business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

juillet 2008 Archives

Diada del Gall 2008

| No Comments

Avui el dia és núvol, ahir al matí ja va començar. Ens va alleugerir lleugerament el bat de migdia i cap a les cinc el sol només s'endevinava rere el tel de núvols. Avui és un dia gris... però ahir va ser espletant.

En resum, al matí els Castellers de Vilafranca van fer llenya per tot un hivern a Mataró. Els Capgrossos van descarregar la tripleta màgica de forma molt emotiva; capaços de suar els castells de 9 gairebé com la Vella, segueixen la progressió que van aturar fa un parell d'anys pel tema Mariona. Ahir encara donaven gràcies al cel i hi llençaven petons. Els verds, com sempre, estirant més el braç que la màniga, tenien intenció de fer l'impossible amb soques alienes sota el seu folre; i tot i la seva experiència en aquest camp, no els hi va sortir bé i només van carregar el 3de9f. Llàstima pel plaer estètic perdut, però per la resta no cur pas.

I a la tarda hi havia la diada del Gall, que abans mig-coincidia amb la Festa Major (que s'esqueia per Santa Magdalena, que és demà), i que ara representa l'actuació més forta de la primera part de la temporada abans del descans d'istiu. I enguany ha estat així, també.

No se'n pot dir gaire res. Hem començat en aquesta ocasió pel 4de7, que ha servit per estrenar canalla, cosa que l'ha alentit i ha fet que s'anés desarranjant una mica de mica en mica. Però res de preocupant, llevat d'un baix que xisclava i gairebé somicava perquè el segon li enfonsava una clavícula.A segona ronda el 3de7, que també ha pujat tremoladís i en passar l'enxaneta ha clavat una fuetada a segons que ha desfermat algun crit, però s'ha recuperat i tot ha anat bé. Per acabar la tripleta, 5de6 que a la foto sembla una mica desmanegat. I apa, a pilars per fi hem provat el de 5. Després de setmanes d'assaig i de tenir-ne gairebé dos de diferents a disposició del cap de colla, s'ha triat el que oferia més garanties i, just un any més tard del darrer que vem portar a plaça —i que quedà carregat—, l'hem plantat amb decisió i tal i tal i ha pujat esplèndid, segur, ferm, lluminós i etcètera. Oh, cargolins cridant, saltant i plorant i abraçant-se i petonejant-se! Oh, Cargolins, per fi una colla normal. El pilar no sembla una excepció, com els dos darrers (un per temporada, el darrer descarregat a l'última diada de la segona temporada de la Sílvia). Sembla que si no falla el tronc el podem anar tirant arreu on anem, més o menys com fem amb el tres i el quatre de set. Bé, és el que m'agrada pensar.

I pel que fa a fer el pas —castells de set i mig— jo espero també a Festa Major. Perquè era evident que ahir no podia ser. De moment estic molt content del meu segon pilar de cinc descarregat en 5 temporades que porto a la colla. Un balanç fluixet. Sembla que el millorarem aviat.

Diada del Gall 2008
Esplugues: Pde4, 4de7, 3de7, 5de6, Pde5, Pde4
Figueres: Pde4, 4de6, 3de6, 2de6, Pde4

Dos de dos

| No Comments

Dos de dosHavem vist «Dos de dos», obra de teatre, al Brossa, espai escènic alternatiu, d'aquells que mostren obres que costen d'entendre i cal rumiar-hi una mica en silenci per treure'n l'entrellat, o alguna cosa. Aquesta vegada no ha estat diferent i ja, des de la primera escena, comences a planye't d'haver comprat l'entrada. En tot cas, trobo que un cop entrat i acceptat el joc de quatre diàlegs simulanis entretallats —recurs que es va repetint contínuament—, i aterrat sense manies en la proposta del senyor Albert Mestres, dramaturg, tot comença a rodar més fàcilment.

L'obra escenifica les relacions d'una parella granadeta de catalans de la ceba que viuen en un barri decadent, marginal, del centre de Barcelona —potser el mateix Born—, i que, veient com tot allò amb què s'identificaven s'enruna, focalitzen les seves frustracions contra els immigrants, personificats en un veí que, pel que sembla deduir-se dels diàlegs impossibles, hauria robat tres-cents euros, potser ajudat per la filla de la parella, que també sortia amb un tal Mohamed. En concret, és la dona qui escup la majoria o la totalitat dels tòpics contra els immigrants, alguns dels quals fins i tot jo he fet servir, com ara que són incapaços de proferir una puta paraula en català. En tot cas, la dona, hipòcrita ella, se sent atreta per aquest moro, que és butanero, i quan el marit bada puja a la cambra on el tenen tancat i follen alegrement.

L'home, per la seva banda, passa bastant de la muller, defensa l'immigrant, s'ofega en raigs de vi, recorda tot sovint quan ell era cap de colla i parla una mica de castells, de vegades errant-la, com quan posa manilles al tres de nou —un error d'allò més tòpic, quants cops ho hauré sentit? En el fons, tots dos són uns pobres infeliços que veient perdre la seva identitat, rebutjant com a agressiva la cultura de l'immigrant, blasmant-lo per totes les malvestats que els han anat colpint, sublimen finalment totes llurs pors i limitacions en el rostre d'un desgraciat sense un clau a la butxaca.

Com que no veureu l'obra, puc explicar el final. Sembla ser que una filla de la parella s'enrotlla amb el Rajid. La mare no ho pot comportar i el pela. Acaba la parella menjant un estofat de moro, i ella acusa el marit d'atrida, que segons sé vol dir «grec» en les guerres de troia i Grècia, cosa que enllaça amb la història d'Helena i Menelau que, resumidament, segons sé de L'Eneida i sobretot de la Viquipèdia, va anar així: Menelau era rei d'Esparta, casat amb Helena; per la seva gran bellesa, Paris, fill de Príam, rei de Troia, la seduí o la segrestà; quan acabà la guerra de Troia, la parella es reconcilià i Helena i Menelau regnaren a Esparta feliços i menjaren anissos.

En fi, es pot assajar de fer un paral·lelisme estranyíssim entre l'obra i la guerra de Troia, si la coneixeu una mica, i llavors tot pren una altra llum. Però si del que tracta Dos de dos és de la identitat dels catalans i com es prenen la immigració, trobo que és una forma d'expressar-ho original tot i que el missatge no ho sigui de cap manera, i que si és difícil d'entendre'l no és perquè sigui molt elevat ni filosòfic —ni antitòpic ni mil collonades més—, sinó perquè han introduït tantes filigranes de tota mena que no hi ha manera d'agafar-lo per enlloch. T'hi repenses i en treus algun suc, però a mi, si no me l'arriben a explicar, no sé què hagués acabat pensant. El missatge? Que si no fem l'esforç de conèixer l'immigrant acabarem bojos incorrent fins i tot en el canibalisme, la llei de la selva, el ball de bastons.

Diada a Barberà

| 1 Comment

Doncs bé, avui també hi ha hagut diada, moltes de consecutives. Aquest cop, seguint la gira, ha tocat a Barberà del Vallès. Esperant-me qualsevol cosa, certament m'ha agradat la plaça on hem actuat —la Plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. Érem els tercers en l'ordre d'actuació. Com que érem uns quants més que la setmana passada i podíem lligar bé els nostres castells de set, hem tornat a la mateixa cantarella de la temporada: tres i quatre de set, en aquest ordre. Han anat bastant bé —si més no, això m'han dit els que eren fora—, tot i que des de dins han semblat més insegurs que altres vegades. A tercera ronda hem canviat el cinc pel 2de6 a causa de manca d'efectius. I hem acabat amb tres pilars de quatre. Al darrer assaig va anar força bé un de quatre descarregat net, i esperem que, si més no, aquest tema el puguem superar ben tost, car m'és vijares que havem-ne garanties e, ausades, ja n'hi ha prou d'aquest color.

Els de Sabadell han fet una actuació collonuda. Han començat amb el 5de7 que els hi ha anat força de puta mare. A segona ronda el 3de7 aixecat per sota, que sempre és un espectacle i sempre la gent comença a aplaudir abans d'hora perquè no en té ni idea. Ha pujat, com és costum, força desmanegat i ha patit bastant per carregar-lo, però l'han fet i ha estat un plaer veure'l. El dia anterior ja l'havien completat per primera vegada enguany. Per acabar, el 2de7, el primer de la temporada, que ha patit bastant també, ha calgut defensar-lo molt però que també s'ha descarregat i també ha estat molt emocionant.

I per la seva banda, els Margeners han fet el 4de7 que no ha tingut gaire bones mides i que, potser per això, ha descartat el 3de7, que no sé si el volien tirar avui però que en tot cas ha estat substituït pel 3de6 que no ha donat problemes. Tant Sabadell com Guissona han pres comiat amb el pilar de cinc.

I això és tot. Només vull aclarir, per si algú vol opinar després, que jo estic en contra de fer dels castells una competició aviam qui guanya a cada diada, que és si fa no fa la concepció que tenen els Castellers de Vilafranca. Cadascú va a plaça amb el seu programa per tal de treure'n el màxim rendiment en vistes a mig o llarg termini. El que jo vull dir és que, de vegades, veient el que fa o vol fer o farà la colla amb qui comparteixes plaça, i més si és una colla més o menys rival (en el bon sentit del terme), llavors vulguis prémer més a fons l'accelerador i arriscar. Això trobo que és bo perquè obliga a autosuperar-se i pot fer més interessants les actuacions. Si algú no és del meu parer, tant se me'n dóna, tants caps tants barrets, i tenim representants eximis de cada opinió arreu del món casteller.

Festa Major de Barberà
Esplugues: 3de7, 4de7, 2de6, 3Pde4, Pde4 al balcó.
Saballuts: 5de7, 3de7s, 2de7, vano de 5.
Margeners: 4de7, 2de6, 3de6, Pde5.

About this Archive

This page is an archive of entries from juillet 2008 listed from newest to oldest.

juin 2008 is the previous archive.

août 2008 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en