Volia penjar les fotos abans d'escriure això, però per segon cop en poc temps Flickr is down i no puc penjar les meves, de manera que comencem a escriure això sense haver-ho pogut fer. Puta bida tete. I ara veig que ja han penjat GoT 6x06; és a dir, que continuaré més tard.
I vist el capítol, que m'ha semblat més aviat fluixet, podem continuar. Val a dir que al ritme que van aquesta sèrie arribarà als 20 anys i encara estaran igual. També es pot dir que l'equip tècnic de la colla va dividir la major part dels castellers en uns grups de WhatsApp bàsicament per controlar i promoure l'assistència a assaig i diades, i que enguany han assignat una casa reial de GoT a cadascun d'aquests grups, i el meu resulta que som els Stark. Fa gràcia perquè almenys les tres primeres temporades la sèrie anava d'anar matant Starks, però sembla que ara la cosa comença a anar una mica millor i fins i tot sembla que aquest mes estem per davant del grup de tronc o jo què sé. En fi, visca tot, i aviam si la princeseta rossa socarrima els Lannister i el High Sparrow, i els Stark tornen a Winterfell. I ara resulta que Girona té mar.
Mentrestant a l'assaig de dimarts sembla que vem avançar força amb la torre i divendres estrenàvem la xarxa de dos nivells i múltiples forats i en acabat vaig passar per l'Ateneu, que hi cantaven glosses amb base musical electrònica d'en Casellas, que era un desgavell força important, i per acabar d'enllestir la nit vaig passar una estona per Cornellà, que era la nit dels concerts punkis.
Actuàvem dissabte a les 19 h a Vacarisses, un poble on no havíem actuat mai. El Pepins, l'Ibra i el Gerard hi van anar amb bici; jo hi hauria anat, però els km finals a partir d'Olesa, de pujada constant, em van acabar fent desistir. També hi va influir el fet que al matí havíem estat en això de les Flors al Carrer que organitzen els veïns del carrer de l'Avenç i de l'Església i al final se m'havia fet tard. En fi, això, que sembla que l'Ibra va patir força la pujada aquesta, que em deien que es feia eterna.
I de fet eren les 19 hores i una corrua de gegants ballava pel carrer de dalt de la plaça. Vaig pujar al bar de dalt i tot de gent afilerada feia cua per pixar, o sigui que vaig haver de fer una cervesa. Els gegants van acabar de passar, però sembla que van girar per darrere de la plaça on actuàvem i hi anaven entrant colla per colla, amb la corresponent presentació de cada colla de l'speaker amb descripció dels gegants i el ball en solitari corresponent. De manera que vaig tenir temps d'intentar entrar al lavabo, que sempre estava ocupat, per la qual cosa em veia obligat indefugiblement a fer una altra cervesa.
Contra tot pronòstic vaig aconseguir pixar i vaig acabar baixant a la plaça. Teníem Montserrat de fons, les parets magnífiques de Sant Llorenç del Munt just a darrere, el cloquer amb estelada de l'església una mica més enllà i actuàvem en una plaça més aviat lletja davant un ajuntament horrible. Els Minyons actuaven, si més no, al mig d'aquella plaça i, per tant, en les fotos hi sortia bé Montserrat de fons; nosaltres ni això: encara més arrambats cap al cantó hòrrid de la plaça, era difícil enquadrar-hi la muntanya màgica. Doncs res, resti això per a la posteritat, my friends.
Pel que fa als castells tampoc no hi ha gaire res a dir. Vem començar amb el 5de7 on, cosa estranya, vaig entrar d'agulla. Hi faig d'agulla algun cop a l'any, un lloc on es veu tot molt més bé. En fi, em va semblar que va anar més aviat bé, àgil i amb bones mides, però ja no recordo si hi va haver alguna cosa més a dir.
Com que érem només dues colles va tornar a passar l'efecte Teià™; no tenia temps entre rondes de fer birres, ni de penjar fotos, ni pràcticament de res: només enviava el tweet de la ronda i anava a recuperar les ulleres i la càmera de retratar. O sigui que res, en segona ronda tocava el 4de7 amb agulla, on vaig tornar-hi a entrar de lateral a l'agulla, el meu lloc habitual. Així vaig poder estrènyer les cuixes ferrenyes de l'Emi, que deia que fes més força de la meva banda, que se'n nava cap a l'esquerra. Des d'allà dins vaig trobar el pilar força ferm i no recordo haver sentit res del tronc, o sigui que devia anar bé. Tenia l'Andreu de baix a radere i sembla que li va passar l'efecte Ofec™: les espatlles de qui fa de lateral o de mans al pilar del mig tapen el nas i la cara del baix, que es queda sense aire i s'asfixia. Em va passar una vegada quan encara feia de baix: el Rubèn Verge em tapava tota la cara i el Gallo m'esfondrava la clavícula, vaig sortir d'allà destrossat i amb el principi de claustrofòbia que encara tinc, que fa que ja no em posi ni sota les proves de folre i que blabla.
Per acabar era l'hora del 4de7, on també vaig entrar d'agulla; vaig fer el tres en ratlla dissabte. Entrava per l'Antonio amb el Macis de segon, va anar pujant amb l'Àlex estrenant-se a segons a la meva dreta; sembla que en general també va anar bé, si més no des de dins no es va veure malament.
Plegàvem amb tres pilars de 4. Aquest any ens estem especialitzant a acabar d'aquesta manera. Tampoc no vaig preguntar per què no vem fer pilar de 5, però bé, tant se val. Sembla que si no fem pilars d'entrada hi ha molts numbrus perquè acabem fent una cosa per l'estil.
Pel que fa als Minyons, van fer 3 i 4 de 8 més un 5de7 maco i un vano de 5 amb els fills de la Gwen al pilar on hi havia el Riveiro a segons.
Agrairia pregonament amb profusió d'agraïments si algú em diu si hi va haver polca final, que com que vaig pirar ràpid no ho vaig veure: havia trobat cotxe per arribar per la segona part del Madrit, que malauradament va acabar guanyant una altra puta Copa d'Europa amb un gol en fora de joc, unes mans no xiulades i l'Atlètic fallant penals com subnormals. En acabat van fer tast de licors i altres coses, jo al final vaig acabar desapareixent, engolit per la nit, camí d'enlloc, a somniar no res.
Festa Major #Vacarisses final
@Minyons 3d8 4d8 5d7 vano5
@Cargolins 5d7 4d7a 4d7 3p4
Fotos Josep i Gemma: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669011009816
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157668241027300
Leave a comment