Diada a Montblanc, 2008

| 1 Comment

Avui torna a ser Onze de Setembre, i per segon any consecutiu he passat la diada a Montblanc amb la Colla. Tot força clavat a l'any passat, i hem estat els segons a actuar. Un 3de7 d'entrada que ha anat molt bé, diuen, tot i que el meu baix patia i, tot i que diuen que anava ràpid, a mi se m'ha eternitzat. El 4de7 ha pujat a la tercera, que semblava que hagués d'anar folrat. També ha estat molt bé, i només destaquem que un baix, que era nou, ha sortit amb el braç que fins demà no se li despertarà. El 5de6 també ha estat molt tranquil. Així doncs, a pilars el de 4, seguint la tònica, i ara a preparar la Festa Major. Podem afegir per aquí, però tinc molt poques ganes d'escriure, què em sembla això que la Colla sigui, diguem-ne, apolítica. Però no vull desbarrar, avui, que estic cansat —ja ho faré demà.

La Vella de Valls venia de descarregar el 4de9f i el 3de8a a Valls, però setze quilòmetres més a l'interior s'han quedat amb només, diguem-ne, la gamma alta de vuit: 5, 2 i 4a. La catedral feia fàstic de tan ben plantada que la tenien, que podríem adduir algun defecte però seria balder fer-ho. El 5de8, perfecte. El 2de8f, perfecte, també. La Vella semblava anar sobrada, i només manca de més pinya ha fet que acabessin renunciant als castells de nou pisos que, segons jo tenia entès, tenien plantejats. En tot cas, han aixecat en tercera ronda el 4de8a, molt bonic però molt difícil, com tothom sap. El cas és que l'estructura del quatre ha pujat molt rebregada, tancada a terços i quarts i finalment també a quints, cosa que, suposo, devia impossibilitar un pom de dalt còmode. De qualsevol manera, semblava descarregable i de llarg; tanmateix, l'enxaneta en passar ha arrossegat l'acotxadora i totes dues s'han precipitat damunt la pinya. Lamentable, però no ha impedit que els rosats el tornessin a provar en repetició. Aquest cop, sense que serveixi de precedent, m'he posat a la seva pinya (i no m'ha passat res), més que res perquè he observat massa abúlia de la meva colla a l'hora d'ajudar-los. En fi, només perquè s'hi veiés una mica més de blau, perquè és una mica vergonyós que tothom se'l quedi mirant, no deuen haver entès com funciona una actuació castellera. Bé, el 4de8a aquest cop s'ha descarregat bé, una mica tremolós però molt millor que l'anterior. I han acabat amb tres pilars de cinc, si no vaig errat.

Els Torraires de Montblanc estan en la seva línia, amb troncs contorsionats que no acaben de caure i canalla que es tira enrere. En fi, a primera ronda han descarregat el 3de6 després d'un intent desmuntat. Ha costat, però s'ha fet. A segona ronda han desmuntat dos cops el 4de6a. Jo, al segon intent, hauria tirat el 4de6 sense agulla, per tenir més opcions per l'altre. En tot cas, a tercera ronda han descarregat a la primera el 4de6, força bé. Han acabat amb un pilar de quatre.

I això és tot. Hem conegut l'heroic alcalde de Montblanc. Hem dinat al restaurant del Guissona de Montblanc, amb una treballadora molt grassa molt esverada, i hem enfilat cap a Esplugues à nouveau.

1 Comment

apolitcs, apolitics (depen per el que, no?)

Leave a comment

About this Entry

This page contains a single entry by JS published on 11 septembre 2008 22h54.

Diada a Montserrat was the previous entry in this blog.

Crònica de la vida d'una estelada is the next entry in this blog.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en