business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

mars 2005 Archives

El Jurament Hipocràtic

| 1 Comment

El Jurament Hipocràtic és un breu relat que apareix a El perquè de tot plegat (1993), d'en Quim Monzó. De ben segur es pot interpretar aquest conte de mil maneres diferents, però la que més bé em va a mi és potser la més prosaica: que tant se val beure fins a fer esclatar el fetge, perquè com més bevem més aprop de la llibertat ens trobem. Doncs res, aquí sota, el relat.

Fermentació Alcohòlica

| No Comments
fermentacio

Regirant papers del Batxillerat m'he trobat amb els apunts de bioquímica. He anat de pet als de catabolisme, fins a trobar la fermentació alcohòlica. Breus conceptes, del que recordo: el catabolisme són tots els procesos pels quals es degraden molècules al nostre organisme, forma part del metabolisme i es contraposa a l'anabolisme, que és tot just el contrari. La fermentació és tot aquell procés catabòlic que es produeix en absència d'oxigen, de forma anaeròbica, si no m'erro, la qual cosa té d'altres consequències que ara no vénen al cas.

Bé, he cercat per Google informació sobre la fermentació alcohòlica, però només he trobat el procés diguem-ne "natural", que degrada glucosa i crea etanol i proporciona vi i cervesa. El procés invers, el que fan els nostres fetges, no he estat capaç de trobar-lo enlloc, així que aquest diagrama és el mateix que vaig apuntar de la pissarra ara fa uns quants anys (quatre, per ser exactes).

El problema de la degradació de l'etanol, segons els meus apunts, és que la molècula aquesta que es diu NADH més el protó d'hidrogen es produeix per glucòlisi, un procés molt profús i normal, universal a totes les espècies vivents. L'absència d'activitat glucolítica al fetge, que és on es duu a terme la fermentació, dificulta alhora el Cicle de Krebs pel qual es catatabolitzen àcids grassos, la qual cosa indueix l'aglomeració en aquest òrgan de lípids i glúcids, que l'inflamen i poden produir hepatitis lleus o perilloses. Una ingestió excessiva i continuada d'alcohol pot ocasionar una cirrosi hepàtica (destrucció de cèl·lules hepàtiques), que pot derivar en càncer.

Per això us aconsello, nens, que no beveu. I demà copiaré aquí un conte de Quim Monzó, d'El perquè de tot plegat, que de ben segur us agradarà molt...

[Si algú que hagi estudiat biologia, o biologia molecular, o bioquímica, em vol corregir, endavant, que jo tot això ho tinc molt oblidat i em puc haver equivocat a dojo]

Diumenge de Rams

| 3 Comments

Pi mortAvui és Diumenge de Rams, se celebra que un tal Txus va entrar triomfant a Jerusalem abans de què el crucifiquessin els jueus deïcides.

Corrent de camí a l'església m'obria pas entre la gernació endiumenjada, suat, amb la samarreta de Cannibal Corpse i els cabells rulls al vent. Molta gent amb palmons, pares fotografiant fills, molt de xivarri, i jo que hi "cantava com una cloïssa". Per aquesta raó no m'hi he detingut i he continuat carrer amunt, fins arribar un altre cop al Puig socarrat.

I bé, quatre hectàrees i mitja no és tant. He baixat a la font de la Senyora per comprovar el seu estat, i a banda dels imbècils que feien cua per omplir garrafes i garrafons, el panorama ha estat gairebé immillorable: per fortuna, no s'ha cremat.

He passat davant d'aquella gentalla, he seguit el curs de l'aiga que neix de la font i no he trigat a trobar les canyes calcinades, rera el primer revolt. Des d'aquell punt he grimpat per la vessant de la muntanya fins a ser a un lloc més pla. M'he passejat entre els matolls rostits i les desferres dels pins, els quals havien estat plantats anys anteriors. De res no serveixen aquests minsos esforços si cada deu anys hi ha un incendi.

He acabat de pujar fins al camí, transitat per ciclistes i passejants. He voltat amunt i avall, fotografiant la desgràcia. M'ha sobtat veure pinets supervivents enmig de matolls carbonitzats, és impressionant com s'aferren a la vida. A mi, si em plantessin enmig d'un incendi, aviat seria pols negra.

Cap cot, amb cendra als braços i deixant enrera la fortor de socarrim, m'he tornat al poble, on un devessall d'idiotes celebraven el Diumenge de Rams. És prou irònic, oi?, que avui escaigués més el Dimecres de Cendra, ara que falta tan poc per acabar la quaresma... Quaranta dies al desert, més de quatre hectàrees cremades, un desert de cendres. Si no plora aviat el cel, mal que sigui de dolor, se'ns assecarà la llavor que ens ha de donar un món millor... (versió de la cançó Agua d'Ixo Rai, del disc «El último grito»).

[+ Fotos]

Esplugues crema

| 1 Comment

No sé com dir-ho... encara faig pudor de brases. Sense embuts: el Puig d'Ossa, més conegut potser com a muntanya de Sant Pere Màrtir, està cremant-se. L'incendi, pel que m'ha dit la policia, s'ha originat a una zona de canyissars a la vora de la font de la Beca (el nom de la font no és segur), al costat de la carretera que puja el puig, el carrer Pau Vergós, i suposo que cap a les cinc de la tarda. El vent, el sol i les temperatures suaus (d'uns quinze graus), i en especial la terra eixuta per les poques pluges d'enguany (malgrat la nevada...), han facilitat la seva propagació pel vessant oest. Quan he marxat, ja prop de les set, i tot i que encara es dreçaven amenaçants les flames, la fumarada era molt menys espectacular i semblava controlat tot plegat.

I bé, què més puc dir? Que volia plorar, en veure el meu malmès puig cremant-se. Jo confiava, il·lús, que a poc a poc renaixeria l'antic bosc deforestat, tímids pins llucaven entre matolls. Aquell trosset de vall de la font, a tocar dels canyissars, era una meravella. Ara és cendra. El darrer cop que hi vaig ser va ser el dia de la nevada, i hi vaig baixar. Tornaran a créixer les canyes? Brollaran nous arbres? Té cap futur aquesta muntanya denostada?

No voldria entrar en teories conspiracionistes, però el terreny cremat és molt a prop de la zona afectada pel Pla Caufec, si s'hagués estès més cap el sud hi hagués arribat. I no negaré que ho he pensat, però de debò algú pot ser tan fill de puta? I em nego a acceptar-ho, per molt que hi planés a l'ambient, per molt que en les converses tothom ho digués. No pot ser.

Ensumo la pudor de socarrim de la meva samarreta, i és com si olorés les despulles de la muntanya. No tenia gaire valor ecològic, estava deforestada, era plena de brossa, però és la meva muntanya, i me l'estimo. Avui hem tornat a perdre un bocí d'Esplugues, i ja en van tants! Pobre Puig d'Ossa, tant de bo algun dia recuperis la teva antiga esplendor.

[Cinc fotos de l'incendi]

PD: I els de Telecinco despatxen aquesta catàstrofe amb un «sólo ha quemado matojos». Au, aneu a cagar!

PD2 (20/03/05): Avui, ja diumenge, a l'Avui surt aquesta notícia:

Declarats dos incendis forestals al Baix Llobregat

Redacció
ESPLUGUES DE LLOBREGAT


Els Bombers de la Generalitat van donar per controlat a un quart de set de la tarda d'ahir l'incendi forestal que es va produir a la serra de Collserola, al coll de les Finestrelles, al municipi d'Esplugues de Llogregat. En l'extinció hi van participar dotze vehicles terrestres i quatre mitjans aeris. Els Bombers de Barcelona també van col·laborar en l'extinció amb quatre vehicles. El foc va afectar una superfície de 4,5 hectàrees de matoll alt. [...]

buspetit.jpgDoncs avui, com ja havia anunciat, els del Caufec han fet un altre acte. Avui es tractava de pujar amb escala a les parades de bus amb un domàs (una pancarta petita com la de la foto) i alhora anar repartint revistes. Segons ells, l'acte es deia «Acció Pública Col·lectiva Descentralitzada»... Pel que sé, se n'han pujat a quatre, properes totes al Parc Onze de Setembre (a la Carretera de Cornellà i Laureà Miró). Si bé eren pocs, com ja acostuma a passar, atesa però l'hora que era (jo m'hi he passat a dos quarts de set), amb força trànsit i gent passejant, es pot dir que ha anat molt bé. Com ja és habitual, a causa de la feina (me n'he pogut escapolir un quart d'hora) no sé com ha acabat tot plegat, però no crec que la poli local que hi voltava hagi provocat problemes... Hoc, els problemes els sol causar la policia. (Finalment, en efecte, no va haver-hi cap problema)

Això s'està convertint perillosament en un butlletí informatiu.

Per més fotos de l'acció, pitgeu aquí.

PD: En un altre ordre de coses, ara fa una estona m'acabo d'assabentar de què, pel que sembla, el primer contenciós-administratiu presentat contra el Pla Caufec per part de la Plataforma és molt probable de què tiri endavant i que sigui aprovat.

No al Pla Caufec.

Darrera modificació: 18 març 12:24h).

Els Tres Tombs 2005

| No Comments

Avui, al poble, Festa dels Tres Tombs.

Patxanga futbolera

| No Comments

S'ha celebrat el torneig de futbol contra l'especulació, l'anomenada «patxanga futbolera» [fotos]. Al final hi han participat vuit equips formats per gent diversa d'Esplugues i Sant Just. La final l'ha guanyada l'equip anomenat Frikis davant del d'Espurnes, als penals després d'acabar amb empat a tres. La jornada ha estat festiva i no hi ha hagut cap incident. Ha fet un dia radiant de solet i temperatures suaus, amb força gent voltant-hi per allà.

Avui també ha sortit la revista, o diaret, Contra el Caufec, set mil exemplars. Si en voleu cap, podeu posar-vos en contacte amb mi i us la faré arribar, o podeu passar per Cal Suís o trametre un correu a paremoselcaufec (nospam) rusc.net. Són més de trenta pàgines d'informació sobre el Caufec i les accions de la Plataforma.

A les set del vespre, i com a acte emmarcat en el Tomb Antirepressiu d'enguany, s'ha projectat el vídeo de l'acció de Sacresa del 20 de Novembre, que va acabar amb la detenció de dos membres de la Plataforma. El vídeo on es mostra la càrrega policial i que, al capdavall, va demostrar sens cap escletxa pel dubte la seva innocència, encara resta en poder dels mossos. Sembla que més aviat o més tard el vídeo tornarà.

Tot seguit ha parlat en Marfany, que ha explicat les detencions d'independentistes de l'any 81, fent un paral·lelisme entre les mobilitzacions populars d'aquella època i la criminalització del col·lectiu amb el que ha passat amb la Plataforma del Caufec, incidint especialment en el cas d'en Marcel Casellas, músic del poble bastant conegut.

A continuació s'han explicat els detalls de l'acció del 20N i del desenvolupament del judici, que ha desembocat en conversa distesa general en què s'ha parlat de coses relacionades amb la Plataforma. Cap a les nou ha acabat formalment l'acte.

Fotos de l'acte

Dia de la dona

| No Comments

PilaretAvui ha estat el dia de la dona i a Ganàpies hem fet un pilar de tres (perquè no tenim per fer gaire cosa més) format exclusivament per ties. Pitgeu la foto o aquí per veure-la més gran.

Aquesta foto és massa grossa per omplir-la amb aquestes lletres, però farem el que podrem. Ara puc parlar del patriarcat, de com el capitalisme el perpetua, de totes aquestes desigualtats i discriminacions intolerables, però en Maragall ja ha parlat per mi: «el Tripartit és com una dona maltractada». Doncs si les dones maltractades són com el Tripartit, aleshores –oh, el que diré ara!– es mereixen tots els mastegots dels homes i no sortir mai de casa.

Des d'aquí vull solidaritzar-me amb els tres milions i mig de catalanes que es poden haver sentit ofeses amb el seu (i, ai dissort!, també meu) President: perdoneu-lo, no sap què s'empatolla. Per la plena igualtat de gèneres, Maragall dimissió.

Calçots

| 2 Comments

Calsots.jpgFeia temps que no menjava calçots. No els recordava tan bons, cagondéu. Encara tinc el regust a la boca... Potser eren una mica massa petits, però bé, ha estat molt bé.

Hoc, era la calçotada castellera: com si fóssim xiquets de Valls allà tots cruspint aquest regal de la natura. Mai acabarem, els de la Catalunya Vella, d'agrair certes tradicions als del Camp de Tarragona: com els castells, com les calçotades. Com algú pot sobreviure aliè a tot això? Són coses incomprensibles.

Abans de la teca hem jugat un partidet de futbol: ja ho dic, que enguany estic jugant més a aquest esport que durant els darrers cinc anys. Jo, com no sé fer cap altra cosa, sóc el típic defensa destraler que de tant en tant assisteix de gol a l'adversari i marca en pròpia porta; però bé, en termes generals no he jugat tan malament xD.

Tenia por que plogués i fes fred, i un altre cop els metereòlegs han exagerat: feia calor i tot, he estat molta estona només amb una samarreta. Ha fet un dia magnífic, d'un cel blau estúpid amb nuvolets de cotó ben macos. Només em sobrava la ressaca d'ahir: perquè anit va ser una nit molt estranya. Ja sol passar quan bec una mica més del compte amb mon pare, també tip de cerveses. I va ser, al capdavall, molt i molt positiu (una tasca d'arqueologia espluguenca i familiar).

I renoi, que en són de bons els maleïts calçots!

About this Archive

This page is an archive of entries from mars 2005 listed from newest to oldest.

février 2005 is the previous archive.

avril 2005 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en