Crònica de la vida d'una estelada

El dia Onze, cèlebre per la desfeta, celebrem l'estelada per seguir somniant truites, que segons Pujols és característic del poble cathalà i que consisteix a somniar despert i en comptes de somniar lladres, com els que dormen i es desperten sobressaltats pensant-se que els hi roben la camisa, tenir somnis de color de rosa i daurats com una truita sortint del foc, que és quan sembla una dobleta de cinc duros, vista amb un vidre de multiplicar, i de la mateixa manera que el que té gana somnia pa, el somnia truites somnia que té o que tindrà tot el que vol i viu amb l'esperança que un dia o altre veurà els seus somnis realitzats («La Catalunya pintoresca», Nogués).

D'aquesta manera i no altra celebràvem la desfeta desfent-nos en anhels patriòtics i de revolta, i plantà E.R.C. dues estelades, l'una en un pal, l'altra en un arbre, i finalment una tercera en composició floral al peu del monumentet del parc Onze de Setembre. I si resumim, el PP-PSOE d'Esplugues tragué ambtrès estelades, malgrat que, davant la indignació lògica del regidor independentista Figueras, tornaren a lloc, si fa no fa com eren abans.

Mes la indignació lògica del regidor separatista romangué covant-se amb un xup-xup d'acritud amargant, i arrencà el bull violent dimecres passat al venerable Saló de Plens de l'il·lustríssim Ajuntafeixosdediners; el qual regidor, prenent la paraula sense ni com va ni com costa, abans de començar la sessió, fora d'acta per tant, es planyé d'aital iniquitat i amb ferm posat ocultà l'estanquera amb una funda negra. L'atenció de la batllessa als mots del regidor secessionista Figueras anà creixent com en una tempesta el rierol eixut va augmentant de cabal fins que esdevé destructora torrentada que arrenca roures de soca-rel i arrossega tractors i camions plens de pagesos. Havent la batllessa reprès l'indignat regidor nacionalista tot guardant les formes com les pot guardar un riu a punt de sortir de mare sacsat pel temperi, un treballador desfundà l'estanquera i la sessió plenària pogué iniciar-se seguint el to soporífer habitual i amb l'alleujament de la potolada espanyolista després del tràngol viscut.

Mes la indignació lògica del regidor irredemptista no només no es calmà sinó que es reservà un nou cop amagat, i d'aquesta manera, al pregó definitivament espanyolista de la Festa Major pronunciat per una esportista espluguenca espanyola, lleugerament afectada per la xiulada organitzada per la plebs del poble, que com cada any esbroncà estentòriament l'alcaldessa —baldament vagi perdent estentorietat amb els anys—, l'indignat regidor Figueras penjà una estelada al balcó de l'Ajuntament, que fou rebuda amb els aplaudiments de la plebs i els retrets constants al balcó. Així, aprofitant que plovia, van treure penons i banderes i ja no hi és.