es va tornar a redreçar. Aleshores l'enxaneta, pensant que ja estava tot venut, va ajupir-se per baixar, però la van fer aixecar-se un altre cop perquè el pilar girés una mica per saludar. Entre tantes pujades i baixades i brandades, a la pinya, que lliscàvem cap avall, ja n'estàvem una mica tips. El públic, d'altra banda, tot i que havia començat amb un silenci expectant, després de l'aleta va esclafir estentòries ovacions blablabla, que no sentíem res més que una tempesta de brams entusiastes procedents de la plebs abjecta i adotzenada. I res, contra tot pronòstic vam descarregar el pilar. L'Emi es va tirar de cap a la piscina i la resta xipollejàvem com nens dins l'aigua. Lleugerament xops, entre aplaudiments encara, vem tirar cap als vestidors, i apa, cap a veure el Barça.

Pilar de 4 a la piscina

L'endemà havíem dicidit d'anar amb bici a l'actuació de Cerdanyola. Com és costum, jo havia anat a dormir tard i el Dani no va poder agafar la bici. Havia quedat amb el Quique, però la son va ser massa puixant i fins a les onze no vaig sortir del llit. Vaig preparar ràpid les quatre coses i vaig pujar a la bici sabent que hi faria tard.

bici

Aquest cop vaig fer el mateix camí que el de la diada de Ganàpies, però amb molt menys trànsit per Diagonal i Meridiana i sense perdre'm fins a Montcada. Allà, per comptes d'anar en direcció a Ripollet, que és el que vaig fer l'altra vegada, anant per la riera de Sant Cugat, diria, vaig acabar agafant el camí del riu Ripoll, si no vaig errat. Això va fer que hagués d'anar demanant per on collons s'hi anava, i al final vaig trobar el camí del final de Collserola que ja havíem pres un cop per anar no sé on també amb castells.

I allà era jo: eren les 12.30 i les colles ja havien fet els seus pilarets d'entrada i tot just en aquell moment els Castellers de Cerdanyola, àlies Martinets, erigien un 3de7 trontolladís que, enmig de la plebs adotzenada, una mica a mitja distància, no era gaire maco, tot s'ha de dir.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

L'únic cop que hi havia actuat, a Cerdanyola, havia estat en la mateixa plaça, que la recordo més aviat deserta i solitària com una vida sense truites. En aquest cas, però, havien aconseguit lligar l'actuació amb la fira del Roser, i era tot un cafarnaüm babilònic que s'abraonava damunt les paradetes o que simplement passejava com un ramat mandrós en cerca de passar el matí pasturant pel carrer.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

La flaire de carn a la brasa era força bona però al final semblàvem cargolins rostits, de tanta fumera. Tampoc no hem d'oblidar de fer esment del clàssic venedor de globus: fa temps que no en faig recompte, des que Saballuts Digital van plegar per manca de recursos.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

En aquesta foto de dalt, d'altra banda, es veu en Dani el Desertor amb en Quique el Ciclista Abandonat.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Nosaltres érem tercers i vem fer una actuació molt tranquil·la. Com diu una crònica que volta pels puestus:


Els Castellers d'Esplugues, finalment, també han plantejat avui una diada de rodatge. Els Cargolins han obert la seva actuació amb un cinc de set plàcid, tot i que en plena execució han aparegut a plaça gegants a ritme de batucada. S'han apuntat en segona ronda un quatre de set amb l'agulla impecable, i en tercera ronda han descarregat un quatre de set lleuger, probablement apuntant al carro gros. Els del Baix Llobregat han tancat la seva jornada amb un pilar de cinc, seguit de dos pilars de quatre simultanis.

L'Òscar Montserrat per la seva banda diu això:

L'altra colla era la dels Castellers d'Esplugues que a l'espera del carro gros que l'any passat van aconseguir dominar aquest principi de temporada estant rodant els castells de la gamma alta de set. I en aquesta ocasió han descarregat amb bones sensacions el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7. I per acabar pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Val a dir que el vem «dominar», el 4de8, un sol cop abans d'istiu, i que tota la resta van ser un altre de carregat i una tirallonga d'intents desmuntats.

L'assaig de divendres havia anat raonablement bé, però sembla que hi havia massa baixes en llocs importants que van impedir de fer, bàsicament, el 3de7 per sota. No érem milions a plaça però teníem una pinya prou sòlida, els castells es van fer amb molta tranquil·litat i res, anem mirant endavant aviam què passa abans d'istiu.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Aquesta vegada, com que havia sortint esperitat de casa per no fer massa tard, no vaig agafar la càmera de retratar (tampoc els pantalons blancs), i per tant vaig fer pinya o vaig estar buscant fotògraf i fent piulades i coses d'aquestes: en tot cas, amb prou feines vaig estar per la diada. Sé que les sensacions amb els Castellers de Cerdanyola no eren gaire bones, i a més van caure dels pilars a final de l'actuació. Els de Barcelona els vaig veure amb molta seguretat amb castells de vuit mirant també cap a reptes superiors.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

Segons les estadístiques de què disposem, era el tercer cop que actuàvem a Cerdanyola. La progressió és distreta: el 2002 havíem fet pd4cam, 2d6, 3d6, 4d6, pd4; el 2008, 3d7, 4d7, 5d6, 3pd4; enguany, pd4cam, 5d7, 4d7a, 4d7, pd5, 2pd4. En la temporada del 2002 vam descarregar en total 4 castells de 7, incloent-hi el primer 4de7a, que no vem repetir fins precisament el 2008. Aquell any vam descarregar 30 castells de 7. L'any passat en vem completar 65: en fi, només és per allò que les coses han anat canviant força amb el temps. Aquí, el 3de7 del 2008 en una plaça pràcticament buida:

Actuació a Cerdanyola del Vallès, 2008

La bona gent de Cerdanyola ens convidava a dinar en allò que abans se'n deia «menjar de Valls», que a la nostra colla sempre en diem «de carmanyola» (tot i que no recordo que ho fem gaire per a altres colles, sempre que convidem paga la colla, no els castellers) i que també alguns en diuen «de traje» per allò d'allò. Com que Cerdanyola és a prop de la UAB hi havien joiosos litres de cervesa, que s'escalfava alegrement al solet de primavera. Quan vaig anar a arreplegar la bossa per ficar-hi una xibeca de les que reien totes soles al sol, l'escamot aplegabirres les va fer fonedisses, amb gran tristor per part meva.

Diada del Roser de Maig de Cerdanyola

El Macià tenia son i, al fons, reposava a l'ombra la meva bici amb el Cardona, que s'ho mirava esbalaït. I res, al final vem tirar cap a casa.

Fotos del pilar aquàtic: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667674620901
Fotos de la diada: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667870786515

Hi han més fotos porai d'altra gent, però res, tu, ells no ens enllacen les nostres, doncs que els bombin.

About this Archive

This page is an archive of entries from mai 2016 listed from newest to oldest.

avril 2016 is the previous archive.

juin 2016 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en