business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

janvier 2011 Archives

La Candela a Valls

| No Comments

DSC05764

Com és sabut, cada deu anys se celebra, des de 1791, jo diria, les festes de la Candela a Valls. El motiu són unes pestes i no sé què més que van sacsejar la vila aleshores; agraïts a la verge van decidir fer-li una processó (professó en vallenc) cada deu anys, fins avui.

Són les segones Decennals de la colla i les meves primeres, era una cosa que quan vaig entrar-hi van comentar-me, ara fa set temporades, i que sempre he contemplat amb força distància. A l'acte l'speaker ja donava a entendre que era un homenatge a la ciutat bressol dels castells, que ens deixa fer un pilaret a la seva plaça màgica, etc. Per a mi és llepar el cul a les colles vallenques, que viuen una mica al seu món ancorats al segle XIX. Tot i que potser cada cop menys, sobretot la Joves...

En fi, volia anar-hi per veure'n l'ambient i els actes i tal. Si hagués tingut temps i ganes hi hauria anat també dissabte, però no era el cas. Amb el temps que vam perdre a la cercavila podria haver investigat el poble, la Fira de castells, els establiments guarnits de castells, etc, però anava molt cansat. Havia dormit poc i vaig perdre l'autocar per primer cop en la meva història castellera. Per sort, el Jordi també el va perdre i ens va dur al Bartu i al Pau a Valls. És casualitat que deixi de posar-me l'alarma per primer cop en tot aquest temps just quan la tècnica decideix que no hem d'esperar ni un minut ningú. Total, per després avorrir-nos com idiotes pels carrers de Valls.

El cas és que vam plantar-nos a la plaça de no sé què i vam estar esperant una bona estona que sortís la comitiva, que anava endarrerida. L'Emili repartia la nostra revista a tort i a dret, uns de la Joves la llegien i jo els hi ensenyava l'entrevista a J.M. Cortès, el seu president. Ens guiava el Juanele, que va ser cap de colla de Ganàpies i que ha estat tirant castells de la Joves aquest any passat. El Juanele ens explicava els problemes amb l'Ajuntament, que volia sisplau per força que es fes la cercavila interminable dels collons que va deixar tots els castellers ben cansats i avorrits. Vaig aprofitar per parlar amb tothom que vaig poguer, vaig parlar amb la presidenta d'Esparreguera que em va explicar la situació de la seva colla, i força entretingut al capdavall.

És molt destacable el grup dels nostres grallers: eren deu i tres tabals, sonaven molt i molt bé i ens van amenitzar amb cançonetes tot el trajecte. A més, portaven patxaran amagat, una tradició que s'ha de consolidar. Més que del tres de set, que va sortir com un xurro, em vaig sentir molt orgullós de tenir per fi unes gralles tan potents i que toquessin tan bé, per primer cop a la nostra història. Si ahir vem fer història, segurament va ser per això. Han treballat moltíssim tot aquest hivern, i tralarà.


queralt1I tornem-hi. Després de no sé quanta estona vam arribar a la plaça del Blat i vem fer un pilaret girat a dreta i esquerra i vem seguir ja molt més ràpid cap al monument als castellers. Allí tot es va accelerar i vem fer el tres de set i el darrer pilar molt més ràpid, escorats en un carrer adjacent a la plaça de la Font de la Manxa, un lloc molt lleig des d'on no podíem veure res i que no distava gaire d'una actuació enmig d'un carrer de Barcelona, per dir algu. Recordo una actuació davant el local dels Castellers de Sants; doncs va ser tan maco com allò.

El tres de set era el primer que fèiem al gener, el més matiner de la història. El carrer estava molt inclinat, teníem una pinya una mica migrada i només havíem assajat dos divendres. Tothom deia que el tres de set el faríem perquè sí, però les coses no es fan perquè sí i el fet és que jo, que tornava a estar d'agulla en un tres, el vaig veure molt malament de mides, la pinya era molt movedissa, es va haver de treballar força. Però bé, potser sí que els fem amb la punta de la polla. L'estil trontolladís potser era un homenatge a les colles vallenques, a la Vella si més no, unes colles que van desmuntar el tres de vuit dos cops i van sortir de plaça en blanc; val a dir que la ronda de repetició se la van empescar sobre la marxa, i que moltes altres colles van haver de desmuntar o van quedar amb el castell carregat. Per exemple, els d'Esparreguera, que els teníem al costat, van desmuntar el dos de sis, i els de Cornellà, que em vaig trobar l'Albert donant jo voltes perdut per Valls, em va dir que havien caigut amb el tres de set i van haver de fer en repetició el de sis.

Vist així, amb aquesta perspectiva excèntrica, primer perquè érem els últims a la cercavila, i després perquè estàvem també els últims durant els castells al fons del carrer, em va semblar tot una mica paròdic i risible. Si tingués més ganes faria una crònica molt més irònica i divertida, però estic encara molt cansat. Potser per al Peus Negres en faré una crònica terrorista...

Acabats els castells vaig anar a fer-me la foto de grup de Ganàpies, que aviam si trobo per internet. Alhora, al mateix lloc, els Arreplegats cantaven el seu himne de missa i envaïen el monument. Vaig saludar alguns ganàpies i vaig intentar trobar el lloc de dinar, vaig trobar-me l'Albert i vaig trucar el Paco, que em va il·lustrar. Després de preguntar a dos o tres policies i alguna altra gent, vaig arribar-hi.

El dinar estava força bé tenint en compte el nombre de castellers que hi érem, tot i que era de plànyer que hi haguessin tres o quatre espais diferents per dinar i que per tant no estiguéssim totes les colles juntes. Trobar un lloc per a tanta gent devia ser difícil, més si havia de ser cobert perquè estem al gener i fa fred i pot ploure, però bé, vaig aprofitar per parlar amb gent de Sabadell, una colla que em cau força bé.

I vem acabar pujant a l'autocar, vaig intentar llegir fins que el sol va fugir i vaig intentar dormir fins que els del fons de l'autocar em van despertar. Alabat sia déu i la marededéudelacandela!

Fotos.

3de7 a Valls

Bruta blava grisa ciutat

| No Comments

Smoggy Barcelona

La lluna ja comença a retallar-se i ja no surt daurada com els dies pasats, esplèndida, majestuosa, taronja pàl·lida darrere la cortina de contaminació, il·lumina suaument la (ho torno a dir però intentaré no dir-ho més) immensa bruta-blava-grisa ciutat que és la meva ciutat que potser ara sembla adormida però no ho està, potser inconscient, bastant inconscient del seu lent suïcidi, asfixiada pels seus propis excrements... bona nit.

1-12-79

El primer dia de l'últim mes la immensa mar blava grisa està més contaminada que mai, una barrera de fum cobreix els carrers i el firmament es torna negre per moments. La situació anticiclònica que estem passant és la que facilita aquesta enorme bossa de gasos, fum i merda que no hi ha vent que la mogui o pluja que l'esborri, els diaris informen de malalts asmàtics i gent de pulmons cascats afectats per l'alarma meteorològica de la bruta contaminació i el que és pitjor, és que no es fa res des que el López Rodó anés en bicicleta per Copenhague. Penso que si avui dia això és problema i a poc a poc anem acceptant viure dins d'aquesta bossa de merda, l'ambient de la pròxima generació serà irrespirable. Clar que potser serà el més normal anar amb màscara antigàs pel carrer, mutants.

Pepe Sales, Sense re, sense remei. Barcelona, Labreu edicions, 2009

[Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues aquest desembre]

Benvolguts lectors de la Crònica, ens adrecem per primer cop a vosaltres, i a tot Esplugues en general, des d'aquestes pàgines per relatar-vos la crònica de l'any de la Colla de Castellers, una de les entitats més dinàmiques i que mobilitza més gent del nostre municipi i dels voltants per tot Catalunya. El nostre creixement ha estat progressiu aquests darrers anys, de forma que cada cop hem portat el nom d'Esplugues més amunt, sempre amb el mateix orgull de pertànyer a aquesta colla que ens estimem tant i a aquest poble i aquesta comarca tan masegats pels sotracs del temps.

Superant els límits
Aquest 2010 podem tornar a dir, un any més, que els Castellers d'Esplugues hem protagonitzat la millor temporada de la nostra història. Enguany, la Tècnica --que es renovarà en la propera Assemblea-- s'havia plantejat, com a objectius, consolidar la feina anterior, és a dir, tot el ventall de castells de set, i afegir-hi, a més a més, el tres de set aixecat per sota. Pel que fa al primer objectiu, només ens ha quedat repetir la torre de set (2de7), un castell que tan sols hem carregat una vegada, l'any passat al Clot de Barcelona. Aquesta temporada vam seguir assajant-la de valent amb la mateixa alineació que el 2009; tanmateix, ens va quedar en intent --va fer llenya-- a Sants per primavera. Com a conseqüència, vam deixar-la en stand by fins després de Festa Major. Malgrat els assajos intensius de les darreres setmanes de l'any, la Tècnica va considerar que no la teníem amb prou garanties per descarregar-la a la darrera actuació a Terrassa i, per tant, haurem d'esperar l'any vinent per poder fer-li l'aleta.
Pel que fa a la resta de la gamma de set, l'hem consolidada a bastament. Així, el cinc de set (5de7), per exemple, l'hem descarregat 10 cops, tot un rècord que segueixen de prop el quatre de set amb agulla (4de7a) i el tres de set amb agulla (3de7a). Aquesta darrera estructura era inèdita per a nosaltres: l'havíem estrenada per Festa Major l'any passat i enguany ja la dominem completament.
Però, de ben segur, el més destacable d'aquest any ha estat la consecució del primer tres de set aixecat per sota (3de7s) de la nostra història. És un castell molt espectacular atès que és la pinya qui va alçant cada pis, mentre que els pisos inferiors van col•locant-se a sota de l'estructura. És un castell molt tècnic, el més difícil de tota la gamma de set a banda del 2de7, ja que requereix molta constància i fidelitat a assaig i una pinya molt tècnica que pugui aixecar el tres ben compassat. A més a més, la gent del tronc del castell ha d'estar molt concentrada per aturar l'inevitable bellugueig de cada aixecada. D'aquesta manera, amb uns assajos molt durs tot just arribats de vacances, vam estar en condicions de portar el 3de7s per Festa Major. Malgrat els nervis lògics, però, el vam aixecar amb molt bones mides i amb molt bon ritme, amb una gran eufòria per part nostra i l'ovació del nostre públic, que flipava mandonguilles.

Resum de la temporada
Començàvem la temporada a Badalona, just abans de Setmana Santa, i aviat preníem embranzida: a la segona actuació, a Cornellà, descarregàvem els primers tres i quatre de set, i la setmana següent, per Sant Jordi al Robert Brillas, ja ens apuntàvem el primer 4de7a, el més matiner de la història --i és que la progressió ha estat fulgurant: el 2008 fèiem només dos 4de7a, el 2009 en fèiem cinc i enguany onze, un dels quals només carregat. A la Trobada de Colles del Baix Llobregat, a l'Hospitalet, tornàvem a fer la millor actuació de la comarca per tercer any consecutiu, demostrant que som la colla més en forma del Baix. El 15 de maig, a Sant Cugat, aconseguíem el primer 5de7; una setmana més tard, a Sabadell, descarregàvem per primer cop aquesta temporada dos castells de set i mig en una sola actuació, el 5de7 i el 4de7a. Per Festes de Can Vidalet completàvem el primer 3de7a de l'any; una setmana més tard escometíem el gran repte, a Sants: la torre de set. L'estructura va patir els mateixos problemes que la del Clot de l'any abans, en obrir-se a terços i petar per dalt; en comprovar que el problema era estructural, la Tècnica va deixar-la una mica de banda i va començar a centrar-se més en el 3de7s. Marxàvem de vacances, després del Gall, amb molts castells de la gamma alta de set, però sense provar el tres per sota ni aconseguir la torre, els dos grans objectius d'aquesta segona part de temporada.
Tot just començat setembre hi tornàvem; les actuacions d'abans de Festes ens van posar a punt, i els assajos, molt bons, ens van permetre d'afrontar el 3de7s. En les dues actuacions de Festes vam descarregar tot l'espectre de set llevat de la torre: 3de7, 4de7, 4de7a, 3de7a, 5de7 i 3de7s. Després d'aquesta gesta, impensable fa molt poc, vam anar a Tarragona i, una setmana més endavant, vam celebrar el I Memorial David Carreras. En David, com tots sabreu, va ser un dels fundadors i el principal impulsor de la nostra colla, i era molt conegut al poble pel seu dinamisme i empenta. A la plaça de l'Església (o Pare Miquel d'Esplugues), després d'un intent desmuntat, dedicàvem el 5de7 a la seva memòria, i que sigui per molts anys. Una setmana més tard, actuàvem en el marc de les Festes de Tardor de Sant Just en un Can Ginestar molt atapeït de gent i amb un gran ambient, i aconseguíem tres castells de set i mig (3de7a, 4de7a i 5de7), el segon cop en la temporada i el tercer de tota la nostra història.
Les darreres tres actuacions de la temporada han posat el colofó a aquest any. A Granollers, el 13 de novembre, després d'un altre 5de7, intentàvem el nostre segon 3de7s, però quedava en intent en encallar-se el rengle de la plena en l'última aixecada, la decisiva. Malgrat això, després de la dura llenya descarregàvem el 4de7a i acabàvem l'actuació amb un 3de7 i el primer Pde5 aixecat per sota de l'any, que no va oferir cap resistència. L'endemà al Clot fèiem castells bàsics de set i el segon Pde5s, i el dissabte següent, per Vigílies dels Minyons de Terrassa, la primera actuació amb els castells declarats Partimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, tornàvem amb el 3de7s, descartada definitivament la torre de set a l'assaig del dia abans. A Terrassa vam repetir exactament la mateixa actuació que per Festa Major, la millor de la història, però hi afegíem dos pilars de cinc simultanis al final, una gesta inèdita per a nosaltres, atès que mai no havíem tingut dues alineacions diferents de Pde5, un dels quals era aixecat per sota. Abans havíem descarregat el 5de7 i un treballat 3de7s, a més del 4de7a. Una actuació gairebé immillorable per a una temporada pràcticament perfecta.
Esperant que l'any vinent us sigui tan profitós com esperem que sigui també per a nosaltres, us desitgem bon Nadal a tothom i us esperem a qualsevol assaig, ja sabeu, a la Nau del carrer Àngel Guimerà 191. Bon Nadal, mengeu neules i torrons i un bon plat d'escudella.

Salut i Castells!

About this Archive

This page is an archive of entries from janvier 2011 listed from newest to oldest.

décembre 2010 is the previous archive.

février 2011 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en