business catalog article new catalog business opportunities finance catalog deposites money catalog making art loan catalog deposits making catalog your home good income catalog outcome issue medicine catalog drugs market catalog money trends self catalog roof repairing market catalog online secure catalog skin tools wedding catalog jewellery newspaper catalog for magazine geo catalog places business catalog design Car catalog and Jips production catalog business ladies catalog cosmetics sector sport catalog and fat burn vat catalog insurance price fitness catalog catalog furniture catalog at home which catalog insurance firms new catalog devoloping technology healthy catalog nutrition dress catalog up company catalog income insurance catalog and life dream catalog home create catalog new business individual catalog loan form cooking catalog ingredients which catalog firms is good choosing catalog most efficient business comment catalog on goods technology catalog business secret catalog of business company catalog redirects credits catalog in business guide catalog for business cheap catalog insurance tips selling catalog abroad protein catalog diets improve catalog your home security catalog importance

septembre 2008 Archives

5de7! Diada i Prediada d'Esplugues

| 1 Comment

Castells 5 de 7

Reprèn el cronista les seves cròniques, per cronicitzar i aixecar castells de cabòries sobre l'activitat humana consistent a fer castells. I perquè no sigui dit, ni fer més marrades i perdre'm per trencacolls d'inanitat pasmosa, posarem fil a l'agulla ja.

Si bé l'activitat castellera de Festa Major començà divendres en motiu del Pregó, no cal insistir-hi gaire perquè només férem pilarets en xiroia cercavila en què vaig poder quedar-me fora força estona i vaig poder esplaiar-me en la meva activitat de gran bevedor de cervesa, que m'esterrecà cap allò de la una de la matinada i va fer-me optar per tornar a casa a dormir-la. Només destacar l'estelada de l'Ajuntament d'Esplugues, que per fi ha onejat gràcies, com ja vaig dir, a ERC, que per fi fa alguna cosa visible, tot i que sigui simbòlica.

L'endemà, després d'una altra cercavila força llarga i avorrida, cap a les 8 del vespre vam celebrar la diguem-ne prediada, amb Sant Cugat. No recordo gaire què van fer (dos castells de 7 i el 3de6s). L'ambient era de molt xivarri i molt poc agraït per fer castells, fins al punt que vem haver d'aturar l'actuació per una tabalada dels diables infantils. El primer castell nostre, el 3de7, va estar molt i molt ben parat, realment un luxe. A segona ronda, un 4de7 amb el tronc de l'hipotètic 4de7a, i amb les agulles sense lligar els segons precisament de cara al 4de7a. Tanmateix, qui sap per què, el castell no va anar gens bé, va bunyolejar molt, fins i tot va vellejar en algun moment, però es va descarregar sense cap moment de perill com aquells que vivíem quan només en portàvem dos o tres en tota la temporada, aquells temps en què fer un 4de7 era una odissea o un miracle, segons com, i que els antics de la colla recorden constantment: «Que això és un 4de7, eh?», o bé «Millor acontentar-se amb el 4de7 que no pas només carregar-ne un d'inèdit i trencar-nos una cama». Doncs en tot cas, allò semblen temps passats, i va bé meditar-ho ara i sentir-nos orgullosos de com ha crescut la colla en quatre o cinc anys gràcies a tothom i, per tant, també gràcies a mi, cosa que, evidentment, em satisfà i em gauba pregonament. D'aquesta manera, vem plegar l'actuació amb el 5de6, que l'endemà seria, com tots sabem, el colossal 5de7.

P1000360_1

Com deia, diumenge fou la nostra Diada de Festa Major o d'aniversari, i també ha estat la millor actuació de tota la nostra puta història, en aquesta temporada tan meravellosa en què estem superant totes les nostres fites en tots els aspectes, acomplint el que fins ara eren només somnis i castells de núvols, i ara comencen a ser una realitat tangible increïble, perquè tot i que m'ho vaig creient, costa de creure que haguem pogut fer aquesta passa titànica per deixar enrere tantes frustracions i esdevenir una colla, per fi, de set i mig i aquirir, d'aquesta manera, una identitat lleugerament diferent: ja no som aquella colla petita incapaç de superar els castells bàsics de set, o aquella altra colla de sis que de tant en tant en feia algun de set a final de temporada; ara jo em permeto somniar poder fer castells de la gamma alta de 7 amb una certa regularitat, malgrat que costarà molt, ja ho estic veient, com ho demostren les greus limitacions que patim amb el pilar de cinc, que ens torna a fer la punyeta, i la canalla, que és fenomenal però la tenim molt justa i qualsevol defecció, baixa o absència ens impedirà repetir el 5de7.

Amb aquest proemi sense cap punt fins el punt final, si no comptem el punts i coma ni els dos punts, passo a parlar de la Diada pròpiament dita. Començàrem amb el 3de7, que és el castell que acostumem a tirar primer últimament, a diferència del que passava fins la temporada passada, en què com que teníem força confiança al quatre i poca al tres, invertíem l'ordre actual. Aquest tres de set va anar tan bé com el de Prediada, és a dir, de pur tràmit, cosa també increïble després de com ens va costar, cosa que també demostra que les coses s'han fet molt bé, pas a pas que diu el cap de colla, amb una precaució que de vegades em treu de polleguera, perquè jo molts cops tiraria pel dret, però cal reconèixer que aquest sistema, que és el que millor respon al tarannà històric de la colla, està donant uns resultats molt ferms, a despit de la lentitud que ha trigat a donar-los; perquè tot i que aquesta és la millor manera per no ensopegar i madurar els castells per tenir-los al punt òptim i que la feina feta no s'escoli per l'aiguera en dues llenyes, cal reconèixer que és molt lent, i així podríem escriure aquest esquema d'evolució de la colla en aquests darrers cinc anys:

1a Sílvia: referma el ressorgiment començat en el mandat anterior per en Jaume I, garantint un mínim de castells de 7, però amb molts problemes amb el 3de7.

2a Sílvia: aconseguim el màxim nombre de 4de7 fins al moment, malgrat que només descarreguem un 3; amb 10 construccions de 7, ens posem al nivell del millor moment de la colla, del 96 al 98.

1r Jaume I: el primer any de la segona etapa d'en Jaume es dedica a recuperar el 3de7, amb molts problemes des del 98. 16 castells de 7. Provem el 4de7a.

2a Jaume I: enguany dominem sense problemes el 3 i el 4, hem començat a recuperar el Pde5 sense massa èxit de moment (un carregat, un descarregat) i hem fet el segon castell de set i mig de la nostra història, el 5de7.

Com es pot veure, amb la Sílvia es va consolidar el 4de7, amb el Jaume el 3de7, i ara hem fet el primer castell de set i mig. Molt a poc a poc, anem creixent, creixement degut també al bon moment social (una cosa retroalimenta l'altra), amb molta gent jove i molta trempera i il·lusions, sense la qual cosa no hauríem pogut sortir de l'estancament que durava, si fa no fa, fins ahir.

Després d'aquesta interrupció, seguim amb la crònica. A segona ronda, com ja he dit, vem tirar el 5de7, a la primera i amb unes mides boníssimes. A la foto sembla la rengla una mica oberta, o bé la torre massa enganxada al tres; jo, des del pou del tres, el vaig veure tan bé com el 3de7 d'abans, i només va tremolar a la descarregada per l'alegria que ja desbordava. En sentir la segona aleta, de quina gran llosa vaig desempallegar-me! Quin pes més feixuc vaig sentir que es descarregava amb el radiant 5de7. Tant de bo es mantingui i sigui el primer de molts altres, i cada cop siguem més grans! Quin deliri.

A tercera ronda en Jaume I va explicar per què no es tirava el 4de7a que, com tants d'altres, jo també esperava, havent descarregat amb tanta suficiència el nostre primer 5de7. La decisió de no provar-lo, després de la desfeta de l'any passat amb el mateix castell, i vistos els ànims d'una part de la colla, que com ja he dit té més tendència a la precaució que al risc, va fer optar pel 4de7, que també va anar de tràmit. En fi, si ens l'haguéssim jugada i ens hagués caigut, els conservadors haurien vistos corroborats els seus averanys; cal dir que amb aquesta predisposició, és molt més probable que caigui: el 5de7, que és més difícil, es va enlairar amb moltíssima tranquil·litat perquè, a més d'estar molt i molt ben assajat i ser l'objectiu prioritari d'aquest any (és a dir, ser colla de set i mig), la gent se'l creia tant que no hi havien gaires nervis, tot i els nervis lògics de l'assumpte. El 4de7a de l'any passat, a més de no tenir-lo tan ben assajat, va caure pels nervis; amb tranquil·litat l'haguéssim fet de llarg. Però ja se sap: no caiem mai, i caiem un cop i els averanys es corroboren, i ja no es torna a provar més. I és per això que jo sóc del parer que és bo caure més sovint del que caiem nosaltres, i que s'ha de fer teràpia des de la tècnica perquè la gent canviï la mentalitat poruga, perquè d'una llenya gairebé mai no passa res més que lleus contusions.

Doncs això és tot el que va donar la diada per a nosaltres. Ara passem la ressaca d'ahir i continuem somniant en el futur immediat i a mig termini, que ha de ser espletant.

5de7 (foto: Gemma)

(aquesta foto no és la mateixa que l'altra)

Crònica de la vida d'una estelada

| 2 Comments

El dia Onze, cèlebre per la desfeta, celebrem l'estelada per seguir somniant truites, que segons Pujols és característic del poble cathalà i que consisteix a somniar despert i en comptes de somniar lladres, com els que dormen i es desperten sobressaltats pensant-se que els hi roben la camisa, tenir somnis de color de rosa i daurats com una truita sortint del foc, que és quan sembla una dobleta de cinc duros, vista amb un vidre de multiplicar, i de la mateixa manera que el que té gana somnia pa, el somnia truites somnia que té o que tindrà tot el que vol i viu amb l'esperança que un dia o altre veurà els seus somnis realitzats («La Catalunya pintoresca», Nogués).

D'aquesta manera i no altra celebràvem la desfeta desfent-nos en anhels patriòtics i de revolta, i plantà E.R.C. dues estelades, l'una en un pal, l'altra en un arbre, i finalment una tercera en composició floral al peu del monumentet del parc Onze de Setembre. I si resumim, el PP-PSOE d'Esplugues tragué ambtrès estelades, malgrat que, davant la indignació lògica del regidor independentista Figueras, tornaren a lloc, si fa no fa com eren abans.

Mes la indignació lògica del regidor separatista romangué covant-se amb un xup-xup d'acritud amargant, i arrencà el bull violent dimecres passat al venerable Saló de Plens de l'il·lustríssim Ajuntafeixosdediners; el qual regidor, prenent la paraula sense ni com va ni com costa, abans de començar la sessió, fora d'acta per tant, es planyé d'aital iniquitat i amb ferm posat ocultà l'estanquera amb una funda negra. L'atenció de la batllessa als mots del regidor secessionista Figueras anà creixent com en una tempesta el rierol eixut va augmentant de cabal fins que esdevé destructora torrentada que arrenca roures de soca-rel i arrossega tractors i camions plens de pagesos. Havent la batllessa reprès l'indignat regidor nacionalista tot guardant les formes com les pot guardar un riu a punt de sortir de mare sacsat pel temperi, un treballador desfundà l'estanquera i la sessió plenària pogué iniciar-se seguint el to soporífer habitual i amb l'alleujament de la potolada espanyolista després del tràngol viscut.

Mes la indignació lògica del regidor irredemptista no només no es calmà sinó que es reservà un nou cop amagat, i d'aquesta manera, al pregó definitivament espanyolista de la Festa Major pronunciat per una esportista espluguenca espanyola, lleugerament afectada per la xiulada organitzada per la plebs del poble, que com cada any esbroncà estentòriament l'alcaldessa —baldament vagi perdent estentorietat amb els anys—, l'indignat regidor Figueras penjà una estelada al balcó de l'Ajuntament, que fou rebuda amb els aplaudiments de la plebs i els retrets constants al balcó. Així, aprofitant que plovia, van treure penons i banderes i ja no hi és.

Diada a Montblanc, 2008

| 1 Comment

Avui torna a ser Onze de Setembre, i per segon any consecutiu he passat la diada a Montblanc amb la Colla. Tot força clavat a l'any passat, i hem estat els segons a actuar. Un 3de7 d'entrada que ha anat molt bé, diuen, tot i que el meu baix patia i, tot i que diuen que anava ràpid, a mi se m'ha eternitzat. El 4de7 ha pujat a la tercera, que semblava que hagués d'anar folrat. També ha estat molt bé, i només destaquem que un baix, que era nou, ha sortit amb el braç que fins demà no se li despertarà. El 5de6 també ha estat molt tranquil. Així doncs, a pilars el de 4, seguint la tònica, i ara a preparar la Festa Major. Podem afegir per aquí, però tinc molt poques ganes d'escriure, què em sembla això que la Colla sigui, diguem-ne, apolítica. Però no vull desbarrar, avui, que estic cansat —ja ho faré demà.

La Vella de Valls venia de descarregar el 4de9f i el 3de8a a Valls, però setze quilòmetres més a l'interior s'han quedat amb només, diguem-ne, la gamma alta de vuit: 5, 2 i 4a. La catedral feia fàstic de tan ben plantada que la tenien, que podríem adduir algun defecte però seria balder fer-ho. El 5de8, perfecte. El 2de8f, perfecte, també. La Vella semblava anar sobrada, i només manca de més pinya ha fet que acabessin renunciant als castells de nou pisos que, segons jo tenia entès, tenien plantejats. En tot cas, han aixecat en tercera ronda el 4de8a, molt bonic però molt difícil, com tothom sap. El cas és que l'estructura del quatre ha pujat molt rebregada, tancada a terços i quarts i finalment també a quints, cosa que, suposo, devia impossibilitar un pom de dalt còmode. De qualsevol manera, semblava descarregable i de llarg; tanmateix, l'enxaneta en passar ha arrossegat l'acotxadora i totes dues s'han precipitat damunt la pinya. Lamentable, però no ha impedit que els rosats el tornessin a provar en repetició. Aquest cop, sense que serveixi de precedent, m'he posat a la seva pinya (i no m'ha passat res), més que res perquè he observat massa abúlia de la meva colla a l'hora d'ajudar-los. En fi, només perquè s'hi veiés una mica més de blau, perquè és una mica vergonyós que tothom se'l quedi mirant, no deuen haver entès com funciona una actuació castellera. Bé, el 4de8a aquest cop s'ha descarregat bé, una mica tremolós però molt millor que l'anterior. I han acabat amb tres pilars de cinc, si no vaig errat.

Els Torraires de Montblanc estan en la seva línia, amb troncs contorsionats que no acaben de caure i canalla que es tira enrere. En fi, a primera ronda han descarregat el 3de6 després d'un intent desmuntat. Ha costat, però s'ha fet. A segona ronda han desmuntat dos cops el 4de6a. Jo, al segon intent, hauria tirat el 4de6 sense agulla, per tenir més opcions per l'altre. En tot cas, a tercera ronda han descarregat a la primera el 4de6, força bé. Han acabat amb un pilar de quatre.

I això és tot. Hem conegut l'heroic alcalde de Montblanc. Hem dinat al restaurant del Guissona de Montblanc, amb una treballadora molt grassa molt esverada, i hem enfilat cap a Esplugues à nouveau.

Diada a Montserrat

| No Comments

Densa boira damunt una gran llacuna, així estava el meu cap aquest matí en llevar-me, encara fotut de la nit anterior. No recordava d'on venia aquell núvol, però en desaparèixer (el núvol) la llacuna encara persistia. Amnèsic, trontollant, de cap a l'autocar, que a Montserrat hi falta gent, la dita diu, encara que, ben garbellat —que diuen els grans fol·licularis del país—, a Montserrat, el que és avui, vessava de gent. Molta gent, bigarrada, que també en diuen, o versicolor, que és més maco, però amb una pàtina de xaronisme decadent que infringia mal als meus ulls. En tot cas, jo, encara amb més whisky a les venes que sang pròpiament dita, era també un bon exemple d'impacte visual negatiu, per dir-ho suau.

D'aquesta manera, en arribar a la plaça del Monestir, el primer que se m'ha passejat pelegrinament pel cap ha estat presentar els meus respectes a la santíssima Moreneta. Tanmateix, en veure la cua, m'han caigut els collons a terra, com ordinàriament es diu en aquest bonic país africà, i he decidit entrar a l'església i oir missa. L'experiència m'ha plagut, i molts anys de la meva vida he remembrat en la mitja horeta que hi dec haver romàs, extàtic. M'he senyat i he dit amén, i he refilat el Virolai, he escoltat el sermó del capellà i m'he indignat contra la massa amorfa de turistes renouers incapaços de mostrar un mínim respecte pels fidels que hi érem.

Un cop fora he respirat l'aire montserratí amb renovellades energies, he admirat les capricioses formes de la mística muntanya i he contemplat absort la blavor aclaparadora del cel guarnit amb nuvolets de cotó com ovelletes encalçant-se en un prat blau. Oh, quin goig! I he davallat a la plaça i la lletjor dels desvagats baladrers d'estranys accents m'ha estassat de nou a terra, m'ha retornat la feixuguesa del cap i m'ha impel·lit a seure per esperar l'inici del motiu d'aquesta crònica: la diada castellera.

L'inici de la diada castellera ha constat d'un pilar de quatre de dol per part de Sant Feliu, els nostres companys de plaça, avui, que, nogensmenys i no obstant el que acabem de dir, només han pogut aixecar un altre pilar més, puix que estan en hores molt baixes i —déu no ho vulga!— al caire d'estimbar-se a l'Hades.

Naltrus, per la nostra banda, en ser molta colla (més de cent) hem pogut plantejar una actuació ambiciosa. En efecte, hem començat també per un pilar de quatre, cosa que no ha obstat perquè, en primera ronda, alcéssim un espaterrant 3de7 que, val a dir-ho, ha bunyolejat una mica però que, al capdavall, podem jutjar com un èxit. I així m'he sentit jo, exitós.

No hem provat cap més castell de set pisos. La segona construcció ha estat un 2de6 que no m'ha agradat gaire. Finalment, el 4de6a, amb un pis de segons molt jove i, per descomptat, amb la intenció de preparar al màxim el 4de7a. I, per postres, el pilar de cinc que, si aneu seguint la història de la meva colla amb un mínim d'interès, sabreu que sempre ens ha costat moltíssim. Provar-lo en la primera diada després de vacances i fora de casa ha estat, per a mi, agradablement sorprenent. El fet que només l'haguem pogut carregar, força frustrant, si més no per a mi. Perquè el pilar de cinc té un pes simbòlic molt important, i haver-lo pogut descarregar potser hauria llevat un llast feixuc: dominar-lo per tot arreu, com fem amb el 3de7, que tant ens costà. Però, d'una altra banda, el fet d'haver-lo intentat d'aquesta manera, sense manies ni complexos, com he dit, m'ha gratament sorprès i és també un pas endavant molt important per la colla, trobo.

I això és més o menys tot el que podia dir sobre això.

About this Archive

This page is an archive of entries from septembre 2008 listed from newest to oldest.

août 2008 is the previous archive.

octobre 2008 is the next archive.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en